Fa molt de temps va existir un jove viatger que decidit a aprendre i conèixer nous mons, vaig emprendre un viatge per l'univers. En el seu camí, va trobar un llunyà planeta, en el qual encara es experimentava la vida a dualitat. Decidit a aprendre més sobre la forma en què es manifesta la vida en l'univers, va decidir establir-se en aquest planeta i experimentar la vida com un ésser d'aquest lloc.
En fer-ho, va saber que oblidés d'on provena, oblidés tot el que conocay totes les seves travesas i aventures pels diferents mons. Aquesta seria la mes agosarada de les seves aventures, per tamb la mes gratificant, ja que en aquest món els aprenentatges brindaven un enorme creixement a l'ànima!
El jove viatger decidit, inici el seu viatge i la seva travessia en aquest nou i misteriós món. Seria com tornar al començament del seu viatge. Naceray oblidés la seva essència, per desprs emprendre una nova recerca al mateix temps que recol·lectava coneixement i aprenentatge propi d'aquest lloc. El viatger estava emocionat !! Era una cosa que jams fava realitzat !!
I es, el seu viatge a dualitat comen.
Van passar els anys i el camí se li havia tornat una mica borrós. Li costava treball recordar la seva veritable procedència i encegat per la dualitat el viatger no podia reconèixer el camí que la seva ànima necessitava. Arribo un moment, del seu llarg recorregut, en què el Viatger comen a dubtar que el viatge que vaig emprendre li estigués rendint fruits. El viatger començava a rendir-se ia dubtar fins i tot del seu propi poder diví. No podia recordar que l'era Déu i que en ús del seu poder il·limitat el mateix havia decidit encarnar en un planeta de dualitat.
Així, submergit en els dubtes, el viatger continuo el seu camí i un dia, va trobar a un home assegut en una roca. El es veia afable, la seva mirada reflectia la saviesa que s'adquireix en observar a la natura i embeure en la seva bellesa. El viatger, es va quedar sorprès de veure a aquest home tan serè, que sembla conèixer totes les respostes i al seu torn no conèixer res, i per aquest mateix fet, l'home de la roca s'alegrava simplement observant la natura.
El viatger es va apropar a Ell i li pregunto. -Què fas aquí, observant la natura, no tens inquietud en conèixer el món i buscar la veritat? -
L'home li va respondre -la veritat es troba en tot el que m'envolta, jo sóc qui crea la meva veritat, així que no he d'anar a cap lloc a buscarla-
El viatger es va quedar pensatiu. No podia creure que l'home li hauria donat semblant resposta.
I llavors li pregunto - anem home! ¿Que potser no has dubtat que la teva veritat sigui la correcta? Mai has dubtat d'estar en el camí correcte? És que mai has temut estar completament equivocat, creient a cegues en alguna cosa que no existeix? -
L'home el miro i amb un enorme amor i compassió en els seus ulls; Esbós una enorme i sincer somriure. Semblava que L'home de la roca pogués veure a través del nostre viatger i conèixer els seus temors i inquietuds, i estimar-lo per això, comprendre-.. I així, amb un simple somriure d'aquell home serè, tots els pensaments de temor que el viatger albergava, començaven a dissipar-mentre que l'home de la Roca, plàcidament i amb la seva mirada fixa en l'Horitzó, li va respondre:
- el dubte t'ajuda a re consolidar la teva veritat i discernir el camí veritable del fals.
el dubte no et fa feble, el dubte et enforteix, perquè significa que tot aquestes aprenent, que no t'has estancant en una veritat apreciándola com a única i negant a avançar i reconèixer noves fronteres.
És mes savi aquell que dubta, que aquell que creu que ja ha trobat totes les respostes. Perquè el que creu que ha trobat totes les respostes només es aquesta enganyant si mateix. Mai acabes d'aprendre, la veritat i l'energia és tan canviant com les estacions, es transforma i es renova a si mateixa i mai s'estanca.
