Què Deessa o Deesses ets tu?

  • 2018

Aquest article està dirigit a totes les dones que volen conèixer-ms profundament i, per a tots aquells homes que volguessin comprendre una mica msa les dones que formen part de la seva vida.

Totes les dones en algun moment de la vida hem personificat diferents papers o rols socials, sigui perquè calia fer-ho o perquè així ho vam asseure. Aquests patrons de conducta o desig que sorgeix del que ms profund del nostre ésser és cridat per la psiquiatra junguiana Jean Shinoda Bolen com arquetips. Aquests arquetips són com pautes de comportament que determinen les nostres reaccions, decisions i sentiments. Aquesta experta psiquiatre va realitzar una classificaci d'aquests patrons de comportament, arquetips, en tres grups de set tipus de deesses que viuen a nosaltres o millor dit prototips que personifiquem al llarg de la nostra vida. I gràcies als quals es pot aconseguir una entesa més exacte sobre les nostres actituds o desitjos.

Aquest arquetip és com una mena de "força interna" que afecta tant el que fem com el que sentim. És per això que un coneixement més profund del tema pot ajudar-nos i auxiliar als homes a entendre una mica més la nostra manera de pensar i sentir enfront de determinades situacions.

L'experta psiquiatre pren, per poder explicar aquestes forces internes de les dones, a les Deesses Gregues com la personificació o representació simbòlica d'aquestes forces. D'aquesta manera, Jean Shinoda afirma que les forces internes serien els arquetips, acabo incorporat per Jung, o patrons que diferencien una dona d'una altra.

Reprenent les palabas de Jean Shinoda Bolen "La perspectiva junguiana m'ha fet conscient que les dones estan influïdes per poderoses forces internes, o arquetips, que poden ser personificades per les deesses gregues. I la perspectiva feminista m'ha proporcionat una comprensió de com les forces externes, o estereotips -els papers als que la societat espera que la dona s'adapti -, reforcen alguns patrons de deesses i reprimeixen altres. Com a conseqüència, jo veig cada dona com una "dona intermèdia": impulsada des de dins per arquetips de deesses i des de fora per estereotips culturals ".

Què simbolitzen les Deesses?

Les deesses són imatges internes. Són arquetips, papers internament predeterminats, els quals poden activar, mes d'un, en una dona. Les deesses gregues són imatges de dones que han viscut en la imaginació de la humanitat durant milers d'anys. Aquestes deesses personifiquen patrons de com són les dones, desafiant històricament a la societat tradicional que sempre van determinar un concís repertori de comportaments dels quals poden prendre / realitzar i no uns altres. Aquestes deesses són belles, fortes, valentes, guerreres, poderoses, amants. Estan motivades pel que realment els importa. Representen patrons intrínsecs o arquetips que poden conformar el curs de la vida d'una dona. Aquestes deesses es diferencien unes de les altres. Cadascuna té els seus trets positius i potencialment negatius. Els seus mites mostren, justament el que és important per a elles i expressen amb metàfores el que una dona que se'ls sembli pot fer. Cada deessa grega de la muntanya Olimp era única, i algunes d'elles antagòniques entre si, la qual cosa expressa Jean Shinoda Bolen és com una "metàfora de la diversitat i del conflicte interior de les dones, som complexes i multifacéticos".

Les deesses, totes elles, es troben de manera latent, en la psique d'una dona. Generalment una d'elles té el domini, però pot passar que diverses deesses competeixin pel control de la ment de la dona. Si passa això, és moment que aquesta prengui una decisió sobre quin aspecte d'ella mateixa vol expressar i en quin moment. Si no pren aquesta decisió, serà domeñada primer per un aspecte i després per un altre, de manera que serà totalment contradictòria en el seu comportament. Les deesses gregues, recorda Shinoda, també vivien, com nosaltres, en una societat patriarcal. "Déus masculins governaven la terra, el cel, l'oceà i el món subterrani. Cada deessa independent s'adaptava a aquesta realitat a la seva manera, separant-se dels homes, ajuntant-se als homes com un d'ells o retirant-se cap al seu propi interior. Cada deessa valorava una relació concreta era vulnerable i relativament feble en comparació amb els déus masculins, que podien negar-li el que ella volia i dominar-la. Així doncs, les deesses representen patrons que reflecteixen la vida d'una cultura patriarcal ".

Classificació de les Deesses

Jean Shinoda Bolen tom de la cultura grega 7 deesses i les classifico en tres grups:

  • deesses verges
  • deesses Vulnerables
  • Deesses Alquimistes o transformadores

El que distingeix a cada grup són les pròpies motivacions, les formes de consciència, l'actitud cap a la vida i els altres, la necessitat d'afecte i per descomptat, la importància que cadascuna li dóna a les relacions. Cal tenir en compte que en la nostra psique, poden activar diverses deesses alhora.

Les deesses de cada dona com a Eina de comprensi interna

1) LES DEESSES verges: ARTEMISA, ATENEA I HESTIA

Aquest grup de deesses verges est constituït per Artemisa, deessa de la caça i de la lluna; Atenea, deessa de la sabiduray de l'artesana; i Hestia, deessa de la llar i dels temples.

Aquestes dones, cadascuna a la seva manera, representa per la psicologia femenina els aspectes actius, independents i de no relaci.

D'aquesta manera els arquetips que tendeixen cap a fora i per tant cap a l'assoliment d'objectius concrets, estan a càrrec d'Atenea i Artemisa. Per la qual cosa, la tendència d'anar cap a dins est en mans d'Hestia.

Les tres representen impulsos interns en les dones que tenen a veure amb la competència, amb la persecuci dels seus propis interessos, amb la resolució de problemes, amb l'expressió tant en el pla del llenguatge com el artístic, impartir ordre i ser contemplatives.

Parafrasejant Jean Shinoda Bolen qualsevol dona que senti o ha sentit que necessitava un lloc per a ella mateixa, que hi hagi sentit a la naturalesa com la seva pròpia llar, que apreciï la soledat o gaudeixi el investigar o esbrinar com funciona alguna cosa, llavors aquesta dona posseeix alg n tipus de parentiu o similitud amb aquestes deesses verges.

Verge fa referència a la manca de colonitzaci, possessi, per exemple quan un poble mai va ser colonitzat o una illa mai va ser penetrada, nomenada. En el cas de les dones refereix a una dona que no va ser colonitzada, presa per un home. Cal aclarir que aquest terme no només refereix al físic sinó també a l'aspecte psicològic.

2) LES DEESSES VULNERABLES: HERA, DEMÉTER I PERSÈFONE

Aquest conjunt està format per les tres següents deesses: Hera, deessa del matrimoni, Deméter, deessa de les collites, i Perséfone coneguda també com donzella, deessa i reina del món subterrani.

Aquestes deesses representen els rols tradicionals d'una dona en qualsevol tipus de societat, salvant aquelles cultures en què no hi ha aquests papers.

Aquestes funcions són: mare, esposa i filla.

A aquestes deesses li importa molt les relacions, de manera que la seva autoestima i estat emocional dependrà molt de la qualitat de les seves relacions vinculars. Com s'adonaran, aquestes dones necessiten satisfer el seu desig de relació. La seva necessitat primordial és l'afiliació.

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

CONTINUA: Què Deessa o Deesses ets tu? per Gisela S.

PART 2:

FONT: Bolen, JS (2012). Les deesses de cada dona: una nova psicologia femenina. Editorial Kairós.

Article Següent