Missatge de la Mestra Lady Res: La vida emocional dels éssers humans. Canalitzat per Fernanda Abundes

Saludant amb entusiasme a aquells cors receptius que el dia d'avui escolten en el nostre gran trobada ...

Alliberar-se de emocions i pensaments moltes vegades és un procés llarg, és un procés metafísic i és un procés secret de la ment. Un procés secret de la ment atès que poques vegades pot entendre per on iniciar la realitat d'abandonar aquest voler, el voler sempre ens ha dit que és part de lluitar per l'objectiu, part també de la perseverança de les emocions, de la perseverança de seguir en la lluita, de la perseverança de saber que encara que moltes vegades és complex continuar, és agosarat seguir; ja que l'esforç serà ben remunerat, serà ben recompensat i ens farà feliços.

En aquesta lluita de la perseverança, arribem a perdre'ns amb els nostres propis vicis, ens oblidem de nosaltres i entenem més a les coses que al nostre pensament, que al nostre voler, fins i tot fem preses a les nostres emocions més profundes i més pures perquè ens hem enverinat amb altres emocions, les nostres també, que ens fan dir que hem de continuar; no vol dir que de sobte cessar en la lluita, sigui una acte de covardia, moltes vegades és un acte de valentia. Entendre que les coses moltes vegades tenen un temps, que compleixen una missió en la nostra vida, entendre que els éssers compleixen una missió en la nostra vida però que també és sa deixar anar, que també és sa deixar anar aquelles batalles que ja no són nostres, que és sa deixar anar aquelles coses que de sobte fan mal i que és sa deixar anar aquells pensaments que enverinen les nostres emocions més pures, perquè ens fan llavors controvertir entre el positiu i el negatiu de nosaltres.

Cada un dels éssers humans tenen un costat negatiu que moltes vegades no vol conèixer i aprendre a conèixer-lo és un acte de valentia; és llavors entendre que l'enuig és part de la nostra característica que moltes vegades ho necessitem en el present per poder enfrontar amb coratge el que nosaltres mateixos no volem per viure. Aquest enuig ens fa entendre que no som nosaltres els que parlem en aquest moment sinó que són aquelles emocions que de sobte hem deixat que s'escapin. És sa deixar-les escapar perquè ens fan enfrontar-nos a allò que desconeixem però que sabem que existeix.

Aquestes emocions reprimides, controlar-les és força difícil, és bastant difícil seguir en una vida on han d'anar per una línia específica; on aquelles emocions que anomenem bones, només han d'aparèixer. Tots els éssers humans volen conèixer dels altres la felicitat, la bondat, la valentia, l'entusiasme, l'honestedat, la responsabilitat; considerant que tots els éssers només actuen en una polaritat però recordin que tots els éssers també treballen amb un altre jo, que dia a dia lluiten per controlar.

Hi l'enuig, de sobte hi ha petits tints de maldat en cada un de nosaltres i una missió de vida és aprendre a conèixer-los, perquè en cada un dels éssers existeixen, aprendre a conèixer aquells "jo" que no volem entendre però que al entendre'ls ens alliberen; ens farà també poder continuar i reestructurar la nostra vida, les nostres emocions, el nostre voler.

Que és el nostre voler en la nostra vida?

El voler és aquella situació d'afecció a on busquem tenir, on busquem conèixer però sobretot sobresortir en la nostra vida; tenir coses materials i considerar erròniament que tenir éssers ens fa feliços. Tenir éssers en la família, tenir éssers en els amics; però la tinença dels éssers humans no existeix. Hi ànimes lliures que estan per decisió per compartir, per aprendre, en grup, en família, en amistat; però no hi ha éssers de tinença perquè una vegada que ells hagin complert la seva missi i parteixin a un altre món, en una altra vida, llavors, la tinença es queda en un voler suspès i llavors els éssers consideren que ja no hi ha missi de seguir perquè aquells éssers que es tenien ja no es troben.

El compartir existeix en tots els moments, en tots els temps i en totes les vides; quan vostès aprenguin a alliberar el tenir i aquest voler per sols compartir, s'entenen que tots els éssers tenen un temps determinat en la nostra existència; ja sigui perquè hagin de seguir aprenent en altres llocs d'aquesta mateixa Terra o en altres llocs d'altres plans; seguim compartint sense importar temps, lloc i vida.

Llavors, tamb alliberar el voler, és aprendre que les coses no sempre han d'estar per donar-nos estabilitat, que també les emocions no necessiten estar per donar-nos estabilitat. L'estabilitat és un conjunt de moltes coses que reuneixen la nostra vida al dia d'avui, tamb dels éssers però que no depèn la nostra estabilitat d'aquestes coses, ni d'aquests éssers, ni tampoc d'aquests temps o llocs. Aprendre a alliberar això, és bastant difcil, és bastant valent tamb dir que no depenem de la vida dels altres, ni del que dems com a coses, ni del que dems com a temps, ni del que dems com a llocs, per mantenir l'equilibri; és llavors quan surten les parts de l'altre jo, de la por.

