"Sentir és preciós per al que escolta" - Antic proverbi egipci -
ORÍGENS I ANÀLISI
Poques civilitzacions han despertat tanta admiració al llarg de la Història com la fascinant raça egípcia que va governar les terres del Nil al llarg de milers d'anys.
Egipte no va tenir rival en la seva època. Van ser astrònoms, visionaris i estudiosos del món espiritual. Van inventar l'alfabet escrit, l'arada tirat per bous, els panys, els llums d'oli, el maquillatge, el vidre, el papir i la momificació entre moltes altres coses. Es diu que la disposició de les piràmides està directament relacionada amb el cosmos i que les seves tombes tenien una obertura oculta que apuntava en direcció al Regne del Més Enllà.
Molt s'ha escrit sobre les meravelles d'aquest poble savi i enigmàtic, però sens dubte el famós Llibre dels Morts té l'honor de ser considerat el document funerari més famós del món.
No obstant això, poca gent sap que el seu arxiconegut nom no és l'autèntic, sinó el nom popular amb què el va batejar l'egiptòleg prussià Karl Richard Lepsius, perquè els papirs que el contenien solien aparèixer enterrats amb els difunts.
No obstant això els egipcis l'anomenaven rau 1 peret em heru, que significa "fórmules de sortir al dia" (de la tomba, s'entén).
Anem a fer una breu anàlisi del Llibre dels Morts o Llibre de la Sortida al dia, seguint les directrius dels professors Josep Cervelló i Jose Lull:
Les versions més antigues del text funerari estaven reservades a la família real, però després el seu ús es va estendre a la resta de la classe dirigent: els cortesans, els alts oficials, els senyors locals i governadors provincials, les dames ...
Al principi es trobava gravat sobre els taüts o sobre sudaris o benes. Però des de començaments del Regne Nou es va generalitzar el papir com a suport principal. També pot trobar-se pintat o esculpit a les parets de les tombes.
La llengua utilitzada és l'egipci de tradició i l'escriptura és el jeroglífic cursiu en tinta negra i vermella.
Des de mitjans de la dinastia XVIII, els diferents capítols o fórmules s'acompanyen de vinyetes il·lustratives.
El cos del Llibre dels Morts és el resultat del treball creatiu dels sacerdots de Tebes, de manera que a la primera resi n sense la hi crida recensin tebana. A la poca Sata es va fixar de manera msrgida la seqüència de les fórmules i el contingut de les vinyetes donant lloc a l'anomenada recensin sa ta.
La finalitat del Llibre dels Morts és la de protegir i guiar al difunt en el seu viatge al Ms All, per això es col·locava el papir en el lligueu perquè ho tingués a l'abast si ho necessitava.
CONTINGUT DEL LLIBRE DELS MORTS
Es coneixen cent noranta-dos fórmules, que no guarden una estructura cannica. Cada papir és diferent en el nombre, la selecci i l'ordre dels captols, segons els gustos i la capacitat economica de qui ho encarrega. Hi ha papirs que arriben fins als vint metres de llarg i contenen la majoria de fórmules, mentre que altres estan reduïts a una sola pgina ja alguna fórmula. Van existir autnticas fbricas funeràries de quest llibre; els rotllos es preparaven de manera estndard, i en els passatges on havia de anar el nom del difunt es deixaven espais en blanc a l'espera d'un comprador.
El Llibre de l us Morts descriu un Ms All sincrtico, nic però dual, subterrani i celeste alhora, governat complementàriament per Osiris i Re (Déus egipcis de l'resurrecciny del sol respectivament)
El contingut del Llibre de l us Morts s'ha dividit convencionalment en cinc parts.
Primera part: el Seguici Fnebre
La primera part est dedicada al festeig fnebre, a l'enterrament.
