Dedicat a la Montse, Cleo, Rosa i Mabel
A mitjans dels '90, en una classe de llatí, li vaig preguntar a la meva professora com es deia "donar les gràcies". Gratias tibi dabo va ser la seva resposta -una de les poques coses que no vaig oblidar d'aquesta llengua arcaica. Des d'aquest instant alguna cosa especial es va moure en mi, una força, una gràcia, un estat de beatitud. Poc temps després vaig ser operada d'urgència del cor.
Aquest va ser el meu renaixement i el naixement de la meva Gratitud, l'Univers em donava una nova vida.
Amb el passar dels anys vaig anar prenent cada vegada més consciència de "donar les gràcies", de reconèixer en els gestos generosos dels altres la beneïda presència de Déu que, a través d'aquests gestos, em deia: Aquí estic per a tu i per a tu. Gratias tibi dabo.
En aquest últim temps l'manifestar agraïment s'ha convertit en un poder, que ni jo mateixa sabia que tenia. Una cosa tan senzilla i que tanca en si mateix un univers meravellós: L'Univers de Nostre Pare-Mare Amor.
En dir això, no deixo de donar les gràcies a tots els germans que ens han precedit, i amb els seus ensenyaments ens han compartit aquesta mateixa noció, com Mabel Katz, per mitjà del fabulós Ho'oponopono, que al seu torn va ser transmès per la Kahuna Morrnah Simeona (sacerdotessa i mestra que va revelar en les càtedres universitàries aquesta eina ancestral del poble hawaià), pel Dr. Ihaleakala Hew Len o per Joe Vitale, qui ens va donar a conèixer aquesta història increïble de l'hospital psiquiàtric de Hawaii que va tancar per la rehabilitació dels seus pacients, sanats, transmutats pel Dr. Hew Len -mateix germà que va mostrar aquest camí de mudança a Mabel.
Tots anem de la mà quan ens unim en aquesta gran cadena d'amor i gratitud. Però va ser gràcies a Mabel que vaig poder entendre, comprendre, assimilar i vivenciar aquest instrument atàvic que ens diu "que allò que veiem fora, està més bé dins nostre i, per això mateix, tenim tota la facultat per transmutar-". És l'eina que ens permet fer canvis en les nostres vides esborrant les nostres memòries (de vides anteriors o d'aquesta encarnació), que queden allotjades on ningú les veu, en l'inconscient, però que es fan notar sempre a través de dificultats o reptes de tot tipus al llarg de la nostra existència.
La primera vegada que vaig escoltar la paraula Ho'oponopono va ser pel 2010, però en aquest moment en comptes de donar-me l'alliberament promesa, em va produir el contrari, em sentia culpable i desgraciada per tot el que veia al meu voltant; alguna cosa no anava bé en la forma com vaig assimilar la tècnica per aquell temps. I, com tot allò que no aconseguim copsar amb el nostre esperit, acaba quedant a un costat, fins que reapareix quan estem en sintonia, en la mateixa freqüència, i els nostres sentits es fan un de sol amb el seu missatge.
El Mètode H, com m'agrada dir-, va ser reeintroducido en la meva vida per les meves estimades germanes Muntanya i Cleo fa poc més d'un any, elles em van donar aquest empenta per retrobar-me amb el "ho sento, perdoneu, gràcies, t'estimo". Va ser llavors quan em vaig retrobar, en realitat, amb Mabel -a través dels seus àudios, les seves paraules i la seva graciosa energia-, que em va guiar fins al Món del Agraïment, més enllà del mètode, més enllà de la responsabilitat del canviar l'extern, més enllà del esborrar les memòries.
Em vaig adonar que en donar les gràcies, dir gràcies i sentir gratitud, era un pont directe de connexió amb Déu, Pare-Mare Amor, Univers, Infinit, com ho nom cadascun. Aquest pont, dit amb set lletres, em va produir tal revolució que va ser eliminant gradualment les madeixes embullades de la meva ment, les va anar reordenant, fins a anar deixant-alineada amb el cor. Sí, una ment unida al moviment sempitern del cor, aquest òrgan físic-simbòlic de la vida eterna, del cosmos des de la seva gènesi, de l'amor pur de Déu.
És una cosa nova per a mi en aquesta encarnació, el adonar-me d'un Estat de Gràcia constant. I tal com la paraula ho indica, gràcia, que en llatí (Gratia) significa benevolència i beatitud, prové, al seu torn, del grec (Kháris) que significa resplendor, llum. I a detenir-me en la fascinant intel·ligència de l'etimologia, em meravello en sentir aquesta llum, en sentir aquest raig descendint sobre mi i envaint-ho tot. Ja no és simplement dir "gràcies", és invocar la llum dins nostre per donar-la al món.
Per això mateix, vull convidar-los a fer aquest exercici espiritual de sentir les gràcies, de ser un amb aquesta llum, sense més tasques que la de ser aquesta llum per un parell de segons, per un parell de minuts, pel temps que ho desitgin . El que importa és que se sentin beneïts. Aquest és el missatge de donar les gràcies, el poder reconèixer en nosaltres i en els altres les ddivas infinites que la nostra bondadosa divinitat ens obsequia cada instant, en les manifestacions ms subtils (com el aire que respirem, l'aigua pura que bevem, el vent que ens refresca) oa les ms elaborades, com quan donem les gràcies per anticipat per la feina que ens envien de dalt; els diners que ens arribar per cobrir les nostres necessitats o desitjos (per qu no); pel company que busquem i sabem que el trobarem, perquè ja hem agraït per endavant i hem netejat els camins perquè tot se'ns d. I perquè ens lliurem per complet a la nostra divinitat, confiant en ella plenament.
Això és donar les gràcies, reconèixer que els nostres amorosos Pare-Mare Amor ja ens han donat tot, perquè som els seus fills, vam néixer d'ells i sempre estem amb ells.
Vull agrair, abans de finalitzar aquesta reflexió, amb molt d'amor a Rosita per tota la força que em va donar per compartir-avui aquesta experiència de vida i, a Jordi, per permetre estar en aquest lloc tan especial: la Comunitat de la Germandat Blanca. Gràcies, germans, per aquest regal.
Benediccions i agraïment etern per a tots vostès, cercadors de la gràcia i de l'amor.
Tornassol ~ 3 setembre 2015
Autor: Tornassol, redactora de la gran família de hermandadblanca.org
