Taula de continguts amagar 1 Primera Dimensió de Consciència 2 Segona Dimensió de Consciència 3 Tercer Dimensió de Consciència 4 Quarta Dimensió de Consciència 5 Cinquena Dimensió de Consciència 6 Sisena Dimensió de Consciència 7 Setena Dimensió de Consciència

En parlar de "dimensions de consciència" convé aclarir primer, que si bé és cert que hi ha una clara vinculació entre aquestes dimensions i els diferents plans d'existència en què estem presents de manera simultània (el físic, emocional, mental, causal ...), aquests no guarden cap relació amb les dimensions espai-temporals, els multiversos o els mons paral·lels a què fa referència l'actual física teòrica. Les dimensions de consciència són els diferents graus o freqüències de vibració energètica i els seus respectius nivells d'entesa, que tot ésser viu adquireix progressivament en la mesura que la seva experiència vivencial li atorga un coneixement que fa expandir la seva consciència.

És en base a l'anomenada "llei de vuitenes", l'ordenament més genèric que regeix la nostra existència, que podem classificar aquest progressiu increment vibracional evolutiu de la següent manera:

Primera Dimensió de Consciència

La primera dimensió és una freqüència molt elemental, però d'immens valor, ja que es correspon amb les estructures bàsiques i els suports vitals necessaris a partir dels quals poden sorgir noves formes de vida més complexes. La primera dimensió de consciència és l'encarregada de convertir l'energia en matèria. És la dimensió del regne mineral i la freqüència primària en la qual vibren els àtoms i les molècules. Els tradicionals quatre elements: terra, aigua, aire i foc, pertanyen a aquesta primera dimensió.

La primera dimensió de consciència conforma el nostre planeta, el nostre sistema solar, la nostra galàxia i tot l'univers tot just conegut per l'ésser humà a nivell astronòmic, així com els possibles multiversos de la vigent teoria de supercordes (la Teoria M), encara que de moment només puguem accedir-hi a través d'un enrevessat llenguatge matemàtic.

Segona dimensió de Consciència

La segona dimensió de consciència és la freqüència dels regnes vegetal i animal. El pas de primera a segona dimensió és probablement el salt evolutiu ms important, ja que es calcula que entre uns 3.000 i 4.000 milions d'anys enrere va sorgir el miracle i va aparèixer el primer organisme viu del nostre planeta: la cllula. En un primer moment es tractava d'organismes unicel·lulars tan elementals com un bacteri, però que al cap d'uns pocs mil·lennis, aquestes primitives cllules procariotes d'escàs material gentic van ser convertint-se en cllules eucariotes m s sofisticades, de major càrrega gentica i amb una organizacina nivell pluricel·lular que va donar lloc a la creació d'una inabastable diversitat d'espècies vegetals i animals.

Aquesta segona dimensió és l'inconscient col·lectiu de les espècies, una consciència subjacent que les manté unides a través d'una forta identitat biològica. Aquesta identitat és la que permet que tots els exemplars d'una mateixa espècie es puguin reconèixer i complir amb les seves funcions reproductores, així com seguir els seus particulars instints pel que fa a mètodes de subsistència, migració, etc. Tot i que algunes espècies acostumin viure de manera més aïllada i autònoma, aquí encara no hi ha una consciència d'individualitat. Es tracta d'una dimensió regida per una consciència grupal i per una completa absència de temporalitat.

Si bé és cert que es pot apreciar en alguns animals un cert grau de memòria que els permet anar modificant la seva conducta, no existeix en ells encara una consciència del que són els temps passat i futur; només existeix el moment present, tot i que d'una manera completament inconscient. Aquest estat d'atemporalitat que amb tanta naturalitat s'aprecia en el regne animal, desperta gran interès en aquells homes i dones que s'esforcen per viure en un constant "aquí i ara". No obstant això, no serà fins a aconseguir la sisena dimensió de consciència, quan podran retrobar novament amb aquest mateix estat atemporal, però de manera conscient.

