Missatge de Sanat Kumara: el vell món s'està destruint, ha voluntat de salvar-lo.

  • 2016

Sempre que arribava a un lloc volia experimentar la vida, saber que em trobava amb alguna cosa que no coneixia però que estava molt gustós per conèixer ...

Sempre ha existit el caos però es defineix diferent, sempre ha existit el moment en on necessiten l'ajuda d'una mica més i de mica superior, perquè consideren que en vosaltres mateixos no ho troben, perquè consideren que ni la seva saviesa ni el seu coneixement és suficient per poder solucionar tot allò que ja tenen.

S'està destruint una part del seu món a través de la violència ia través de considerar que l'ego és una cosa que necessita créixer, només per créixer sense saber exactament perquè creix. L'ego determinat com el jo, deu créixer, experimentar, conèixer, però sobretot salvar, si l'ego creix en línia directa sense voltejar a veure que hi ha iguals, generarà el caos.

El vell món s'està destruint, el vell món, aquell que es va inspirar per a l'art, per a la ciència, per a la filosofia, s'està destruint i seguiran veient com els éssers humans comencen a entrar en caos, el que ha existit, el que veuen.

És moment de la salvació ?, és moment de demanar llavors algú que consideren superior que els ajudi? ¿Consideren vostès que no poden ajudar-se? ¿Consideren que ells són més forts que vostès? ¿Consideren que la seva saviesa i la seva religió exacerbada està segant el món?

Aquest és el vell món, el que està patint ara, el que ho tenia tot, la filosofia, la força, el mitjà per conquerir, el valor econòmic dels éssers humans, el que tenia el poder a la religió en la filosofia, el que era la base de tot, comença a enfonsar-se, per alguns que ja hi eren, que ja existien, on veritablement es maneja la dualitat.

Quan vaig venir amb tots ells a internar-nos al planeta Terra, no sabíem a què no es experimentava, a que no es experimentava? Que aquí s'experimentava, sí, s'experimentava constantment la idea de tirar endavant però de no saber com, tots volen fer-ho però no se senten prou forts per poder donar el canvi, poder donar el salt.

Un avatar, un avatar arriba en un moment determinat, arriba en el moment caòtic, ¿cal que arribi quan el món es destrueix? ¿Perquè no ho reben d'una manera diferent? només per voler conèixer a algú diferent, que vol créixer, que vol conèixer, no només quan hi ha el caos, quan el món es destrueix, quan ha arribat la foscor.

Una part del món es troba perduda i una altra vol recuperar-lo, altres demanen ajuda, però una altra es troba a les fosques, semblés que no existeix la lluminositat del coneixement ni que tampoc s'atreveixen a buscar alguna cosa que pugui donar-los un raig de llum, a allò que ja ni tan sols poden veure.

El vell món que s'està destruint i van a seguir veient com hi ha canvis aquí, és temps de salvar-ho i aquest món, d'aquest costat de la terra, on totes les veus arriben a res en concret, és temps de salvar-lo, poden ser avatars del seu propi destí.

Quan vam arribar a protegir el diamant de la Terra i es van generar les civilitzacions atlants que encara segueixen aquí, petites civilitzacions les quals van ser per tal de preservar aquells éssers lluminosos i savis, en l'època de foscor de la Terra, necessitaven tenir un refugi i per això es van fundar aquelles ciutats subterrànies, a prop del diamant de la Terra; avui en dia existeixen aquí aquells éssers i aquells pobladors en un altre pla dimensional i també éssers humans que tenen cura el diamant de la Terra i són portals dimensionals amb altres planetes.

El meu planeta està llunyà, però sé que si em demanen ajuda vaig a continuar aquí, però no necessito ser aquí només perquè necessiten un canvi, sinó perquè vostès volen només conèixer que hi ha l'oportunitat per transformar-lo, no necessiten esperar un avatar quan ja no hi ha res més que fer, han de començar a fer-ho al moment. Sempre s'arriba al punt on la Terra ja està en caos a través de la ciència, a través del social, a través dels seus governs, dels seus poders, és moment de canviar-lo, és moment de no esperar que arribi el caos per llavors dir necessito ajuda i una ajuda més fort.

Quan vaig arribar llavors, vaig pensar que tot estava destruït, que no hi havia manera que aquest planeta com estava tirés endavant, hi havia molts que tenien la intenció, jo sabia que es podia però també ho dubtava quan veia que les forces d'altres polaritats eren superiors en pel que fa a intenci, quant a força i també en quant anmero, però fava alguna cosa en el que no eren ms forts, en la voluntat.

No importava si ells tenien més força energètica en aquest moment, no importava tampoc si en nombre eren ms, bastants pobladors de la Terra ja no estaven en aquesta dimensiny aquells que hi eren, s'havien protegit en aquelles ciutats Atlantes que pertenecan als pobladors subterrneos que vigilaven el diamant de la Terra.

