A la nostra civilització sens dubte ha primat el poder de la ment i la racionalitat, la humanitat va passar a creure en Déu com una figura eminentment masculina i lògica, i ara no estic ja parlant de l'evident defenestració ancestral de la dona en la societat, sinó que en aquest paradigma mental / masculí, l'energia interna femenina, tan necessària per als dos sexes, va quedar subordinat a la masculina no només a nivell social com tots coneixem de sobres, sinó també en els mons interns emocionals d'ambdós sexes, en les nostres psiques, passant a dominar la ment sobre el cor, el racional sobre l'intuïtiu, per això el Déu tradicional de l'Antic Testament és una figura d'autoritat patriarcal, dominador i fins iracund, sens dubte només producte d'una projecció de la ment humana i el paradigma social regnant, relegant l'energia femenina (no només a les dones sinó també a l'energia femenina), és a dir al necessari aspecte femení de la creació, a un s egundo pla de menor categoria, quan no a la degradació i l'oblit. Això ha creat sens dubte tremends desequilibris en la consciència humana i per descomptat en els bagatges emocionals tant dels homes com de les dones, i fins i tot del planeta que l'ha patit en la mateixa quantia.
Potser el més sensat sigui primer intentar analitzar en què consisteix l'energia masculina i en què la femenina, perquè no confonguem les coses i les dones aprenguem també a reconèixer la nostra energia masculina i poder sense caure en els estereotips que tant se'ns ha atribuït cada vegada que una dona tenia caràcter, titllant-la de "hombruna" i "dominant". En sentit contrari també els ha passat el mateix als homes que necessiten començar a perdre l'ancestral por a semblar "homes febles", la qual cosa en molts casos ha conduït simplement a homes castrats emocionalment, ja dones desenpoderadas o, si pol oposat a autèntiques "sergents de vares", causant una societat desequilibrada on tant la dona, com la vital energia femenina ha estat vista com una cosa de menor rang, i on les persones ens sentim incompletes, intentant buscar fora el que en realitat només pertany a un àmbit d'intendència interna, ja que tots els éssers posseïm i necessitem igualment integrar les dues energies per a la nostra plenitud i felicitat, en una societat en què les dones sapiguem utilitzar femeninament la nostra energia masculina, i els homes sàpiguen al seu torn usar masculinament seva energia femenina.
La polaritat masculina afavoreix tot el que sigui "actiu", i la femenina tot el que sigui "receptiu", l'energia masculina obre el solc i dóna la força potencial a la llavor que l'energia femenina transformarà en el fruit. L'energia masculina posseeix el poder de l'acció i la femenina el de la transformació. L'energia masculina és la força de l'intel·lecte, i la femenina de la intuïció que sap trobar el camí i veure mes enllà, la masculina té la força abassegadora del que directe, i la femenina la profunda força del subtil que penetra sense violència. La femenina té els somnis, i la masculí els materialitza, és la intuïció de la nostra energia femenina la qual ajuda a la nostra part masculina a reconèixer els anhels que ens fan vibrar, i la que sap reconèixer el "encara no manifestat" perquè la nostra energia masculina li doni suport amb la seva energia d'acció.
L'energia femenina és la inspiració darrere de la creació, que és missió de la masculina donar forma a l'acció, l'energia femenina és la flexibilitat que nodreix a l'energia masculina proporcionant l'ingredient perquè no es perdi en la rigidesa i l'excessiva resistència que li conduirien a la fragilitat.
És essencial que restaurem l'equilibri de les dues energies en tots els camps, començant per la política que aquesta predominantment impregnada per l'agressiva energia mental masculina la principal meta és guanyar el poder per manipular la realitat, i el mateix passa amb la religió occidental, que en molts casos s'ha convertit en un bastió de solitària energia masculina frustrada, i en molts casos degenerada, que no només ha negat el seu lloc a la dona ia la sexualitat, considerant a les dues d'alguna manera pecaminoses, o en el millor dels casos com un mal necessari i de rang secundari, sinó també desterrant dels seus paradigmes i processos mentals tot el que faci olor de càlida energia femenina, aferrant-se als seus rígids i sufocants dogmes que tant sofriment i desequilibris han creat i segueixen creant tant en homes com en dones.
