Taula de continguts amagar 1 L'essència espiritual de la música: Introducció 1.1 La diferència entre la música i les altres arts 1.2 Quines són les percepcions que pren el músic? 1.3 ¿Què té a veure la música amb els pensaments? 2 Els diferents cossos 2.1 La música està en el món dels somnis o en el món de l'Esperit? 2.2 Com podem aprofitar la música per al nostre creixement? 2.3 Si la música no s'origina en les percepcions Quin aspecte nostre la reconeix? 2.4 Importància dels compositors musicals 3 La música ens uneix al món celestial 3.1 La música i la "cosa en si" 3.2 La ressonància musical i el nostre desenvolupament espiritual 4 Bibliografia

L'essència espiritual de la música: Introducció

Podem escapar del sofriment per l'art?

Per respondre a aquesta pregunta veiem recolzar-nos en Schopenhauer. Aquest filòsof comença afirmant que la voluntat és la que mou tot. Sempre vol. Sempre està insatisfeta. Quan desitgem alguna cosa, comencem a lluitar per aconseguir-ho. Patim quan es retarda l'assoliment.

Tot fracàs ens produeix un immens dolor. Imaginem la felicitat immensa que sentirem quan aconseguim el nostre objectiu. Si som conseqüents un dia ho aconseguim.

Però, per la nostra sorpresa, quan ho aconseguim, ens vam descobrir volent alguna cosa més o alguna cosa diferent. El desig torna a sorgir, però ara té una altra meta. Sempre estem insatisfets. Què té a veure això amb la música?

Schopenhauer ens diu que l'home tracta d'escapar d'aquest sofriment a través de l'art i de l'ètica. Amb l'ètica ens sentim responsables amb el patiment d'un altre.

L'art ens dóna la calma. Qui aprecia l'art sap que, tot i que trobi referències al món físic, està en presència del món espiritual. L'art fa servir als objectes físics només per fer al·lusió a alguna cosa més elevat.

La diferència entre la música i les altres arts

Tant la pintura com l'escultura són observades amb la vista que és un sentit que es relaciona amb el món exterior. la vista ens relacionen amb el món físic.

Rudolf Steiner assenyala que quan un escultor grec volia representar un Déu, usava el sentit de la vista. V iajaba pels pobles buscant reconèixer en els homes les careacterísticas d'aquest Déu. Quan observava en algú aquestes qualitats divines, feia abstracció dels seus defectes i continuava buscant a altres éssers que expressessin altres qualitats que els grecs li atribuïen al Déu.

D'aquesta manera assegurava que l'escultura expressés la imatge ideal, a partir de representacions de la realitat. Podem dir que l'art de la pintura i escultura pren el millor del que és percebut, per produir l'ideal.

Aquesta escultura d'un Déu grec té caracterstiques humanes, però ningn ésser humà té totes les qualitats d'aquesta escultura. Aquest ser ideal no existeix. És un arquetip.

Quines són les percepcions que pren el msic?

La diferència de la música amb les altres arts és que és un art que no té referències a les nostres percepcions. En la música, les referències estan fora del món fsic. Estan en el món dels somnis.

Rudolf Steiner, en les seves conferències, afirma que la música és una via per reconèixer el món dels desitjos, anomenat tamb món astral, que és un món tan real com el món fsic. És el món al qual vam entrar al dormir i és el món dels nostres somnis. És el món de la música.

El msic no pren elements del món fsic per escriure música, Els presa del món dels somnis.

Qu té a veure la música amb els pensaments?

El msic no pren el contingut de la música del món dels pensaments. Aquesta afirmaci podrà ser sorprenent pel fet que quan ens referim a la música pensem en la lletra d'una cançó. Però aqu estem parlant de la música sense lletra. Tot i que és cert que a una música se li pot posar lletra. La lletra és independentment de la música.

Per exemple, la cançó anglesa my way (a la meva manera) té una lletra de afirmacina la vida, en canvi la cançó francesa Comme dhabitude (com de costum) té una lletra plena de depresiny ambdues tenen la mateixa música, però diferents lletres. Per això diem que la música no té a veure amb els pensaments, la lletra s.

Fins ara hem vist que la música no té referència ni amb el món físic, ni amb el món del pensament, sinó amb el món dels somnis.

