Moltes vegades tenim la sensaci que morirem si romanem en aquest buit, i en cert sentit és veritat. Un sector de la personalitat morir si no seguim intentant omplir-lo. Però hi ha alguna cosa més profund ... Aquest buit és molt espaiós i no és en absolut deficient. És el començament de l'obertura al nostre autèntic ésser, a l'espai buit en què tot sorgeix, als fonaments de la nostra naturalesa fonamental "Sandra Maitri
Dins de tu habita un Món, per sota de les il·lusions que has creat ia les quals flames casa teva.
No és un món de formes. Allà no hi ha cossos que representin papers. No hi ha nadons, no hi ha mares ni fills, tampoc hi professors o alumnes, no hi ha polítics nibanqueros, tampoc trapezistes o artistes. En aquest món no ets el que fas, ni el que tens. Simplement ets, sense adjectius ni additius. Pura innocència.
Dins de tu habita un Món, i tu ets aquest Món. Tu ho ets TOT, sense limitació. Les paraules, els sons i les imatges no tenen cabuda.
Llavors, què hi ha?
Res, el buit.
Això fa por. Estem acostumats a omplir buits, amb paraules, amb sons o imatges. Ens entretenim per no haver de fer front a aquest buit, llavors fem coses, o acumulem coses. Tractem d'omplir-lo, des de fora.
Li posem una tapa i el tanquem en el més recòndit de nosaltres. El ocultem, ho neguem o pintem de mil colors per fer-ho una mica menys ferotge.
I en ocasions les distraccions del nostre món de formes fan que ens oblidem d'aquesta vas que mantenim tancada.
Però, de sobte, alguna cosa l'agita. La tapa es mou amb risc de destapar al "monstre" del que hem estat fugint durant tant de temps. Ens costa mantenir la tapa al seu lloc, alguna cosa bull dins precipitant un desenllaç que no voldríem que passés.
Lluitem contra ella, ens regirem, no volem fer front a aquest "monstre" que encara no hem desemmascarat.
En el fons hi ha por, por al desconegut, al silenci, a la seva quietud. Què vol de nosaltres?
Igual que nens espantats no ens atrevim a mirar sota del nostre llit, sota de la superfície que hem creat i considerem la nostra vida.
Millor deixar-ho aquí i seguir somiant amb que algun dia desaparegui. Que una cosa externa faci callar la seva fam i el sadolli. Llavors podrem descansar en pau, tranquils i feliços a la fi.
Però aquest moment es demora i tot el que hem provat no ha fet efecte, no de manera permanent. Al final la tapa sempre torna a moure, altres vegades simplement salta pels aires.
Has intentat alguna vegada mantenir una pilota gran de platja sota l'aigua durant un temps? Costa i quan menys t'ho esperes et salta a la cara. Aquí estic !, diu. I tornem-hi ...
Fins quan?
- El buit s'omple des de dins i no des de fora, escolto. Serà veritat?
Són ja moltes les vegades que he intentat omplir des de fora i sembla que no funciona. Però potser el pròxim llibre, la propera relació, el proper contracte, treball o curs facin que es sadolli.
Ja no m'ho crec! Hi ha alguna cosa que em diu que aquest camí ja l'he caminat i el seu lema és "Cerca i no Halles". És una via morta.
Estic cansada de creure que es on vaig o el que necessito!
Hi ha algú aquí? ¡HELP!
Si cal omplir des de dins, ¿per on començo?
- Haurem de mirar-lo, diu la Veu.
Uff! Quina mandra !, penso.
- Però no et preocupis perquè jo seré el teu guia, et donaré la mà i junts avançarem cap al buit, escolto.
¿Qui ets?
- Sóc TU.
... .. (Em estaré tornant boja! ¿A hores d'ara escoltant veus en el meu cap?)
Potser m'estigui tornant boja però vull confiar. Ha arribat el moment de mirar al buit. El es. No puc explicar-te perquè ho es, però ho sé.
- No serà fàcil, diu la Veu però jo hi seré amb tu. Junts mirarem això que tant evites!
I tampoc puc esgrimir raons per creure, però el crec. O potser simplement vull creure ...
L'abisme s'obre davant meu, és immens i m'espanta.
Ara intueixo el que va haver de sentir Indiana Jones en "l'Última Croada". Potser la mateixa manera que ell només necessiti un SALT DE FE! Confio ....
Ara si que m'he tornat boja! Indiana Jones no existeix, Iciar. És un personatge de pel·lícula. No és real! I vas tu i el prens com a model. 'Boja de rematada, el que jo et deia!
- L'tu que està escrivint això tampoc ho és, real dic, escolto xiuxiuejar.
Això cada vegada es posa més interessant. Val espavilat, si jo no sóc real, qui sóc?
Al buit hi ha la resposta, diu somrient.
Ja saba jo que no hi havia escapatòria.
Si vols saber qui ets en realitat tendrs de caminar cap a aquest buit ja que noms l té la resposta. Això que tant has estat buscant sempre ha estat ah. Això que tant tems en el fons amaga el que sempre has desitjat i buscat fora. T decideixes! Pots seguir demorant aquest moment o pots començar ara.
Sento por!
L'es, em transmet sense veu. Et tens por. Tens por del que veritablement ets. T'has acostumat al teu personatge, estimada Indiana Però ha arribat el moment, no necessites res més. No hi ha res que mai hagis necessitat, però ara ja ests preparada per comprendre-ho. Però la comprensió no farà que el buit s'ompli, noms la experiència ho satisfer. És el moment! Dóna'm la teva mà!
Tanco els ulls, respiro profund, i confio És el moment!
Autor: Iciar
VIST A: https://iciarpiera.wordpress.com/2015/07/07/dentro-de-ti-habita-un-mundo/