Els éssers que vibren en la segona dimensió de consciència viuen sotmesos als seus instints. Tot just hi ha aquí possibilitat d'elecció. En no disposar de suficient capacitat reflexiva, les accions que aquests éssers escometen en la seva quotidianitat queden majorment exemptes de responsabilitat. No obstant això, per a aquelles espècies que dotades de majors aptituds cognitives titubegen abans de reaccionar de manera instintiva als seus impulsos més primaris, comencen a obrir un reduït ventall de possibilitats. I en el moment en què apareix una mínima possibilitat d'elecció, aquesta comporta un proporcional grau de responsabilitat. Aquest incipient marge d'actuació és la bretxa que permetrà que els éssers del regne animal puguin anar evolucionant de mica en mica cap a espècies més perfeccionades fins a aconseguir finalment transcendir-lo.

Tercera Dimensió de Consciència

La tercera dimensió de consciència és la freqüència vibratòria que ha estat sintonitzant la humanitat en el transcurs de la història fins al moment present. És la dimensió en la qual es produeix la pèrdua del sentit grupal tan característic de la segona dimensió i comença el que es coneix per "fragmentació". Això vol dir que tot i que un ésser de tercera dimensió sola seguir vivint envoltat d'altres éssers, és a dir, en societat; cada individu desenvolupa la seva pròpia identitat personal.

Aquest és el naixement de l'ego i la personalitat. És la freqüència en la qual ens fem conscients de nosaltres mateixos, però al seu torn, és en la que ens sentim més allunyats els uns dels altres i en la qual estem més separats del Tot que mai. La por, la desconfiança, l'aversió, la intolerància i una clara tendència cap a la dominació, el control, el poder i la possessió, són només alguns indicadors que ens mostren que un individu, grup o societat segueix ancorat en la tercera dimensió de consciència .

Qui romangui en tercera dimensió de consciència, el més probable és que les experiències que li arribin en clau d'infortunis, desgràcies o revessos de fortuna, no siguin degudament compreses i viscudes per tant de manera dolorosa. Però en la mesura que un va connectant amb una consciència superior més lúcida, empàtica i desapegada, comença a comprendre que tot el que li passa a la vida té un motiu, una causa, un propòsit i un per què, tot i que la resposta sovint romangui fora del seu abast. Aquesta comprensió permet començar a alliberar-se d'un victimisme que només porta amb si una major dissort i sofriment.

Aquí és on se'ns presenten els majors reptes de creixement i evolució, ja que comença l'àrdua tasca d'integració conscient cap a l'Ésser Únic.

Quarta Dimensió de Consciència

Tot i que grans consciències han anat venint una i altra vegada a donar un impuls a la humanitat, és en aquests inicis del segle XXI quan s'est produint el major despertar global a quarta dimensió de consciència com a nova realitat. Però tal i com va ocórrer en anteriors transicions dimensionals, aquesta es anar igualment implementant de manera gradual. Fins que no assolim una determinada massa crítica de consciències vibrant a quarta dimensió, la nova realitat seguir convivint amb l'antiga i els nous patrons d'organització seguiran estant condicionats pels vells esquemes ycdigos de conducta.

Però cada vegada són ms les persones que senten la necessitat de buscar respostes que aportin un major significat a la seva experiència existencial, que desitgen comprendre una mica millor la seva realitat personal i que es plantegen seriosament cul haurà de ser el seu rol en la societat. Aquest inconformisme respecte al que per tant temps porta establert com a model organitzatiu inamovible, però que en l'actualitat es percep com obsolet, és l'origen d'un canvi vibracional a gran escala els efectes tard o d'hora acabarn per provocar l'enfonsament de les antigues estructures de poder, que donaran pas a uns models socioeconmicos ms justos i equitatius.

És en la quarta dimensió de consciència quan es percep amb claredat el concepte de reciprocitat. Aqu ens fem conscients que cadascun dels nostres actes repercuteix de manera directa o indirecta en la societat i que, per tant, afecta la vida dels altres. En quarta dimensió vam decidir assumir una responsabilitat més gran, ja que ens adonem que tota implicació és necessària si el que es pretén és que el canvi col·lectiu arribi a materialitzar-se.

