Els empresaris s'estan adonant que l'única manera de sobreviure és compartir, perquè a ningú se li escapa que l'economia no és una qüestió d'àmbit local sinó global, de la mateixa manera que condeixen les manifestacions massives a favor de la pau per a països tercers, o que cada vegada són més impopulars els dirigents polítics que donen suport a la guerra.
Són algunes de les conviccions que l'instructor espiritual Parvathi Kumar (Vijayawada, Índia, 1945), esgrimeix, per defensar que estem davant d'una oportunitat singular de canvi, que reclama de la nostra part, més que mai, conèixer-nos a nosaltres mateixos i arribar a ser bons pensadors, i pensadors creatius.
Coneixedor i estudiós dels arquetips i referents simbòlics, intel·lectuals, històrics i espirituals d'Orient i Occident, el president de la Wordl Teacher Trust (WTT), està convençut que l'energia de Sagitari, que és la que correspon a Espanya, va portar l'altura, la pau i l'esplendor de l'animal que representa aquest signe zodiacal: l'àguila. La conquesta ara, puntualitza, no és cap a fora com en altres temps, sinó cap a l'imperi interior.
Descarta, però, que calgui combregar amb cap filosofia ni creença esotèrica ni espiritual per comprendre o fomentar la conveniència d'una nova direcció social i vital. Assegura, senzillament, que de moment està marcat per la necessitat de canvi que té cada vegada més gent.
Fundació Ananta: És realista dir que està creixent la consciència espiritual?
Parvathi Kumar: La humanitat a nivell global està en un canvi, i en els propers cinc anys es podrà decidir entre anar cap a la guerra i el poder, que és cap a enrere, o transcendir tot això i avançar. Aquesta és la cruïlla i aquest és el pas en aquest moment.
FA: Sembla fcil la decisió. Per qu no es produeix immediatament?
PK: La humanitat vol fer grans passos, però todava l'energia de la Atlntida tira cap avall, cap a la agressió. Ara hi ha un esforç suplementari per transcendir l'instint de lluita. Si es produeix aquesta transcendència entrarem en nous temps que s'han visualitzat fa temps. El nic que bloqueja una nova era per a la humanitat és el poder. La majoria de la humanitat est a la pau, però hi ha petites bosses de poder que és on cal fer aquest canvi.
FA: Es refereix a impediments des dels poders fcticos o als de la personalitat?
PK: Em refereixo a tots ells: al poder econòmic, al poder politic ... i tamb per descomptat al poder intern. El procés s'est donant en tot cas. La gent s'est adonant que no funciona la competitivitat, sinó la cooperaci, i el poder tamb s'est adonant que sms til la cooperaci que la agresiny la competitivitat.
FA: Quin serà el següent pas natural?
PK: Es va a donar confiança entre les nacions, i les ms desenvolupades van a ajudar els desfavorits. Actualment, hi ha moltes trobades a alts nivells entre gent rica per cooperar; est passant a un nivell mental, però en el futur es anar materialitzant. El poder és conscient que les coses es no poden funcionar.
FA: Tant de bo el pudiramos sentir es tots.
PK: Realment, si no hi ha aquest sentiment, el canvi no ocórrer. En aquest cas entréssim en un cicle nou, de seixanta anys. Estem davant d'una oportunitat que hem de veure i sentir perquè arribi a ser; si perdem aquest tren, hi haurà d'esperar al proper.
FA: Quiz es necessiti creure en una filosofia concreta per veure clars els seus postulats
PK: El moment est marcat per la necessitat de canvi que té cada vegada més gent. La necessitat i les ganes de canviar estan ah, les energies estan duent a les persones més a la cooperacinya compartir; les empreses estan tractant de compartir ms que abans i s'adonen que és la nica manera de poder sobreviure. I cada vegada ens estem adonant que una nacin no pot estar, realment cmoda i bé, si les altres estan malament. L'economia es donar suport per tant en el desenvolupament de tercers, perquè sols es es pot compartir ms. Això és el que s'est veient.
I els ens multinacionals o multilaterals es donaran compte de que no poden sobreviure si no hi ha un compartir. Que l'economia ja no és nacional sinó global, el que passa en un lloc afecta els altres. Si hi ha crisi economica en un lloc ara, es desplaçar aviat cap a un altre lloc. A través dels negocis i la comunicació tots estem molt ben connectats. Si una part nostra no se sent bé, l'altra tampoc es va a sentir bé.