La primera fórmula emfatitza la identificació entre Osiris i el difunt:
Començament de les fórmules de sortir al dia
De la exaltaciny de la glorificacin, de sortir i d'entrar a la necrpolis. És una cosa til en el bell Occident, que es diu el dia de l'enterrament, de l'entrada després de la sortida. Es diu:
(...) Oh vosaltres que feu que les ànimes perfectes entrin a la casa d'Osiris, feu que l'ànima perfecta de l'Osiris N, és a dir nom del difunt, entri amb vosaltres a la casa d'Osiris, de manera que ell senti com vosaltres sentiu, vegi com vosaltres veieu, s'aixequi com vosaltres us alceu, se sent com vosaltres us asseieu. Oh vosaltres que doneu pa i cervesa a les ànimes
perfectes a la casa d'Osiris, doneu pa i cervesa, de dia i de nit, a l'ànima de l'Osiris N, just de veu davant els déus senyors d'Abidos, just de veu davant vostre. Oh vosaltres que obriu els camins i allanáis les vies per les ànimes perfectes a la casa d'Osiris, obriu els camins i aplaneu les vies per a l'ànima de l'Osiris N. "(LSD 1)
"Just de veu" vol dir que el difunt ha superat el judici en el Més Enllà.
En el Més Enllà, el difunt ha de realitzar tots els treballs que feia en vida, alguns molt poc atractius, com per exemple, les tasques agrícoles. Per aquest motiu, en aquesta primera part del Llibre de l us Morts, hi ha una fórmula per fer treballar a un ushebti.
un ushebti és una estatueta, que porta a les mans unes aixades i que reemplaça al difunt en els treballs del Més enllà; es col·locava en gran nombre en les tombes.
La fórmula diu així:
"Fórmula per fer que un ushebti faci els treballs de la necròpolis"
"Es diuen les paraules: Oh tu, ushebti, si es convoca a l'Osiris N just de veu
per realitzar totes les tasques que es fan allà a la necròpolis, acudeix tu, en
qualsevol moment en què es treballi per conrear els camps, per regar
les riberes, per transportar per aigua la sorra de l'Occident i l'Orient.
Ho faré jo! ¡Sóc aquí! - has de dir "(LSD 6)
Segona part: la Regeneració del difunt:
La segona part del Llibre dels Morts tracta de la regeneració del difunt. Consta d'una sèrie de fórmules que tenen per finalitat regenerar al difunt, purificant, retornant la seva individualitat, el seu poder màgic, el seu cor i el seu nom, i impedint que els cucs devorin seu cos o que la seva carn es podreixi. També el protegeixen d'animals malèfics, com serps, cocodrils o insectes.
El cor, la seu de la memòria, és retornat al difunt perquè testifiqui sobre la seva conducta en vida davant el tribunal d'Osiris, per això, una fórmula el conjura perquè no testifiqui en contra del difunt.
Aquesta fórmula diu així:
"Fórmula per no permetre que es mantingui lluny el cor del Osiris N a la necròpolis"
"Es diuen les paraules: Oh cor meu de la meva mare, oh cor meu de la meva mare, no et ants contra el meu com a testimoni, no t'oposis al meu al tribunal, no et tornis contra el meu davant el guardià de la balança. Tu ets el meu ca que va estar en el meu cos, el protector que va fer forts els meus membres. Si tu et decantes pel bé, estarem fora de perill. No calumnies meu nom davant el tribunal que assigna la seva posició a la gent. No diguis mentides contra mi davant el déu excels, senyor de l'Occident. Posar les paraules sobre un escarabeu de jade, muntat en electro i amb un anell de plata. Sigui penjat del coll de l'esperit [del difunt]. "
Al final de la fórmula tenim una instrucció que ens indica que el text, a més d'en el papir, ha de ser inscrit en un escarabeu (pedra tallada en forma d'escarabat) que ha d'anar penjat del coll del difunt.
Tercera part: "Sortida al Dia" i Judici d'Osiris
La tercera part del Llibre dels Morts és la més extensa i la més important perquè tracta precisament de la S alida al Dia i del judici davant el tribunal d'Osiris.
Després d'haver-se regenerat, el difunt exclama:
"Jo tinc poder sobre el meu cor, jo tinc poder sobre el meu cor, jo tinc poder sobre la meva boca, jo tinc poder sobre els meus braços, jo tinc poder sobre l'aigua, jo tinc poder sobre els líquids, jo tinc poder sobre el riu, jo tinc poder sobre les riberes, jo tinc poder sobre qui actua contra el meu. Jo em llevo cap a l'esquerra i em col·loco a la dreta, jo em llevo cap a la dreta i em col·loco a l'esquerra, jo estic assegut i m'aixeco, i em trec la pols. La meva llengua i la meva boca són guies experimentades. Pel que fa a aquell que coneix aquest llibre, surt al dia i camina sobre la terra enmig dels vius. No serà destruït "(LSD 68)
Si el difunt ha superat la prova serà declarat "just de veu", és a dir, just en allò que diu.
