CURS D'INNOVACIÓ Unitat 1: Les ciències. Objecte d'aprenentatge 3: teologia.
L'estat ideal humà és aquell en què la ciència, la filosofia i la religió es combinen en una unitat significativa mitjançant l'acció conjunta del coneixement, la comprensió i la saviesa. Els pensaments són els que ens condueixen cap a Déu i només es pot percebre la naturalesa divina amb els ulls de la ment. Tota comunicació interna i espiritual de tipus mental s'anomena discerniment espiritual. La raó pot conduir-nos a la causa primera, però es necessita la fe religiosa per transformar aquesta causa primera en un Déu que salva i la revelació es necessita ulteriorment per validar tal fe.
La màgia va ser la branca de l'arbre religiós que finalment va donar el fruit de l'era científica. La creença en l'astrologia va portar al desenvolupament de l'astronomia, la creença en la pedra filosofal va portar al coneixement de la metal·lúrgia, mentre que la creença en els números màgics fundar la ciència de les matemàtiques. Les paraules, per tornar-se fetitxes, havien de ser considerades inspirades, i la invocació dels escrits, suposadament inspirats per la divinitat va conduir directament a l'establiment de l'autoritat de l'església, mentre que l'evolució de les formes civils va conduir a la florida de l'autoritat del estat.
Per molt temps es va relacionar la vocació amb el religiós, en entendre la vocació com una invitació de Déu a dedicar-se a la vida consagrada. Avui s'entén la vocació com el desig d'emprendre una carrera, una professió o qualsevol altra ocupació o activitat quan encara no s'han adquirit totes les aptituds o coneixements necessaris. Aquesta vocació pot despertar-se bé mitjançant l'evocació que fa la memòria d'un desig profund o bé mitjançant la invocacin que fa la consciència a partir de la planificació d'un somni. Una vocació superior ens porta cap al sender del servei.
OBJECTIUS
- Establir relacions entre ciència, filosofia i religi.
- Establir diferències entre devocin, revelacine invocacin.
- Comprendre la invocacin a partir d'un model teosfico.
REGLA TRES
Dual és el moviment cap endavant. El Portal queda enrere. Això és un esdeveniment pretrito. Que sorgeixi el crit invocador des del profund centre de la clara i fra llum del grup. Que evoqui resposta del llunyà i brillant centre. Quan la demanda i la resposta es perden en un gran SO, que surti del desert, abandoni els mars i sàpiga que Déu és Foc.
ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA: Contactats, Àngels i dimonis
Animada pel seu pare a explorar sent una nena, la Doctora Eleanor "Ellie" Arroway treballa per al programa SETI a l'observatori d'Arecibo a Puerto Rico. Escolta transmissions de ràdio amb l'objectiu de trobar senyals de vida extraterrestre. David Drumlin, assessor científic del president, retira els fons del programa perquè creu que l'esforç és intil. Arroway aconsegueix finançament per part d'un misteriós empresari bilionari anomenat SR Hadden, que ha seguit la seva carrera i li permet continuar els seus estudis. Contacte és una pel·lícula nord-americana de 1997 de ciència ficció i drama dirigida per Robert Zemeckis. És una adaptació cinematogràfica de la novel·la del mateix nom escrita per Carl Sagan en 1985.
Robert Langdon un professor de iconologia i simbologia religiosa a la Universitat de Harvard, es veu embolicat en una cursa a contrarellotge al costat de la científica Vittoria Vetra per salvar la vida de moltíssimes persones. Va en la recerca de secrets d'una antiga secta anomenada Illuminati i per la recerca de l'arma més mortífera de la humanitat (antimatèria) que aquests han posat a la Ciutat del Vaticà amb la finalitat de destruir l'Església catòlica. Àngels i dimonis és una pel·lícula de suspens i misteri dirigida per Ron Howard.
- Després de veure les pel·lícules Contacte, àngels i dimonis respondre les següents preguntes: Quines són les tensions que es presenten entre la ciència i la religió? Com ha contribuït la filosofia en la solució del conflicte? Quin ha estat l'aportació de l'administració a la comprensió de les organitzacions? Com es va fer el pas de la trinitat a la dualitat?
Per contactat s'entén aquella persona que diu haver estat cridat per éssers de l'espai exterior o interior. Amb la paraula Illuminati es fa referència als il·luminats de Baviera, una societat secreta de l'època de la Il·lustració, la qual manifestava oposar-se a la influència religiosa i els abusos de poder de l'Estat. Per Aris s'entén al grup ètnic conformat pels protoindoiranios, concepte l'acceptació aconseguir el seu auge durant el III Reich governat per Adolfo Hitler. Com àngels es coneix a les legions d'éssers d'aigua que es dirigeixen cap al Cel. Com dimonis es designa als àngels caiguts que van arribar a la Terra i busquen el foc interior.