El mateix succeeix amb la ciència que malgrat la seva històric enfrontament amb la religió, en una cosa si estan unides, i és en la seva mútua aversió per tot el que faci olor a intuïció o no pugui ser explicat pel pensament racional, costant-li molt saber obrir-se a l'aspecte intuïtiu i fluid de l'energia femenina que comporta la inspiració per saber imaginar el encara no manifestat, ho encara no demostrable, l'immens poder de l'emoció i la intuïció com a fonamentals aspectes transformadors de la matèria.
Necessitem també d'una vegada per totes, desterrar els arcaics arquetips de "dona dolça però incapaç", i "home fort però insensible", perquè ells ens han ficat en el laberint en què estem ficats del desequilibri de les dues energies, considerant l'energia femenina com feble i la masculina com la forta, quan això només són versions absolutament miops i maldestres de tot l'increïble esplendor de cadascuna d'elles, perquè l'autèntica sensibilitat inherent a l'energia femenina, res té a veure amb la debilitat, de la mateixa manera que la fortalesa no té res a veure amb la duresa, perquè l'autèntica força és sensible i protectora ja que no té cap necessitat d'atacar ni controlar.
Llavors, sembla que si volem no només sobreviure, sinó viure plenament, tots dos, tants homes com dones, necessitem el que podríem anomenar "l'energia del poder del cor", que per descomptat no es refereix per res a sensibleria ni a merenguito rosa, parlem de "energia de la coherència", coherència entre la nostra raó i la nostra intuïció, entre el cor i el cap, vol dir que tinguem la força i la valentia suficient perquè la nostra ment es posi al servei del nostre cor en lloc d'estar al servei de la por, saber pensar amb el cor, perquè la nostra ment ens ajudi a aconseguir els somnis que provenen del nostre cor, (no del nostre ego sempre necessitat d'insaciable seguretat), perquè la nostra energia masculina d'acció, es posi al servei de la nostra energia femenina d'intuïció que coneix el camí a l'autèntica plenitud. Necessitem urgentment aprendre a "escoltar" al nostre cor, i en el seu pas següent, a més de ser fidels al que vam escoltar, aconseguint materialitzar-lo, perquè cada vegada que fem una tria, aquesta es decanti pel que estimem i no per fugir del que que temem, comptat i debatut, es tracta d'escollir entre l'amor o la por, perquè tots dos no són compatibles, i tenir el valor d'escollir l'amor sí que és autèntica llibertat i autèntica fortalesa, aquesta és l'energia del cor i de la coherència a la qual em refereixo, l'equilibri entre la nostra energia femenina i masculina. Això no és només una idea bonica però utòpica, els científics, arran del famós 9 de setembre, es van adonar que l'energia de la coherència entre el cor i el cervell pot ser mesurada, i mesura 0, 10 Hertz. Aquest descobriment radical i revolucionari ens explica que quan hi ha coherència entre el que sentim i el que pensem, és a dir quan tenim pensaments coherents amb la nostra intuïció i sentir profund, generem emocions basades en el cor, com ara gratitud, estima, amor, cura, i aquestes emocions, com ens explica el físic Gregg Braden generen un camp magnètic dins nostre que dispara prop de 1.400 canvis bioquímics que propicien processos de rejoveniment, i d'elevació del nivell de l'hormona endògena donadora de vida que reforça els nostres sistemes immunitaris i ens ajuda a pensar amb mes claredat, tornant-nos menys agressius etc. ... freqüència, que quan és compartida per un gran nombre de persones, a més connecta amb el camp magnètic de la terra, que al seu torn experimenta un canvi, que depenent del tipus de pensaments coherents o incoherents serà de naturalesa positiva o negativa, com tots coneixem de sobres.
De manera, que sembla que mes ens val en veritat comprometre'ns en aquesta noble tasca que ens sol condueix cap a la nostra pròpia plenitud personal, sinó que comporta un abast que ens afecten a tots.
