El mite de Quiron
Quan va néixer, el seu pare jams ho va saber i ni tan sols li import. La seva mare profiri un crit d'espant i el va rebutjar tot just veure la seva monstruosa imatge, raó per la qual els Déus indignats, o apiadndose d'ella, la van transformar en un bell Tell proper a la cova en on va donar a llum, i que creix en les ombres vessants de la Muntanya Pelin, per portar consol i serenitat als homes.
Era immortal i fill de Déus. Era germà del Déu dels Déus, de Zeus, i un ésser dotat de suprem entesa que va ser Mestre dels Herois i dels fills dels altres Déus. Ell va ser qui va ensenyar a Esculapi l'Art Regio de la medicina, l'art de la caça i el maneig de les armes a la mateixa Deessa Artemisa, i que va educar les ments i els esperits d'Hèrcules, Aquil·les, Àiax, Jàson i molts altres. Ell, que va tenir per pare adoptiu al mateix Apol·lo, va criar i educar a molts com als seus propis fills. Ell, de qui avui podem veure la seva imatge assenyalant amb la seva fletxa el rumb cap al centre de la galàxia allà, al capdamunt del cel. Quirón és el seu nom, el nom d'aquell que no és home, ni cavall, si més no un Centauro com qualsevol (unes bèsties dements i infernals molt per sota de l'home i dels propis animals, i no, Quirón no és així). D'ell vaig a parlar, ja explicar la seva història ...
Cronos intenta seduir la bella nimfa Filira, la seva neboda (filla d'Oceà i Tetis), però és sistemàticament rebutjat per la noia. Cronos, enceguecido pel desig, la persegueix per cel i terra. Però Filira, en la seva fugida, es transforma en egua (un truc que va aprendre de Demeter, mare dels centaures) però Cronos, qui no tenia un pèl de ximple, es metamorfosa en cavall i la persegueix fins donar-li abast. Quan ho fa, encara ambdós mantenint la seva forma equina, furiosament es lliuren a l'acte sexual després d'això Cronos escapa i es perd tot rastre entre la foresta. Filira, embarassada, coneixent l'afició que té Cronos a devorar els seus propis fills, decideix refugiar-se en una cova de la Muntanya Pelion per donar a llum. El part va ser laboriós, dolorós, difícil, ja que la contextura física del nadó no era normal: cos i potes de cavall, tors, cap i braços de Déu encarnat (antropomòrfics). La seva mare, en veure la lletjor del seu fill, l'abandona i fuig desesperada implorant als déus, els qui la converteixen en un arbre de tell, presó preferible al record del fruit del seu instint no dominat.
Quirón abandonat pels seus pares, és adoptat per Apol·lo i Atenea, imatges de la raó i del logos, i criat i educat per ells. Raó per la qual, no s'assembla en res el seu caràcter al de la resta dels Centaures. És així que Quirón viu pràcticament en soledat, refugiat a la cova que el va veure néixer, estudiant diverses arts i desenvolupant molts coneixements. Va ser astròleg, matemàtic, expert caçador i mestre d'armes, músic, filòsof i savi de gran renom. Tal era la seva vàlua, que la majoria dels fills dels déus ho van tenir per mestre i tutor, com així també els grans herois. Un dels seus deixebles predilectes va ser Heracles (conegut també amb el nom d'Hèrcules), qui és una figura rellevant dins la història del propi Quirón. Accidentalment en una festa, un dard seu va aconseguir a Quirón en una de les seves potes (en un genoll per ser més precisos), i Hèracles, compungit, va tractar de detenir els seus efectes, però ja era massa tard, el pobre ancià es retorçava davant el dolor cada vegada més agut de la seva ferida, la qual hagués acabat amb la vida de qualsevol mortal. Però el savi centaure era immortal, amb el que només va aconseguir tenir una ferida sempre sofrent i que mai sanaria. A causa d'aquest desafortunat acte Quirón es va transformar en mestre en l'Art de curar, ja que va experimentar amb cada cosa que existia tant en el cel com en la terra per tal d'aconseguir una cura, i va traslladar, més tard, aquest coneixement a un altre dels seus deixebles anomenat Asclepi, més conegut com Esculapi (Pare de la ciència mèdica, segons els Grecs), i també va utilitzar aquests coneixements per curar a innombrables personatges de l'antiguitat.
