Missatge del Mestre Ritzua: "Gaudir la vida mateixa". Canalitzat per Fernanda Abundes

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar amb vostès ...

Moltes preguntes tenia de la vida, moltes vegades també considerava que totes aquelles respostes no eren les indicades, eren les que en el seu moment les circumstàncies em donaven però no les que jo volia trobar. Sempre volia trobar alguna cosa però exactament no sabia què esperava trobar, sabia el que m'agradava, sabia al que em dedicava, sabia en el que treballava i investigava i volia trobar alguna cosa però tot el que trobava moment a moment poc em sorprenia perquè sempre vaig considerar que hi havia alguna cosa més que m'anava a sorprendre molt més, que gratificant anava a ser trobar-lo i llavors, la realització hauria arribat en aquest temps.

El problema de la realització humana és que es considera que arriba per al temps futur, quan grans coses toquen a la nostra porta poques vegades les reconeixem i no les considerem com grates i valuoses, com a part de la missió de vida. Sempre tractem de trobar la missió de vida en alguna cosa que ens especifiqui quin és el concepte real de la saviesa, quin és el concepte real del que ens defineix, d'on venim i cap a on anem com si de sobte la vida es convertís en un mapa i hagués llocs que no es deuen considerar i d'altres que s'han de visitar més seguit, però sempre una ruta marcada, precisa i que deu ser constant perquè no hi ha lloc per perdre el temps.

Poques coses sorprenen la ment humana perquè sempre considera que això que té és poc, sempre hi haurà alguna cosa més. El concepte de l'èxit humà ha estat tan cruel amb la ment que mai li ha fet sentir-se satisfeta del que aconsegueix, llavors es valora poc l'esforç, llavors es valora poc als éssers que es tenen al voltant perquè "va a arribar una mica millor" .

I aquells petits éssers que comencen a créixer i quan comencen a caminar no és suficient hauran de parlar i quan comencen parlar no és suficient hauran d'aprendre i quan comencen a aprendre no és suficient hauran d'aprendre més i cada dia l'ésser humà considera que necessita aprendre més o estar més ben posicionat en el seu present per a considerar que val més. I estar millor posicionat en el seu present és tractar de respondre totes aquelles preguntes que dia a dia es qüestiona com: quin paper acompliment en la vida ?, qui són els éssers que m'envolten ?, realment valc ?, realment estic complint amb el que em fa feliç ?.

No hem de complir amb els paradigmes d'una vida que ens riba a considerar que la nostra vida mateixa present és poca cosa perquè pensem que serà grandiosa en el dia de demà i si aquest dia de demà mai arribés llavors, ¿no va valer la pena la vida ? Si de sobte l'ésser es fulminarà, acabés el seu moment humà i continués en la vida eterna per poder gaudir aquest moment, llavors la seva vida humana no va valer res perquè estava en l'espera d'alguna cosa grandiós que mai ha considerat.

Els moments meravellosos arriben a cada instant, són tot el que vivim dia a dia i sobretot són tot allò que vam deixar passar i no reconeixem, això fa que l'ésser humà sigui vulnerable i que sigui feble de la ment. És feble de la ment perquè no reconeix el que és, perquè espera ser més. No necessita exactament si espera ser més per si mateix o espera ser més pels altres. El pare necessita ser més per satisfer els seus fills i els seus fills necessiten ser més per satisfer al pare; una resposta llavors que semblés una cadena interminable perquè sempre hi haurà una meta més endavant que moltes vegades és més complexa complir, perquè ja no tenen capacitat de sorpresa amb vostès mateixos, es torna tan rutinari l'esforç que poques vegades es valora i ja no es reconeix. Estem tan acostumats als éssers que estan al nostre voltant que ja hi són a la rutina, que no es valoren, només es valoraran el dia que ja no existeixin i llavors ja no hi haurà vida humana per poder reconèixer què la seva existència i la presència en la nostra vida era grandiosa.

Valorin el que són en l'ara amb la saviesa d'entendre que el que han aconseguit o no han aconseguit fins avui és el significat ple de la meravella que rau en cada un de vosaltres; que encara que de sobte la tossuderia rau en la ment i es torna una constant molt difícil de combatre perquè dia a dia els fa exigir més; valorar-la, valorar-la llavors i fer-la pura. Quan valorin a la ment encara amb la niciesa que habita en vosaltres; aquesta mateixa ment que de sobte no vol sortir del cercle començarà a veure que hi ha un camí. Quan vostès mateixos es valoren i senten que no hi ha una situació que encara els pugui valorar més, es donaran compte i es sorprendran de la meravella que hi ha dins de vosaltres. La meravella i la gràcia que existeix en la valoració, en el reconeixement, en l'enteniment constant que cada un dels que habiten en aquest planeta hi són per exercir la funció divina de l'existència humana, que no és poca cosa i que és molt difícil prendre la decisió de venir a habitar en aquest món que ningú sap cap a on va, però que sorpreses constants dóna dia a dia.

Siguin savis per valorar el que avui són i tamb allò que no són perquè aquell savi que no és alguna cosa, és per alguna cosa molt millor; per comprendre que en l'existència no és el nombre de situacions que se situen en una mateixa ment sinó el nombre de percepcions que té de la seva pròpia existència real i això és: GAUDIR LA VIDA MATEIXA.

Agraït de l'anomenat i feliç d'estar amb vostès.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mxic. 24 agost 2017)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org