Som éssers espirituals si acceptem que som un esperit encarnat en un cos. D'això ningú dubta, però Què és l'espiritualitat? D'on sorgeix? Com la abordem? ...
Des de l'inici dels temps, des que l'home va ser capaç de diferenciar del seu entorn i dels altres éssers creats i sentir-se a si mateix, la recerca d'un significat que doni resposta a la seva realitat existencial a la seva posició en l'univers i al sentit de la seva vida ha estat una constant i ho segueix sent en els nostres dies. Moltes han estat les maneres de buscar aquesta resposta, en la natura, en el firmament i els astres, en la vida mateixa ... i per molt diverses que siguin les èpoques i les cultures o les localitzacions geogràfiques en què aquesta pregunta es formuli sempre hi ha una base comuna a la possible resposta. Una cosa superior, innombrable, inicialment no cognoscible i difícilment abordable regeix d'alguna manera les nostres vides i les nostres destinacions. Situem sempre aquesta resposta fora de nosaltres, deleguem en alguna cosa o en alguna cosa la responsabilitat de les nostres vides i els nostres actes.
Sigui com sigui que succeís, l'home va crear a Déu o als déus a imatge i semblança.
Alguns pensessin que és una barbaritat el que estic dient però lluny d'intentar mofarme o de cercar una resposta irònica, sento que d'alguna manera això va ser així, perquè només des de l'home mateix, des de la vida i la forma que coneix, des del món dominant pot l'ésser humà explicar i explicar-se, entendre, que no comprendre, i donar una forma o una realitat a aquest suposat ser, energia, pensament, fotó o com sigui que vulguem o puguem trucar-lo en cada moment històric i en cada context.
Els primers humans a sentir la sensació de petitesa, indefensió i solitud respecte a l'univers van sentir por i aquest sentiment, aquesta emoció és el que ha donat forma i sentit a totes les religions ia totes les formes d'apropar-se buscar aquesta resposta.
I va ser l'home qui va inventar a Déu i li va conferir totes les qualitats humanes magnificant, elevant-les a la màxima potència i dotant-li d'una autoritat que li permetia dominar, governar i regir el destí dels homes. Va ser així com Déu es va convertir en venjador, castigador, sever, dominador i va mantenir als noms empetitits, acovardits i submisos. Déu o els déus van començar a parlar amb veu humana, a manifestar condicions humanes a regir la vida dels homes des del punt de vista dels mateixos i uns pocs, aquells que suposadament connectaven, canalitzaven o d'alguna o altra manera podien apropar-se més a aquesta realitat humanament creada van assumir el paper de grans sacerdots, mestres gurus, guies i profetes i van adquirir poder prestigi i domini sobre els seus iguals. La por, l'etern por, aquesta emoció comuna als éssers vius, necessària per a la supervivència i la conservació de les espècies es va erigir en Déu, es va infiltrar en les consciències i va dominar al món.
Igual que va ser creat un Déu va ser creat també el seu contrari, com a contrapunt per poder tenir en dos plats de la mateixa balança les accions humanes, sospesar, jutjar-les i posicionar-les. Igual que va ser creat un bé a imatge dels homes, va ser creat un mal també a la seva semblança i va sorgir la separació, la culpa i tota l'àmplia gamma d'emocions que manifestem per amagar-nos, expressar-nos, castigar-nos i relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
I el mal, el dimoni o els dimonis es van expressar també amb veu humana.
I en aquest context de bé i mal ens trobem tots des de fa milers i milers d'anys. Moltes són les maneres com s'ha plasmat aquesta visió dual del món i la vida, però sempre, a sota de totes i cadascuna subjau una mateixa idea, la necessitat d'explicar i explicar-nos la necessitat de comprendre i comparar. Va sorgir el bé i el mal, la llum i la foscor, i moltes religions, filosofies, dogmes i fins i tot modes voltant d'aquesta mateixa idea. Maneres de vida, maneres de domini, maneres d'imposar una visió i una manera d'entendre, de sotmetre, d'adoctrinar i d'intentar ser portadors de veritats absolutes o veritats úniques. La veritat, aquesta que no podem conèixer, que no podem comprendre, que no podem assolir i que ni tan sols sabem si existeix, es va expressar també amb veu humana.
I en nom de la veu humana es va matar, es va jutjar, es va sotmetre a pobles i cultures, es va mantenir i manté com xais a molts éssers marcant-los en tot moment que és el que han de fer, com han d'actuar, com han de pensar fins i tot en els nostres dies.
La història ens permet veure com han anat evolucionant aquestes idees, aquestes normes aquests dogmes des de l'inici dels temps fins als nostres dies. I avui en el nostre temps, de canvis, de grans despertars, d'ascensió i de llum jo, em pregunto si alguna cosa ha canviat en realitat i entenc a la meva manera de veure que estem una vegada més davant els mateixos llops, amb altres pells, davant la mateixa por revestit amb altres qualitats i altres característiques també humanes i altres homes intenten adoctrinar sobre com hem de comportar-nos, pensar i sentir en aquesta suposada nova era.
S'han canviat les trones pels vídeos a internet i les publicacions, hem entrat en l'època del monologuismo espiritual i seguim creient suposades veritats moltes vegades sense parar-nos a pensar ni a reflexionar prou, sentint que si les seguim serem millors, ens salvarem, aconseguirem aquesta ascensió, aquesta il·luminació, serem d'alguna manera millors que alguns dels nostres semblants, aquests que no van despertar ... i d'alguna manera també trascenderemos la por.
I ara en els nostres temps en què la ciència intenta explicar a Déu i potser s'acosti una mica msa el que pogués ser la realitat de l'energia, que el conforma tot almenys fins on sabem i coneixem a la actualitat. Déu podrà potser deixar de parlar amb veu humana per expressar-se en forma d'equacions matemtiques, formules físiques i estats que d'alguna manera superen els conceptes fins ara coneguts. Ara en els nostres temps sorgeixen amb força rituals antics, déus oblidats, éssers extraterrestres que ens tenen dominats i s'exerceix una enorme fascinacina través dels mitjans. Sorgeixen les noves croades, els mercaders del bé i del mal, els venedors de veritats i els guerrers que ens inciten a lluitar a tallar ia acabar amb tot cent de seguidors fascinats, aborregats i necessitats d'aquesta tutela a la qual el propi ésser humà es s'ha sotmès des de l'inici dels temps.
I avui, en els nostres dies, Déu segueix expresndose amb veu humana mentre alguns homes pretenen expressar-se amb la veu de Déu.
I la por, l'etern por segueix extendindose
Pensem, sentim, parmonos abans de seguir a uns i altres i posicionmonos des del nostre sentiment més profund en la recerca d'aquesta veritat a la qual difcilment podrem aconseguir, però no per això hem d'ignorar o menysprear
Que la por no sigui combatut amb la por.
Que les paraules serveixin per apropar-nos i no per marcar aquesta separació.
Que el discerniment sigui la nostra millor eina
Autor: Maite Barnet