Vèncer la por no vol dir que no existeix, vol dir, entendre que existeix, enfrontar-ho, dir-li de front qu és el que passa amb tu ?, que som nosaltres mateixos, i veure per dnde vénen les nostres debilitats. Tots els éssers tenen una por, tenen temors a la vida, alhora, a la pèrdua, en no tenir; però sobretot, sempre la por es basa en l'absència, en l'absència del temps, en l'absència dels éssers, en l'absència de les coses i fins i tot, el ms terrible, en l'absència d'un mateix.

Quan un mateix no est en sincrona amb la seva ment, llavors es perden bastants situacions. Es perd l'enteniment de l'enuig, qu és entesa de l'enuig? És comprendre que no tot sintonitza amb nosaltres; quan les coses de moment no sintonitzen amb nosaltres, l'ésser humà està acostumat a molestar-se, atès que allò que no codifica Inici amb nosaltres, ens fa repel·lir altres energies; fins i tot és un instint natural de conservació de l'ésser humà per poder conservar allò que ell considera en el seu benestar com a correcte i repel·lir allò que pot posar-ho en risc.

Dir que no hi seria la falsedat de la nostra ment, entendre que existeix és saber que no necessitem estar en sintonia amb els altres éssers amb la seva veritat; però podem tenir el sentit d'equilibri per poder seguir convivint i seguir aprenent amb els éssers que ens envolten.

Aprendre de la tristesa, que és part de nosaltres, és comprendre també que necessitem adonar-nos que hi ha alguna cosa completament oposat a la felicitat, allò que ens fa comprendre que necessitem més d'allò altre que d'això, per poder mantenir el nostre equilibri.

La vida emocional dels éssers humans és una paradoxa, és una constant alliberament moment a moment, és un procés, com he dit, metafísic; deixar anar al desconegut allò que moltes vegades no podem controlar.

Aquest procés és un secret de la ment, perquè dia a dia vol descobrir-ho, és un secret del temps perquè no se sap quan passa, però s'entén i es comprèn que és a cada instant de la vida humana; en on moment a moment treuen aquella part que desconeixen una mica, que no volen conèixer però que saben que existeix.

Convivim constantment amb dos "jo" i un mateix ser; aquella part que es reprimeix en una vida de benestar per poder continuar amb allò que es considera com un supòsit benestar i aquella part del benestar que intenta ser més pura, és a dir, aquella part més cordial i agradable dels éssers humans; però com he dit, no tots els éssers humans només habiten en la bondat, en l'honestedat, en la responsabilitat, en l'eficàcia, en la felicitat; aquells éssers amb els quals conviuen, dia a dia lluiten per poder equilibrar la por, l'enuig, la tristesa. Totes aquestes emocions són grans mestres per a nosaltres, grans mestres per a la nostra ment. Un secret de la ment que dia a dia ha de desxifrar i que només va a desxifrar entenent i acceptant així mateix.

L'acceptació és un procés valent, conscient, d'harmonia i d'obertura del cor, d'obertura de la ment i de l'emoció conscient de l'essència. La codificació perfecta entre la divinitat, entre l'energia que flueix a través de tots els cossos per poder connectar el que veritablement són.

L'essència més pura dels éssers habita a la consciència plena de saber que hi ha tot això; que dia a dia lluiten amb això, que no podrien ser el que són vostès sense un i sense altre; però que l'equilibri rau en la dualitat, en l'acceptació i en l'entusiasme, en alliberar el voler de tot allò que fa mal i enverina a la ment més del que dia a dia ja de per si, ha de sortejar.

La paradoxa de les emocions, és una pregunta força complexa, és una missió de vida per als humans i és una missió divina per les essències, és llavors quan poden aperturar el cor. Entendre les seves emocions és part d'un procés metafísic, va més enllà del que poden contemplar amb els seus ulls perquè només amb la veritable consciència de l'ànima, podran desxifrar aquest gran missatge.

Cada dia tenen un gran missatge de vida, cada dia conviuen amb un gran mestre que els fa dir: "Avui pot ser una nova oportunitat per rectificar, per curar, per aprendre". Dia a dia aprenen que en vosaltres mateixos poden trobar el pitjor en qualsevol situació; però també una gran bondat en molts episodis del dia.

Obrin, aperturen la ment, pensin amb les paraules d'amor, aquestes alliberen, de sobte confonen, però també són sensates; ajuden a curar la part que volem no conèixer però que és necessària ia elevar la que coneixem com a bona, en nosaltres. No existeix dolent i bo en aquell ésser que dia a dia intenta conèixer-se, parlin amb la consciència de l'amor, parlin amb la consciència de la seva pròpia divinitat.

Un missatge codificat que dia a dia tenen, que per voler realment entendre només han de tenir voluntat d'acceptació; aquell que s'accepti tal qual com avui és, llavors obrirà allò desconegut, però que saben que existeix; allò que busquen constantment i que volen romandre en aquesta mateixa realitat.

Amb el missatge del cor obrint sempre una opció, acceptant una realitat.

Missatge canalitzat per Fernanda Abundes ( ) (Pobla, Mèxic. 20 abril 2017)

Publicat per Geni Castell, redactora de la gran família de la hermandadblanca.org