Per Claudio Álvarez Dunn
MEDELLÍN, Colòmbia .- Com una crida a l'harmonia i l'equilibri entre l'home i la dona d'aquesta època, va néixer la Dansa Dual de Lluna. "Per crear un món millor on les noves generacions puguin nodrir-se de forma diferent i on les famílies ballin juntes sota la Llum de la nostra àvia Metztli, l'àvia Lluna", afirma Nanantzin Malinalli, pionera d'aquest rés al costat del seu company guerrer Tatatzin Mictochtli, avis de la tradició Mexica, que des de fa anys realitzen aquesta cerimònia a la ciutat sagrada de Teotihuacán i l'han escampat pel món.
Àvia Malinalli i Avi Mictochtli, guies de la Dansa Dual de Lluna a Mèxic
La Dansa de la Lluna és un rés que per segles va buscar l'apoderament de l'essència femenina, per curar el dolor que les dones venien arrossegant per generacions i així transmutar per recuperar els seus poders. "La Dansa de la Lluna es va reincorporar a les nostres tradicions mexicas-toltecas, per la necessitat d'enfortir la dona en la seva força femenina, per la seva sanació física i emocional. Ha transcorregut el temps i després de veure per anys als homes acompanyar-nos fora del cercle, sentim que ara és el temps d'unir-nos en dualitat, per millorar les nostres relacions i fortaleses, per aconseguir l'harmonia de la família. És una nova era, de canvis còsmics, és l'era d'Aquari, on en l'equilibri (del Sol i la Lluna) hi ha la medicina de l'amor, sense competència, sense pors, sense orgull, sense discriminaci, tots som sols i tots som llunes, cadascú fent la seva millor part per aconseguir el món que desitgem afegeix l'àvia Malinalli mentre es mostra feliç de veure a homes i dones atrevir-se a ser Quetzalcoameh i Xochiquetzalli, els guardians de la Dansa. Som la nova humanitat, la raça del cant, la dansa i la pau sentència durant la nostra entrevista a aquesta ciutat colombiana.
L'àvia Glòria Nanantzin Atekokolli és l'organitzadora de la Dansa Dual de Lluna Ometeotzinmetztli, que va tenir lloc del 22 al 26 d'agost de 2018 a Medelln. Fem aquesta dansa -diu- entenent que ja és temps perquè en dualitat, homes i dones, participem junts en aquesta ofrena de quatre nits de cerimònies com una sembra de armonay equilibri entre les essències femenina i masculina, per el benestar de les nostres famílies, el nostre territori, la humanitat i les generacions futures.
(Ometeotzinmetztli vol dir: Venerable essència dual de la creaci que ofrena a la Lluna)
L'objectiu d'aquest rés dual en moviment és elevar la nostra consciència com a éssers forts i decidits per veure la vida (passada, present i futura) de manera diferent i canviar as la nostra actitud envers la família, amb la comunitat, amb la humanitat i amb la nostra Mare Terra. Estem assumint el nostre paper com a éssers responsables i principalment com a educadors dels nostres nens i nenes, amb la intenci, a més, de mantenir net el medi ambient i respectar els elements de mostra mare Terra, principis que són fonamentals per a la nostra vida i la de les nostres futures generacions, afegeix l'àvia Glòria.
Tradici del Cercle de la Dansa Dual de Lluna
El Cercle de la Dansa? La Lluna est avalat per la tradici que transmet l'herència d'àvies pioneres de Anhuac, com l'àvia Isabel Vega que ja trascendi al món espiritual, i que han realitzat aquest treball per diversos anys legndonos seves vivències i experiències. D'aquest llinatge esdevenen les àvies Nanantzin Malinalli i Nanantzin Egda Akuauhtzin Xochiketzal Stivalet. Elles van iniciar la realitzaci d'un somni d'unir les energies femenina i masculina al Cercle de la Dansa Lunar i es van donar a la tasca d'ajuntar totes les seves experiències, missatges, somnis us i visions per ancorar aquest llinatge i filosofa
Els dansaires de la Dansa Dual de la Lluna porten un vestit blanc amb vius blaus, coberts per ruanas (ponxos) i porten ayacaztli o sonalls a les seves mans (maraques que simbolitzen l'aigua, la neteja) i coyoleras ( sonalls en els turmells que tamb simbolitzen al so de l'aigua i de la serp, en comunicaci amb la Mare Terra), a més porten en els seus cap corones de protecci fetes amb sàlvia i flors blanques . A les nines porten cintes blanques o blaves que simbolitzen papallones i altres espècies que saluden al vent, per volar més lleuger i integrar o despertar a la "Koyolxauhqui" adormida, que és la nostra ànima, la filla de la Lluna, representada pel gran Tochtli (el símbol del conill que s'observa en l'astre durant les nits de llunes plenes). 