ACTIVITAT UN: teologia
La teologia constitueix l'esforç religiós de definir, aclarir, exposar i justificar les declaracions experiencials de la religió que, en última anàlisi, tan sols poden ser validades per la fe vivent. La missió de la teologia consisteix merament en facilitar l'autoconsciència de l'experiència personal espiritual. La teologia és l'estudi de les accions i reaccions de l'esperit humà; no pot mai tornar-se una ciència, ja que ha d'estar sempre combinada més o menys amb la psicologia en la seva expressió personal i amb la filosofia en el seu marc sistemàtic. La teologia és sempre l'estudi de la teva religió; l'estudi de la religió d'altres és psicologia. Al planeta Terra, avui dia, hi ha quatre tipus de religió:
1. Religió natural o evolucionaria.
2. Religió supernatural o reveladora.
3. Religió pràctica o revolucionària, graus variables de la religió natural i la supernatural.
4. Religions filosòfiques, doctrines teològiques fetes per l'home o raonades filosòficament i religions creades per la raó.
De la màgia i els fantasmes, la religió va evolucionar a través dels esperits i fetitxes als tabús. El pecat era la transgressió d'un tabú i la mort era el càstig del pecat. La intenció i voluntat dels esperits s'estudiaven per mitjà de senyals, oracles i presagis. Aquests missatges dels esperits s'interpretaven per l'endevinació, la profecia, la màgia, la ordalia i l'astrologia.
Així doncs va sorgir una nova filosofia mundial ampliada que consistia en:
1. Deure: les accions que han de fer-se perquè els esperits siguin favorables o neutrals.
2. Dret: la conducta i cerimonial correcte per guanyar-se els esperits en l'interès propi.
3. Veritat: la manera correcta de comprendre, i l'actitud correcta cap als esperits, i per tant, cap a la vida i la mort.
No era tan sols per curiositat per la qual els antics tractaven de conèixer el futur; volien evitar la mala sort. L'endevinació va ser simplement un intent de prevenir dificultats. Durant aquests temps, es considerava que els somnis eren profètics, i tot el que estigués fora del comú era considerat un símbol. L'home va heretar un entorn natural, va adquirir un entorn social i va imaginar un entorn fantasmal. L'Estat és la reacció de l'home al seu medi ambient natural, la llar al seu medi ambient social, l'església al seu entorn fantasmal il·lusori.
- Diagrame la manera com es reflecteix els tres poders en la Família, l'Estat i l'Església.
ACTIVITAT DOS: teleologia
La teleologia és l'estudi dels sistemes que persegueixen metes i són intencionats. Els investigadors orientats als sistemes s'enfoquen en els sistemes teleològics. Els organismes i les organitzacions són sistemes que tenen finalitats pròpies, però, les parts de l'organisme no tenen finalitats pròpies, però les parts d'una organització si.
L'administració d'una organització implica la identificació de problemes reals i potencials, la millora de l'acompliment a partir de la identificació de fortaleses i debilitats, la definició d'estratègies per al millorament continu.
Totes les institucions humanes no són sinó els costums acumulades del passat en tant han estat conservades pels tabús i dignificades per la religió. Tals llegats arriben a ser tradicions, i les tradicions, a la llarga, es transformen en convencions. Les institucions humanes són de tres tipus generals: d'autoconservació, d'autoperpetuació i de autogratificació.
La necessitat material va fonamentar el matrimoni, el desig sexual el va embellir, la religió ho va sancionar i ho va exaltar, l'estat ho va exigir i ho va reglamentar, i en temps més recents l'amor en evolució comença a justificar i glorificar el matrimoni com avantpassat i creador de la institució més útil i sublim de la civilització: la llar. La formació de la llar ha de ser el centre i essència de tot esforç d'educació. El matrimoni va sorgir de la cooperació al automanteniment i de l'associació en la autoperpetuació, sent l'element de la autogratificació en gran part incidental. No obstant això, la llar abraça les tres funcions essencials de l'existència humana, mentre que la propagació de la vida el torna institució humana fonamental, i el sexe el separa de tota altra activitat social.
La família és el canal pel qual flueix el riu de la cultura i del coneixement d'una generació a l'altra. La llar és basicament 1 instituci sociològica. As com el matrimoni sorgir per satisfer les demandes de la bisexualitat, de la mateixa manera l'organitzaci religiosa es va desenvolupar en resposta a la creença en forces espirituals superiors i en éssers espirituals. La societat funciona com un model sistmic: és una organitzaci democràtica, té una economia interna de mercat, té una estructura organitzacional multidimensional, fa servir la planeacin estratègica i conté un sistema de suport de les decisions. Els tres obstacles principals per al desenvolupament de la societat, i per tant els tres principals productors de corrupcin són l'escassetat de recursos, la mala distribució de recursos i la inseguretat.
- Redacti els fins que persegueixen la família, la societat i l'Estat.
