És possible que la paraula desafecció et causi certa sensaci de fredor i fins i tot de egosmo emocional. Res ms lluny de la realitat. La paraula desafecció, entesa dins del context del creixement personal, suposa un gran valor interior que tots haurem d'aprendre a desenvolupar.
Practicar el desinterès no significa en absolut desprendre'ns de tot allò que ens és important, trencant vincles afectius o relacions personals amb els que formen part del nostre cercle personal.
Vol dir bsicament saber estimar, apreciar i involucrar-nos en les coses des d'un punt de vista ms equilibrat i saludable, liberndonos al seu torn d'aquests excessos que ens posen cadenes i que ens amarren. Que ens tallen les ales.
compartir
L'alliberament emocional és donar-nos l'opció de viure amb més honestedat d'acord a les nostres necessitats, oferint-nos al seu torn l'opció a créixer, d'avançar amb coneixement de causa. Sense fer mal a ningú, sense que ningú ens posi tampoc la seva setge camuflat amb les cadenes de l'amor passional, filial o fins i tot matern.
Aprenem, doncs, a posar en pràctica aquestes senzilles lleis sobre la desafecció ...
Primera llei: ets responsable de tu mateix
Ningú va a retirar cada pedra que et trobis en el teu camí, igual que ningú va a respirar per tu ni se'n va a oferir com a voluntari per a carregar les penes o sentir els teus dolors. Tu mateix ets artífex de la teva pròpia existència i de cada pas que dónes.
Així doncs, la primera llei que has de tenir en compte per a practicar el desinterès, és prendre consciència que ets ple responsable de tu mateix.
-No posis a la butxaca dels altres la teva pròpia felicitat. No concebis la idea que per a ser feliç en aquesta vida, és essencial trobar una parella que t'estimi, o tenir sempre el reconeixement de la teva família.
-Si el baròmetre de la teva satisfacció i felicitat està en el que els altres et aporten, no aconseguiràs més que sofriment. ¿La raó? Poques vegades aconseguiran cobrir totes les teves necessitats.
-Cultiva la teva pròpia felicitat, sentir-se responsable, madur, pren consciència de les teves decisions i de les seves conseqüències, tria per tu mateix i no deixis mai que el teu benestar, depengui sempre de cors aliens.
Segona llei: viu el present, accepta, assumeix la realitat
En aquesta vida, res és etern, res no roman, tot flueix i reprèn el seu camí teixint aquest ordre natural que tant ens costa assumir de vegades. Les persones estem gairebé sempre centrades en tot allò que va passar en el passat i que, d'alguna manera, es converteix ara en una dura càrrega que altera el nostre present.
Aquestes desavinences familiars, aquest trauma, aquesta pèrdua, aquest fracàs sentimental o aquesta frustració no superada. Tot això són àncores que ens s'aferren, que posen cadenes en els nostres peus i hams en la nostra ànima.
És una inclinació tòxic i poc saludable que ens impedeix avançar en llibertat i plenitud
Accepta, assumeix i encara que et costi, aprèn a perdonar. Et farà sentir més alliberat i t'ajudarà a centrar-te en el que de veritat importa, el "aquí i ara", aquest present on tens la teva veritable oportunitat. A què esperes?
Tercera llei: promou la teva llibertat i permet ser lliures també als altres
Assumeix que la llibertat, és la forma més plena, íntegra i saludable, de gaudir de la vida, de entendre-la en tota la seva immensitat.
Tanmateix, això no impedeix que puguem establir vincles afectius amb altres persones, perquè també això forma part del nostre creixement personal. Saber estimar i saber rebre amor.
No obstant això, la desafecció implica que mai has de fer-te responsable de la vida dels altres, igual que els altres, no han tampoc imposar els seus principis, els seus lligams o cadenes personals per aferrar-se a ells. És aquí on comença l'autèntic problema i els sofriments.
Els aferraments intensos mai són saludables, pensem per exemple en aquests pares obsessius que s'excedeixen en la protecció dels seus fills i que els impedeixen poder madurar, poder avançar amb seguretat per explorar el món.
La necessitat de "desenganxar" és vital en aquests casos, allà on cadascú ha sortir dels límits de la certesa per aprendre de l'imprevist, del desconegut.
Quarta llei: assumeix que les pèrdues van succeir-se tard o d'hora
Tornem de nou a la mateixa idea: acceptar que, en aquesta vida, res pot contenir eternament. La vida, les relacions, i fins i tot les coses materials, acaben esvaint com el fum que s'escapa d'una finestra oberta o l'aigua fresca que rellisca pels nostres dits.
Les persones se n'aniran, els nens creixeran, alguns amics deixaran de ser-ho i alguns amors s'aniran de la calor de la mà ...
Tot això forma part de la desafecció, i com a tal, hem d'aprendre a assumir-per afrontar-lo amb major integritat. Amb més força.
Però el que mai canviarà, és la teva capacitat d'estimar. I has de començar sempre per tu mateix.
Valeria Sabater
