La Mitologa, davant del que diuen molts estudiosos del tema, no és només un conjunt de contes fantstics i buits de sentit sinó que, per contra, representa una forma d'expressió n de la saviesa Tradicional Podrem preguntar-nos per qu els antics ponan en part passions i amors humans en els déus, alhora que els atribuan poders supranormales. Això és molt senzill d'explicar, ja que el que avui nosaltres traduïm com déus era, per als nostres avantpassats, la representació de les forces rectores de l'univers. I, d'acord amb la sentència hermtica de com és a dalt és a baix, les debilitats i potències dels déus poden ésser, encara que no necessàriament, les dels homes.
D'aquesta manera, el que nosaltres anomenem mite és simbòlicament un cúmul d'experiències humanes expressades en forma artística i simbòlica, la qual cosa avui no se sol donar amb tal categoria.
Els nostres avantpassats, tal com tornarem a fer els homes del segle XXI, estaven molt atents al comportament dels déus, ja que ells sabien que aquestes potentíssimes forces tenien efectes immediats sobre la vida terrestre.
GEA LA TERRA
Descripció: Representa la Terra, la mare universal, i és fàcil trobar figures equivalents a ella en les mitologies babilònica, fenícia i hitita. Nascuda després del Caos juntament amb Eros, engendra en solitari a Urà (el cel) i, unint-se a aquest, als Titanes, els Cíclops, els Gegants, els Centimanos, les Erínies i les Nimfes Melias. També engendra sola al Mar, amb el qual s'uneix i dóna a llum a Nereo, Taumante, Forcis, Ceto i Euríbia; i, unint-se al Tàrtar, al monstre Tifó
APOLO EL SOL
Descripció: Fill de Zeus i Leto, i germà d'Àrtemis. És un dels déus més importants del panteó. Era el déu de la profecia, tal com ho demostra el culte que va rebre a Delfos, on una pítia pronunciava els seus oracles. A la Ilíada és anomenat "flechador", i s'encarrega de matar amb les seves fletxes als homes, com la seva germana mata les dones. També és el déu de la curació, de la música i, en general, de l'harmonia i el sublim, en oposició a Dionís. S'associa freqüentment amb el sol (Febus Apol·lo). Existeixen diverses llegendes sobre la seva figura; una de les més cèlebres compte la mort de la serp Pitó a mans d'Apol·lo. En una altra d'elles, Zeus mata el fill d'Apol·lo, Asclepi, doncs s'havia atrevit a ressuscitar als morts. Apol·lo, enutjat, va donar mort als Cíclops, forjadors del llamp que havia acabat amb la vida del seu fill. Com a càstig, Zeus li va imposar servir durant un any com a pastor al rei Admeto. Apol·lo no va tenir esposes, però si relacions amoroses amb diversos personatges: Cassandra, Dafne, Corònides (mare d'Asclepi), Marpesa, Cipariso, Jacinto, etc.
SELENE LA LLUNA
Descripció: La lluna. Filla d'Hiperión i Tea; germana d'Eos i Heli. Igual que el seu germà, recorria la volta celeste muntada en el seu carro. Amb Zeus va engendrar a Pandia i amb Endimió va tenir cinquanta filles. També se la relaciona amb Pan.
