Un cop, un nia li va preguntar a la mare:
Mam, per qu encara que l'àvia va morir, continua venint a veure cada nit?
Filla, és que ella et estimava molt.
I per qu ve am i no et ve a veure a tu?
Per que t eres la nena dels seus ulls.
I t no? va dir la nena.
Perquè ella sempre em parla de tu.
Ah, s? I que et diu?
Coses.
Qu coses?
- Em diu coses que a vegades no m'agrada sentir-les.
- Què et diu? - va insistir la mare.
La nena va mirar a la seva mare i va encongir les espatlles. Al final va dir:
- Adéu, me n'he d'anar.
Llavors va agafar l'entrepà i la poma i se'n va anar cap a l'escola.
L'endemà, quan la nena es va dirigir cap a la taula per esmorzar abans d'anar a l'escola, la mare li va preguntar:
- ¿Aquesta nit també t'ha vingut a veure l'àvia?
- Sí.
- ¿I què t'ha dit?
La nena va continuar amb el seu esmorzar com si no volgués contestar-li. La seva mare va insistir:
- Què t'ha dit?
- Que estàs trist.
- Per què?
La nena va encongir les espatlles.
- Què més t'ha dit?
- Mama, per què fas tantes preguntes?
- ¿Això t'ho ha dit ella?
- Sí. M'ha dit que ets com un petit cérvol que ha caigut en un parany de caçadors i necessita ser alliberat. I jo et puc ajudar. (Després d'uns instants de silenci, una mica pensativa, va continuar dient): Què ha volgut dir amb això?
La seva mare va seure al seu costat i li va parlar amb un to comprensiu i amorós:
- Des que va morir, el pare no està bé. Em fa patir al veure-li com està. No sé que fer per animar-lo. Em sento incapaç d'ajudar perquè ell no es deixa. ¿L'àvia no t'ha dit res de com ajudar-lo?
- Només em parla de tu.
- ¿I t'ha dit que no està bé i que tu em pots ajudar?
- Sí, i també m'ha dit que tot sortirà bé, que no et preocupis.
Llavors la nena es va aixecar de la cadira i li va fer una abraçada a la seva mare. Aquesta va sentir la seguretat de la seva filla en relació a les paraules que acabava de dir. Va ser com si d'ella s'alliberés un gran pes del seu interior.
La nena va comprendre les llàgrimes manifestades de la seva mare. A continuació va dir:
- Creus que si abraçada al pare l'ajudarà?
La mare emocionada per l'actitud de la seva filla, li va contestar:
- Segur, filla, segur (va dir plorant)
L'endemà, la nena es va aixecar del llit, es va rentar i mentre s'asseia a la taula de la cuina va dir:
- Aquesta nit he abraçat al pare.
A la seva mare se li va posar la pell de gallina en sentir aquestes paraules, perquè el seu marit s'havia despertat molt més animat que altres vegades.
- I li ha anat molt bé que ho fessis - li va respondre la mare.
- Sí, ja ho sé - va dir amb seguretat conforme així era.
- ¿Avui també t'ha vingut a veure l'àvia?
- Sí, i també ha abraçat al pare.
- ¿I?
- El pare s'ha posat a plorar, però per què estava content.
La dona encara es va emocionar més, perquè sent encara de nit, la seva parella es va inquietar i es va posar a plorar. Semblava estar adormit i somiant.
- L'àvia m'ha tornat a dir que tot aniria bé, que no ens preocupéssim.
La mare callava i escoltava tota emocionada les paraules de la seva estimada filla. Llavors li va dir:
- Em fas un altre abraçada com el d'ahir? Ho necessito. Ahir em va anar molt bé.
La mare es va acostar més a ella i els respectius braços es van abraçar al cos de l'altra. Semblaven un sol cos.
En cinc dies, aquell pare va recuperar el somriure i les ganes de treballar. Deia que mentre dormia, la seva mare i la seva filla venien a abraçar-lo i estaven uns instants tots junts abraçats. Des d'aquell fet, cada dia, el pare, la mare i la nena dediquen uns moments a abraçar-se i quan algú dels tres ho necessitava, ho deia i tots li abraçaven. Va ser un gest que van adquirir com a part de la seva comunicació i relació.
Aquella família, des de llavors, no ha tingut ni un despistat refredat.
Escrit per Jordi Morella
