El dia que hayaos enverinat l'últim riu, abatut l'últim arbre, i assassinat l'últim animal, us adonareu que els diners no es pot menjar ". - Proverbi indígena.
El 9 d'agost, és el Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món. Aquesta commemoració va néixer amb la finalitat d'enfortir la cooperació internacional, que al seu torn procura solucionar les condicions que les comunitats indígenes, en ple segle XXI, tot i pateixen, entre elles la discriminació. Això, va de la mà amb la poca defensa dels seus drets humans: medi ambient, desenvolupament social, educació, habitatge, salut, condicions laborals, entre d'altres.
D'acord a xifres del 2013, hi ha aproximadament 5, 000 grups indígenes, integrats per 370 milions de persones, distribuïts en més de 70 països a través dels cinc continents. Per molts anys han estat exclosos de la presa de decisions, sent marginats, explotats i maltractats. A causa de les seves males experiències, van prendre la decisió de romandre en silenci, endarrerits, vivint mancances, inclusivament sentint vergonya de els seus orígens.
Així mateix, han experimentat la injustícia social per molts anys. Aquest 5% de la població mundial també forma part de la desigualtat social, constituint al seu torn el 15% dels pobres del món. És per això, que es troben ubicats en terribles condicions econòmiques, vivint inclusivament la pobresa extrema.
Les seves principals activitats econòmiques són l'agricultura i l'artesania. No obstant això, aquestes són poc valorades; mentre l'agricultura és la més explotada, l'artesania és la pitjor paga. És més, hi ha qui s'atreveixen a demanar "rebaixa", sense tenir en consideració la importància i el valor d'aquesta activitat.
D'altra banda, hi ha llengües indígenes que a causa de la seva falta de propagació, han quedat poc a poc en l'oblit. Actualment hi ha entre 6000 i 7000 llengües vives a tot el món. Desafortunadament, la ment tancada provoca discriminació contra els pobles indígenes, oblidant que a més de ser persones, són éssers amb grans coneixements sobre la vida, la salut, el camp, la natura, la història; en fi, gaudeixen del que anomenem saviesa indígena.
Hi ha molt per aprendre de la saviesa indígena, inclusivament els seus menjars tradicionals, que malgrat estar mancat d'algunes proteïnes i nutrients, s'alimenten del que tenen a la mà i amb això aconsegueixen sobreviure i fins a cert punt portar una vida més saludable que la la nostra, l'ingredient primordial és el químic.
Els pobles indígenes guarden gran saviesa indígena. Des d'èpoques ancestrals, els xamans provenen d'aquestes cultures, i fins i tot dubtem de la seva saviesa? Doncs bé, aquests xamans saben d'astrologia, cosmologia espiritual, entre d'altres. Estan plens de folklore, són mestres en semiòtica, doncs les seves tradicions, la seva vestimenta, els seus costums, tot el que envolta la seva cultura, és ple de símbols.
La saviesa indígena, la trobem en la persona que conserva les seves arrels i cultura; segueix les seves tradicions, manté el contacte amb la natura i s'adhereix a les seves creences. Sumat a això, és una persona dotada de gran valor cultural i sentit de pertinença.
Hi ha cultures en molts països, entre elles pobles indígenes, on les persones de la tercera edat són els grans ancians de la comunitat. Aquests són aquells als quals s'acudeix a la recerca de consells, curacions, etc., mentre que en la cultura occidental, en general la gent gran són sinònim de vellesa i passat. No obstant això, val la pena analitzar que és precisament en les persones de la tercera edat, on hi ha un tresor de coneixements i històries. Els ancians de pobles indígenes són un exemple d'aquests tresors ancestrals.
Molts anys han passat, hem vist milers de guerres, grans canvis de la tecnologia, que ens ha fet oblidar la força més gran que tenim: la natura. Aquesta naturalesa és el motor d'aquelles cultures indígenes, que al seu torn, posseeixen aquesta saviesa de la qual parlem.
És molt important reaccionar, assertivament al moment d'acostar-nos a una cultura indígena o grup d'aquest tipus. Són ells els que conserven l'arrel de la família en la seva màxima expressió natural i històrica. Per això, es fa una invitació global a les noves generacions, perquè admirin i se sentin orgullosos d'aquells valents indígenes que viuen per la natura i s'alimenten d'ella per aconseguir la saviesa indígena, que és meravellosa.
Conte de cultura indgena: Els dos llops
Un vell cacic d'una tribu estava tenint una xerrada amb els seus néts sobre la vida. l els va dir:
Una gran baralla est passant dins m! És entre dos llops!
Un és diablico: iracund, luxuriós, arrogant, mentider, fals predicador, vanitós, ressentit, lladre, abusador i assassí. L'altre és bo: pacfico, amorós, serè, humil, generós, compassiu, fidel, bondadós, benvolent i honest.
Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins de vosaltres i dins de tots els éssers de la terra. El van pensar per un minut i un dels nens li va preguntar al seu avi:
I cul dels llops creus que guanyar?
El vell cacic va respondre, simplement El que alimentis.
FONT:
http://www.lailuminacion.com/temas/la_iluminacion.asp?titulo=SABIDURIA+INDIGENA
Daniela Navarro, redactora de la gran família de hermandadblanca.org