El cercle sagrat on es realitza aquesta dansa dual està orientat a les quatre direccions i cadascuna d'elles està coberta (protegida) per un color: groc / aquest; blanc / nord; vermell / oest i blau (o negre) / sud, on pengen les pregàries fets pels mateixos dansaires. Al centre del cercle hi ha tres altars en forma d'úter realitzats amb pedres i flors. En un d'ells se situa un gran tambor i els cantants que guien els passos d'aquests guerrers de llum amb els seus permanents melodies durant tota la nit. En un altre altar s'ubiquen les ofrenes personals i en el tercer va l'avi foc, que manté encesa la flama de la saviesa. Aquest foc es prepara amb les brases del foc de l'Temazcal * que a manera de purificació realitzen els dansaires abans i després d'entrar al cercle, generalment al capvespre i l'alba, per rebre la medicina de la Mare Terra i completar aquesta connexió sagrada, on el foc mai s'apaga.
(* Temazcal: del náhuatl temazcalli, 'casa on se sua', és un bany de vapor emprat en la medicina tradicional de molts pobles precolombins, especialment Mèxic. Aquesta cabana de suor (o inipi en llengua Lakota) és una poderosa teràpia de vinculació amb la terra i ens alimenta el despertar de la nostra memòria ancestral).
Quan es dansa, es saluda cada direcció i als arquetips de poder en cadascuna d'elles. La primera nit de dansa s'invoca a Quetzalcóatl a l'est, que representa la saviesa i és conegut com l'energia de la vida. Se li considera la principal deïtat tolteca i el creador del cinquè sol, on avui habita la humanitat.
El nom és una paraula composta per dos significats: Quetzal -au de plomes precioses- i Coatl -serpiente- o Coatl -gemelo-. D'allí que se li coneix com la serp emplumada: germà bessó i antagònic de Tezcatlipoca, la dualitat ....
Com la tradició lunar indica que es dansa en el sentit contrari a les agulles del rellotge; la segona nit és la direcció de l'oest i es dansa per superar a Tezcatlipoca, a qui s'identifica amb el Fosc, amb el mirall de l'ego i tot el seu esplendor, que pensa i regeix per la seva pròpia voluntat i representa a la ment. Tezcatlipoca va ser el déu asteca de la nit i de la temptació; l'oponent de Quetzalcóatl (l'espiritual); junts complementaven la dualitat antagònica amb què la cosmogonia asteca explica el món.
A la nostra Dansa Dual de Medellín aquesta nit va ploure a dojo, com si fossin baldazos de purificació que estoicament vam rebre dins del cercle per curar les velles emocions acumulades. A l'alba el Creador ens va regalar un arc de Sant Martí doble i gegant, de 180 graus, que va banyar les muntanyes del Carmen de Viboral de costat a costat i ens va deixar saber que la connexió era total i que el rés estava funcionant.
A la següent nit, a la porta del nord, es va dansar a Xipe Tótec, que és la part masculina de l'univers, la regió de la joventut i de l'aurora, del blat de moro tendre. Representa la Renovació, la sanació, el deixar anar, el despreniment del que ja no és útil, la regeneració de la naturalesa espiritual de les persones, així com la transformació del sòl sec en sòl fèrtil.
Aquesta tercera nit es va aixecar l'energia i malgrat el fred i el plugim, es va dansar també amb la intenció de curar als ancestres, de reconnectar amb la genètica ancestral que portem en nosaltres i que s'estén per set generacions cap enrere-set cap endavant, ballant en total agraïment i curació d'aquesta memòria ancestral.
