Tot d'una vostès consideren que tot el que pensen només es queda en vosaltres com si fos un secret perfectament guardat, però tot el que passa a l'Univers sobretot, tot el que passa aquí on vostès es desenvolupen i viuen el dia dia, que és el planeta Terra, té un efecte potencial en totes les seves activitats.
Tots els pensaments que projecta una ment humana arriben a un Tot i aquest Tot és la Terra, per exemple, aquells éssers que tenen por es projecta en una energia que altres poden percebre; aquell ésser que està feliç es pot percebre feliç sense necessitat que parli fins i tot que somrigui; aquell ésser que està trist sense necessitat de vessar un plor, sense necessitat de dir què és el que passa, se sent la seva tristesa; i és que clar que les emocions a través de la transformació de les energies poden impregnar-se en certs llocs.
Aquells éssers que de sobte hi ha en recintes on s'acomiaden de la part del cos físic, s'arriba a sentir la tristesa; aquells llocs on hi ha l'alegria, en una situació de potència es pot sentir massa energia que allibera la part de la felicitat.
I és que tots vostès deixen una empremta important en el món de l'energia que és el mateix que ens envolta; així que la tristesa, l'enuig, la preocupació i tot el infinitat de pensaments que transcorren per la ment humana, es poden percebre constantment.
Vostès són el que pensen, incloent els temors, aquell que pensa constantment en el seu fracàs, com a tal s'ha de projectar davant els altres; aquell que tem del món i del futur, com a tal rep a la vida i als temps, temorós, depenent de la sort, del destí o que ho éssers de sobte siguin benèvols amb ell. Aquell que està convençut que independentment del temps, les circumstàncies, el éssers i tot el que està al voltant, va sobresortir, efectivament així serà.
Vostès són el que pensen incloent positiu i negatiu, què volen ser? ¿Què és el que pensen? ¿Què projecten cap a la seva realitat?
Estaré treballant amb tots vostès ...
Moltes vegades es basen els grans esdeveniments en totes aquelles coses que passen al nostre voltant, pensem que són els éssers els que ens poden fer un dia feliç, els que poden propiciar al mateix temps que la nostra vida canviï. Moltes vegades pensem que l'èxit es basa en totes aquelles coses que vam aconseguir d'una manera efectiva i eficient i també pensem que serem feliços fins al moment en què totes aquelles coses i núvols d'il·lusions es concretin; però podem dir que al final tot això és extern, el més important és interioritzar i aprofundir en què és el que veritablement val l'ésser pel que en si mateix és, de manera que el seu pensament li pot aportar.
Les pedres precioses no són aquelles que brillen en les coses, sinó aquelles idees grans i cristal·lines que neixen d'un ésser que cerca al final el seu equilibri.
És cert que hi ha certes circumstàncies, coses, persones, que ens generen una o altra emoció, una o altra circumstància, però al final el ms important és que aquests mateixos éssers poden estar o no, poden les mateixes circumstàncies transformar-se i no d'això dependrà la nostra estabilitat ni el nostre equilibri.
És llavors quan basar la nostra s'alegra en fets de l'exterior és com considerar que els gotes algnda pujaran i no a baixar. Són principis que al final no són necessaris però que sempre ja estan marcats, les gotes baixen mai pugen.
As que és important que tots aquells vidres d'idees pures, sempre es materialitzin en un mateix, es si canvien les qüestions, es van les persones, es transformen, canvien d'interessos, canvien els fets, es modifiquen els temps, no som ni ms ni menys feliços, seguim sent, perquè nosaltres no esperem que la vida ens d'una cara agradable, nosaltres li posem a la vida la cara que en aquest moment és necessària.
Això és ser veritablement un alquimista de la vida, res ens transforma nosaltres ho transformem, perquè an en la tempesta es pot trobar alguna cosa favorable, hi ha ms aigua; aigua en el dia assolellat que semblés que és massa lluminós podrem considerar que hi ha un espai d'ombra per reflexionar, perquè res és completament d'alguna cosa, no és absolut, sempre hi ha la possibilitat per aquell gran alquimista.
Continuar amb tots vostès
Fins un altre instant i recordin que un instant no es pot quantificar, per tant sense observar en quin moment de la realitat, per sempre ah gaudint l'eternitat Feliç
Missatge canalitzat per Fernanda Abundes. (Pobla, Mxic. octubre 2016)
Publicat per Geni Castell redactora de la gran família de la hermandadblanca.org
