El DÉU perdut
El Déu perdut
El seu cap d'alabastre
En els seus ulls un estel
Caminant sense parar
El seu camí no pot trobar
On aquesta el meu fill estimat
Doncs el meu Reyno, Jo li he donat
Dormint com un nen
L'he trobat
Amb el meu Amor Diví el envolv
Només és qesti de temps
Tot i que el temps per m no és
Un segon ha passat, ja ho va despertar
Fa molt de temps escolti per primera vegada, l'expressió, Ets Fill de Déu. (Sóc tal com Déu em crec. L94 llibre d'exercicis UCDM) M'imagino que a tu tamb amic que llegeixes aquestes línies. Em ensearon que pregués al nostre Pare Celestial, em ensearon a més que l'Era un Déu d'Amor. Déu en ser Amor és tanben felicitat, L 103.5 Però després em van dir que hab a tenir-li por, perqu tamb poda castigar-me, i que, si no seguia els seus manaments, em manés a l'infern per l'eternitat. He de confessar que això em produïa por, ms aviat crec que molta por. Em qüestionava tot sol, al meu cap, Però si l és Amor, perquè he de tenir-li por, el pensava rpidament i ho oblidava. Segur estic que en algun moment li a algú que qüestionava l'existència del tal infern, i em va semblar meravellós que no estava sol en això, per descomptat que escriure sobre això, pot no agradar-ams de algun amic, ja que la seva existència, la de l'infern, es dóna per fet.
Una història de NARADA
Història.
Un cop es trobada Narada parlant amb Krishna, Narada li diu que li mostri el poder de la il·lusió, llavors Krishna, li mana a anar per un got d'aigua a la terra, després d'un llarg viatge i amb set, arriba a un llogaret, allà entra en una casa i troba a una bella dona, de seguida s'oblida de la set i de l'aigua, s'enamora, li demana que es casi, fa casa a la vora del gran i bonic riu prop de la casa, passen els anys Narada té molts fills i se sent feliç, un dia arriba una tempesta enorme, plena el riu de molta aigua i aquest arrossega tot al seu pas, moren la seva dona, els seus fills, els seus néts etc. Narada recorda que venia i immediatament retorna a Krishna, ha passat tant de temps li diu, Krishna li respon, no, tot just t'acabes d'anar.
A penes he parafrasejat aquesta bonica història.
Una paràbola de JESUS
història
Jesus ens presenta magistralment la història del fill pròdig, hereu de gran fortuna, decideix anar-se'n i portar amb ell, la seva herència, s'oblida de qui és i gasta tot el que portava, la mateixa il·lusió li fa recordar qui és i decideix retornar al seu llar.
Les dues belles històries, ens parlen d'un Ésser, Bell, Pur i Sant, que, sortint del Reyno, arriba a la terra i s'oblida de qui és, no és cert. Així de poderosa és l'experiència de la separació, oblidem el nostre origen Diví, no sabem qui som, des de molt temps ens hem preguntat, qui som, d'on venim i cap a on anem, és clar, algú podria dir-me, però si els que som aquesta perfectament clar en la bíblia, som fills de Déu, no és cert, la pregunta aquí és: ho hem cregut, o només ho hem acceptat com una possibilitat.
És el temps correcte per no només fer-nos aquest plantejament, si no també per explorar-fins a estar segurs que Som Déu perdut, només se'ns va oblidar, el record subjau, no podem fer-ho sols, necessitem un mètode i un guia.
Busca un que et permeti recordar-ho, però si no el trobes et proposo UCDM, efectivament és un mètode excepcional, és d'autoestudi, però hi ha molts recursos per poder fer-ho.
Basat en UCDM
Descarrega't aquí gratuït, el PDF amb el llibre de text UCDM
http://www.uncursodemilagrosonline.com/libros/UCDM_Texto.pdf
Autor. Carlos EFR, redactor de la gran família de www.hermandadblanca.org
Basat en: UN CURS DE MIRACLES. (UCDM)
Canalitzat per: Helen Schucman