En la quarta nit de la dansa es convoca a Huitzilopochtli, que significa colibrí del sud, de manera que aquesta deïtat mexica custòdia aquesta porta durant l'última ronda. Representa el cor obert al costat de la voluntat per decidir i ordenar la creació del nostre propi món, és a dir que és la força de voluntat indestructible a la qual hem d'accedir per vèncer el control de la nostra ment (Tezcatlipoca). Aquesta nit els dansaires ballem pintats amb creacions de la nostra pròpia visió en l'Temazcal per presentar-nos davant els esperits i fer la reconnexió personal.
A cada porta / direcció es realitzen balls amb mandales humans en forma d'estrelles, serps, espirals o vasos, les intencions porten passos d'harmonia per a connectar de manera complaent amb la Mare Terra i l'univers que ens contempla des de dalt. 
En els descansos entre cada porta / direcció, els avis i els 60 dansaires d'aquesta Dansa Dual de la Lluna (prop de 40 dones i més de 20 homes) comparteixen les seves chanupas (pipes sagrades) fetes d'obsidiana negra farcides de tabac. Aquest prec es realitza com un instrument de reconnexió i significa el vincle espiritual per elevar el nostre interior al Creador. L'obsidiana negra representa la nit, l'energia per a reconèixer-nos a nosaltres mateixos i acabar amb les pors alhora que ens obrim a rebre més llum, a més de sanació, protecció i visió.
Per allò de que el foc sagrat mai s'apaga durant la Dansa, diferents grups de dansaires fan de cuidadors del foc, de manera que cada dia s'assignen torns a diferents homes i dones perquè preparin el foc de l'temazcal, mentre que altres grups assisteixen a la cuina i altres amb les latrines, en un esforç compartit de germanor i sentit de comunitat, on tots aprenen a realitzar totes les tasques. Durant les tardes es realitza una reunió diària de dues hores per escoltar els ensenyaments de les àvies sobre les intencions de la dansa d'aquesta nit i el seu significat.
Cercle Sagrat que creix pel món
D'acord als portals Dona Sagrada Desperta i www.abuelagloria.org el cercle mare d'aquesta Dansa Dual de la Lluna va néixer a Mèxic, en Teotihuacn, amb el nom de Teoyolomeztli, que encapçalat per l'Àvia Malinalli i l'Avi Mictochtli es realitza anualment en el mes maig. De all va néixer el cercle de Dansa de Lluna Dual a Costa Rica, mentre a Medelln Ometeotzinmeztli és liderat per l'àvia Glòria Gonzlez Atekokolli i es realitza en el mes d'agost. El rés s'estén al cercle Guaia Tchiametztli, liderat per Sakrey Iztaccihuatl, la primera dansa dual tindrà lloc al febrer de 2019 -també en Colòmbia- sota el nom de Cumyama. 
Del Cercle Ollintlahuimetztli liderat per l'Àvia Mallinalli que es porta a terme en el mes d'octubre a Mèxic a Teotihuacán han nascut diversos Cercles de Pregària de Dansa de Lluna (només per a dones) a Mèxic i al món.
Metztliyolilitztli és liderat per l'Àvia Itzpapalotl a Costa Rica i es realitza sempre en el mes de febrer. Als Estats Units, Ayotlmetztli és liderat per l'Àvia Silvia Mayahuel, la cerimònia té lloc durant el mes de juny. Al nord de Mèxic, a Durango, Metztliyolotlxochitl és liderat per Xiuh Xochi mazatl i dansen durant el mes de maig. A Colòmbia, el cercle Huiztlampayolotlmetztli és liderat per Tanameztli i es realitza en els mesos de juliol; mentre al Canadà el cercle Wateskunmetztli el lidera Kaveesha Eve i la cerimònia és al mes d'agost.
A Puerto Rico el Cercle Atabeyra Metzteopoxchikaualiz és liderat per Quetzali (Alyn sense Lluna) a la Finca La Ceiba, on dansen al mes d'abril i neix del cercle de l'Àvia Itzpapalotl.
