Que tots siguin u: com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres "(Jn 17, 21).
Quan Jesús anava a partir d'aquest món li va pregar a Déu Pare demanant per nosaltres amb aquestes paraules: "Pare sant, als quals m'has donat, guarda'ls en el teu nom, perquè siguin un, així com nosaltres. Quan estava amb ells en el món, jo els guardava en el teu nom (...) Però ara vaig a tu i parlo això en el món, perquè tinguin meu goig complit en si mateixos "(Jn 17, 11-13).
Jesucrist ens va convidar a ser un amb Ell. Quin regal meravellós! Quina gràcia excepcional poder unir-se a la Gràcia mateixa! Que generositat donar-nos no només el millor de si mateix, sinó a tot si mateix, sent que és pur Llum i pur Amor.
Estem convidats a entrar a la casa del Pare, la de les moltes habitacions, la de la Unitat resplendent que fa vessar de Pau i plena de Saviesa i Gozo.
Paraules senzilles i un acte d'amor tan gran que dura eternament i s'actualitza cada dia a la missa. Jesús se segueix donant, se segueix oferint, ens segueix convidant a unir-nos amb Ell, i en Ell amb els nostres germans.
Però com? Com li responem a Jesús i li diem que sí, que volem ser un amb Ell, que volem ser com Ell, que volem sentir la nostra ànima plena de l'Esperit Sant, plena de benediccions, surant en el goig que va voler deixar-nos?
Comunió
Li responem combregant, menjant el Pa de Vida que ens ofereix en la missa. No només ens ha fet Crist un enorme i etern regal sinó que a més ens ho ha donat d'una manera molt fàcil perquè el puguem rebre sense complicacions! Si el nostre cor està assedegat de l'Aigua Viva i del Pa del Cel, n'hi ha prou que obrim la nostra boca amb fe perquè Jesús Eucaristia entri nosaltres i ens nodreixi amb el seu Amor.
En l'últim sopar amb els seus apòstols Jesús "va prendre el pa i va donar gràcies, i el va partir i els va donar dient: Això és el meu cos que per vosaltres és donat; Feu això en memòria de mi. De la mateixa manera, després que hi va haver sopat, va prendre la copa dient: Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que per vosaltres es vessa "(Lc 22, 18-20).
Amb senzillesa i alegria ens va pronunciar aquestes paraules mitjançant les quals lliurava el seu cos i la seva sang. Sabem de l'enorme esforç i patiment que va haver de suportar a la creu per concretar la seva oferta. Necessitem el seu Cos i la seva Sang per sobre totes les coses, per estar units a Ell i viure eternament. En rebre'l no ens oblidem de dir-li: Déu meu i Amor meu, gràcies eternes per rescatar-nos amb el teu cos i amb la teva sang, gràcies per alimentar-nos amb ells i donar-nos la vida eterna.
Combregant, menjant el Pa de Vida, ens unim a Jesús i formem part del seu cos místic que és l'Església.
Pa de Vida
Ensenyant a Galilea abans de la seva passió va dir Jesús clarament "Jo sóc el pa de vida (...) Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel; si algun mengés d'aquest pa viurà per sempre; i el pa que jo donaré és la meva carn, la qual jo donaré per la vida del món "(Jn 6, 48-51).
"Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia. Perquè la meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo en ell. Com em va enviar el Pare vivent i jo visc gràcies al Pare, així mateix el que em menja, ell també viurà per mi "(Jn 6, 54-57).
Menjant Jesús se'ns obren les portes a la vida eterna. Però millor encara, ja des d'avui ens unim a Ell, romanem en Ell, som Un amb Ell i vam gaudir de la seva Goig participant de l'abraçada amb el Pare Sant.
Explica el monjo trapenc Bernardo Olivera: "És veritat que en l'Eucaristia nosaltres mengem Jesús. Però no és la veritat completa. El misteri està en que és Jesús qui ens menja a nosaltres. En comptes de canviar el pa del nostre cos, nosaltres som canviats en el cos de Crist. I com l'Esperit Sant habita plenament en el cos de Crist, així també habitarà en plenitud en els qui són assimilats per aquest cos. L'Eucaristia ens plena de l'Esperit i ens uneix a tots en l'únic Esperit. ¡L'Eucaristia edifica l'Església com a Cos del Ressuscitat! "(Bernardo Olivera, 2013, p.22).
A l'entrar Crist a través de les nostres boques com Pa de Vida, assimilat en el nostre interior, ens transforma, ens uneix a Ell com va dir fa dos mil anys, i ens va fent cada vegada més semblants a Ell. Va explicar Sant Pau "ja no sóc jo qui viu, és Crist qui viu en mi "(Ga 2, 20). Combregar és lliurar-se i deixar-se transformar pel Fill de Déu, per ser cada vegada més fills de Déu en el Primogènit.
L'Església és el poble de Déu, l'Església és el Cos Místic de Crist. Anant a missa amb el cor obert i amb fe ens anem unint al Senyor i als nostres germans. Ens anem assimilant en Crist, semblant-cada vegada més a Ell. Almenys una mica! ¡Almenys a això estem convidats!
Déu és amor
Va dir Sant Joan l'evangelista: "Déu és amor, i el qui està en amor, està en Déu, i Déu està en ell (...) Doncs com ell és així som nosaltres en aquest món" (1Jn 4, 16-17).
Combregant ens unim a Crist. I com Crist és Amor, podem dir que si combreguem en esperit i en veritat, anem creixent en amor. Els arbres es coneixen pels seus fruits: si els nostres fruits són compassius i amorosos podem afirmar amb tranquil·litat que estem units a l'arbre de Crist.
No és difícil encaminar pel Camí de l'Amor, perquè Jesús "ens ha estimat primer" (1Jn 4, 19). És fàcil estimar a qui t'estima primer, i això és el que ha fet Déu amb nosaltres. Ens va donar el seu cos i la seva sang, per perdonar-per tots els nostres pecats i que siguem un amb ell. I com som un amb ell, ens assemblem a ell. I Déu és amor. Així que nosaltres, si som de Déu, som amor també.
Avui (2017.06.23), en la Solemnitat del Sagrat Cor de Jesucrist, adorem a qui ens ha estimat fins a l'extrem i mantinguem en Déu estimant i respectant a tots els nostres germans.
Fonts i bibliografia
la Bíblia
Olivera, Bernat. Seguint a Jess a Mara: orientacions per a una espiritualitat quotidiana. Vol.1 1ra ed. Ciutat autònoma de Buenos Aires: Lumen, 2013.
Redactora: Cecilia Wechsler, integrant de la Gran Germanor Blanca hermandadblanca.org