FA: Fins a quin punt els individus podem condicionar la realitat global?
PK: Es va veure, per exemple, amb la guerra de l'Iraq; la gent d'Europa no volia aquesta guerra i ho va fer veure. Això és una consciència nova; la gent vol la pau i els mandataris que donen suport aquestes guerres són cada vegada més impopulars. Aquesta és l'energia que neutralitzar el sentiment d'anar cap a la guerra.
FA: És molt esperançador. Convé estar en un camí espiritual per avançar?
PK: L'important no és estar en un camí espiritual ni una filosofia específica. L'important és que cada ésser humà sigui capaç de pensar per si mateix. Si resols els teus problemes, pots ajudar els demsa resoldre els seus. Pitgoras va dir que volia aspirar a que hi hagués un ximple menys en el món i que s'era l. La soluci per superar pensaments problemticos o emocions excessives, vindrà de dins nostre, de la profunditat de cada un, en la consciència. La introspecció diària d'un mateix permet veure clarament quins són els problemes propis. És suficient ser un pensador, no cal ser un teòsof.
No hem de creure en alguna cosa, sinó creure en nosaltres, una vegada que veiem un problema en nosaltres, sorgeix la consciència i de la consciència sorgeix la solució. Quan vaig més profund i em pregunto per què sóc així; per què tinc això; quan veig aquestes coses dins, és quan puc solucionar-les.
No calen les teories de Déu per trobar la solució. Si ens mirem a un mirall amb honestedat, sabem què necessitem fer per solucionar el problema. Ajudar a pensar sobre un mateix i no sobre les coses que estan per fora, és una bona mesura per a un individu, una família, i una nació.
FA: Sembla el nord ideal per a una educació òptima.
PK: El propòsit de l'educació és que un sigui un bon pensador, i ningú ens va ensenyar a ser bons pensadors. El que ens ensenyen ens porta a ser una cosa rutinària, però no a ser bons pensadors. Els romans, els grecs, en el seu moment els anglesos, els espanyols, van construir grans coses perquè tenien bons pensadors.
FA: ¿Una recomanació per a un mestre d'escola?
PK: Que no limiti el seu ensenyament a donar informació als estudiants; que procuri que els seus alumnes siguin pensadors i després pensadors creatius. Que els ajudi a desenvolupar la seva capacitat de pensar i de crear.
FA: Federico Mayor Zaragoza va dir que la capacitat de crear, és precisament la gran esperança de la humanitat.
PK: Actualment, el nombre d'éssers humans que són pensadors és una minoria. Hem de preparar bons pensadors i permetre que siguin creatius. Només a partir de ser pensadors vindrà la creativitat. Hem de donar a l'educació aquest èmfasi, com fan ara les escoles de Rudolf Steiner, de Sri Aurobindo o de Rabindranath Tagore. Fer seguidors com ovelles és molt fàcil, però és un estil del passat; ara ja no és així; ara cada persona vol saber per què. Les noves generacions ja ho estan demandant i fent; cal donar-los suport i eines perquè desenvolupin la creativitat, hem d'ajudar els nens a no ser seguidors cecs.
FA: El pensament creatiu s'ha de completar amb actes, amb coherència en el material ...
PK: Sempre hi ha un espai entre el que ens agradaria i el que acabem fent. I aquest forat només es pot omplir amb aspiració de fer alguna cosa realment bo, que és el foc de la voluntat. Si hi ha alguna cosa que t'agrada i ho vols fer, si no ho fas és perquè no hi ha prou foc.
Normalment aquest foc arriba com gràcia quan no tens altres suports. Sorgeix en la necessitat; el resultat està en funció del grau del foc que tinguem dins. Si Colom no hagués tingut aquest foc, no hauria trobat Amèrica. Qui va ser el primer que va idear el telègraf, el telèfon, l'electricitat ...? Podem utilitzar el foc per manifestar coses bones, però només es pot contribuir partint del pensament creatiu.
FA: Com aconseguim aquest foc de la voluntat que ens ajuda a ser coherents?
