Minerva és la deessa de la saviesa, de les arts i l'estratègia militar a la mitologia romana, protectora de Roma i la patrona dels artesans. Minerva era filla de Júpiter i es correspon amb Atenea en la mitologia grega.
Aquesta deessa és representada en diverses estàtues, on es veu a una dona bella, modesta, d'expressió greu, noble i majestuosa. Sol portar un casc al seu cap, una cuirassa en el seu pit de pell de cabra i a les mans una pica i un escut. Apareix de peu, amb actitud guerrera, o asseguda, amb aire meditatiu.
El Mite de Minerva
Minerva era la filla de Jpiter i Metis. Abans de néixer, li van dir a Metis que si engendrava 1 nia, tindrà després un fill que superaraa seu pare i per això el seu pare la Devor quan aquesta estava a punt de donar a llum, el que li va produir un fort mal de cap.
Després ordre que se li obrís el cap d'un cop de destral, i aix va néixer Minerva, adulta i armada amb una llança i un escut. Ms endavant, Minerva va ajudar al seu pare en la guerra contra els Gegants o Gegantomàquia.
Aquesta deessa condueix a ocasions a Ulisses en els seus viatges, tanben és artfice d'obres de tapissera amb motius florals oblicos i embelleix amb les seves pròpies mans l'abric de Juno. Segons Ovidi, va enfrontar a Aracne per determinar quin de les dues tejamsrpido i va proposar com a labor una tela magnfica. En notar que el seu rival era tan rpida, va tenir tants gelosia que la va convertir en una aranya.
Minerva és la responsable de la construcció de la nau dels argonautes segons el seu dibuix i qui col·loca a la proa de la nau la fusta tallada al bosc de Dódona, la qual té la propietat de parlar. Aquesta va ser qui va dirigir el seu rumb i els indicava a forma d'evitar els obstacles en el camí.
Qui va ser Minerva?
Minerva és la deessa de l'estratègia militar a la mitologia romana, però va ser solament a Roma que se li donava un caràcter bel·licós. Minerva és un símbol de saviesa, de bellesa modesta, patrona dels artesans. Va ser cridada per Ovidi "la deessa de les mil obres".
Aquesta va ser una deessa adorada a tot Itàlia. A Roma se celebraven les seves festes del 19 al 23 de març, Quinquatria, el cinquè dia després dels idus de març, la festa dels artesans. En una altra versió, Minerva es celebrava a Minusculae Quinquatrus, en els idus de juny, 13 de juny, festa dels flautistes.
Minerva va ser adorada en l Tríade Capitolina, a la muntanya Capitolino, juntament amb Juno i Júpiter. En l'obra Vida de Pèricles de Plutarc, la deessa Minerva s'apareix a Pèricles durant un somni i li ordena un tractament per a un ciutadà d'Atenes que estava ferit. El tractament va aconseguir curar a aquest home i es va erigir un monument en honor a la deessa.
Les qualitats de saviesa de Minerva són conseqüència de la seva ascendència, per ser filla de Zeus i de Metis. També és la deessa del pensament i un símbol del progrés intel·lectual. És a ella a qui s'atribueix la invenció de les arts, les ciències i l'agricultura.
Minerva i Posidó van competir per la possessió d'Atenes i per això els déus van prometre que la ciutat seria per al que creés el do més útil als seus habitants. Posidó va fer sorgir un cavall amb el seu trident, el qual va lliurar als homes. Atenes els va donar una olivera. I es va reconèixer que l'olivera era el do més útil per als homes, d'allí va néixer l'agricultura.
Vist a Qui, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca
https://www.quien.net/minerva.php