Aquesta és la consciència que mobilitza tot aquell que lluita per imposar la justícia i la igualtat entre els homes, eradicar la pobresa, atendre al necessitat, protegir el medi ambient i tractar de fer en definitiva d'aquest món un lloc millor. És la dimensió en la qual vam començar a tornar a una consciència de integració grupal, encara que sense perdre de vista la nostra identitat personal.

En l'actualitat són molts els éssers d'aquest planeta que ja tenen ben consolidada la seva expansi de consciència a quarta dimensió, i viuen per tant les seves vides de manera molt ms conscient, responsable i solidària.

Cinquena dimensió de Consciència

La cinquena dimensió de consciència és una freqüència que destaca per que vam començar a recordar qui som realment. Aquí ens tornem conscients que hi ha un Jo profund que es troba més enllà del cos i de la personalitat, una Jo que no s'identifica amb un nom, una professió, un estatus social ni amb qualsevol altra faceta o expressió externa que ens pugui diferenciar dels altres, sinó amb l'amor i la consciència que reposa en el nostre interior.

Aquí sabem que la vida no acaba en el pla físic, sinó que s'estén molt més enllà de la il·lusòria vida terrenal, la qual era percebuda fins llavors com l'única realitat possible. En cinquena dimensió prenem consciència de la nostra naturalesa eterna i immortal, i assumim la tasca d'haver de tornar una i altra vegada al pla físic a la recerca del coneixement vivencial que ens permetrà anar ascendint a nivell conciencial.

En cinquena dimensió de consciència dels lligams amb els nostres semblants s'han anat estrenyent fins al punt en que, gràcies a l'amor ia la compassió que de manera natural emana de qui sintonitza amb aquesta freqüència; ens sentim literalment units a un gran nombre de persones. Connectem d'aquesta manera amb una consciència grupal de majors dimensions, encara que la nostra percepció d'unitat encara és parcial.

No podem evitar sentir un cert distanciament amb aquells éssers que es troben en nivells de consciència molt inferiors al nostre, així com amb els que ho estan en altres de molt superiors. Encara hi ha camí aquí per recórrer abans no es dissolgui completament aquesta distinció.

Sisena Dimensió de Consciència

Aquest nou "despertar" arriba a les nostres vides quan vam arribar una percepció "no-dual" de la realitat. Quan això passa, vam començar a percebre una absència de confrontació entre els parells d'oposats. El que fins llavors solíem qualificar d'bo o de dolent, de positiu o negatiu, de just i injust ..., comença a cobrar ara un nou significat. Deixem d'identificar-nos sistemàticament amb una de les dues polaritats inherents al món manifestat i passem a situar-nos en una posició més elevada i unitària. Una posició la perspectiva ens ofereix una visió de la realitat molt més àmplia i integradora. És en aquest punt quan connectem amb la "consciència crística", una energia de molt alta freqüència que ens abraça càlidament i fa que la nostra vida es torni molt més amorosa, pacífica i conciliadora.

La sisena dimensió de consciència és una freqüència vibracional que atorga l'Ésser el coneixement vivencial de la unitat. I quan es descobreix que no hi ha cap separació entre un mateix i tots els éssers de la creació, s'adverteix que ja no hi ha lloc per l'aversió, la intolerància, la crítica ni el retret. Els antics motlles d'ordenament que havíem fabricat per encasellar la diversitat en què vivim ja no serveixen, són inútils; les barreres que ens separaven han caigut, i qualsevol judici de valors que es pretengui fer només pot anar dirigit cap a un mateix.

Si alcem la vista veiem des d'aquí amb claredat com tot convergeix cap a un únic i infinit feix de Llum-Consciència que Tot ho abasta i Tot el il·lumina. És en dirigir la mirada cap avall quan ens adonem que aquesta immaculada Llum Primordial es percep de manera molt fragmentada en els plans inferiors causa de l'efecte que produeix travessar les diferents capes de densitat que conformen la matèria. És per tant aquesta Llum-Consciència disgregada en múltiples fas projectats sobre la Terra en una gran diversitat de formes, colors i tonalitats, el que provoca que també siguin moltes les percepcions, creences i interpretacions que es facin d'una mateixa Realitat.

