El retorn a la Unitat, Per juliol Andrés Pagano

  • 2010

Aquest missatge peregrina agermanant. Es mou recordant, en cada cor, l'excelsa visió que ens va conduir a aquesta instància planetària. Per això avui, quan els seus clares paraules creuin el llindar dels teus ulls, ja res no serà igual. L'angoixa i el dolor li donaran pas a l'amor, el plor es transformarà en riure i tornaràs a gaudir del teu pas per la Terra. Beneït és el transmutador encant d'aquest esperat moment, on els nostres esperits celebren el retorn a la unitat.

Aquesta imatge simbolitza la lluminosa essència daurada d'allò que ens va animar a encarnar, per peregrinar sembrant les nostres llavors més pures. Contemplala. No hi ha llàgrimes, violència, odi ni rancor. Tampoc hi ha divisions. Regna una bella harmonia, que genera un commovedor silenci. Se sent la pau i l'amor que emana el cor despert, a desvetllar el màgic joc evolutiu que alberga la il·lusió de la separació. Som Un. Conscientment ja ho sentim.

En veure des de la perspectiva de l'ànima, comprenem que tot el experimentat va ser perfecte. Necessitem d'un entorn dual intens, amb marcades diferències vibratòries, per reconèixer el punt mig on habita l'equilibri. Necessitem de la foscor per apreciar la llum i l'abisme per dirigir els ulls cap al nostre cel intern. Cada ocasió que vam suposar negativa o adversa ens va enfortir, impulsant-nos a volar ia sentir d'una manera més franca i profunda.

Tornar-nos conscients de la Unitat implicar fragmentarnos per redescobrir la lluent gamma que integra la nostra essència divina. Viure ens va permetre compartir per internalitzar que s'ha après. Així vam anar creixent, i va ser en aquest créixer que vam poder comprendre el que en veritat succeïa: estàvem recordant el que ja era sabut, doncs tot emana de la mateixa Font immaculada, a qual vam tornar després de despertar, abraçar i estimar la nostra pròpia ombra que estava reclosa.

A l'esvair-la illusi, veig en el teu cor a moy sonro. Internament es que l'alba del nou Sol ens trobar units. Quin podr DAAR, jutjar o marginar, si és capaç de veure que a qui fereix, llàstima o discrimina és a un mateix? Quin es atrevir a mantenir viu el rancor si sent que perdonant s'estima i sana per dins? Et sento T'estimo. Vibrem a la mateixa trama que avui ens abriga i germana, al tornar-nos conscients de la tornada a la unitat.

Visit: http://www.proyecto-despertar.com.ar/taller.htm

visit:

Article Següent