Taula de continguts amagar gener Ramiro Calle comparteix aquesta selecció de pensaments del gran savi indi, i mestre del vedanta advaita, una de les figures més admirades del segle XX. Març 2 Pensaments inspiradors de Ramana Maharsi abril 5 Ramana Maharshi
Ramiro Calle comparteix aquesta selecció de pensaments del gran savi indi, i mestre del vedanta advaita, una de les figures més admirades del segle XX.
La gràcia està dins teu. Si estigués fora, seria inútil. La gràcia és el Si-mateix. No és una cosa que hagi de ser pres d'altres. L'únic necessari és que sàpigues de la seva existència dins teu. Mai estàs fora del seu funcionament. La gràcia sempre és aquí, però no es manifesta en estar oculta per la ignorància ".
"La ment volta cap a l'interior és el Si-mateix; projectada cap a l'exterior es converteix en l'ego i tots els fenòmens del món. El Si-mateix existeix sense la ment, però mai la ment existeix sense el Si-mateix ".
"A tot arreu hi ha la solitud. L'individu sempre està sol. El seu treball consisteix a buscar a l'interior i no a l'exterior. No deixis lloc a les distraccions. El que ve no pot ser veritable; el que I s és la veritat ".
"L'estat que transcendeix la paraula i el pensament és el Silenci. És meditació sense activitat mental. Sotmetre la ment és meditació. La meditació profunda és la paraula eterna. El silenci és sempre eloqüent; és el fluir perenne del llenguatge. El silenci és eloqüència permanent; és el millor idioma ".
Pensaments inspiradors de Ramana Maharsi
Ramana Maharshi
Ramana Maharshi (30 de desembre de 1879 - 14 abril 1950) va ser un important mestre espiritual hinduista indi.
Ramana Maharshi (fotografia de 1940 aproximadament).
Pertanyia a la doctrina vedanta adwaita ( 'no dual', no hi ha ànimes i Déu, sinó que les ànimes són Déu). Va ser un dels religiosos hinduistes més coneguts del segle XX, al costat de Paramahansa Yogananda i Sri Aurobindo. Va viure a la sagrada turó de Arunachala en Tiruvannamalai (a 170 km de Madrás) a l'estat de Tamil Nadu (Índia). El nucli dels seus ensenyaments va ser la pràctica de atma-vichara (la indagació de l'ànima).
Joventut
Ramana Maharshi va néixer amb el nom de Venkata Ramana ( 'la que dóna plaer a Venkata', la deessa Lakshm ?, consort del déu Vishnú. Veu? Ca? A és un nom del déu Vishnú. Des de la seva joventut, se li va començar a cridar Maharshi, 'gran savi' (sent mah ?: 'gran', i rishí: 'savi'). També se li va atorgar la denominació Bhagaván (Senyor, 'el qual aporta prosperitat').
Havia nascut a un poble anomenat Tiruchuzhi, prop de Madurai, al sud de l'Índia. Quan tenia dotze anys va morir el seu pare, policia de professió, i va anar a viure amb el seu oncle a Madurai, on va assistir breument a l'institut American Mission (missió nord-americana). Als setze anys, va sentir a algú esmentar turó Arunachala. Encara que ell no sabia el significat de la paraula (és el nom d'un turó sagrat associada a la divinitat hindú Shivá) només sentir aquest nom va causar un impacte en ell. En aquell temps es va fer amb una còpia del Periyapuranam d'Sekkilar, un llibre que descriu les vides dels sants shivaístas (adoradors del déu Shivá). Ramana deia que fins a aquest moment aquesta va ser l'única obra religiosa que havia llegit; despertar en ell certa curiositat pel fenomen religiós, que desconeixia completament.
