En anteriors articles i vídeos del bloc havíem tocat el tema de la importància de l'autoobservació com pràcticament l'únic mitjà de començar a descobrir el que ens frena, i el que ens condiciona, en el nostre camí de creixement individual, ja que només veient i descobrint els nostres pensaments, emocions, comportaments i accions, automàtiques i reactives, un comença a adonar-se de com funciona el vehicle que fem servir per a aquesta vida terrenal, i pot llavors intentar descobrir com apagar el pilot automàtic del cotxe per intentar agafar els comandaments i portar el volant en mode manual.
El que passa és què, tot i saber que autoobservar-se a si mateix és tan necessari, per què és tan difícil fer-ho? La clau està en la pèrdua d'atenció, en la poca capacitat de mantenir la concentració en el procés d'autoobservació més enllà, en el millor dels casos, d'uns pocs minuts.
Tot depèn de l'atenció focalitzada
La possibilitat d'arribar a estats més elevats de consciència depèn de la presència de l'energia necessària per posar en marxa processos d'activació del que tots ja portem latent, i de forma adormida, que no és altra cosa que el potencial infinit de l'ésser que som . Aquesta energia la redirigeix el cos quan sotmetem l'atenció als processos de creixement i de transformació interns. Una cosa així com què se'ns proporciona el combustible extra per conduir el cotxe quan conscientment volguéssim conduir el cotxe, mentre que si simplement ens vam pujar-hi i anem amb el pilot automàtic, el cotxe no veu la necessitat d'injectar o usar de forma diferent els recursos energètics disponibles més que per a les funcions d'auto gestió que ja fa de forma programada.
Per tant, i com a mecanisme detonant d'aquests processos de transformació interior, la autoobservació està subjecta al control psicològic, i aquest control psicològic és l'atenció. L'atenció focalitzada cap a qualsevol activitat conscient és la que aconsegueix que aquesta energia necessària esdevingui el vehicle potencial de l'expansió de l'auto-consciència.
Sabem i hem comentat ja moltes vegades que en el seu estat ordinari l'ésser humà actua principalment de forma autòmat i reactiva, quan els nostres processos interns operen independentment de la nostra voluntat o dels nostres desitjos, per aquest motiu no controlem el que pensem, no controlem el que sentim, no controlem el que diem i moltes vegades no controlem ni el que fem (i després tenim l'excusa de "no sé per què he fet això ... no entenc per que em vaig comportar així, hauria de haver-me callat i no haver dit allò .... ").
L'energia que circula pel nostre cos segueix les lleis que governen a tota matèria lliure en estat molecular. Es difon en totes les direccions necessàries per regir els processos automàtics de sosteniment de la vida al nostre vehicle orgànic i en la seva contrapartida energètica, però especialment també flueix en les adreces que li 'agafen l'atenció'. Tan aviat com és obtinguda mitjançant els diferents processos d'absorció energètica que tenim, aquesta força vital es posa automàticament en circulació per tot l'organisme per complir les seves tasques sense intervenció de la ment conscient. Així, per contenir-la o per acumular-la, o per fer-la servir per a altres coses més enllà de la mera supervivència, es requereix una voluntat que normalment no es posseeix, i cal una tensió interior que només pot mantenir-se amb el sosteniment de l'atenció, el que permet l'auto-coneixement però requereix d'autocontrol. Un exemple que imagino tots haureu fet en algun o altre moment és la visualització d'una esfera d'energia en alguna part del vostre cos, per a realitzar qualsevol tipus de tasca de sanació, calmar un dolor, netejar un bloqueig, etc., i aquí podeu comprovar que si no sou capaços de mantenir l'atenció en el procés de gestació i acumulació d'energia a la zona durant un temps i amb certa intensitat, no té cap efecte i es dissipa ràpidament.
¿Que influeix negativament en l'atenció?