PK: És útil que no hi hagi massa suport artificial. Passa que quan ens acostumem a l'aire condicionat o la calefacció, acabem per no poder suportar l'hivern ni a l'estiu. Els nostres propis recursos naturals acaben per deixar de treballar per a nosaltres i es debiliten. Necessitem recuperar el contacte amb la natura perquè la gent creixi, per ser més forts; la naturalesa de fora i la de dins es recolzen i s'alimenten mútuament; nostre cos, si està despert, sua i refrescar-vos fora fa calor, i quan ho evitem per mitjans artificials, aquest mecanisme pot adormir-se.
En lloc de protegir-se la natura, cal protegir-se del que anomenem civilització, que no ens està portant a un progrés positiu perquè ens fa que siguem dependents de l'exterior, quan la dependència ha de ser de dins. La força interior vindrà quan estiguem treballant els nostres propis pensaments, no quan estiguem esperant ajuda de l'exterior.
FA: La ciutat sembla malament lloc, llavors.
PK: No depèn d'estar en una ciutat o en un poble, sinó de la nostra capacitat d'enfocar-nos. La pregunta és què he de fer? Estic fent el que he de fer o estic fent altres coses? No hi ha res a plantejar fora, m'ho he de plantejar a mi mateix. Per exemple, si decideixo ser pintor, músic, poeta, escriptor, té més força si no m'ha vingut de l'exterior sinó de mi. No marca la diferència on siguis. L'ambient interior és l'important.
FA: Com s'arriba a escoltar aquesta veu interior?
PK: Ajuda la introspecció; ajuda enfocar-se a pensar en el propòsit de la pròpia vida, preguntar "Per què sóc aquí? És el que hem de preguntar als nois des que tenen 14 anys. Això els anirà portant a conèixer el seu propòsit vital en un marge de deu o quinze anys.
FA: Què recomanaria a un empresari per al seu quefer diari?
PK: Introspecció de nou. Quan el treball d'un involucra un equip, és molt important pensar, cada matí, en com tenir una millor organització, comunicació i pla de treball. La confiança es construeix sobre la comunicació cordial. I per comunicar, també hem de saber què volem comunicar i per què. Hi ha d'haver un propòsit. Si comencem a fer aquesta introspecció, en dos anys i mig tindrem la capacitat, però s'ha de cultivar.
FA: Què busquen els seus alumnes quan se li acosten?
PK: Busquen harmonia, i equilibri de les seves energies; sempre vénen amb una part de coneixement i una part d'ignorància, i el que busquen és solucions per a ells mateixos. Em tornen a convidar a venir perquè sembla que els és útil, però han de treballar-per ells mateixos.
FA: Les obre els ulls a la seva pròpia responsabilitat llavors.
PK: Cada un, segons la seva lliure voluntat, ve, escolta i si sent que el missatge és per a ell, el treballarà. Després, si li fa bé, tornarà per seguir avançant. No es pot empènyer a ningú a créixer internament, la idea és despertar aquesta consciència per poder començar a treballar i pensar-hi; després cada un decideix si fer-ho o deixar-ho. La veritable saviesa és que tu pots prendre-la i deixar-la dos anys sense que ningú et pugui venir a dir res. Pot ser que al cap d'un temps vingui aquesta necessitat de venir a buscar. L'ensenyament és informació, no influència, la influència no és bona, és com la influença, que és una malaltia.
FA: Sembla un ensenyament a la carta ...
PK: De vegades sembla que el mestre ha parlat per un. L'ensenyament toca a cada persona en un punt diferent; és la bellesa de treballar amb la consciència.
FA: Per què torna a Toledo? Per què coincideixen a Toledo trobades de tall espiritual?
PK: El canvi actual d'energia a què estem subjectes, es percep molt especialment entorn de Toledo. En el passat, Toledo va ser un centre de gran elevació i ara torna a ser-ho; especialment des de 2002 i amb una forma més efectiva a partir 2007.
L'àguila espanyola pujarà a grans altures a portar pau, amor i esplendor. Abans l'àguila pujava o s'elevava per conquerir, ara aquesta conquesta és cap a dins: vindrà una energia de més qualitat a totes les nacions de parla hispana, l'energia d'Espanya és Sagitari. I el símbol de Sagitari és l'àguila que s'està elevant cap al cel.
Aquest tipus d'activitats porten llum a nivell global per avançar cap a la pau.
FA: Potser hàgim obviat una cosa important adjuntar-lo ...
PK L'important és cada moment i cada persona; estic segur que està dit tot el que necessitava ser dit ara,
Lola Bastos
www.fundacionananta.org
3 novembre 2008