A mitjan 1896 (als 17 anys), va tenir la seva primera experiència sobrenatural: va ser sobtadament abordat pel sentiment que anava a morir. Es va ficar a terra, convençut de la seva mort, va retenir la respiració i es va dir: «El meu cos és mort, però jo encara viu». Així va aconseguir un espontani atma Gñana ( 'coneixement de l'ànima'): es va adonar que ell no era el cos, sinó l'ésser. Alguns autors [cita requerida] diuen que va aconseguir el samadhi després severes penitències, però Ramana va negar sempre aquest extrem: «No vaig tenir període preparatori o purgatiu de cap tipus [...] no tenia idea del que era la meditació. [...] L'ésser no és realitzat per l'acció de ningú, sinó precisament quan contenim el nostre desig d'actuar, ens vam quedar quiets i silenciosos i som el que realment som ».
deixebles
L'Aruna-chala (muntanya Aruna).
Va abandonar la seva llar i es va anar fins Tiruvannamalai. Al temple de Arunachaleshvara (Shivá, 'el Senyor del turó Aruna') va romandre diversos mesos sense menjar: «Deixaven aliments al meu voltant: llet, fruites, però qui pensava en menjar?». Ramana creia fermament que la sagrada turó Arunachala era el centre espiritual del món. A poc a poc es van acostar persones que desitjaven ser els seus deixebles, captivats pel «petit Swami». A partir de 1912 gairebé es van acabar els seus períodes d'absorció perllongada i va portar una vida completament normal. La seva mare Alagammal es va traslladar al costat del seu fill, el 1916. En aquell temps Ramana comptava amb molts devots hindús de divers origen i condició, i diversos occidentals, com FH Humphreys, el major Chadwick, Paul Brunton, S. Cohen i Arthur Osborne, entre d'altres.
El 19 de maig de 1922 va morir la seva mare. Ramana diria sobre aquest importantíssim succés en la seva vida: «Ella no va morir, va ser reabsorbida a la font». Ell explicava que ella durant la seva mort física, havia experimentat mah? samādhi (meditació màxima), i que segurament s'havia alliberat del samsara (el cicle de naixements i morts), aconseguint l'alliberament espiritual total.
Qualitats de Ramana
En la seva vida ell era un exemple d'ordre i puntualitat, a més col·laborava a cuinar, era un gran cuiner, mai va acceptar que se li donés un tracte especial de cap manera, sempre va ser respectuós de totes les creences. Maharshi coneixia perfectament el angls, l'hindi, el tàmil i altres idiomes de l'Índia, i encara que no és molt coneguda la seva faceta de traductor, va realitzar diverses traduccions dels clssics a petici n dels seus deixebles, com obres de Shankara Acharia, etc.
Cal destacar que, com la majoria dels mestres hinduistes, va ser un vegetarià vegà, és a dir tenia com condició per al desenvolupament espiritual d'alt nivell, la necessitat de consumir aliments sttwicos (purs ) és a dir no consumir aliments basats en la matança d'animals, ni els seus derivats. Igual que sant Francesc d'Ass, va ser un gran amant dels animals, sempre els cuid i protegides, de manera maternal, l deia: No sabem qu ànimes poden habitar aquests cossos i per completar quina part del seu karma busquen la nostra companyia. El seu discpula ms devota va ser la seva vaca Lakshm. Tamb fava diversos gossos al shram (a l'Índia els gossos són molt menyspreats i maltractats), que fins i tot no mengin fins que Ramana coma, tanben diversos paons, micos, mangostes, esquirols i fins serps.
El 1938 va rebre la visita de qui serams tard el primer president de l'Índia, Rajendra Prasad, quin va declarar que havia anat a rebre el darshan (presència, visi) de Ramana per consell del propi Mahatma Gandhi, que li havia dit literalment: Si vols tenir pau, veu el Ramana shram (el monestir de Ramana) i roman uns d es en presència de Sri Ramana Maharshi. No cal que parlis ni que li facis preguntes.
mort
El 1947 es temi per la seva salut i en 1949 se li va detectar un tumor cancerós al braç esquerre. Es va sotmetre a diversos tractaments, però cap va donar resultat. Se li vegi indiferent davant seu final. Als seus deixebles que es lamentaven els deia: Es desanimen perquè diuen que me'n vaig, però adnde podrà anar, i com ?. Defunció el 14 d'abril de 1950, als 70 anys d'edat.
