Mestres són els errors comesos.
De vegades, m'envaeix una por atroç. Por a no tenir la força suficient per a transitar el meu camí, és una por antic, que ve del meu passat i em retorna a l, a les meves accions, als meus errors, a les meves paraules, a tot allò que vaig fer, vaig dir, pens o vaig sentir d'una determinada manera en algun moment de la meva vida.
Sovint els meus fantasmes arriben a la meva ment i es transformen en onades d'angoixa que es deixen sentir en el meu cos. Qu vaig fer o no vaig fer? Per qu vaig fer el que vaig fer? .; 1 sinfn de records s'amunteguen en la meva ment. No van tots alhora, i tampoc sabra dir perquè es presenten en un determinat moment, ni que els convoca, només es que estan ah i que jo he de fer-los front per poder seguir .Suelo pensar que potser d'ésser ara ho haurà fet de diferent manera, hi haurà callat ms vegades, no hagués danyat tant.
Però aquests pensaments no em serveixen de consol, el fet, fet està i no pot canviar-se. Sóc conscient que no sempre he actuat bé, he comès molts errors en el meu camí, per ignorància, per omissió, per ego, per orgull .; he causat dolor als meus semblants i tamb he patit les conseqüències del que jo mateixa provoqu.
He demanat perdn en moltes ocasions i tamb he treballat el perdna mi mateixa i no obstant això en alguns moments, els records afloren, les sensacions sorgeixen i em pregunto per qu em passa això?, Potser és part del meu propi procés d'sanacin interior i probablement sigui tamb part del meu procés d'aprenentatge.
Ser conscient em permet estar alerta per no repetir els mateixos patrons encara que no sempre ho consigo-, i no obstant això todava queden en el meu llasts del passat que arrossego i dels quals no s com desprendre. Busco respostes, em guasta fer-ho, no sempre les trobo, però penso que potser si no hagués actuat com actua, ara no estarà on sóc.
Si no hagués causat dolor, no hi haurà conegut la meva part més fosca i no podrà enfrontar-la amb valor per transcendir amb el temps aquestes parts de m que han de ser millorades. Potser an estarà atrapada en aquesta estranya xarxa que m'ofegava i em feia sentir alhora vctima i botxí, culpable i innocent, que permeti que la ira s'instal·lés en m i em impeda avançar.
És en aquests moments, que em sento afortunada per la possibilitat de recordar, de reconèixer,, de ser conscient d'aquesta llum d'alarma que s'encén en mi quan m'enfronto de nou a situacions semblants a les que ja vaig viure en un passat i que em permet parar-me, reflexionar, apaivagar la meva impulsivitat i actuar amb major serenitat, amb coneixement amb aquesta espècie de saviesa que et dóna l'experiència i fer, ara si, les coses d'una manera diferent.
El record del passat ens aporta llum al nostre present, beneeixo doncs aquest record i el deixo aflorar, sorgir, i extrec d'ell l'aprenentatge que necessito en aquest moment i després el solt, ho deixo anar, sabent que si en algun moment aquest record, aquesta angoixa es repeteix en el meu, és que encara no he acabat el meu procés, que em queden coses per curar, millorar i canviar en el meu present .Perquè entenc que és el present el que va construir dia a dia en el meu camí, aquest present que transcendeix el passat que ja va ser i que permet que les empremtes que queden enrere siguin només el record necessari, el bagatge que porto amb mi i el llast que vaig deixant anar pas a pas.
Mestres són aquests errors comesos, aquest dolor infringit, aquesta angoixa sentida i com Mestres els reconec i els beneeixo.
Maite Barnet
Petjades A La meva Camí