Doncs com potser hagueu percebut en vosaltres mateixos, l'atenció senzillament es dilueix quan apareix el curiós estat psicològic de 'fascinació' (aquí un article d'DDLA parlant sobre el concepte), en el qual una persona perd del tot la seva identitat en una conversa, una tasca, un amic (o un enemic), un llibre, un objecte, un pensament o en una sensació. Aquesta 'fascinació' és, senzillament, efecte del discórrer cap a fora de l'energia conscient des d'un mateix, en una direcció determinada per a cada un pel nostre caràcter i personalitat, i que arrossega la seva atenció amb ella (a una persona li fascina una cosa ja una altra persona una cosa completament diferent). En casos extrems aquesta succió cap a fora de l'atenció pot ser tan completa que estem com "anats" per complet, com buits i absorts per un imant psíquic extern. Aquesta fascinació és una forma usual de gastar l'energia que tenim, i constitueix, en realitat, l'estat habitual de molts de nosaltres en molts moments del dia i, per aquesta mateixa raó, és irreconeixible per complet i invisible d'ordinari, no ens donem compte que estem "anats" i no ens adonem que alguna cosa ens ha "fascinat" i captat tota l'atenció.
Evidentment el fet d'estar atents a alguna cosa que ens cal no és el tema de l'article, ja que l'atenció dirigida cap a tot el que suposi un exercici que ens beneficia, ens ajuda i ens permet créixer, avançar, aprendre, evolucionar i viure és més que necessari. En molts casos, aprenem automàticament que l'ús de l'atenció ens porta a conservar la 'fascinació' en una direcció determinada. Per exemple, un sabater roman durant una hora 'fascinat' per la confecció d'un parell de sabates, un conferenciant queda 'fascinat' pel discurs que pronuncia, una persona queda 'fascinada' per la carta que està escrivint a un amic. Sense aquesta retenció més elemental de l'atenció en una direcció, cap bon treball o activitat de cap classe, ni fins i tot el més simple, pot produir-se. El tema és quan necessitem dirigir l'atenció cap a dins, cap acte-observar-nos, i aquesta no obeeix més que uns pocs segons ja que entrem immediatament en estat de "fascinació" per qualsevol altra cosa a la mínima que una cosa externa ens capta la focalització i ens treu de nou d'auto-concentrar-nos en nosaltres mateixos.
Aprenent a mantenir l'atenci
Aprendre a mantenir i prolongar l'atenci sobre alguna cosa necessita d'un entrenament contnuo, no ens surt per defecte, ja que com si d'un mscul es tractés, els imants externs que ens porten a l'estat de fascinaci n són tremendament potents, amb la qual cosa, el primer pas és desenvolupar mecanismes d'alerta, perquè salti alguna cosa, un ressort psicològic intern, que ens faci caure en el compte que hem perdut la atenci d'allò en el que intentbamos concentrar-nos cada vegada msrpidament. Això no serà un problema si l'ésser humà fos capaç de prestar atenci a dues coses simultàniament, portant energia cap a diferents processos alhora, però no funcionem es. Per la configuració de com estem fets, només podem donar-nos compte d'una cosa alhora.
Pots adonar-te ja sigui de la persona a qui li ests explicant alguna cosa, o de les teves pròpies paraules; pots adonar-te del malestar d'algú o d'un d olor en el teu propi cos; pot adonar-te d'una situaci que ests vivint o dels teus propis pensaments respecte a aquesta situaci. Però, excepte en molt rares ocasions, no pots adonar-te simultàniament de les teves pròpies paraules i de la persona a qui les ests dirigint; o del teu propi malestar i el d'alguna altra persona; o de la situació en la qual estsy dels teus pensaments sobre ella. As, a l'adonar-te que tots estem generalment en estats ordinaris de fascinacin per elements externs, comprenem perqu és tasca tan complexa mantenir l'atenci cap als processos interns propis.
Ara només queda la tasca de començar a crear i exercitar aquest mscul que acabi per aconseguir que puguem mantenir l'atenci cada vegada més temps a la autoobservacin, i d'aqu puguem aprendre c mo som i com ens comportem, i d'aqu el prendre el control, créixer, avançar i evolucionar es converteix només en qesti de constància i perseverança.
una abraçada,
David Top
Autor: David Top
VIST A: http://davidtopi.com/?utm_source=articulos%20email&utm_medium=email&utm_term=articulos&utm_campaign=email%20articulos&utm_medium=email&utm_campaign=Porqu%C3%A9+nos+cuesta+tanto+mantener+la+&utm_source=YMLP&utm_term= David + Top% 26iacute% 3B
