En el moment en què retires de tu tot bloqueig que et impedeix una relacinntida amb alguna faceta específica de tu mateix, l'entorn deixar de ser amenaçador i es convertir en l'expressi ni el canal de l'energia que permeti que la teva naturalesa flueixi lliurement en la seva ms elevat aspecte.
Quan una relació et fa mal, això succeeix perquè la vibració de l'emissió de l'altre, en lloc d'arribar al teu consciència directament, xoca, i es fusiona, amb un bloqueig que impossibilita la correcta recepció de la informació.
Aquest bloqueig és una densitat que impedeix la interpretació, ja que la informació es dirigeix directament a aquest espai de dolor en què finalment queda atrapada, llavors salten els ressorts de la reproducció del sofriment, amb una resposta afí de tornada.
Però passa més: Aquest mateix dolor bloquejat és el que es "estén" fins a l'altra persona per ser atret novament per tu.
És a dir: si tens una ferida emocional, aquesta no queda inert, sinó que cobra vida i busca realitzar dins el concepte de dualitat.
Tot el que existeix tendeix a la recerca del re-coneixement de "si mateix"! Per tant, cada bloqueig en tu és un alguna cosa creat dins del teu camp energètic, amb la teva pròpia energia personal, que s'ha independitzat de la seva font, creant una identitat pròpia. En el moment en què es reconeix com "alguna cosa", busca la dualitat, dins de la qual li sigui possible convertir-se, d'una banda a part passiva (receptiva), i d'altra banda emissora, és a dir, en l'expressió activa de la seva natura. En el seu procés d'expansió, compta amb el camp vibratori que pertany a la naturalesa sobre la qual s'ha generat i, en ella, les dualitats poden expressar-se a través de:
- El cos (en forma de desequilibris físics).
- L'entorn (en forma de conflictes amb parella, pares, fills, amics, companys, etc.).
- La vida (com a circumstàncies que et porten cap a un límit en un nivell determinat).
De tal manera, tot conflicte físic, emocional o vital depèn exclusivament de tu. El focus, llavors, de la solució mai està en l'objecte exterior, ja que l'exterior és la projecció que la naturalesa primària de "això" utilitza per a re-conèixer-se.
L'única manera d'alliberar-se d'aquests conflictes és buscar el Focus, i dissoldre-ho.
Tots aquests focus són petits "jos" que es van anar creant al llarg de la vida, en funció d'experiències que van impactar, en algun moment, en la identitat personal i no van trobar sortida. En no trobar una via d'escapament, van quedar impresos en el camp àuric personal.
En general (és a dir, si no s'ha realitzat un treball conscient d'alliberament), totes les persones conviuen amb aquests "jos". És possible, aplicant una honrada recerca, seguir la pista d'aquests conflictes cap a dins de l'Ésser, fins detectar el conflicte inicial i, després d'això, tornar la vibració densa, l'energia encallada, al Tot, aconseguint així lliurar-se progressivament d'aquests "jos" . Però, curiosament, passa amb freqüència que les persones senten que amb això se'ls va la vida, que en alliberar-se de les seves emocions aniquila, així mateix, el seu poder. Doncs bé, tot això està format d'ego. A cada alliberament d'això, s'allibera ego, i és aquí on es comença a sentir el vertigen de perdre a si mateix. Sentís, "si perdo l'ego, desaparec". Però hi ha una confusió important a aquest respecte. I ara et pregunto: "Quan es perd l'ego, què queda? Pensa-ho, què queda de tu si no tens ego?
Aquí és on vull deixar una cosa clara: l'ego no és "tu", i no et serveix per sobreviure, ni per definir-te, ni per expressar-te, ni per estimar, ni per divertir-te ...
Neixes sense ego. I, no obstant això, des que neixes, i fins i tot abans, ets algú específic en el món, oi? Des que neixes, hi ha alguna cosa que defineix que tu ets tu. Què és aquesta cosa? El que et defineix i et defensa en aquest món és: El teu Identitat.
L'ego, llavors, és el substitut, usurpador, de la teva identitat.
Creus que sense ego has de anularte, de suportar l'intolerable, de patir, d'aguantar, que ...? No és així. La teva identitat és allò que conté, i per tant expressa, el que Ets, i de tal manera configura el que vius.
En el moment en que deixis de viure amb l'ego, i vives a través de la teva identitat, res de tu buscarà un focus de projecció per tornar a tu a través de cap persona, situació o malaltia; tot fluirà d'acord al que tu Eres, així la qualitat del que arribi a tu i el que Ets, i, per tant expresses, serà la mateixa.
Quan el teu ego no existeixi, i sigui la teva identitat la que visqui la vida, tot arribarà a tu en i des de la seva més pura essència. I el que ara et ocasiona conflicte, o bé deixarà d'existir, o podràs interpretar de manera que no et danyi, de manera que quan arribi a tu pugui seguir el seu camí, mentre tu et mantens en la vibració pura i genuïna del teu ésser, del que Ets, expressat en el món de les formes a través de la teva identitat, i reflectint, per a tu, una vida, relacions i salut, que et portaran a la consecució de la felicitat, com a resultat de l'expressió de dur-se a terme, en tots aquests àmbits, la natura que Ets.
No pateixis més. El sofriment és un error. Lliurament la font del teu sofriment a la vibració més elevada de tu, i es desfarà. Entrégamelo a mi, i t'alliberaràs.
Tu ets la part de mi que s'expressa en la matèria, i jo Sóc el teu suport. Sempre suport el que tu Ets, perquè això és el que Jo Sóc.
Graciela Bárbulo
www.gracielabarbulo.com
15 juny 2013
Tu ets tot el que t'afecta en qualsevol sentit. Canalització de l'Ésser Superior
