Aquesta espècie pertany a la família del gingebre i creix a Indonèsia, Xina, Índia i altres parts dels trpicos. La part utilitzada és el rizoma, el qual es compon de matèries colorants (3-5%), anomenades curcuminoides
A la Xina és utilitzada com analgsico, especialment per alleujar el dolor en cops, hematomes i lesions, a més d'estimular la producci de la energia vital (Qi).
En la medicina ayurvdica s'utilitza en el tractament de flatulències, icterícia, dificultats menstruals, orina sanguinolenta, hemorràgies, mal de queixal, hematomes, dolor al pit yclicos; a més, sovint s'apliquen cataplasmes de forma tpica per alleujar la inflamaciny el dolor.
A Occident s'han reconegut principalment les seves propietats antioxidants i antiinflamatòries, i afortunadament cada vegada sorgeixen noves investigacions que donen suport al seu ús en una gran varietat d'aspectes mèdics.
La seva acció antiinflamatòria és significativa i consisteix a suprimir l'alliberament dels mediadors inflamatoris i estimular la producci de cortisona de les glàndules adrenals, la qual intervé de forma indirecta en aquest procés. A més actua inhibint la formació de leucotriens, la agregacin plaquetària i la resposta dels neutrfilos a diversos estmuls involucrats en el procés de la inflamació, així com promovent la fibrinòlisi i estabilització de les membranes cel·lulars.
L'extracte de cúrcuma i el seu principi actiu la curcumina ha demostrat en estudis amb animals una acció antiinflamatòria comparable a la cortisona ia la fenilbutazona, en casos d'inflamació aguda, amb l'avantatge que no produeix els efectes secundaris associats a aquests fàrmacs.
En un estudi doble-cec amb pacients amb artritis reumatoide, es van comparar els resultats obtinguts, quan se'ls va subministrar 1.200 mg al dia de curcumina i 300 mg al dia de fenilbutazona. Els resultats van ser molt similars pel que fa a la millora dels símptomes de rigidesa i inflor de les articulacions i capacitat de caminar, però mentre que la fenilbutazona, es va associar amb efectes adversos significatius, curcumina no va causar cap efecte secundari en la dosi recomanada.
Si s'aplica la cúrcuma a la pell, com és comú a l'Índia, pot alleujar el dolor i la inflamació en músculs i articulacions, ja que afecta les terminacions nervioses anul·lant la substància P, neurotransmissor dels receptors del dolor.
Úlcera gàstrica: Tot i que ha grans dosis (100 mg / kg, en rates) la curcumina és ulcerogénica, diferents extractes en models animals han demostrat una activitat antiulcerosa i citroprotectora a protegir la mucosa gastroduodenal davant del suc gàstric per mitjà d'un augment de la secreció de mucina.
Síndrome de còlon irritable (SCI): A principis de l'any passat, vam tenir notícies sobre la capacitat de l'extracte de cúrcuma d'alleujar els símptomes característics del SCI, com els espasmes intestinals i les flatulències. En un curt espai de temps, pacients afectats durant més de 10 anys, van observar una millora molt important sobre aquests símptomes.
Malaltia inflamatòria intestinal: La Universitat de Nou Mèxic ha publicat aquest any, a la revista American Journal of Physiology, un treball sobre els efectes de l'extracte de cúrcuma, en la Malaltia de Crohn.
La malaltia es caracteritza principalment per una excessiva porositat de la paret intestinal, a causa de la incapacitat de les cèl·lules d'agrupar-enganxades unes a les altres, creant-se espais entre elles, la qual cosa es produeix principalment per la presència de molts compostos inflamatoris / estimulants. En aquests casos, la cúrcuma encaixa perfectament en reduir la producció dels compostos inflamatoris a la paret intestinal, alleujant els símptomes i 'potser corregint la causa subjacent !.