La nostra societat predominantment patriarcal, dominada sobretot per l'energia masculina, no necessita ser substituïda per l'energia femenina, sinó penetrada i fecundada tant per ella, com per la influència directa de la dona i la classe de saviesa al fet que nosaltres podem aportar al món, i que aquest amb tanta urgència necessita. No s qui deia que no hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el seu moment histric, i ara és sens dubte el moment perquè les dues polaritats, per fi es mirin amb mutu reconeixement d'igual rang, tant a nivell personal de cadascú, com a nivell social, ja que una energia sense l'altra perd el seu complement. Necessitem aconseguir que les seves poderoses i diferents qualitats es assenyalin, donant lloc unides a la poderosa sinergia que sempre ha estat el seu destí comú, ia tota la màgia que la seva uni aportar als nostres mons personals, i al món exterior, un món en el qual sabrem, quan toca esperar i quan actuar, quan dir prou sense violència, en el qual mai baixarem la mirada davant la intimidacin, però tampoc oblidarem la tolerància, en el qual sabrem quan és el moment de fer una carícia i quan ser ferm, com ser realista sense perdre de vista els nostres somnis, com saber aguantar els cavalls sense perdre l'esperança, encomanant a la ment el que és de la seva competència i al cor el que és de la seva, quan tolerar i quan posar límits, quan ser actius i quan receptius, quan toca agafar el pic i la pala i quan toca seure i saber rebre, sabrem trobar el necessari equilibri entre saber donar i saber rebre, entre l'espasa i la compasin, entre la rebelday la dolçor, en una paraula, de nou la ferma suavitat i la suau fermesa que ens ensenya l'energia del cor, sabent mantenir les nostres conviccions i ser independents sense perdre la suavitat, perquè la suavitat és la fortalesa final, la rigidesa i la duresa ens fa frgils, però les coses mes suaus i flexibles del món aconsegueixen penetrar i oradar el que es proposin. La autntica força va sempre acompanyada de la compasin, sabent perfectament quan toca utilitzar cada un. La autntica força no aquesta mai necessitada d'usar cap tipus de violència, sabent demanar sense implorar, decidir amb el corazny portar-lo endavant amb el cap, tenint la valentia de ser forts i alhora vulnerables, posant fi a una antiga lluita entre l'home i la dona, entra l'energia masculina i femenina, aconseguint per fi una reconciliació que les dues polaritats desitgen i necessiten, celebrant i honrant el poder de cada energ a, per per fi unir-se a la increble dansa de la alegria i la creativitat, donant lloc a un poder nic i uns dons il·limitats que només poden ser aconseguida en harmoniosa unió.
Quantes mes persones busquem aquest equilibri en el nostre interior, mes complets ens sentirem i mes capacitats estarem de viure relacions harmonioses, i per descomptat també ho transpolaremos a la societat, en la que arribés un moment en què la massa crítica, per la seva propi pes s'alliberarà dels vells patrons de dominació, possessió i depredació a la recerca d'una il·lusòria seguretat que mai serà suficient, com ens demostra el moment històric que vivim, ja que les autèntiques victòries, igual que l'autèntica seguretat només es poden guanyar al cor. Això no és només una frase bonica, sinó una autèntica realitat, i com deia Bécquer "qui ho va provar ho sap", i tota la resta, és seguir en l'ancestral camí de la ignorància primordial, que ens provoca tanta por, tanta necessitat de control, tanta cobdícia, tan obsessionats per aconseguir seguretat i poder com un mico amb el seu banana.
L'autèntica seguretat, com dèiem, només pot ser aconseguida en el cor, en el nostre íntim sentir i certesa interior resultant de el reconeixement, la reconciliació, la unió, i l'harmonia de les dues energies en nosaltres mateixos, donant lloc a un nou paradigma social el moment històric ha arribat, el de la poderosa energia de la coherència i la reconciliació de les dues energies i d'ambdós sexes.
I per també descriure-ho d'una manera clara i planera, com dèiem en el capítol anterior, és molt evident que ha arribat el moment en què els homes tinguin la valentia d'atrevir-se per fi a sentir, i nosaltres el valor d'accedir per fi a tot nostre poder, en tota la seva suau i ferma plenitud femenina. Això, tant homes com dones, només ho podem aconseguir prenent consciència de la necessitat d'aconseguir-, i amb una total perseverança i confiança en la increïble i poderosa intel·ligència del nostre cor, que és qui ens marqués el camí.
Autora: Maria Magdalena Vázquez Extracte del llibre: Al meu Estimada