els seus ensenyaments
El que trobem a la vida i els ensenyaments de Sri Ramana és la ms pura essència de l'Índia; el seu alè d'una humanitat alliberada del món, i que allibera del món, és un cant d'mileniospara l'hind est clar que el s-mateix, quant font espiritual, no és diferent de Déu ; i en la mesura que l'home roman en la seva s-mateix, no sols est contingut en Déu, sinó que és Déu mateix. Respecte d'això, Sri Ramana és clarsimo. La sabiduray misticisme d'Orient tenen, per tant, molt a dir-nos. Estan ah per recordar-nos les coses similars que tenim en la nostra pròpia cultura i que hem oblidat Ni més ni menys que el destí del nostre home interior. La vida i els ensenyaments de Sri Ramana no sols són importants per a l'hindú, sinó també per l'occidental. No només configuren un document de gran interès humà, sinó també un missatge d'advertència, adreçat a la humanitat que corre el risc de perdre en el caos de la seva inconsciència i de la seva manca de control.
Carl Gustav Jung (psicòleg suís) .1
Ramana va ensenyar un mètode anomenat atma vichara (autoindagació de l'ànima), en el qual el cercador focalitza la seva atenció contínuament en el "pensament jo» (la base de l'activitat mental), per tal de trobar el seu origen. Al principi això requereix esforç, però finalment sorgeix alguna cosa més profunda que l'ego, i el pensament es dissol en l'atman-Brahman (ànima-Déu). Ramana creia en les paraules del Mandukia upanishad diu: «AIAM atma brahma» ( 'l'ànima és Déu'). 2
Ramana és reconegut com un mestre hindú del corrent de pensament vèdic vegeu? Nta ( 'final dels Vedás') aduaita ( 'no dual', no hi ha ànimes i Déu, sinó que les ànimes són Déu), i va tenir molts seguidors a Índia ia l'exterior.
El pensament de Ramana es basa completament en la doctrina adwaita que es desprèn dels textos Upanishad.
obra
Poemes devocionals (bhakti)
Sri Arunachala atchra-raja-malai (garlanda de lletres per a Sri Arunachala).
Sri Arunachala nava-mani-malai (collaret de gemmes per Sri Arunachala).
Sri Arunachala pathigam (onze estrofes a Sri Arunachala).
Sri Arunachala ashtakam (vuit estrofes a Sri Arunachala).
Poemes doctrinals (Gn? A)
Upadesha ulladu (l'essència de la instrucció).
Ulladu narpadu (quaranta [versos] sobre la realitat), en tàmil.
Anubandham (suplement de l'anterior).
Eka atma panchakam (cinc estrofes sobre l'ànima única).
poemes menors
El cant de popadum.
El coneixement de atman.
A propòsit del seu aniversari.
Retrets a l'estómac.
Excuses a les vespes.
Respostes a la seva mare.
Per la curació de la seva mare.
Arunachala Ramana ( 'Ramana, el del turó Arunachala').
L'ésser a l'interior del cor.
Somiar despert.
Nou estrofes soltes.
Traduccions
Va realitzar diverses traduccions dels classics, sent molt destacades les de les obres de Shankará Acharia:
Viveka chudamani.
Drig drisia viveka.
Dakshina murti stotra.
Atma bodha.
Bibliografia
Anònim: Pláticas amb Sri Ramana Maharshi. Bons Aires: Kier, 1993.
Anònim: Sri Ramana Gita. Màlaga: Sirià, 1987.
Anònim: Sat Darshanam. Màlaga: Sirià, 1988.
Ballesteros, Ernesto (traductor): Dia a dia amb Bhagav? N. Madrid: Etnos, 1995. Traducció a l'espanyol de les seves converses.
Ballesteros, Ernesto: Els ensenyaments de Ramana Maharshi. Barcelona: Kairós, 1998.
Ballesteros, Ernesto (traductor i comentarista): Sat darshanam ( 'sis conferències', obra sobre la doctrina adwaita). Madrid: Bhisma, 1990.
Muruganar, Sri (1893-1973): Guru vachaka kovai ( 'sèrie de paraules del mestre'). 3
Ramana: Upadesha undiyar ( 'l'essència de l'autoconeixement', en tàmil, 30 frases doctrinals). Mèxic: Yug, 1992.
traduït al sànscrit com «Upadesha saar».