Però en l'instant en que un ja només veu aquesta única Llum Primigènia com l'origen i la fi de la Veritat Suprema, és com l'au que emprèn el vol i contempla des de dalt amb la seva visió panoràmica, els efectes d'una dualitat a la que fins fa ben poc ell també estava sotmès.

En aquest elevat nivell de consciència ja no es persegueixen reconeixements ni afalacs, tampoc saciar plaers o obtenir rèdits o avantatges; l'única cosa que veritablement es anhela és la Unió amb el Diví i la Llibertat. Aquests anhels relativament senzills de comprendre a nivell conceptual, de res serveixen si no es viuen com a tals. Aquest és l'immens valor que té cadascuna de les vides que vivim. No n'hi ha prou amb creure, pensar, filosofar, conceptualitzar o teoritzar sobre un determinat estat, nivell de consciència o condició espiritual; si el que es pretén és que això adquireixi validesa i sigui integrat en l'Ésser, serà necessari haver de sentir-ho, viure-ho, portar-lo a la pràctica i experimentar-ho en carn pròpia tot i que la sola idea d'haver de tornar a encarnar suposi un fatigós pesar.

Per a l'ésser que ha assolit aquest grau de despreniment en què res del que pugui haver en el món desperta el seu interès, probablement la sensació que tingui en pensar en una nova vida terrenal és que aquesta serà del tot infructuosa i estèril. Però, de quina altra manera sinó podria arribar a consumar aquest anhel d'alliberament? Així és que fins i tot després d'haver aconseguit transcendir la cinquena dimensió de consciència, on encara un es troba sotmès al cicle de mort i renaixement del fet del desig i el karma; també aquí segueix havent-hi una certa necessitat de renaixement. La diferència no obstant això és significativa. Néixer de nou no significa començar de nou. Quan un ésser que procedeix de l'esfera crística descendeix al pla físic per iniciar un nou cicle vital, quest prou feines es veure sotmès a la illusi de maia. En romandre seu esperit despert a una esfera no dual de la realitat, haver prou amb que es produeixi una feble connexió amb el seu veritable Jo, perquè la seva ment egoica desperti també en el món terrenal.

Aquesta és la dimensió de consciència en què es troben molts dels veritables msticos i iniciats com els bodhisattvas, rishis, mahatmas, profetes i sants de totes les religions; és a dir, grans ànimes al servei de Déu i de l'home.

Setena dimensió de Consciència

La setena dimensió de consciència és la freqüència de l'amor en estat pur i de la integració completa a l'Ésser nic. Les diferències que hi ha entre sisena ysptima dimensió són per descomptat molt ms subtils que les que puguem trobar en dimensions anteriors. Les dues contemplen la mateixa Uni amb l'Absolut, però si bé en sisena dimensió d'alguna manera todava fava que apartar els vels d'ignorància per poder observar la Realitat nua, en setena dimensió ja no cal ni tan sols fer aquest gest, ja que aquí tots els vels ja han caigut.

No hi ha res en aquesta dimensió que pugui interferir la clara visió de la Realitat, ni que sigui capaç de pertorbar la pau interior dels éssers que aquí es troben. Es tracta d'un sublim i perpetu estat inalterat de consciència, pràcticament impossible de sostenir estant sotmès a les vicissituds de la vida terrenal. Només grans Mestres de Saviesa com Buda, Jesús o Krishna (entre d'altres), són capaços d'experimentar en el pla físic aquesta Unió amb el Tot (o estat nirvánico), més enllà dels períodes de temps que pugui durar una meditació, una pràctica espiritual o qualsevol altre tipus d'experiència extàtica que els connecti fugaçment amb la Font.

Així és que després d'haver recorregut durant eons el llarg camí ascendent de retorn a la Llar i haver completat tot un cicle evolutiu, assolir la setena dimensió de consciència és la més bella culminació d'un llarg procés que converteix a aquests éssers plenament realitzats en els venerables Mestres Ascendits.

Autor: Ricard Barrufet Santolària, redactor de la Gran Germanor Blanca

Font: "Plans d'Existència, Dimensions de Consciència"