El que dono m'ho dono, i el que no dono m'ho trec

Victor-M Amela, Ima Sanchs, Llus Amiguet

15/04/2011 00:00

Ima Sanchs

bogeria lcida

Ha fet de la seva vida pur art, no ha parat d'inventar: pel·lícules, còmics, llibres, teràpies. Afirma que els desitjos i les frustracions familiars passen de generació en generació i per lliurar-se d'elles va inventar la psicomàgia: actes simbòlics que alliberen el nostre inconscient (ja que el cervell no distingeix entre realitat conscient i inconscient). De les seves aventures amb els xamans va aprendre a entrar en els somnis i formar part del món oníric amb plena consciència (somnis lúcids), i d'això va parlar en Caixa- Fòrum en el cicle de conferències Sobre els somnis i la fantasia. Em va deixar dos consell: Intèrpret la realitat com un somni i només visqui amb persones que li alegrin la vida.

Algun començament?
Sí, el d'acceptar morir feliç, aquesta és la finalitat de la vida.

Què es porta?
He après que la vida és un somni absolutament particular, és a dir: sals de tu mateix i et busques fins arribar a tu mateix.

I durant aquest passeig?
He après que tinc dins del meu crani tantes neurones com estrelles hi ha al cel, i tot i que jo cregui que no les ús estan funcionant tot el temps: dia i nit. I que no som un arbre, som el bosc: l'individu separat és una il·lusió.

¿I per què estem en aquesta il·lusió?
Tot el futur està en el nostre cervell, però a causa de la societat, la cultura i la família vam entrar en una presó psicològica que ens crea una falsa individualitat.

... Un nom, una nacionalitat.
Sí, una definició. Així ha funcionant la humanitat però a poc a poc la consciència va guanyant terreny. I què és la consciència?

...
El que anomenem inconscient, tot aquest poder en potència que hi ha en el nostre interior. Ens vam debatre, com una papallona es debat en el seu capoll per obrir les ales i ser lliure. Però, què és ser lliure?

...
És acceptar i admirar els valors de l'altre que són els meus propis valors. I com els despertem, a través de què?

...
De l'art, capaç de sanar a la societat. En el meu blog, Pla Creatiu, he citat a totes les dones perquè el 7 de maig vagin al Vaticà vestides de papessa.

¿Psicomagia social?
Sí, alliberadora, perquè l'Església comprengui que la dona està molt aixafada per les tradicions i que Déu és també dona.

A Buenos Aires va fer un cementiri metafòric per als desapareguts.
Sí, en el mateix lloc en què van ser torturats vam posar làpides i fotos. No va ser un acte po-lític sinó po-ètic.

¿En què s'ha equivocat?
En dir-me Alejandro Jodorowsky. Tinc nom, quan algú diu "Alejandro", gir el cap com un gos. L'error és viure com un individu separat. L'art sagrat és anònim, ningú sap qui va fer la catedral de Notre Dame. L'art sagrat es rep, i quan tu arribes a rebre el veritable ser que tu ets i el reconeixes, cessa l'error.

Rebre és un do, una cosa que et lliuren.
No. Cal treballar per ser capaç de rebre i de donar el que es rep, perquè es pot caure en l'error d'acumular en un nom, en premis, en totes aquestes coses fastigoses que són els reconeixements públics.

No sigui tan extrem.
Jo sortiria al carrer amb una cistella plena de medalles i se la posaria a tothom: cada individu és genial, un artista.

Cada dimecres des de fa 30 anys llegeix gratis el tarot en un cafè de París, què ens passa?
Els gurus dements diuen que cal matar l'ego, i són els que més ego tenen. L'ego és una part essencial nostra, no cal destruir-lo, cal domar.

Intentem-.
Imagini un cec i un gos. El gos és l'ego que condueix al ser essencial i està angoixat perquè fa una tasca que no li correspon. Però si tu condueixes al teu gos, tens un gos feliç, un ego feliç.

Entenc.
Jo he après a veure el meu nivell de consciència: existeix el nivell infantil, l'animal, l'adolescent, l'adult explotador, el servicial. Tot és comprendre que no pots donar una ajuda a la gent més enllà del teu nivell.

Lògic.
Si jo descobreixo que tinc un talent, descobreixo que aquest talent està dormit en tots. He après a buscar a mi per donar als altres. El que dono m'ho dono, i el que no dono m'ho trec.

Deme un consell perquè el meu gos no em mossegui.
Hi ha una carta del tarot que és un diable ple d'ulls, vol dir que el diable no té por de veure, si no un cau en els binaris: bo i dolent, moral i immoral ..., perdent-tota la gamma que hi ha entre els extrems. Cal aprendre a no tractar de ser perfectes, d'agradar al professor, als pares, als altres. Veure 's tal com un és.

... I acceptar-se.
Sí, això és el primer, i significa afrontar el sofriment voluntàriament; aquí comença el camí, l'alliberament.

Però un no ha d'intentar canviar?
No es tracta de canviar una cosa per una altra, cal mutar. Jo sóc la tassa que conté els cigrons, però no sóc els cigrons. La meva ment conté idees, però han de ser fluides, anar canviant com canvia la realitat. I tampoc sóc meus desitjos. Cal viure una vida útil, i què és útil?

...
Tot el que permet que la humanitat es desenvolupi, tot allò que et porta al fluid; i inútil tot allò que et estanca.

Tornem a l'inconscient reprimit.
Si vol que surti, feu art: crear una parella és un art, saber mirar, saber viure és art. Els artesans són artistes sans. Cal ser l'artesà d'un mateix i arribar a l'art sant. I què és la santedat?

...
Beneir tot allò que veus, que sents, que toques, que coneixes, sent el que ets i no el que els altres volen que siguis.

Acabo de fer 82 anys. Pascal és la meva dona des de fa sis anys. Vaig tenir quatre fills homes i un va morir, per fi tinc una gata. La consciència al poder, déu interior. Crec profundament en tu i en la humanitat com un tot. Cal saltar del jo al tu, i del tu al nosaltres.

Font: http://www.lavanguardia.es/lacontra/20110415/54140878283/lo-que-doy-me-lo-doy-y-lo-que-no-doy-me-lo-quito.html