Antioxidant: El seu efecte antioxidant és comparable amb les vitamines C i E. La curcumina combat els radicals lliures d'oxigen actiu de forma superior a la vitamina E ia la superòxid dismutasa, però inferior a la vitamina C. No obstant això, davant els radicals lliures de hidroxil la curcumina és més eficaç que tots aquests nutrients.
Les propietats antioxidants de la cúrcuma, no només es deuen a la curcumina ja que l'extracte aquós és més efectiu contra els radicals lliures superóxidos que la curcumina i és més fort en inhibir el dany oxidatiu a l'ADN.
Pel seu efecte antioxidant contra la peroxidació i la seva coloració groguenca, curcumina és afegida a la mantega, margarina i formatges entre altres productes.
Baixa els nivells de colesterol: l'interferir amb l'absorció del colesterol ingerit, augmentar la conversió del colesterol a àcids biliars i augmentar l'excreció dels mateixos, la cúrcuma pot baixar els nivells de colesterol.
A més inhibeix l'agregació plaquetària, en augmentar els nivells de prostaciclina i inhibir la formació de tromboxans.
Gràcies a aquestes propietats, la cúrcuma juga un paper important en combatre l'aterosclerosi i les seves complicacions.
Hepatoprotector: La curcumina exhibeix un efecte similar a la silimarina contra els danys hepàtics induïts per substàncies químiques com el tetraclorur de carboni, això és degut tant al seu efecte antioxidant com al seu efecte antiinflamatori i colerètic.
Com que és un colerètic actiu, augmenta la producció dels àcids biliars en més d'un 100%, així com la solubilitat de la bilis, l'excreció de les sals biliars, del colesterol i de la bilirubina. Tot això suggereix un benefici en la prevenció i tractament de la colelitiasi.
La curcumina prevé l'augment dels enzims hepàtics GOT i SGPT (transaminases).
Neuroprotector: Al febrer de l'any passat, el Dr Daniel i col·legues de la Universitat de Rhodes, de Sud-àfrica, van publicar els seus resultats sobre l'efecte quelador de l'extracte de cúrcuma enfront dels metalls pesants com el cadmi i plom; podent demostrar per primera vegada que gràcies a l'acció d'aquest extracte, tant els teixits del cervell, com la majoria dels sistemes vitals del cos, estaven protegits davant d'aquestes substàncies tòxiques i nocives.
Antimicrobià i Fungicida: Inhibeix el creixement de la majoria dels microorganismes causants de la colecistitis: Sarcina, Gaffkya, Corynebacterium i Clostridium, així com Estafilococ, Estreptoco, Bacillus, Entameoba histolytica i diversos fongs patogènics.
Anticancerígen: Pot ajudar a prevenir el càncer, principalment el de còlon i boca. Els seus efectes com anticancerigen, ja han estat demostrats en totes les etapes de formació d'un càncer: inici, promoció i progressió.
Inhibeix el seu desenvolupament i promou la seva regressió. La curcumina és antimutagènica i suprimeix la mutagenicitat dels més comuns mutàgens (fum de tabac, benzopirè, entre d'altres). També redueix els nivells de mutàgens urinaris i inhibeix la formació de nitrosamines.
Exhibeix uns efectes anticancerígens molt importants contra un gran nombre de substàncies químiques que provoquen el desenvolupament del càncer en estudis tant "in vitro" com "in vivo".
Augmenta les defenses naturals del cos, els nivells de glutatió i altres sulfhidrilos no proteics i actua directament sobre diversos enzims i material genètic.
ús terapèutic
• Artritis Reumatoide.
• Inflamació especialment en espatlla, genoll i colze (tendinitis, bursitis, colze de tennista i espatlla congelat).
• Aterosclerosi
• Danys hepàtics per substàncies tòxiques
• colelitiasi
• Úlcera gàstrica
• Síndrome de Colon Irritable
• Colitis ulcerosa
• Malaltia de Crohn.
• Infecció per diversos microorganismes.
• Càncer (especialment de còlon i boca)
Font: Desconeguda