Els diferents cossos

Per aclarir aquesta idea, que ens presenta Rudolf Steiner, recordarem l'explicació que dóna l'autor sobre els diferents cossos.

El cos físic està molt unit al cos de la sensibilitat, que és el que ens permet la percepció.

Després hi ha el cos emocional, que és el cos dels somnis.

Per sobre del cos de la emocions hi ha el cos intel·lectual o ment.

Sobre els cossos hi ha l'Esperit.

La ment és el vincle que uneix tres cossos (físic, cos de sensibilitat i cos emocional) amb l'Esperit que és el món del so.

La música està en el món dels somnis o en el món de l'Esperit?

El músic porta els sons que el capta amb el seu Esperit i els converteix en sons físics que es capten amb les orelles. Les altres arts, com la pintura o escultura, es prenen els elements del món físic. La música pren el seu contingut del món de l'Esperit. Quan escoltem la música la sentim amb les emocions al cos sensitiu. Les sentim en el món dels somnis. La música que escoltem és només una ombra, un reflex del món Espiritual. La música vincula al món dels somnis amb el món de l'Esperit.

Com podem aprofitar la música per al nostre creixement?

L'art desenvolupa la nostra capacitat de percepció en el cas de la pintura i l'escultura, però la nostra sensibilitat emocional és desenvolupada per la música.

En realitat sempre hi ha interacció entre tots els cossos però un d'ells és el centre. En el cas de la música el centre és el cos emocional ia través del cos de la sensibilitat arriba al cos físic.

L'important que hem de recordar és que la música organitza les nostres emocions.

Tornem a Schopenhauer, a qui també fa referència Rudolf Steiner quan es refereix a la música. Per saber alguna cosa, l'ésser humà necessita que aquesta cosa generi una impressió en els sentits. Per això és necessària la impressió sensorial de la música. No obstant això, l'artista no necessita percepcions per crear la música. Escoltem la música amb la nostra oïda, però l'origen de la música no està en el món físic, per això ens referim a l'essència espiritual de la música.

Si la música no s'origina en les percepcions Quin aspecte nostre la reconeix?

Schopenhauer explica que l'ésser humà és aparença i essència. Com aparença és percebut pels sentits i com a essència ell sent dins seu la Voluntat, el voler.

La música no ens relaciona amb les percepcions sinó amb la nostra voluntat, que, tot i que la sentim com a pròpia (la nostra voluntat), la voluntat és la mateixa en tots els éssers.

Ningú ha de convèncer-nos que la voluntat existeix, perquè encara que no la percebem exteriorment, la reconeixem dins nostre.

En sentir a la voluntat dins nostre, podem acceptar que està en els altres i en tot l'univers. Podem reconèixer que és la mateixa voluntat la que mou al cuc i als sistemes planetaris. La naturalesa lluita per expressar-se.

Hi ha intensió que necessiten d'éssers humans que les expressin. Per aquesta raó els pintors i escultors observen com es manifesta la natura, per expressar-la de manera artística.

La naturalesa a més d'aparença té essència, és a dir té voluntat.

La Voluntat (o essència) de la naturalesa no es pot expressar per la pintura, ni per l'escultura, necessita una via diferent. Una via que actuï directament sobre la naturalesa humana. Aquesta via és la música.

La Voluntat (o essència) de la naturalesa no es pot expressar per la pintura, ni per l'escultura, necessita una via diferent. Una via que actuï directament sobre la naturalesa humana. Aquesta via és la música.

Importància dels compositors musicals

Steiner ens diu que tot iniciat té una percepció superior de la música. La raó d'això és que l'iniciat té consciència del cos astral, que és el mateix món dels somnis o de les emocions. En tenir consciència d'aquest cos pot veure a les entitats que es mouen en ell, així com nosaltres, el que no iniciats, percebem els cossos físics. Aquestes entitats es mouen en un món de color i so. Els iniciats també tenen consciència del món superior Espiritual.

¿Els compositors són iniciats?

Steiner aclareix que els artistes es connecten amb el món dels somnis i amb el món Espiritual sense que ho comprenguin totalment. Ells es guan de manera instintiva.

Steiner suggereix escoltar la música de Wagner per estar elaborada per al desenvolupament i equilibri de les nostres emocions.