Aquest és un extracte d'aquesta llarga fórmula:
"Fórmula de baixar davant el tribunal de les Dues Maat per N [el difunt]"
"Salut, oh Gran Déu, senyor de les Dues Maat. Jo he vingut a tu, el meu senyor, havent estat conduït a contemplar la teva bellesa. Jo et conec, jo conec el nom dels quaranta-dos déus que estan amb tu en aquest tribunal de les Dues Maat, que viuen de la massacre dels malvats, que s'empassen la seva sang, en el dia en què es sospesa la conducta davant Unennefer. Jo he vingut a tu, t'he portat la veritat i he allunyat per tu la maldat. No he comès maldat contra els homes. No he maltractat els bòvids. No he fet alguna cosa malament en comptes d'alguna cosa just. No he conegut el que no ha d'existir. No he començat cap dia demanant un donatiu als que havien de treballar per a mi. No he blasfemat contra Déu. No he empobrit a cap miserable. No he fet res a disgusti als déus. No he causat malalties. No he causat gana. No he matat. No he causat perjudici a ningú. No he robat els pans dels déus. No he sostret les coques dels esperits. No he estat pederasta. No he comès actes impurs. No li he tret a cap nen la llet de la boca. No he privat al bestiar de l'herba. No he capturat amb la xarxa els ocells de la divinitat. No he robat peixos del seu llac. No tornaré a patir cap dany en aquest país a la sala de les Dues Maat perquè jo conec els noms dels déus que es troben en ella. Oh Ser de llarga gambada, que surts d'Heliópolis, no he comès pecat, oh Abraça-flama, que surts de Babilònia, no he robat. Oh nassut, que surts d'Hermòpolis, no he estat envejós. Oh Empassa-ombres, que surts de la Caverna, no he saquejat. Oh Ser de membres terribles, que surts de Rosetau, no he matat homes. (...) Oh Uamenti, que surts del lloc d'execució, no he comès adulteri. Oh Mira-el-que-porta, que surts de la casa de Min, no he comès actes impurs. (...) Salut a vosaltres, oh déus. Jo us conec i conec els vostres noms. Jo no cauré i vosaltres no golpearéis. (...) No es dirà: "Mentida!" En relació al meu anteel Senyor Universal, perquè jo he practicat la justícia a Egipte. "(SLD 125)
Unennefer, és un dels eptetos d'Osiris i significa aquell que est eternament en bones condicions. Amb aquestes paraules No he comès maldat comença la confesin negativa. La frase l o que no ha d'existir vol dir, el mal.
Quarta part: el Món subterrani
La quarta part del Llibre de l us Morts est dedicada al món subterrani. Una sèrie de fórmules dóna compte del viatge del difunt, identificat amb R i, pel Ms All; altres contenen una descripci topogrfica del regne d'ultratomba; i altres es refereixen a la protecció del difunt i de les diverses parts del seu cos, són les fórmules relacionades amb la mscara funerària a la qual es diu el cap misteriosa i amb els amulets protectors.
La imatge de l'esquerra mostra una VIETA amb la representaci d'alguns amulets, a la dreta els mateixos amulets com objectes que eren col·locats entre les benes de la momificacin.
Cinquena part: Homenatge a Osiris-Re
La cinquena part del Llibre dels Morts conté diverses fórmules d'homenatge a Osiris sobre les quals no m'estendré.
Fins aquí aquest breu viatge pels enigmes del famós Llibre dels Morts egipci. Si algun lector vol ampliar els seus coneixements sobre aquest tema tan fascinant, li aconsello que prengui el meravellós curs d'Egiptologia ofert per la plataforma d'aprenentatge en línia Coursera.
https://es.coursera.org/
Li garanteixo per endavant que no es penedirà.
FONT:
https://es.coursera.org/learn/egypt
