El Triple Camí de Ascensió

  • 2018

Ascensi és una paraula que en l'àmbit de l'espiritual descriu el llarg procés conciencial evolutiu en què, siguem conscients o no, tots estem immersos. És el tan esmentat camí de tornada a la Llar, a la Font de la Vida oa Déu, al qual al·ludeixen la majoria de religions i tradicions espirituals, on el propi tèrme ascensi ja ens indica que la direcci és cap amunt. I si en aquesta dualitat dalt a baix o cel-terra el camí de retorn és ascendent, això vol dir que va haver d'haver-se produït prèviament una cada o descens del món espiritual al terrenal (la sortida del parads), ja que de no ser es, no hi haurà cap necessitat d'haver de tornar al lloc d'on provenim. Però tal i com es relata en la paràbola del Fill prdigo, la nostra partida no va ser forçada sinó per lliure elecci, amb la nic per tal de recobrar la plena consciència de l'Ésser diví, etern i immortal que realment som.

Així és que en algun instant de l'eternitat tots i cada un de nosaltres es "va deixar caure" fins el més profund i dens de la matèria, on a canvi de patir els envits que porta amb si la ignorància, podem explorar la vida en el seu més absoluta diversitat. No obstant això, un cop aquí, confosos pel il·lusori món de les formes i embriagats per les efímeres satisfaccions sensorials, oblidem qui som realment ia què hem vingut.

Per això és que un no sempre és conscient que està transitant per un camí d'auto-descobriment espiritual, sobretot quan mira, però no veu; escolta, però no escolta i prefereix acomodar-se en el paper de víctima abans de donar compte dels seus actes. Aquesta ceguesa existencial és la causa principal de la contínua reiteració d'errors que tant dolor i pesar produeix als qui la pateixen, però l'experiència vivencial és no obstant això necessària per poder anar despertant a noves realitats més veraces i expansives.

Així, quan cansats de cercar fora allò que sentim que ens falta, vam decidir dirigir la mirada cap a l'interior a la recerca d'alguna cosa nova i diferent, alguna cosa que tingui més a veure amb l'ésser que amb el fer o el tenir, haurà donat a la fi començament el nostre veritable Camí de Ascensió.

Hi ha infinites maneres de recórrer aquest camí, a causa bsicament a que cadascú viu aquest procés a través de la seva pròpia experiència personal. I és que per més que puguem intentar seguir els passos d'un mestre espiritual o de qualsevol filosofia o religió amb la intenció de ser guiats per aquesta llarga travessia, ningú podrà viure la mateixa experiència d'una altra persona, senzillament perquè cada ésser humà percep, sent i pensa de manera diferent.

No obstant això, és en observar l'Arbre de la Vida de la Càbala com a font eterna d'inspiració, quan de sobte un entén que és possible agrupar aquesta infinitat de senders en tres grans grups, als quals anomeno el "Camí del Cor", el "Camí de l'Intel·lecte" i el "Camí del Mig". Aquests tres grans camins de Ascensió no només simpatitzen amb els tres pilars de l'Arbre de la Vida: el Pilar de la Misericòrdia, al Pilar de la Severitat i el Pilar de l'Equilibri, sinó que també troben la seva concordança amb els dos hemisferis cerebrals, dret i esquerre, més el feix de fibres nervioses o cos callós que fa de via de comunicació entre tots dos.

Aquestes tres grans forces de l'Univers, positiva, negativa i neutra, són també descrites en l'antiga tradició vèdica com Rajas, Tamas i Sattva, l'energia vital flueix a través dels canals Anada, Pingala i Sushuma. No obstant això, aquestes forces trinitàries són molt més conegudes en la seva aparença dual: yin / yang, masculí / femení, actiu / passiu, expansiu / contractiu, etc., la necessària complementarietat es fa evident en funcions orgàniques tan quotidianes com ara la respiració, composta pels moviments d'inhalació i exhalació; la sístole i la diàstole que fan bategar el cor; l'oxidació cel·lular i molts altres fenòmens naturals en què sempre hi haurà dues forces oposades destinades a generar un flux de moviment continu, més un tercer element equilibrant que permetrà transformar aquesta energia en vida.

Aquesta essència trinitària també s'aprecia en la majoria de religions sota tríades sagrades com Pare-Fill-Esperit Sant, Brahma-Xiva-Visnú, Atma-Budhi-Manas o Voluntat-Saviesa-Amor; on totes conformen sempre una sola unitat. D'aquesta manera s'entén que els incomptables camins de Ascensió puguin acabar sent integrats en tres grans grups, d'entre els quals el Camí del Cor reuneix tots els senders relacionats amb l'energia emocional; el Camí de l'Intel·lecte comprèn tots els senders vinculats a l'energia mental; i el Camí del Medi tots els senders relacionats amb una energia essencialment intuïtiva, capaç d'integrar les dues energies anteriors. I si els dos Camins perifèrics, Cor i Intel, es nodreixen bàsicament dels dos grans vies de coneixement en eterna pugna com han estat tradicionalment sempre ciència i religió; el Camí del Mig és com una mena de síntesi unificadora que, en un intent per tractar de mantenir l'equilibri perfecte, adopta indistintament aspectes de tots dos.

No hi ha per tant una divisió real entre ciència i espiritualitat o ment i emoció, com tradicionalment sempre ens ha semblat entendre, sinó que la seva aparent dualitat est condicionada pel nostre propi disseny mental i sensorial; o sigui, per la manera en què pensem i el que percebem. Però, així com la ment és un element que reforça, explica i desenvolupa tot el que les nostres vivències ens revelen a través dels sentits, l'experiència és el nic capaç de transformar l'Ésser i dotar-lo de saviesa a. Les dues polaritats demanden les habilitats i recursos de l'altre, perquè l'intel·lecte precisa del nivell de realitat que atorga l'experiència del viscut, i les sensacions, emocions i sentiments que la vida genera, requereixen d'una interpretaci mental que permeti comprendre amb més profunditat. Podrà dir-se que són com la lletra i la música d'una mateixa melodia, dues visions d'un món que en unir-se produeixen una veritable comprensió de l'existència.

Però aquests tres grans camins de ascensi no només simpatitzen amb els tres pilars de l'arbre de la Vida, sinó que també troben la seva concordança amb 10 arquetips de ascensi: El Crdulo, El Incrdulo, El Agnstico, El Creient, El filsof, El Gnstico, El Mstico, El Iniciat, El Profeta i El Savi, que de manera anloga a com si estiguessin escalant una muntanya, cadascun fa gala de les seves pròpies habilitats i recursos per intentar coronar el cim, guardant tot això una estreta relació amb la seva particular manera d'entendre la vida.

Ser en funció de com abordem les eternes preguntes Quin sóc Jo ?, A qu he vingut? o Quins sentit té la vida ?, que tamb nosaltres podrem situar-nos en un d'aquests tres Camins i veure'ns reflectits en algun arquetip, la qual cosa ens permetrà descobrir moltes de les proves i reptes que todav a ens queden per davant.

Autor: Ricard Barrufet Santolria, col·laborador de la gran família de hermandadblanca.org

Ms informaci a: www.comprendiendoalser.com

Article Següent