Fins fa ben poc, els nens passaven gran part del seu temps jugant al carrer, al camp, experimentant constantment a l'aire lliure i en contacte directe amb la natura. Construir cabanes, amagar tresors, pujar als arbres o córrer i saltar eren pràctiques quotidianes i no existia la paraula "avorriment".
En l'actualitat, els petits romanen moltes hores en llocs tancats, en ocasions sense llum natural, en un espai reduït, asseguts, amb activitats programades, amb poques possibilitats per al joc al carrer i massa connectats a dispositius electrònics. En infinitat de casos, sortir del nucli urbà i interactuar amb el medi natural es converteix en una cosa esporàdica i excepcional.
D'altra banda, la societat actual ha sobredimensionat els possibles riscos i perills que "ens amenacen" en la Naturalesa i, en canvi, minimitza els que genera l'estil de vida urbanita. Tant és així, que això ha donat lloc, entre altres causes, a l'aparició del concepte "biofobia", consistent en tenir una por irracional i sense motiu concret cap a la Natura.
La psicòloga Heike Feire, autora del llibre "Educar en verd", assegura en una entrevista publicada pel blog "Educar per a la qual Humà" que "vivim en un món on tot ha de ser perfecte, net. Sembla que la Natura és brutícia, desordre. Però ens dóna la vida. Ens vam enterrar vius en espais excessivament nets. Estudis sobre desenvolupament infantil assenyalen que els nens a casa corren tant o més perill que fos. Els nens superprotegits s'enfronten pitjor als perills ".
I és que les persones no estem preparades per a aquest allunyament forçós de la Naturalesa, i menys encara per viure únicament en entorns artificials. Aquesta desconnexió amb el medi natural rep el nom de "Trastorn per dèficit de Natura" i entre els efectes que pot produir en la població, i especialment en els nens, destaquen la hiperactivitat, l'insomni, l'obesitat, i fins i tot disminució en els nivells de vitamina D.
Realitzar activitat a l'aire lliure ens proporciona equilibri i tranquil·litat. Ha estat la ubicació original i habitual de l'ésser humà al llarg de pràcticament tota la seva existència. Durant milers d'anys hem anat evolucionant en relació directa amb el nostre entorn, que fins fa molt poques dècades era completament natural. Com homínids, el nostre organisme i la nostra ment estan dissenyats per viure a la natura. Va ser arran de la Revolució Industrial del segle XVIII quan es van començar a construir les grans urbs, hàbitats artificials que en l'actualitat han acabat per "tancar" a les persones, separant-les de context natural.
Beneficis del contacte amb la natura
El contacte amb la natura resulta beneficiós en tots els aspectes de la vida dels nens. No només ajuda a prevenir l'obesitat, reduir l'estrès i augmentar l'autoestima; també incrementa la concentració i el rendiment escolar. A més, les funcions cognitives, habilitats socials, aptituds de lideratge i col·laboració, capacitat pulmonar, respiració, gana, descans, i respecte pel medi ambient milloren considerablement si passem més temps a l'aire lliure.
Hi cada vegada més estudis científics amb resultats concloents que avalen aquestes afirmacions. Referent a això destaquen els treballs de Frances E. Kuo, directora de l'Landscape & Human Health Laboratory de la Universdad d'Illinois (EUA), que porta més d'una dècada estudiant al costat del seu equip la relació directa entre Naturalesa i salut. Segons Kuo "un passeig pel parc és més que una bona manera de passar la tarda. És un component essencial per a una bona salut ", i afegeix que" així com els animals de laboratori que viuen en ambients aliens al seu hàbitat natural pateixen alteracions i trastorns que afecten el seu funcionament social, a les persones els passa el mateix ".
D'altra banda, des de fa un temps es practiquen al Japó els anomenats "banys de bosc", Shinrin-Yoku en llengua nipona, que consisteixen en viure l'experiència de caminar a través de boscos centenaris mentre es connecta i interacciona de manera lenta, densa i intensa amb l'entorn a través dels cinc sentits. Aquests "banys de bosc", que sempre s'han de dur a terme sota la supervisió d'un expert, no tan sols ens beneficien pel fet de realitzar una activitat en la natura, sinó que s'estan utilitzant també per millorar la situació de persones amb determinats problemes de salut. Les investigacions més destacades sobre Shinrin-Yoku les lideren en l'actualitat Yoshifumi Miyazaki, Doctor en Medicina de la Tòquio Medical and Dental University, i Qing Li, President de la Japanese Society of Forest Medicine de la Medicine Nippon Medical School de Tòquio.
L'escola i la família són els dos àmbits en els quals el nen passa més temps al llarg de la seva infància. Per això, és important que la Naturalesa sigui present en tots dos. En el context escolar, un revolucionari concepte d'ensenyament s'està implantant progressivament al centre i nord d'Europa, són les Bosquescuelas.
En elles, els alumnes desenvolupen els seus estudis i activitats a l'aire lliure, en interacció constant amb l'entorn natural. La idea no és nova, fins i tot té més de cent anys. De fet, una de les grans pioneres va ser la barcelonina Escola de Bosc, inaugurada el 1914 i ubicada a la Torre Laribal de Montjuïc, on les classes s'impartien a l'aire lliure i matèries com l'expressió corporal i la música tenien un paper destacat. L'Escola de Bosc, revolucionària en el seu sistema d'ensenyament, seguia al seu torn la filosofía educativa basada en el contacte directe amb la Natura que ja abans havien posat en pràctica a Alemanya les escoles Waldschule de Charlottenburg, les Plein Air a França i les Open Air Schools d'Anglaterra.
Respecte a l'entorn familiar, una fabulosa manera de fer salut és sortir i gaudir junts de la Natura pares, fills, avis .... I no cal fer grans viatges ni llargues excursions. Només cal desplaçar-se fins al lloc adequat i recollir pròpies, pals, observar les plantes i els insectes, fotografiar animals, llançar pedres a un roo convertir troncs i branques en divertits joguines. Fins i tot resulta molt saludable enfilar a un arbre, rebolcar per terra o ficar els peus a l'aigua en travessar un rierol. Per descomptat, sense posar en perill la nostra integritat física, però sense veure perills on no n'hi ha. La naturalesa s'ha de respectar però no témer, i per això l'ideal és conèixer-la. I per conèixer-la bé, res millor que gaudir-la intensament de manera habitual.
Cal no oblidar tampoc, que per establir connexions reals entre els nens i la Natura es requereix un esforç comunitari i poltic amb l'objectiu de promoure les zones verdes, generar activitats relacionades, millorar l'accessibilitat, i desenvolupar campa es de educaci i promoci ciutadana.
Natxo Oatibia, Ester Corrales Baz
Font: FAROS
Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/
Nens i naturalesa, una fantstica combinaci per a la seva salut fsica i mental
