Aquesta és l'experiència d'un nadó que encara segueix connectat al món espiritual i recorda la missió que té a la Terra. M'ho explica en un moment que surt del seu cos. A hores d'ara canalitzo éssers que m'aporten molta informació a través de les seves experiències. Uns arriben a la Terra altres tanquen cicles però a tots els percebo plens de pau. Sempre m'acompanyen aquests Angeles als que vull tant i que m'ajuden a comprendre, em connecten amb éssers que em parlen de les seves vivències perquè aprengui. Vull compartir-lo amb tots vosaltres.
-Nac ahir i encara que sóc un ésser fsic segueixo connectada a l'altre costat.
-Qu vols dir?
-Que estic viva a la Terra i segueixo conscient de la meva naturalesa espiritual. Todava estic entre dos mons.
I Com pots comunicar-te amb mi?
-Perquè no estic tot el temps en el meu cos, amb un atractiu però em costa desconnectar del món espiritual, de la meva família espiritual, de la meva veritable llar; he estat en l molt de temps i encara que he estat a la Terra altres vegades em costa separar-me de l. Ara crec que estic malalta, que no nac molt sana i pateixo en el meu cos però saldr endavant ja que tinc una tasca de fer aqu.
Saps qu missi tens a la vida?
S, ara todava ho recordo però en poc temps ho haur oblidat i no em ser tan fcil sortir del cos. Em tocar patir per la meva malaltia algun temps.
Qu has vingut a fer?
Passar una infància dolorosa, estar molt malalta i per això aprendre a estimar les persones que em cuidarn, als meus pares, a les infermeres i cuidadors que no seran pocs. Amb el pas del temps millorar fins curar-me. Hi haur deixat enrere un dolor fsic que em haur ensenyat a valorar la vida i em dedicar a cuidar malalts, a fer-los la vida el ms agradable possible ja transmetre la meva experiència de superació.
Ja saps exactament cmo va ser tota la teva vida? És el teu destí?
S cmo he volgut que fos, però ningú sap si ho aconseguirà. Primer he de passar la malaltia, aprendre a conviure-hi i apreciar la cura de rebre, no tots seran amorosos i tendres amb mi però seran eficients i això un nen no ho sap comprendre del tot, podrà caure en la tristesa i la apatao convertir-me en una tirana egosta que reclami atenci de tots sense demostrar respecte cap a qui em cuidi. Superada la malaltia pot ser que est saturada de la meva experiència i en comptes de dedicar-me a la cura d'altres em a part de tot el relacionat amb la meva infància i em dediqui a alguna cosa molt diferent, no ho sé.
- És difícil complir la missió llavors no?
- Totes ho són però tenim aquest guia intern que és el nostre ésser que mai perd la connexió amb la família espiritual, amb el coneixement i són els nostres guies que ens ajuden sempre, els nostres estimats Angeles que treballen sense parar. Només hem de fer cas a la nostra intuïció que no és més que la unió de tot això. He torna al meu cos, em necessiten.
- Puc fer-te una pregunta més?
-Sí.
- Coneixes les missions dels altres?
-No, cap de nosaltres pot saber-la només sabem els pactes que fem entre nosaltres per superar experiències com el perdó de vides passades i la missió comuna del país, la comunitat i la família com ànima grupal per això sentim afinitat amb grups, comunitats i països . He de tornar.
-Gràcies i sort en la teva missió. Espero que no pateixis molt amb la teva malaltia.
-Gràcies germana, qui sap si tu seràs una de les persones que em cuidi en un futur.
- Qui sap.
Ara em dic Anabel.
- Fins quan vulguis Anabel.
© canalitzat per Julia García el 13 de febrer de 2014 a Barcelona. Es concedeix permís per compartir el missatge, sense alteracions, citant el canal i el lloc web:
http://unashorasdeluz.wordpress.com/
Entre dos mons