HERMES MERCURI
Descripció: Per als romans, Mercuri. Fill de Zeus i de Maya. Es tracta d'un déu de gran complexitat, provinent d'alguna divinitat ctònica relacionada amb la fertilitat de la terra i del bestiar. També està vinculat amb la mort: és ell qui condueix els morts al món subterrani. És a més protector dels viatgers i els comerciants. Sol aparèixer com a missatger dels déus. Va tenir amors amb Afrodita i d'ells va néixer Hermafrodito i, segons algunes fonts, Príap. Altres fills seus són Autòlic (l'avi d'Odisseu), l'argonauta Èurit i Dafnis. La llegenda més cèlebre sobre Hermes compte que, només néixer, es va escapar i va arribar a Tessàlia, on Apol·lo guardava els ramats d'Admet. El nen va robar el ramat i, després de sacrificar dos dels animals, va tornar a on havia nascut, on va trobar una tortuga; la va matar, li va treure la closca i li va posar unes cordes fetes amb panxa. Així va inventar la lira. Apol·lo, en assabentar-se del robatori per un ancià que l'havia presenciat, va ser on era Hermes amb la seva mare i va reclamar el bestiar. Hermes va negar tot i van haver de recórrer a Zeus, qui va ordenar al nen restituir el bestiar. Però quan van arribar a la cova on hi havia el bestiar, Hermes va prendre la lira que havia fabricat i va cantar. Apol·lo, fascinat, li va proposar canviar el bestiar per la lira.
AFRODITA VENUS
Descripció: Per als romans, Venus. Té una doble genealogia: segons Hesíode, va sorgir de l'escuma que van provocar els genitals d'Urà en caure al mar quan va ser castrat per Cronos. En les obres homèriques, apareix com a filla de Zeus i Dione. Personifica la força de l'amor, tant l'amor pur com el impuro.Es també la protectora de la bellesa. En la mitologia, és l'esposa d'Hefest, tot i que es va unir també a Ares (unió de la qual van néixer Harmonia, Fobo i Dimo) i amb mortals com Adonis i Anquises, amb el qual va tenir a Enees.
ARES MART
Descripció: A Roma, Mart. Fill d'Hera i Zeus. És el déu de la guerra i la seva figura, violenta i salvatge, és odiada fins i tot pels propis déus. Són cèlebres els seus amors amb Afrodita; en l'Odissea s'explica que Hefest, el marit d'ella, va ser advertit pel sol i va col·locar sota el llit dels amants una xarxa que es va tancar atrapant-los; a continuació va cridar a la resta dels déus perquè contemplessin l'espectacle. Ares i Afrodita van engendrar a Harmonia, Fobo i Dimo. Un altre dels seus amors va ser la mortal Aglauro, filla de Cècrops. D'aquesta unió va néixer Alcipe. Posteriorment, un fill de Posidó va violar a aquesta noia i Ares el va matar, pel que va ser jutjat pels déus a l'Areòpag. També va tenir relacions amb Eos i la nimfa Harmonia, de qui descendien les Amazones.
CENTAURO JUPITER
Descripció: Éssers híbrids d'home i de cavall. Eren fills del rei lapita Ixió i d'un núvol. Ixió s'havia enamorat d'Hera i Zeus, per castigar-, va modelar un núvol amb l'aparença de la deessa, a la qual el rei es va unir. Habitaven en les muntanyes de Tessàlia i eren éssers de costums bàrbares, com ho demostra el que ha passat en el casament del lapita Pirítoo. Ares, per venjar-se de Pirítous per no haver complert un sacrifici, va fer que els Centaures, borratxos, intentessin raptar a les dones dels lápitas. Hi va haver una gran lluita entre lápitas i Centaures. Van perdre aquests últims i van ser bandejats al Peloponès
Quirón