Si has arribat a un punt en què et qüestiones allò que fins ara vas considerar la teva veritat, no vol dir que has perdut el rumb, vol dir que has de alliberar-te de pes perquè aquestes per prendre un rumb nou. Vol dir que has de deixar anar, fins i tot aquelles coses que en algun moment et van ser útils, però que no utilitzessis mes en la teva nova realitat.
L'eruga es col·loca a si mateixa en un capoll abans de sortir de nou al món en forma d'una majestuosa papallona, de la mateixa manera nosaltres ens tanquem en el nostre món mental, per després emergir majestuosos com a éssers nous, lliures, despullant-nos de tot allò que ens va cobrir, despullant del capoll dels records, de les veritats caducades i dels sentiments rancis.
És sa que dubtis del teu camí, vol dir que no t'has conformat amb el que ets fins avui i que aquestes disposat a redescubrirte encara més.
És savi el que dubta, perquè aquell que dubta no es conforma. Aquell que dubta sap que no ha experimentat totalment la seva divinitat, perquè Déu no té principi ni final i aquell que es conforma, ho fa perquè creu que va trobar el final del seu camí. Aquell que no dubta creu que el camí acaba en un lloc i no ha comprès que el mateix és el camí i la veritat, que en ser el mateix el camí i la veritat, aquest seguirà expandint-se fins on el mateix ho desitgi, continués aprenent i creixent, de la mateixa manera que Déu ho fa, perquè Déu no té principi ni final. -
El viatger va comprendre el perquè de la mirada pacífica de l'home de la roca i el perquè la seva mirada reflectia aquest amor infinit. Aquest savi home havia trobat el seu camí i la seva veritat, es trobava parat sobre el i tot i així, es permetia dubtar, perquè el coneixia que el dubte mateixa era part del camí.
Amb llàgrimes als ulls el viatger va agrair a aquest savi home, ja que amb aquestes simples paraules havia aconseguit recordar quin era el seu veritable essència!
L'essència del viatger era llibertat. Crear un camí i una veritat per continuar expandint-se a través de l'univers, de la mateixa manera com ho fa Déu.
El viatger va comprendre que valia la pena caminar, ja que en el camí hi havia trobat l'Amor de Déu en múltiples formes! Havia vist valls, rius, oceans i tots ells li havien parlat de l'Amor de Déu.
Hi havia conegut persones meravelloses que es trobaven en el mateix camí que Ell i elles, amb la seva simple presència, el seu somriure i la seva recerca incansable, també li havien parlat de l'Amor infinit de Déu.
El viatger va comprendre que l'important no és caminar per un sender en recerca de la veritat. El que realment importa és SER aquest camí i aquesta VERITAT. I amb això, estarem sent DÉU.
GRÀCIES ESTIMAT MESTRE Yeshua, PERQUÈ TU ETS PER MI, EL SAVI HOME DE LA ROCA.
Dedicat a tots els germans que s'han atrevit a dubtar, ja que els seus dubtes els han fet mes grans i mes savis ..
Som Estimats i beneïts des del centre del cor solar, Avui i sempre !!!
Déu està en Nosaltres ... En cada àtom, en cada partícula i la seva essència primària és l'AMOR ..
Amate a tu mateix, estima la vida i seràs UN amb Déu.
KAI | Llum de SIRIO
Els meus Estimats Germans;
Els fragments que estan en cursiva corresponen a les paraules textuals del meu estimat Mestre Yeshua. He optat per transcriure-a manera d'història, ja que no em considero a mi mateix un canalitzador. Aquest escrit va sorgir d'una conversa que tots dos vam sostenir fa alguns mesos. Espero la gaudeixin i els sigui d'utilitat.
- Original Message -
From: KAI
Per contactar amb Kai escriu a i pots visitar el seu blog http://kaipekoppon.blogspot.com/
