"Mestre és aquell que manté la calma i la serenitat enmig de la tempesta, irradiant la seva Llum i el seu Amor"
Avui m'agradaria comentar-vos una situació real viscuda relacionat amb el mestratge. Avui vull parlar-vos d'una persona que la vida el va portar a situar-se enmig del seu ambient familiar per poder irradiar la seva Llum i el seu Amor, permetent que les situacions viscudes poguessin desencadenar-cap a la seva resolució pel major bé de tots, sabent que el procés per arribar-hi, no va ser l'esperat per tota la seva família.
Avui vull parlar-vos d'un mestre en la discreció i no considerat com a tal en el seu ambient familiar.
Avui vull parlar-vos de la importància de connectar amb la divinitat que cadascú és per poder tenir una visió serena i adequada per als esdeveniments que poden presentar-se davant nostre.
La vida no sempre és com nosaltres volem o esperem. Les expectatives no pertanyen a la nostra divinitat, per tant, hem d'estar oberts per poder viure i resoldre totes les opcions que la vida ens presenti. Hem de tenir un cor obert per poder discernir el més adequat per a la resolució del manifestat. Aquesta és una de les qualitats del Mestre: un cor obert i una visió més enllà del terrenal per poder obrar des de l'Amor, des del cor i no des del raciocini, la ment.
El Mestre que avui us vull presentar va haver de prendre una decisió pel major bé de la seva ànima i d'aquells amb els quals es trobaria.
Va haver de acostar-se a la seva família, començant pels seus pares. Fins llavors no era comprès, acceptat, i de vegades, fins llavors, fins i tot menyspreat, rebent expressions de burla sobre el que sentia i com veia la vida.
Estant amb els seus pares, va poder escurçar les distàncies que hi havia entre ells, a causa que els seus progenitors van veure, amb el temps, que podien comptar amb ell, i més endavant, poder confiar, delegar i obrir-se també a ell. Van poder fer les paus, mantenint els seus pares, les seves creences terrenals, entenent aquesta expressió, com la ponderancia de la ment davant el cor i la no consciència espiritual.
El temps es va encarregar que el seu mestratge pogués ser expressada. Aquest ésser de Llum va haver d'anar de la llar familiar per poder trobar-se, conèixer-se i donar-se compte qui era ell i poder curar, així, el seu passat i arribar a conèixer i sentir a Déu en ell.
Un cop va estar preparat, llavors, se li va designar una àrdua tasca, prova, com a mestre que ja era. Devia ajudar la seva família.
Els primers dies, setmanes d'estar amb ells, semblava que tot anava més o menys bé, fins que la seva presència va fer que les energies familiars es remoguessin i van començar a crear-se situacions de gran moguda per recol·locar cada un en el seu lloc i fer que la família (pares, germans i néts), poguessin solucionar certes actituds i situacions que fins al present s'acceptaven, distanciant-se els uns dels altres. Tot era imatge, forma, sense cap contingut que el sostingués. Tot era hipocresia.
Quan arriba la Llum, tot s'il·lumina i es veu clar. Es divisen les petites situacions que fins aleshores es trobaven estancades, reprimides i acceptades sense fer res per remeiar-les. Bé, la Llum que us estic parlant, la seva presència va fer que tots es remoguessin com a família i els pilars de cartes que els sostenien, trontollessin i acabessin caient a la seva manera.
El mestre era silenciós. No parlava ni intervenia si no li preguntaven. Ell continuava sense ser acceptat pel que era, però la seva presència anava fonent els pilars de mantega que es fonen amb la calor. La llum continuava mantenint-se discreta però irradiant amb una gran força amorosa al seu entorn. Aquesta és una de les capacitats dels grans mestres: veure com arribar sense intervenir.
Sabia que tot estava seguint el seu camí i confiava que el que estava succeint era pel major bé de tots. Tot semblava trontollar i perdent consistència, en relació a postures mantingudes en un passat, però els nous temps ens impulsen a fer canvis cap a la nostra integritat i sanació. El despertar de la consciència és un fet, encara que aquella família continuava mantenint-se en la ignorància i tancats en la por i la identificació amb el que la seva societat i les notícies de la televisió anaven anunciant dia sí, dia també.
Com un far enmig de la tempesta, el nostre ésser il·luminat es mantenia ferma i sensible als senyals i energies que anava rebent dels nous temps en relació a la seva família.
Estant ell amb ells, va aconseguir que els seus pares li comencessin a veure com algú que es podia confiar. Ja no hi havia distàncies, sinó acostament. Les ribes de l'abisme es van apropar i van poder arribar a abraçar-se i veure el seu fill com algú amorós i no distant.
