Taula de continguts amagar 1 Quin va ser Mara? 2 Mara va aconseguir col·locar-se a sobre de l'odi d'aquell temps. 3 Ella estava per sobre d'aquells que no sabien el que era el seu elevació. 4 Com ell va dir, va pujar ... i va patir. El que puja, pateix sempre, ningú puja sense patir, ningú arriba al Regne si no sap patir. 5 Aquesta és Maria ... que ara ascendirà en els cors humans, implorant als Cels el perdó als seus fills, perquè ells "no saben el que fan ...".
Missatge canalitzat dels Mestres de Llum.
En Portuguès l'Original.
Qui va ser Maria?
La Gran Mare Planetària!
Avui us parlo de Maria ... Molt s'ha parlat d'aquella que va donar a llum un cos físic d'un Gran Mestre, molt s'ha escrit, però pocs han llegit.
Maria era una criatura jove en el seu temps i, per molts anys que tenia, irradiava la joventut de la seva Llum.
Ella era pura, tendra i suau, tots eren els seus fills, no els distingia; era la Gran Mare i va saber portar el missatge del seu Fill més enllà. No va plorar, doncs sabia que Ell no moriria.
Maria es va presentar en un símbol de dona, enmig d'un poble en el qual el factor dona era molt menys important del que és avui. Maria va saber demostrar l'Ésser que Ella era, va saber observar, va saber suavitzar, va saber perdonar; Ella tenia misericòrdia i estimava a aquells que odiaven el seu Fill.
Maria va aconseguir col·locar-se a sobre de l'odi d'aquell temps.
Ella va saber distingir la ignorància de la maldat: per a ella no hi havia homes dolents, hi havia homes que "no sabien el que feien".
Aquesta gran frase que el Fill va dir, sempre la va sentir de la boca de la seva Mare, la frase que era D'ella, que sempre deia: perdona, perdona sempre, "ells no saben el que fan".
Només un Gran Cor Misericordiós aconsegueix no veure maldat, fins i tot on existia a nivell humà.
Maria va saber demostrar a les altres dones el que és patir sense plorar, el que és estimar sense pecar, el que és donar sense rebre, el que és elevar-se sense imposar-se.
Ella estava per sobre d'aquells que no sabien el que era la seva elevació.
Compten històries, inventen mites, i no saben que Ella era senzilla, humil, que es vestia com les altres per igualar-se, perquè als ulls dels altres no fos més que una simple dona, dona que també va venir del poble, dona que es va donar al poble. I a aquells que van seguir les paraules del Mestre, Ella els va emparar.
Maria va ser la força que va unir. Ella deia: "no és només Ell meu fill, vosaltres tots sou fills meus". I en aquests temps, on la persecució estava en cada pas de la jornada, se sentien consolats amb Ella, amb la Mare de la Consolació.
Desesperen per tanta persecució i Ella deia: "que encara no podien entendre el perquè ... però quan arribessin al Regne de Déu, comprendrien el perquè ... perquè havia de ser així ...".
Com l va dir, vaig pujar i va sofrir. El que puja, pateix sempre, ningú puja sense patir, ningú arriba al Regne si no sap patir.
Patir pels patiments dels altres, sentir les amargors del món, veure la ignorància de l'ésser humà per saber com és important el coneixement.
Patir amb l'odi dels altres per aprendre el valor de l'amor; patir amb la impietat dels altres per aprendre cmo és important que es tingui Misericòrdia i Justícia.
Noms patint, s'aprèn noms patint, se sap distingir i donar el valor real a les coses. Quan no patim, no sabem, jutgem saber el sofriment dóna la força, la certesa, l'experiència. ..
Com l, patir i va aprendre. Tots els que segueixen les seves petjades, tamb sufrirn no solament perquè l va patir, sinó perquè per aprendre cal sentir en la pròpia carn per poder discernir cun importants són les virtuts del Camí
I Mara, embolicada en el seu Capa amb els seus ulls blaus que semblaven estrelles en un firmament sense fi, va ser el fonament, va ser qui uni i va donar força a tots els deixebles fins que es solidifiqués entre ells la Fe, la Voluntat i la determinació en el Camí que seguan.
Mara conquerir el seu lloc sense fantasas: per la seva virtut, pel seu exemple, davant la seva superació al sofriment i la persecuci que va patir des de nen, pel seu coratge, per la seva constància, per les paraules sàvies i amoroses que saba dir en el moment oportú, per tot el que ella representava li va ser donat el seu lloc com a Reina dels Cels.
Aquesta és Mara que ara ascendir en els cors humans, implorant als Cels l'perdna seus fills, perquè ells no saben el que fan.
Per la seva constància en enviar l'esperit del consol als famolencs, als que ploren, als que pateixen, la seva Llum sempre es va vessar; i els seus auxiliars invisibles continuen partint en totes les direccions portant el consol als cors desconsolats dels éssers humans.
¡Aquesta és Maria ...!
Que la seva Llum i la seva Consolació continuïn presents en els cors de tots els éssers humans.
Agraeixo que m'hagin donat l'oportunitat de dir aquestes paraules.
Que la Pau i l'Amor de Maria quedin amb vosaltres!
SUTRA.
Canal Espiritual: Henrique Rosa
TRADUCCIÓ PORTUGUÈS-CATALÀ: Patricia Gambetta, redactora en la gran família de hermandadblanca.org
FONT: Llibre "Mensagens Dos Éssers de Llum". Segona Edició. Autors Henrique Rosa i Lourdes Rosa.