Un dia, aquest savi centaure es trobava passejant i va descobrir un terrible espectacle: Un ésser humà es trobava encadenat a una roca patint un càstig horrible per mandat dels déus. El seu nom era Prometeu, i per haver desafiat els déus i robat el foc diví per lliurar-lo als homes, va ser condemnat a romandre encadenat a la roca mentre durant el dia una àguila li devorava el fetge, mentre que a les nits l'òrgan tornava a créixer ... i així la passaria fins que un altre s'oferís voluntàriament a ocupar el seu lloc. Veient això, i sensibilitzat pel dolor que el pobre humà havia de suportar, Quirón es va oferir a canviar la seva pròpia immortalitat per la vida del condemnat. Prometeu va ser alliberat, i en el moment en què el Centauro es va transformar en mortal, ia causa de la seva mortal ferida, Quirón va morir. El seu germà Zeus, en gratitud pels molts serveis que havia prestat als déus, li va tornar la immortalitat transformant el seu cos en estrelles i, desparramándolas pel cel, va crear la constel·lació del Centaure.
Fins aquí, un resum del mite, el que varia entre diverses versions del mateix, però que estructuralment es refereixen al mateix. Ara nos propers al significat d'aquest arquetip en la matriu d'una carta natal per donar-nos una idea del seu possible estructuració en la psique de l'individu.
QUIRÓN A LA CARTA NATAL
Quirón representa les coses que podem fer molt bé pels altres, però que no som capaços de fer per nosaltres mateixos. També indica qualitats que altres perceben molt bé en nosaltres, però que nosaltres no reconeixem, malgrat el molt que podem necessitar-les.
A través de la seva situació poden analitzar-3 fonamentals figures inconscients o que projectem sobre els altres: El ferit, El feridor i El sanador o salvador.
Descriu les pautes que han quedat sense resoldre, actituds que de forma continuada produeixen dolor, amb cert risc que la persona s'obsessioni per idees, creences o propòsits que ocultin el seu dolor intern, intentant convèncer els altres d'aquestes veritats per poder així convèncer-se a si mateixa. Quirón ens exigirà reconèixer que estem ferits com a pas previ a la curació, subrayándonos la saviesa inherent en la nostra pròpia psique.
Quirón en una carta mostra on és probable que realitzem amb particular intensitat la recerca del nostre xaman intern, de la nostra font interior de saviesa, de força i d'energia, com a mitjans de revelació personal i desintegració progressiva d'estructures arcaiques que limiten el creixement.
També pot assenyalar un àmbit d'experiència on tinguem una dificultat especial, un bloqueig o una ferida, un sector de la nostra vida que no funciona bé. El dolor i la frustració experimentada pot obligar-nos a aprofundir en nosaltres mateixos en recerca de la nostra sanació; dit camí pot venir descrit pel signe natal de Quirón. Els planetes en aspecte amb Quirón, ens indicaran les possibilitats a interpretar correctament les energies disponibles que regnen en el tauler d'aquest peculiar joc energètic.
Una expressió positiva de Quirón en qualsevol emplaçament ens indica on podem fer una aportació única i individual al procés d'evolució col·lectiva.
Quirón estimula el procés d'iniciació de la recerca, cap al desenvolupament de l'individu sense els seus dolors continus, a través d'un renaixement psicològic i transformant per a això normalment els nostres conceptes preestablerts de la realitat. Quan major és el dolor o el bloqueig, més gran serà l'experiència Transpersonal que exigeix per a la transmutació de les pròpies ferides, sent la mort l'últim terme representatiu de la regeneració exigida. Mort que se'ns exigirà donar en vida a aquests conceptes o actituds que, malgrat el dolor que ens causa mantenir-les, ens resistim a abandonar-les pel fals sentiment de seguretat que ens aporten.
Quirón ens exigeix equilibrar el nostre ser materialista, dinàmic i impulsiu amb l'altra part més religiosa o espiritual.
La posició per casa i signe de Quirón ens assenyala el tipus de ferida que el subjecte pot tenir, o el tipus de bloqueig, alhora que assenyala la forma en què aquesta persona es 'vengui' la ferida, la cobreix o la tapa emocionalment per evitar el dolor, el ressentiment, la sensació d'impotència o d'estar desprotegit, és a dir, allò que li feia mal.
Tots els éssers humans som moderns centaures, una polarització a resoldre entre cos i ment per dur a bon port la construcció contínua de la nostra deïtat interior que constitueix el nostre propi i veritable ésser. Tots tenim alguna cosa a curar en nosaltres mateixos, i no hem d'oblidar que la sanació passa per reconèixer i transcendir allò del nostre interior que ens fereix, com les actituds mentals massa estrictes o encaixonades, que són només pensaments destructius que limiten la nostra creativitat innata i la nostra més profunda capacitat de sentir.
Prof. Liliana Abaca
Astrloga
http://caminoastrologico.wordpress.com
