Tots som Un. Provenim d'una realitat ms subtil, en una dimensió superior a aquesta. En aquesta realitat Tot vibrava al unsono i cada un de nosaltres era part integrant d'aquest Tot.
(En aquesta realitat: jo + els altres = Jo)
Però va succeir que diferents unitats de vibraci dins d'aquest Tot van prendre consciència de s mateixes. I llavors van sentir la necessitat d'experimentar-. Sabien que no podrien fer-ho dins d'una realitat en la qual es és part integrant d'un Tot; l'única manera era individualitzar. Per tant, es van convertir en unitats independents (Mònades), centrant la consciència de si només en aquesta unitat.
Però no podien subsistir individualment en la dimensió en la qual cada "jo" és part de "Jo". Havien de dur a terme aquesta experiència d'individualitat en una vibració en la qual poguessin separar de la resta. Lògicament, era impossible fer-ho en una vibració més subtil.
(Més subtilesa => més unió; desgajarse i individualitzar => menor subtilesa).
Per tant, la vibració en la qual aquestes unitats de consciència podrien dur-se a terme individualment hauria de ser forçosament inferior que l'anterior.
Llavors la, única alternativa era projectar les seves consciències d'unitat en la tercera dimensió (3D). D'aquesta manera, cada Mònada que prenia consciència de si mateixa i volia experimentar com a unitat, va decidir projectar dins la 3D.
En aquest procés de projecció, cada Mónada va generar un Esperit. Aquest representaria la unitat de vida de consciència individual a la dimensió superior. Aquest Esperit, a projectar-se en la 3D, es convertiria, en aquesta realitat, en un Ànima. De tal manera, cada Ànima representa la projecció de l'Esperit en la 3D.
Aquest Ànima suposava un vehicle que vinculava al cos des del seu "jo" individualitzat (Esperit) fins al més dens de la tercera dimensió (terra).
Així que aquell "jo", procedent de l'Esperit i projectat a través d'un Ànima en la 3D, quedava convertit en Humà. I aquest Humà, convivint amb altres Humans, es desidentificó del seu origen, va oblidar que era una projecció, dependent i emparada per una realitat més gran que ell, en una dimensió superior. I, corrent un Vel d'oblit entre la seva naturalesa espiritual i ell es va posar a viure al planeta Terra donant per fet que la seva realitat tridimensional era l'únic component de la seva existència.
Lògicament, això li va passar a cada un dels Humans. D'aquesta manera tots van començar a viure la seva nova realitat, fent cadascun el seu Vel d'oblit respecte a la seva veritable naturalesa, i autèntic suport, i es van posar a buscar els recursos per a la seva supervivència dins de la mateixa dimensió amb la qual s'identificaven.
El seu sustents físics eren aliment, recer, supervivència, seguretat ... Els seus sustentos emocionals eren la família, parella, amics ... Les seves sustents socials, nom, fama, posició, reputació ...
Evolucionant, generació rere generació, Humà després Humà descendent de l'anterior, projecció després projecció representada com diferents encarnacions a la 3D, es va arribar al moment actual en el planeta Terra.
Així, els recursos bàsics se centraven en els diners. Per poder comptar amb això, calia treballar, Però la feina escassejava. L'home havia de recórrer a la competitivitat, de manera que havia de lluitar, competint per aconseguir un treball per al qual hi havia massa candidats, arrabassant-li, si podia, als altres. El mateix succeïa amb el seu aliment emocional. Hauria de lluitar per poder aconseguir enamorar a la persona desitjada, hauria de lluitar també pel sexe, pel reconeixement social, etc.
L'home sentia que necessitava actuar com un depredador material, social, emocional i psicològic. No li pertanyia res llevat que ho lluités i que a canvi d'aconseguir-altres es quedessin sense això.
Aquesta era la vida amb el Vel fet fora.
Aquesta és la manera en què l'Humà va començar a viure dins de la Dualitat.
Llavors, què era la Dualitat? La competitivitat, l'estrès per controlar a l'altre mentre es lluita per la mateixa presa, en la intenció d'aconseguir allò que també pogués ser seu. La por.
L'home no era dolent, ja que la seva procedència, l'Esperit, se sabia Un amb Tot. Però la projecció, l'Humà a l'altra banda del Vel, a l'desidentificarse de la seva veritable naturalesa, va oblidar que ell és Un amb els altres, i va considerar als altres enemics. Dins de la seva actual dimensió tridimensional, la seva supervivència com humà depenia de guanyar una lluita constant (física, social, emocional, psicològica).
