Ja fa algun temps, tot i que no gaire, vaig entrar, un matí gris, a visitar la catedral de Tilburg a Holanda. Després de creuar la porta, el so fort de l'òrgan em sobrecogi. La música, sublim, ocupava tots els racons d'aquella arquitectura i de m mateix. Un so penetrant, que semblava allargar no ja les altsimas arcades gticas del sostre, sinó el meu sentiment obert d'estar viu i embargat per aquesta realitat fsica feta amb idees i emocions profundes. I all em va quedar, llarga estona, assegut en aquells bancs de noguera vell. Cert és que aquesta experiència, i abans o desprs d'ella, i amb registres emocionals diferents, m'ha passat en altres entorns, fora al Panten d'Agripa, davant el Partenn a la Acr polis grega, al circ de Roma, o en el que imagino podrà experimentar davant el Burj Dubai que mira a prop, amb gairebé un quilòmetre alçat, els blaus del cel.
Qu tenen doncs les arquitectures que són com ressorts que obren i desperten molts racons del nostre cervell? Fa poc, arran de dades molt recents, em vaig posar una altra vegada a cavil·lar sobre la importància de l'arquitectura en relaci l'ensenyament, fos sta pre-escolar o universitària. I em vaig fer les següents preguntes: Per qu ensenyar als estudiants en classes àmplies, amb grans finestrals i llum natural sembla millorar i produir un millor rendiment en ells que l'ensenyament impartida en classes estretes i pobrament il·luminats? Podria ser que les escoles, els instituts d'ensenyament mitjana o fins i tot les pròpies universitats, que es construeixen en les grans ciutats, modelin la manera de ser i pensar d'aquells que s'estan formant en elles? És possible que l'arquitectura dels col·legis no respongui avui al que de veritat requereix el procés cognitiu i emocional per aprendre i memoritzar d'acord amb els codis del cervell humà i siguin, a més, potenciadors de agressiu n, insatisfacciny depresin? Fins a quin punt viure constreido en l'espai d'una aula, lluny de les grans extensions de terra amb horitzons oberts o muntanyes, arbres, de moqueta de verd o secs matolls, no ha alterat la base emocional genuïna dels mecanismes neuronals de l'aprenentatge i la memòria?
I encara més. ¿Fins a quin punt enclaustrar a un nen de pocs anys en una escola bressol de parets anònimes, sense significat emocional algun, no dirigeix la construcció d'un cervell en el qual se succeeixen milions de canvis moleculars i cel·lulars cada hora de la seva petita vida? Cal pensar que després del naixement, i en només tres anys, el cervell d'un nen augmenta més de mig quilo en una voràgine en què es creen nous contactes sinàptics i construeixen circuits neuronals que codifiquen per funcions específiques.
En aquest temps aquest cervell absorbeix, inconscientment, tot el que l'envolta, inclòs i de manera important l'aire emocional que l'envolta sigui viu o inert, siguin persones o animals, siguin coses o cases, colors, moviments i un llarg etcètera. ¿Fins a quin punt tot això no influeix, disminueix o fins i tot pogués apagar la llum oberta de la ment d'un nen? És que no estem aprenent ja, de manera ferma, la tremenda interdependència del cervell amb el medi que l'envolta, sempre dirigit a l'aprenentatge de l'entorn i només per salvaguardar la supervivència de l'individu?
Doncs bé, a una part de tot això se'n diu avui Neuroarquitectura. I una part d'aquesta neuroarquitectura, des del seu jove naixement l'any 2004, està dedicada a l'estudi dels entorns on s'aprèn o ensenya. Avui, arquitectes en diàleg constant amb neurocientífics, ja dissenyen escoles nous amb aules d'alumnes, particularment de primària, amb orientacions i angles diferents per afavorir les fonts de llum natural, el disseny ampli de finestrals i parets, fluxos d'aire i control de soroll . Són estudis que inclouen idees sobre com funciona el cervell i els codis que porta aquest cervell al naixement. És a dir, estudis amb els quals es pretén adequar l'entorn arquitectònic per potenciar més i millor l'expressió d'aquests codis amb els quals s'aprèn i memoritza i mes enllà com s'ensenya. És cert que encara són infinites més les preguntes que els resultats però en aquest camí de diàleg interdisciplinari s'espera arribar a una nova dimensió que incideixi en la concepció d'una nova neuroeducación.
Francisco Mora
Font: EL Huffington Post
Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/
Neuroarquitectura