Els seus pares van prendre decisions, just quan ell es trobava entre ells. El nostre ser els va ajudar a donar aquests passos, bé d'una manera pràctica, bé a través del seu Llum i vibració. Va arribar un moment que hi va haver judicis entre mig per qüestions de fills, germans del mestre. Ell continuava calmat, serè i amb bon humor, vivint el present i sabent que res és el que sembla, perquè aquests remolins que s'estaven produint en aigües braves, els portarien al major bé de tots. Veia els resultats en un futur proper, i per tant, no es preocupava a causa que sabia que tot estava anant bé.
En un altre ordre de coses, va fer que els seus pares prenguessin altres decisions sobre el reunir la família perquè sí, perquè tocava o era el ben vist, en dates com Nadal, per exemple. Bé, no sempre les trobades eren amorosos i acabaven de la millor manera, per tant, van decidir que ja no era necessari estar tots, sinó aquells que volien estar ben envoltats amb la resta de la família i no perquè tocava; per tant, la propera nadal va ser viscuda no amb tots els membres familiars.
El nostre mestre va arribar tenint una família dividida, havent diferents grups entre els set germans que eren. Quan uns eren presents, els altres no volien venir, i quan els altres volien venir a veure els seus pares, no venien els altres. Uns no volien estar quan els altres estaven presents. Era una família desestructurada, i la nostra Llum es trobava enmig de tots ells, sense intervenir, només acceptant i il·luminat amb intensitat.
Encara es troba ben arrelat entre les roques per indicar el camí a seguir pels vaixells dels membres de la seva família.
Està veient com els seus pares comencen a viure més relaxats, més distesos i sentir-se, alhora, més recolzats per algú que des de fa molts anys han estat distants.
S'està portant tot el procés amb serenitat, en la calma i l'esperança que està donant el mestre en la seva condició humana.
Tot segueix el seu procés amb el saber que s'està fent el millor i el adequat segons es va veient. Hi ha qui no vol sentir aquesta calma i viure en la confiança. El lliure albir cal respectar-encara que es decideixi voler patir en la ignorància espiritual.
Les onades empenyen fort la nau familiar, però el Mestre agafa el timn en el silenci i la discreci, i els que es troben al seu costat, veuen l'esperança d'una nova vida ms en acord a seus somnis.
El Mestre té una gran responsabilitat familiar, social i planetària, i normalment, en els temps que vivim vam començar en aspectes relacionats amb la família, perquè ja ha arribat l'hora que la família es rena, s, tamb n la Família Espiritual de la Llum.
Cada ésser de Llum és portat al millor lloc per poder propagar el seu radiaciny seu Amor per unir allò que li sms familiar. Amb el temps, aquesta uni i presència es anar allunyant per ser requerit en altres arts.
Mantinguem la calma i la serenitat en el nostre ara actual i sentim l'Amor i la connexió amb la Llar, com el mestre que us he presentat avui. l segueix amb el seu servei al Pare amb aquells que, incrdulos i arrelats a la terrenalitat neguen qualsevol altre tipus de manera de viure que no sigui a través dels diners, l'ego, la prepotència, l'orgull i la vanitat.
La llum est per allunyar la por de l'ésser humà.
La llum tranquil·litza, no inquieta.
La Llum uneix i apaivaga els temors.
La Llum dóna força i confiança per sortir de les tempestes.
La Llum obre el corazny no permet que la ment valori el passat del que va ser, ponderndolo.
La Llum dóna confort, seguretat i esperança plena.
El nostre Mestre es troba enmig de la seva família amb discòrdies, ràbies, odis, orgulls, vanitat i situacions judicials entre mig. Hi ha qui li assenyala amb el dit, culpabilizndolo d'alguna cosa ha passat. Est sol, però no se sent sol. Sap que els passos fets, sortits del cor, es troben dins del que és adequat del procés a seguir, segons la Voluntat Divina.
Al final vindr la calma, i l'ésser il·luminat ho sap, per això el moviment actual, l'desestabilizacin viscuda, per poder arribar a la harmonay col·locar a cadascú al lloc que li correspon.
L'Amor i la Pau ho acompanyen.
Gràcies per ser.
Noms existeix l'Amor, i al final, l'Amor prevaler, encara que el procés sigui tempestuós i accidentat.
Res és el que sembla. Tot és fruit de l'Amor.
Noms existeix l'Amor, .. i el Mestre, això ho sap.
http://jordimorella.blogspot.com