Descripció: Era un centaure, però no tenia res a veure amb els Centaures fills de Ixió. Era fill de Cronos i de Fílira, oceánide que havia estat metamorfoseada en egua. A diferència dels altres centaures, era savi i bondadós; va acollir a Barallo quan va ser abandonat a la muntanya i educar a Jàson, Aquil·les, Teseu i Asclepi. Havia nascut immortal, però així i va morir en el curs del quart treball d'Heracles. Heracles havia estat acollit per un altre centaure, Folo, i durant el dinar l'heroi va demanar vi. El centaure va obrir l'odre, tot i que no ho podia obrir per ser propietat comuna de tota la seva raça. Llavors, van acudir tots els Centaures i es van enfrontar a Hèracles. Aquest es va defensar amb les seves fletxes i els Centaures van acudir a l'estatge de Quirón perquè els defensés. Però Quirón va ser ferit accidentalment per una fletxa de l'heroi mullada en verí de l'Hidra de Lerna. La ferida li causava un terrible mal i va suplicar a Zeus que li concedís la mort. Zeus va accedir, però a canvi havia de rebre la immortalitat algun mortal, que finalment va ser Prometeu
CRONOS SATURN
Descripció: Per als romans, Saturn. Tità, fill d'Urà i Gea. És el segon baula del "mite de la successió" narrat per Hesíode a la Teogonia, i com a tal la seva figura té paral·lelismes en mitologies de l'Orient Mitjà. Segons Hesíode, Crono va ser l'únic dels Titans que va gosar enfrontar-al seu pare, a qui va atacar i va castrar amb una falç. Per a això va haver d'alliberar els Cíclops i els Centimanos, però quan va aconseguir la victòria els va tancar de nou. Va passar llavors a governar el món amb la seva germana i esposa Rea. Com la seva mare Gea profetizase que ell també seria destronat per un dels seus fills, se'ls anava menjant a mesura que anaven naixent, i això va fer amb Hestia, Deméter, Hera, Hades i Posidó. Quan va néixer l'últim fill, Zeus, Rea el va amagar en una illa i en el seu lloc va presentar a Crono una pedra, que aquest va engolir. Un cop adult, Zeus es va enfrontar al seu pare amb l'ajuda dels seus germans, que Cronos havia vomitat després de beure una substància que li havia donat Rea. En la lluita ho van ajudar també els Cíclops i Centimanos, alliberats definitivament. En aquesta guerra, anomenada Titanomàquia, van vèncer Zeus i els Olímpics, després de la qual cosa van empresonar a Crono i els altres Titanes en el Tàrtar.
URÀ URÀ
Descripció: Representa el cel, i la seva figura compta amb paral·lelismes en mitologies antigues com la hitita o la babilònica. És el primer estadi dins el "mite de la successió" que narra la Teogonia d'Hesíode. Segons aquest treball, neix de Gea i posteriorment s'uneix a ella formant la parella primigènia. Engendren als Titanes, els Cclopes i els Centmanos. Urà, temorós que algun dels seus fills li arrabassés el poder, es mantenia constantment sobre Gea, impedint es que els seus fills sortissin del ventre matern. Gea va demanar ajuda als seus fills, per noms el menor, Cronos, es vaig atrevir a enfrontar al seu pare. Amb una falç li va tallar els genitals; aquests, en caure al mar, van formar a Afrodita i de la seva sang van néixer les Erínies, els Gegants i les Nimfes Melias.
POSEIDN NEPTUNO
Descripci: Per als romans, Neptú. Fill dels titans Cronos i Rea i germà de Zeus, Demter, Hestia, Hera i Hades. Desprs de la victòria de Zeus sobre els Titans, a ell li correspost el poder sobre l'aigua; tamb és el déu dels terratrèmols. La seva figura prové de la d'un antic déu Ctoni. Reemplaça a Nereo, antic déu dels mars; la figura d'Poseidn, al contrari que la de Nereo, és de catcter violent i indomable, com es pot veure en l'Odissea. Segons la mitologa, la seva esposa va ser la ocenide Amfitrite, que va donar a llum a Tritn. Altres fills seus amb altres dones són Polifem, Teseu i el cavall alat Pegàs.
HADES PLUTN
Descripci: A Roma, Plutno Ditis. Fill de Rea i Cronos. Desprs de la victòria del seu germà Zeus, a ell li correspost el món dels morts. A la Titanomaquia, els Cclopes li van forjar un casc que tenia la virtut de fer invisible a qui ho portés; aquest casc serà utilitzat per altres personatges. La seva dona era Persfone, a qui havia raptat provocant les ires de la mare d'aquesta, Demter. Finalment es va convenir que Persfone passés la meitat de l'any amb la seva mare i la meitat amb Hades.