I després de molt temps, moltes projeccions (encarnacions) seguides, en què l'Ànima de l'Humà va començar a necessitar tornar a "ser part", i tornar a l'origen, els humans van començar a cansar-se del estrès de la competitivitat, de la lluita, de la "soledat" i, a poc a poc, van anar cedint poder i sentint que eren "alguna cosa més", que no estaven sols realment.
Van començar a deixar anar instint de supervivència ia desenvolupar el concepte d'Unitat. Així van començar, alguns individualment, i altres buscant formar grups de suport i reforç espiritual, a investigar, per primera vegada, "dins" de si mateixos. A hores d'ara, allò del que tenien necessitat no estava fora de la seva identitat física; tot semblava indicar que calia dirigir-se cap dins de si mateixos.
En obrir-se aquesta possibilitat, van anar descobrint realitats que, per la seva urgència de supervivència tridimensional, havien oblidat.
De tal manera, van descobrir que cap era enemic de ningú. Tothom actuava per amor, però en cada cas dirigit a les necessitats pròpies en el seu instint de supervivència. El que actuava en contra d'un altre, no ho feia sinó per un instint de salvació. És a dir, el dany (l'altre) no era la causa, sinó el resultat de l'amor (a un mateix), com a conseqüència d'aquest instint natural de salvació.
La dualitat, per tant, depèn de la relativitat de la percepció de l'individu. De tal manera, el aparentment dual era noms la interpretació de un ordre superior que des de la visi unilateral de l'humà no es poda percebre del tot.
Però per alliberar-se de la interpretació de les aparences com Realitat, fava de traspassar el Vel de la ignorància (oblit), per aix poder recuperar la visi Superior, la que habitava en el lloc a que realment es perteneca. I això sols es poda aconseguir retirant l'atenci del humà, de la Terra, de la dualitat, de la 3D, de la necessitat de competir, de la por I tornant la vista cap al interior, on resideix la Unitat Jo de la qual l'Humà part, deixar de ser proyecciny recuperar l'Esperit dins el Tot. És a dir, Despertar.
I aquest s el moment del Despertar. Passa que, amb una progressi ascendent, s'est duent a terme el Despertar de les Ànimes. Algunes van arribar a aquest moment de la seva encarnacin amb el Vel una mica obert, de manera que sempre han tingut algun nivell de connexió amb el seu Esperit, i altres estan descorrent el Vel poc a poc. De vegades ho fan en solitari, per la seva requeriment interior, i en altres ocasions s'uneixen en grups de reforç, en els quals recolzar-se en aquesta iniciativa, donar-se força i fe, i acompaarse en un món que, a mesura que emergeix en aquesta dimensió, fa ms hostil al qual es va abandonant (el dels que no han despertat i, per tant, neguen aquesta Realitat).
Això està provocant que el Vel s'est obrint per diversos llocs. Cada Ànima que desperta és un tros de Vel obert per a la humanitat sencera. Cada vegada més Ànimes travessen el Vel, cada vegada més es reincorporen al seu Esperit, i aquesta Llum que els Vels trencats estan permetent que es projecti al planeta Terra, en la tercera dimensi n, est provocant que altres éssers la vegin i sentin la crida de la seva esperits i tamb despertin, i llavors el Vel s'esquinça, s'obre ms, i més Llum entra, que es projecta sobre els que encara estan adormits. I alguns es treuen la mandra, i criden als altres, i algun quests ascendeix, i de nou el Vel s'obre msi augmenta la Llum de l'Esperit que es projecta sobre la Terra
As, cada vegada el Esperit es projecta ms sobre l'Humà, i cada vegada més despert est l'Humà.
I aquesta és la història ada d'avui. Per això l'Humà est despertant tan rapidament, per això està desapareixent el món de la Dualitat i la competitivitat. La Llum de l'Esperit est consumint tot allò que no sigui la seva naturalesa, i l'Humà, amb la seva consciència volta cap al seu punt de partida, el seu Esperit, la seva Uni amb el Tot, est permetent la projecci d'aquesta Llum al planeta Terra. S'est descorrent el Vel. Es estan Unint els dos Mons.
Estem tornant a Casa, i ens anem tots
Graciela Brbulo
http://mundosdeeter.blogspot.com/