ACTIVITAT TRES: teósofa
La teósofa és l'estudi experimental de tot el relacionat amb la divinitat, la natura, l'home, l'objecte de la vida; de tot allò que constitueix la base de totes les religions i filosofes. Ensenya a l'ésser humà a conèixer-se com Esperit ia reconèixer que la seva ment i el seu cos són els seus servidors. LA PRESÈNCIA en la ment humana fa impossible que la ciència o la filosofia assoleixin una comprensi satisfactòria de l'ànima evolutiva de la personalitat humana. Tres fenmens experiencials revelen a la Presència com a ajustador diví en la ment humana:
1. La capacitat intel·lectual de conèixer Déu: consciència de Déu.
2. L'impuls espiritual de trobar Déu: recerca de Déu.
3. L'anhel de la personalitat de ser com Déu: fer la voluntat de Déu, el Pare.
L'ànima divina és filla de l'univers i tan sols se la pot arribar a conèixer a través del discerniment csmico i del descobriment espiritual. En el concepte de l'atman els mestres hindes veritablement es van aproximar a una apreciació de la naturalesa de la Presència, però no van saber distingir la copresència de l'ànima en evoluci i potencialment immortal. Els grecs creen en tres ànimes tres ànimes; l'ànima vegetativa resideixi al estmac, l'ànima animal al cor, l'ànima intel·lectual en el cervell. Els esquimals creuen que l'home té tres parts: cos, ànima i nom.
Tota gran religi que sorgeix est sota la influència d'un dels llamps, però no vol dir necessàriament que cada successiu raig portar com a resultat una religi de gran abast. Es diu que el Brahmanisme és l'última gran religi que va sorgir per influència del primer raig; dira que el taosmo té molta relació amb el segon llamp, en plantejar la dualitat. Les religions de Caldea, d'Egipte i de Zoroastre pot dir-se que representen el tercer, quart i cinquè raigs respectivament. El cristianisme i probablement el budisme van ser el resultat de la influència del sisè llamp. El mahometismo, que compta amb un nombre molt gran de adherents, est influït pel sisè llamp, però no és una gran religi arrel, sinó un vstago hbrid del cristianisme, amb un matís judaic. El sorgiment del espiritisme es degu sens dubte a la influència del setè subratllo, i pot ser també una prèvia influència del gran setè llamp. És interessant observar que aquest moviment va ser iniciat per una societat secreta que va existir en el món des del darrer perode en què predominava el set raig en l'era Atlante.
- Elaboreu un diagrama sobre la comprensió que té de la Trinitat.
LA REVELACIÓ COM A SISTEMA
Hem vist com la ciència es fonamenta en la suposició inherent que la raó és vàlida, que l'univers pot ser comprès. La filosofia es fonamenta en la suposició inherent que la saviesa és vàlida, que l'univers material pot ser coordinat amb l'espiritual. La religió es fonamenta en la suposició inherent que la fe és vàlida, que Déu pot ser conegut i assolit.
Tant el coneixement com la comprensió i la saviesa són necessàries per arribar a la revelació, les tres es fonamenten en la ciència, la filosofia i la religió, i aquestes al seu torn en els esperits auxiliars de la ment i l'Esperit Sant.
La religió evolucionaria és sentimental, no és lògica. La religió reveladora és exposada pel veritable món espiritual; és la resposta del cosmos superintelectual a la fam mortal per creure en les deïtats universals i confiar-hi. La religió evolucionaria il·lustra els intents tortuosos de la humanitat en recerca de la veritat; la religió reveladora és aquesta veritat mateixa.
EL CAMÍ IL·LUMINAT DE L'APRENENT
En aquesta regla s'imparteixen instruccions sobre la Ciència de Invocació i Evocació i el seu significatiu ritual o programa. Aquest programa és, en realitat, l'expressió o formulació humana de la Ciència del So, en el que el So pot -fins ara- afectar la humanitat i als assumptes humans. La Religió, com a ciència d'invocació i evocació, pel que fa a la humanitat, constitueix el Acostament d'una humanitat polaritzada mentalment. En el passat la religió ha tingut un atractiu totalment emocional. S'ocupava de la relació de l'individu amb el món de la realitat i de buscar aquells que aspiraven a la divinitat. La seva tècnica va consistir a capacitar l'home per revelar aquesta divinitat, aconseguir una perfecció que justifiqui aquesta revelació i desenvolupar la sensibilitat i la resposta amorosa a l'Home ideal, resumida en el Crist per la humanitat actual. La tècnica que s'utilitzarà d'ara endavant és la de la Presència.
El nostre propòsit ens l'aporta Dubhe, la nostra funció vital ens l'aporta Sirià, la nostra intel·ligència ens l'aporta Alcyone i la nostra expansió de consciència ve donada per Júpiter. L'Ésser del nostre sistema solar inclou dins del seu enfocada percepció dels camps d'expressió de l'Óssa Major, les Plèiades i Sirià, que són per a ell el que els centres cardíac, coronària i laringi són per a l'aprenent més avançat del planeta Terra.