Personalment, puc expressar que -sense cap dubte- la Dansa Dual de la Lluna és una cerimònia que reviu el coneixement ancestral, sana relacions, enforteix el cor i ens omple de visions i respostes sobre el camí a seguir. Mentre dansava, la Lluna em va recordar alguns secrets, com per exemple: "Els defectes que un veu en l'altre no són més que proves i lliçons que la vida et posa endavant perquè les treballis". També em va dir que tots aquests moments i lliçons van ser aprovats per nosaltres i el nostre Ésser Superior abans de néixer. "Res és tràgic, tot és neteja, canvi i transmutació". Una altra nit em va xiuxiuejar a cau d'orella que "el perdó arriba a ser veritable quan el record deixa de ser dolorós" i que "de vegades som arrencats de soca-rel d'on estàvem per seguir creixent espiritualment".
També la Mare Terra em va regalar diversos pensaments durant aquesta Dansa Dual, per reconnectar amb el Déu / Deessa Creador que som i que portem al cor del nostre Ésser. Som un amb Gaia i quan ens adonem d'això assumim que els canvis planetaris són també els nostres propis canvis. "Si alliberem i transmutem amorosament el nostre enuig, llavors els volcans no necessitaran esclatar; si breguem amb les nostres emocions, en lloc de sentir-nos aclaparats, llavors els nostres sismes submarins interns es convertiran en suaus onades i els huracans en vents subtils ... si fluïm amb el canvi, aceptanto amorosament cada nova creació, llavors no necessitarem les sacsejades dels terratrèmols ... si sabem que som un amb la consciència de la Mare Terra, llavors sabem que som la porta a les energies de Nova Gaia i que portem a dins el matrimoni del Cel i la Terra i així podrem sortir de la la il·lusió de la Tercera Dimensió " .
Durant aquesta Dansa Dual de la Lluna a Medellín es van rebre moltes benediccions per a la nostra realitat col·lectiva. Les energies rebudes van portar abundància de pur amor diví que es va ancorar en el cor de cada home, dona i nen del planeta. Aquestes freqüències d'amor pur van arribar de la mà de la Mare Divina de Tot El Que És per ajudar a la Humanitat a abandonar les inclinacions de la por i la separació, perquè tots poguéssim crear la nova terra de pau i unitat, enraizándolo primer a nosaltres mateixos.
Amb aquestes quantitats d'energies i freqüències còsmiques es va alliberar molt deute kàrmica i es va honrar a la Deessa en el nostre Interior, triant estimar, honorar i nodrir la compassió per nosaltres mateix i els altres. Sempre que la Deessa Interior sigui reconeguda, es manifestaran en nosaltres sentiments de pau, amor, llibertat, riquesa, alegria, riure, inspiració, realització creativa i miracles. Tot això expressant gratitud pel nostre cos, ja que és l'extensió de la Deessa en la seva forma física (independentment de si ets home o dona), igual que expressar gratitud per la nostra saviesa i altres dons que la Deessa ens regala cada dia, com els cinc sentits per evocar sentiments de pau, alegria, amor, passió i llibertat, en ple contacte amb la natura.
En aquests moments -tot i pluja, el fred i el cansament- vaig somriure per a mi mateix i vaig ballar com feia temps que no ho feia: amb l'esperit del meu nen interior dansant per totes les meves relacions. Gràcies àvia Metztli (àvia Lluna) per la sanació ancestral rebuda i per l'honor de carregar el teu chanupa (pipa) i poder resar en família totes les nits de lluna plena. Gràcies Mare Terra per la reconnexió, gràcies a la Deessa Interior per fer-me recordar que d'aquesta manera es compleix el mandat ancestral que diu: "Que en aquest temps tornin els nostres costums i torni a renéixer la saviesa dels nostres avis, perquè és ara quan es està complint la profecia, i és ara que es necessiten aquests ensenyaments per sobreviure aquests temps de gran canvi ". Ometéotl
(Ometéotl: principi suprem i Déu de la dualitat, que representa la feminitat i la masculinitat simultàniament i en equilibri).
Per a més informació sobre la Dansa Dual de la Lluna pot veure a Facebook les pàgines de la "Dansa Dual de Lluna Ometeotzinmetztli-Colòmbia" o de la "Dansa Dual de Lluna Teoyolometztli", de l'àvia Malinalli.
