Joan Domènech, autor del llibre "Elogi de l'Educació Lenta": "Els docents hem de creure més en nosaltres mateixos"

Hem perdut el ritme de la vida? Segurament. Hi ha un predomini del temps des del seu punt de vista quantitatiu, valorem ms els aspectes de acceleraci: com ms coses facis ymsrpido, millor. Ara valorem ms el temps que utilitzem per fer moltes coses que el que fem servir per fer coses en el seu merescut temps.

I qu hem perdut amb això? Les coses que abans tenien valor han passat a un segon pla. Els grecs tenien dos déus relacionats amb el temps: Kronos, vinculat al mateix temps que duren les coses i Kairos, que est lligat als cicles de la natura, alhora que necessiten els esdeveniments per desenvolupar-se plenament. La nostra cultura només coneix i valora a Kronos.

Aquesta concepció, ¿l'hem traslladat a l'educació? Si, és clar. La tendència és pensar que com més temps estudiïn els nens, com més estona dediquin a l'aprenentatge formal, més llestos seran i més coses sabran. Això és fals. L'aprenentatge és interdisciplinari, i cada individu té el seu ritme. No podem globalitzar ni accelerar l'aprenentatge.

Què et va provocar, personalment, la necessitat d'establir un canvi en la forma d'educar? El temps com a variable sempre m'havia fet reflexionar. Quan prepares els cursos sempre intentes organitzar-te millor que l'any anterior per assolir els objectius, però sempre arribes a final de curs sense acabar tot el que volies fer. Un dia t'adones que no és una qüestió d'organització sinó del sistema. Fragmentar el temps implica fraccionar el saber i això no és garantia d'un millor aprenentatge ni tampoc que sigui homogeni a l'aula.

I quina va ser la conclusió? El temps sempre és el mateix. Pots fragmentar el temps i ficar amb calçador totes les activitats que has de fer, o pots plantejar-te que necessitats té el nen i gestionar el temps d'acord a elles.

¿Què és el més important per dur a terme la segona opció? Tenir clares les prioritats. Actualment l'administració dissenya el sistema educatiu en funció de la realitat social actual, perpetuant un model que només dóna resposta a aquest input. Però l'educació al que ha de donar resposta és a la necessitat de l'ésser humà de desenvolupar-se.

¿El currículum respon a les necessitats de l'alumne? Hi ha un error de concepció en el currículum: és excepcionalment rígid i està sobrecarregat de continguts. El currículum més és prescriptiu quan hauria de ser orientatiu. No pot ser que ens marquin fins a les lectures que hem de realitzar. És com si a un metge cirurgià li diguessin des de l'administració amb què bisturí ha d'operar.

Quina solució proposa per a la sobrecàrrega del currículum? Actualment tenim poc marge, però el tenim. Jo crec que hem de seleccionar els continguts claus i treballar-los més profundament. Però tal com està dissenyat el sistema només es pot passar superficialment pels continguts. Els mestres hem de creure més en nosaltres mateixos i trencar amb el seguidisme que ens proposa l'administració.

¿A la seva escola practiquen l'educació lenta? Practiquem el que podem ja que el marge que dóna l'administració és limitat. Nosaltres tenim uns horaris més flexibles i interdisciplinars i els resultats són molt bons.

I això no va en contra del que estableix, no? No, en cap lloc ho prohibeix. Comptem a més amb el suport de tota la comunitat educativa del nostre centre. Professors, famílies, equip directiu i alumnes estem d'acord en treballar d'aquesta manera i defensem el nostre dret de fer aquesta lectura de la normativa.

Quines pautes de treball es proposen els professors de la seva escola per treballar així? La més important, i la que ens costa més de complir, és entrar amb serenitat a l'aula. El nostre sistema reclama una autoexigència superior i aquesta pressió recau en els professors. És una mica contradictori, ja que per aplicar la nostra filosofia l'interessant és poder exercir-també com a individu en el cas del professorat. Però ens esforcem cada dia per transmetre als alumnes les ganes d'aprofundir en el que aprenen.

Com valoren els pares i tutors el sistema? Molt positivament. Tots estem d'acord a més que la nostra fórmula és la més exigent amb els resultats. Només l'educació que s'adapta a les necessitats de cada alumne pot exigir el màxim de cada un d'ells. No cal caure en l'error de pensar que l'educació lenta va associada al lliure albir. Nosaltres promovem que cada alumne dediqui el temps que necessita a aprendre el que se li ensenya.

¿Les TIC els ajuden en la seva tasca diària? La tecnologia per si sola no canvia res. El que sí que fa és posar en qüestió moltes de les coses que fem. Certament, hem integrat les TIC a les nostres aules i ens són de gran ajuda perquè sabem exactament quina finalitat té l'eina. No serveix de res personalitzar les activitats si no tens clar perquè les vols personalitzar, per exemple.

Quins hàbits creu fonamentals a casa per afavorir l'educació lenta? Donar-li temps al nen per desenvolupar-se. Els nens han de jugar, parlar amb el pares, dialogar i escoltar. Han de participar de les activitats quotidianes, anar a comprar, preparar activitats amb la resta de la família, etc. Han de poder aplicar el que aprenen a classe en la vida quotidiana però no repetir el que fan a l'escola.

Font: Tiching

Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com

Joan Domènech, autor del llibre "Elogi de l'Educació Lenta": "Els docents hem de creure més en nosaltres mateixos"