De la LLUM cap a la LLUM

  • 2017

De la Llum cap a La Llum

De la Llum cap a la LLUM

Em sembla que molt s'ha escrit sobre aquesta paradoxa, en tot ensenyament espiritual, aprenem que no hi ha cap camí que recórrer, però bé hi ha o no hi ha? està bé la pregunta és correcta ¿existeix el camí o no existeix? o serà que hi ha sense existir, es camina sense caminar i després que es camina no s'arriba enlloc. Però si no ho camines tampoc arribessis a aquesta enlloc, ¿has de permetre que el camí et porti? o has de fer tot el possible per recórrer-lo, que preguntes aquestes, el camí et porta, perquè quan el portes només circules, si entenem circular com això de recórrer un cercle, donar voltes i voltes i no arribes a cap costat. Tot i que en el camí per descomptat que vas recollint flors o espines en el que vulguis, però finalment, algun dia t'adones que havies caminat molt sense arribar enlloc, només canviava i canviava el paisatge, i ¿ara que cal fer? bo, aturar-se, ja no caminar més, observar i observar, a poc a poc en observar apareix un túnel que et farà anar-te allunyant del que veus, et fas un amb el que has deixat de veure i t'adones que només hi ha un observador, que va romandre silenciós, mentre la teva ment boja i juganera feia molt soroll, i per això no la podies sentir, segueixes observant segueixes anant cap al túnel i després t'adones que tot només era una pellcula que estaves observant, però va ser tan intens el drama que et fundiste en el personatge, el personatge es adue de tu, i ara ho saps, però segueixes sense saber com deixar de ser el personatge, per a això, has de veure que enmig de tot això, hi ha algú que si sap del camí que no és camí, t'adones que hi ha algú que si sap que només has donat voltes i voltes, i aquest algú ets tu mateix, però no el de la pantalla, no, l'Essència, la consciència ms pura, impecable i digna. El teu veritable ser, l et guiés, l et portés, però no et fes, no pots fer-ho sol, un germà gran en tu s'ha fixat i aviat arriba l'ajuda, dos són suficients dir el Mestre, que paraules ms belles, és tan cert, dos són suficients, per fi has trobat la porta oberta i t que tractes d'obrir-la i aviat t'adones que estava oberta, sempre ho va estar, no ho vegis. La obres i d'un sol intent la creues i és all quan t'adones que mai et vas anar, que no vas anar a ningn, costat, però avui s que el veritable viatge tot just s'ha iniciat, una nova vida, una vida plena, plena de pura Pau, de pur Amor, aqu estaves i aqu tot aquestes, t'adones que la tasca tot just comença, t'adones que els teus germans tamb han estat adormits, veus el seu sofriment la seva angoixa seus alegres passatgeres i ara ja només el que vols és ajudar, col·laborar, fer tot el possible perquè ells tamb despertin, però com despertar a qui est profundament adormit com ho ha estat la teva .

Aqu apareix aleshores el Llibre de Mestre de UCDM l et contesta les preguntes fonamentals, et fa veure i comprendre que ara ets un Mestre alumne, et diu que quan comences a ensenyar el que t'ha donat, és quan veritablement comences a aprendre, però aprendre Qu ?, aprendre a ensenyar sobre el camí de retorn a casa.

Aquestes a punt de comprendre que ja falta poc, el combustible és el correcte, un petit guspira, i tot ser remeiat. Però qu alegra ara formes part dels ministres del Senyor, vius en Ananda, en felicitat, en pau perenne i constant i ansiós esperes la trobada amb el Alumne Mestre que vol aprendre, aquest recórrer el mateix camí, després despertar i farà el mateix. I en el seu moment. Tots tal com succeeix en una conflagració de l'encesa de molt combustible, una gran explosió, un gran estrèpit una llengua de foc consumidor i la separació haurà conclòs, després d'aquesta gran tempesta, la immensa calma, vam reunir forces i en la unitat de l'esperit Sant, avui sí que emprendrem el viatge que s'havia interromput, ens esperen sols, llunes, planetes, galàxies, i qui sap que més, allà viurem el pla diví de mica en mica, ja no hi haurà més separació o potser sí, però no seràs tu, la nostra estada aquí a la terra hi haurà conclòs per sempre, debò a familiars, amics, enemics a tots com un de sol.

Escolta l'anomenat germà, és hora despertar, anima't, no cal fer res, o gairebé res, Ell posarà tot el que et faci falta, el, et acollirà amb les seves ales, el, et proveirà, però comença ara, no segueixis donant més voltes, pren el curs, quin curs? el que vulguis, si aquesta fundat en l'Amor, és segur, ja que el Pare és el més pur Amor, igual que Tu.

Que és molt fàcil, no per res, d'aquest costat tot sembla difícil, tot requereix de temps, però no passa res, el temps no existeix, només és un recurs, anima't una sorpresa t'espera a la cantonada.

Descobriràs que tu ets el fill estimat, descobriràs que els teus germans també ho són, No val de cas la pena dedicar uns minuts de tot el teu dia per conquerir l'eternitat. No has de ser expert en res, perquè ja tens l'única cosa que es necessita per fer aquest viatge i conquerir, això és una dosi de bona voluntat, posa-i l'El farà el Seu.

Ja res tornarà a ser com va ser, perquè t'has reconegut Llum o millor dit has recordat que només ets LLUM.

Es agraït, els mestres ho han donat tot, han apostat per la llibertat del Fill i ho han aconseguit, ara et toca a tu.

Hi ha molts germans que t'esperen, no tardes.

Si vols començar, aquí et deixo la lliçó 61 del llibre d'exercicis

JO SÓC LA LLUM DEL MÓN

Per entendre-la cal llegir el context i fer les anteriors, però si ho vols, pots fer-la. Pronúnciala cada hora durant el dia.

Descarrega't aquí el PDF amb els tres llibres de UCDM

Autor. Carlos EFR, redactor de la gran família de www.hermandadblanca.org

Basat en: UN CURS DE MIRACLES. (UCDM)

Canalitzat per: Helen Schucman

Article Següent