En la mitologia egípcia, Atón representava al disc solar al firmament. Era l'esperit que encoratjava i sostenia la vida a la Terra. Era la deïtat solar de l'Antic Egipte.
Se li representava com un home amb cap de halcn en els primers temps ims endavant com un disc solar del qual salen raigs amb mans esteses cap als creients, o sostenint signes de la vida.
En els primers temps era un disc solar del cel i significava la força vital que animava tota la vida que havia a la Terra.
Quin era el Déu Atn?
En poca d'Amarna, el Déu Atn posseeixi una bondat infinita i representava la Justícia i l'ordre Csmico, Maat, que favorecaa tots els homes per igual.
El sobirà regent del regne era el seu enviat i la seva nic profeta a la Terra. El nic que era considerat digne de merèixer la immortalitat.
Se li identificava amb Tot, si representaciny forma nocturna i se li denominava Atn de Plata.
És es que en els nou primers anys del període amarniense, el Déu Atn és identificat amb Ra-Horajti i Shu i considerat com un smbol de llum.
"Ra, Sobirà de Ajti, actiu a Ajet", era l'essència mateixa del Disc Solar en la qual es fusionaria el Rei, que després seria anomenat Ua-en-Ra, "Un en Ra".
El culte al Déu Atón
El culte que se li professava a Atón data de l'Antic Imperi. Tutmosis IV i Amenhotep III li havien rendit gran veneració i el culte es va convertir en monoteista.
És en aquests temps quan Amenhotep IV canvia el seu nom pel de Akenatón, "Resplendor d'Atón" o "Útil a Atón". Això va ocórrer al segle XIV, unes mil cinc-cents anys abans de Crist.
El temple principal d'Atón es trobava a la ciutat de Ajetatón, "L'Horitzó d'Atón", en l'actual ciutat d'Amarna.
L'Himne a Atón, que es troba gravat a la tomba d'Ai, i que va ser escrit per Akhenaton, es constitueix en un dels més bells exponents literaris de la cultura egípcia.
Quan s'aprofundeix en l'estudi de la nova religió de Akenaton, el primer que ressalta és la seva lluita agosarada perquè el control no passés a les mans dels sacerdots. Segons el propi Rei, només hi ha un sol representant: el faraó, que serà acceptat com el gran sacerdot de Ra. harajt, "Aquell que s'alegra en l'horitzó".
El clergat llavors, va perdre els seus privilegis i es va oposar al culte preferent a Atón de part del seu Rei. Els egipcis, en la seva gran majoria van seguir venerant als seus antics déus.
Després de la mort d'Akenatón, es va anar retornant de mica en mica a la situació que regnava abans, es va abandonar Ajetatón (Amarna) i quan puja la Dinastia XIX es va pretendre esborrar tot vestigi de l'aventura teocràtica d'Amarna.
Akhenaton va construir 5 temples dedicats al déu Atón durant el seu regnat, i en què no apareixien estàtues de culte. Al nord d'Egipte el atonismo es va difondre almenys fins Heliòpolis i es té coneixement que a Memphis existia un temple dedicat a Atón.
També, ja a l'interior del Sudan i més enllà de la tercera cataracta, es poden trobar testimonis del seu culte.
Altres déus com Amon o Osiris van ser referits a innombrable quantitat de textos com si fossin reis i donant-los el títol de "Governants de l'Eternitat" o "Senyors de les dues Terres", més mai els seus noms van ser tancats en els famosos "cartutxos", com ho feien els faraons.
És Akhenaton qui pren el nom d'Atón i el tanca sota cartutxos, afirmant el llaç indissoluble i etern entre el poder religiós i el poder temporal.
Vist en Egiptologia, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca
http://egiptologia.org/?page_ id = 1899