No tenien voluntat perquè tot i que tenien nombre, força, potser intel·ligència, no van tenir la voluntat d'arribar al diamant de la Terra, ho haguessin pogut haver fet.

Nosaltres, almenys, tamb amb por, ho vam aconseguir, tenem voluntat; no importa el nombre, no importa el caos, no importa si el vell món s'est destruint, ha voluntat de salvar-lo. Si la religi est exacerbada, la filosofia est exacerbada, és temps de marcar-li la pauta per on ha d'anar.

Cap polaritat deu pertànyer a nosaltres, nosaltres no pertanyem a aquesta polaritat, nosaltres els anem a marcar la pauta, no poden destruir el nostre món. Si estan convidats al nostre món és per generar co-creacion, no per destruir-la, no esperin que arribi el caos a la Terra, slvenla ara, l'ambient, el social, la filosofia a, estan en caos però poden salvar; siguin avatars del seu propi camí, de les seves pròpies ments.

Quan vaig arribar, tenia tota la força per poder canviar-lo, una força amb caracterstiques de por, una força que saba explicar, perquè si l'altre costat hi ha milions i aqu noms hi ha uns quants que ja es van posar a pensar que, és temps de canviar, però hi hagi la voluntat de dir no importa, són milions però aquests pocs ja van pensar, són suficients per encomanar al món.

Van a entrar en resguard certs éssers, grans éssers de filosofes grans van a estar a resguard en un altre pla dimensional per poder salvar certes situacions.

I també vénen altres éssers convidats d'altres plans per poder ajudar a aquesta realitat, han vingut molts éssers, els nens que ara neixen, els nens que ara existeixen, ells mateixos estan generant el canvi, són convidats, no són de la terra però han estat sembrats per poder generar transformació.

Molts éssers d'altres planetes dimensionalment superiors en energia vénen a transformar el coneixement, l'oportunitat, però sobretot a inspirar voluntat en els éssers.

Aquestes ciutats atlants, aquestes ciutats que inspiren i subterrànies, segueixen sent energèticament forts, tan forts que ara són portals dimensionals amb la capacitat de poder transportar a qualsevol ser de qualsevol dimensió sense importar la potència. El diamant està protegit, prou com per saber que està al centre de la Terra però que pocs poden accesar.

Constantment s'està alimentat i s'està manant energia del diamant de la Terra a tots vostès en una crida d'alerta, per nodrir; el que existeix ara és una mica d'energia desbordada que estem manant des del centre de la Terra, aquells portals naturals: volcans, els donaran l'oportunitat d'emetre aquella energia que ve des del centre de la Terra, s'està depurant i els està alimentant, però el diamant de la Terra està perfectament protegit per seguir-nodrint, però la superfície ha d'estar salvaguardada per aquells éssers que tenen voluntat de fer-ho.

Jo sé que compto amb tots aquells grups que ara m'escolten i que són els nous avatars de la destinació.

Això és una crida a on vostès no demanen ajuda, la demanem nosaltres, facin consciència, no destrueixin al seu món, no esperin a que estigui completament acabat per demanar ajuda, aquest és l'error de la Terra.

Quan arriba un punt màxim és quan es recorden que, el canvi climàtic, les societats, els governs, les potències, les seves economies, han arribat a un punt de caos, de declivi, és temps d'experimentar la voluntat i dir: que importa si són molts, si són milions, tenim voluntat i aquests pocs ja van pensar, és temps de canviar.

Són la legió, generaran una guerra intel·ligent i sàvia a través enderrocar tots aquelles idees i postulats que van en contra de l'equilibri.

El vell món es seguirà depurant per arribar a un punt d'equilibri, filosofies entraran en xoc però acabaran entenent també, que no és a través d'imposar i de causar temor el poder tenir l'èxit i la fortuna que sigui superior la seva filosofia, és tan bona com aquella que és diferent on ataquen ... ho entendran.

Vostès segueixin transformant, segueixin sent avatars del seu propi destí, demaneu-li ajuda també a aquells éssers que estan a l'interior de la Terra, connecteu-vos amb la terra, aliméntense de la terra, donin-li a la terra l'oportunitat també de depurar-se, és necessària la depuració humana, és necessària la depuració natural, és un cicle natural de la Terra, han arribat a un punt de canvi i el punt de canvi serà accelerat però serà bo i necessari per a vostès.

Sempre que arribo a un lloc, arribo amb el dubte i sempre que me'n vaig, sempre penso: aquest dubte era, només per si ells anaven a voler, encara que jo sabia des del principi que anaven a estar disposats i avui sé que estan disposats, nous avatars de la destinació.

Missatge canalitzat per: Fernanda Abundes (Pobla, Mèxic 17 d'abril de 2016)

Publicat per: Geni Castell

Article Següent