Steiner suggereix escoltar la música de Wagner per estar elaborada per al desenvolupament i equilibri de les nostres emocions. En la seva música trobem l'essència espiritual del musical.

Goethe deia que l'Arquitectura, l'Escultura i la Pintura són música congelada. Perdura en el temps. La tenim completa tot moment.

En canvi la música és immediata. No la podem percebre en la seva totalitat. Tot i que el concert duri una hora, només tenim la part que estem sentint. No obstant això, tenim sentit de totalitat. La ra est en què només el nostre Esperit la reprèn en la seva totalitat. La música ve de l'Esperit, es reflecteix en els nostres odes per mitjà dels instruments musicals i torna al Esperit per mitjà dels oients. És un cicle complet. Surt de l'Esperit, es materialitza en els instruments musicals, l'oient l'escolta i s'uneix al món de l'Esperit.

És un cicle complet:

Surt de l'Esperit,

es materialitza en els instruments musicals,

l'oient l'escolta

i l'oient s'uneix al món de l'Esperit.

La música ens uneix al món celestial

Rudolf Steiner ens explica que el primer que cal comprendre és que l'ésser humà no pot percebre la Voluntat Una directament. Només pot sentir com aquesta Voluntat es reflecteix en el seu ésser individual i, per mitjà de la música, deixa de sentir la seva Voluntat separada i es reconeix unit a un món celestial.

Les percepcions ens donen informació del món extern, de tot el que podem anomenar "cosa". El filòsof Kant deia que només podem conèixer les coses, però no podíem conèixer la seva essència, és a dir, "la cosa en si".

Schopenhauer, per contra, va afirmar que sí que podem conèixer l'essència. És cert que no la podem percebre, perquè no és una cosa. És la Voluntat, que sentim dins nostre, la qual és l'essència de totes les coses.

La música i la "cosa en si"

Schopenhauer en la seva obra al Món com Voluntat i Representació afirma que:

La música, en passar per sobre de les idees, és també enterament independent del món fenomènic al qual ignora sense més i, en certa mesura, també podria subsistir tot i que el món no existís en absolut, sent això una cosa que no cal dir de les altres arts

(Schopenhauer. El Mundo com Voluntat i Representació I, § 52).

Schopenhauer ens dóna una explicació filosòfica, no podem esperar d'ell una explicació esotèrica, ja que no era un investigador espiritual.

Aquesta explicació esotèrica ens l'ofereix Rudolf Steiner quan explica el que s'aconsegueix quan una persona s'eleva als mons superiors. Una de les noves capacitats és la de penetrar en el món astral que és el món dels somnis i de les emocions. Estant despert pot observar el foc que s'eleva de les plantes i quan dorm s'observa un món de colors.

La ressonància musical i el nostre desenvolupament espiritual

Aquesta persona que s'eleva als mons superiors, descobreix el món dels sons i comprèn el so de les trompetes a què es refereix l'Apocalipsi.

Steiner ens recorda que tot vibra i repercuteix en tot. Quan pensem, sentim i actuem estem produint vibracions que tenen una ressonància musical.

Quan estem tristos ressona una tonalitat Menor a això moment la part inferior del cos emocional domina a la superior.

Quan estem contents i optimistes ressona una tonalitat Major i la part superior del cos emocional s'uneixi al nostre Esperit i prenen el control de la part emocional inferior.

Steiner assenyala que la música té efectes diferents segons sigui en escala major o menor. Afirma que en el to major el cos emocional venç al cos de la sensibilitat (que ell anomena etèric) i es produeix alegria. Per als que vulguin una explicació senzilla i clara sobre aquest tema els afegeixo una adreça de youtube d'un vídeo de Jaume Altozano.

Rudolf Steiner li dóna preferència als tons majors sobre els menors. No obstant això, la música trista també té la seva funció en el nostre desenvolupament.

Rudolf Steiner afirma que la música és una via per reconèixer el món dels desitjos, anomenat també món astral, que és un món tan real com el món físic. És el món al qual vam entrar al dormir i és el món dels nostres somnis.

Bibliografia

Schopenhauer El Mundo com Voluntat i Representació I

Rudolf Steiner L'Univers Musical editorial Antroposòfica

Autor: José Contreras redactor i traductor a la gran família de hermandablanca.org