LLEGAT: Allò que es deixa o transmet als successors, sigui cosa material o immaterial.
En el meu entendre, el desenvolupament de la Humanitat noms s'aconsegueix amb la suma dels desenvolupaments individuals. És evident que si totes les persones que estem en el món fóssim millors el resultat global seria el d'una Humanitat millorada.
Estic convençut que tots tenim l'obligació, moral i espiritual, de fer alguna cosa pel desenvolupament del conjunt de la Humanitat.
No és molt el que se'ns demana.
Si un està en un Procés de Desenvolupament Personal cada vegada és més conscient de la seva pertinença a aquest gran col·lectiu que habita el món, i de la indissolubilitat d'aquesta unitat intangible que formem, i cada vegada se sent un més participatiu en aquesta Empresa comú, i cada vegada comprèn amb més claredat que l'aportació al progrés i perfeccionament és més que una obligació i més que un desig: és una necessitat.
Si estàs d'acord amb el preàmbul, llavors és el temps que revisis la teva actitud respecte a aquest assumpte tan cabdal.
Què llegat deixaràs al món?
Tots estem capacitats per deixar alguna cosa.
No cal inventar un medicament miraculós -encara que seria molt interessant- ni fer el descobriment del segle -cosa que també seria d'agrair-, sinó aportar en la mesura de les teves possibilitats cosa que contribueixi a tan noble tasca.
El que fem i aparenta ser simple o poca cosa de vegades es converteix en grandiós i en alguna cosa que serà recordat per sempre, o en alguna cosa que transmetrà a un altre una tranquil·litat o felicitat o confiança en la vida i fe en l'avenir.
Penso en alguns somriures que, de vegades, ens canvien l'estat i ens reconforten l'ànim, i penso en alguns abraçades que ens han tret del pou del dolor o la desesperació, o penso en aquesta paraula amorosa que algú va pronunciar en aquell moment en què un estava sumit en la desesperança, o penso en l'acte generós o caritatiu que en alguna ocasió vam tenir envers altres, o penso en un gest d'amabilitat en el tracte quotidià, en una mà estesa, o en una mostra d'afecte de qualsevol tipus que vam donar o rebre.
Què llegat deixaràs al món?
Què pots fer?
Què vols fer?
Crec que tots li devem alguna cosa al món, per tantes coses que ens ha mostrat i permès gaudir, i tots li devem alguna cosa a la vida, per tantes coses i moments que ens ha donat.
"Qui no és agraït no és ben nascut". Així es diu. I és cert.
Hem d'escoltar a aquest Ésser bondadós que ens habita, a aquest Ésser que sap que ha de col·laborar amb el desenvolupament de la Humanitat i el benestar -o almenys el millor estar-dels altres.
Que cada un que ho desitgi aporti alguna cosa, el que pugui, que estem necessitats de tot: Caritat, somriures, abraçades, esperances, ajudes, acolliment, acompanyament, comprensió, empatia, afecte, amor ...
Seria grandiós, i un triomf en aquesta vida, si fóssim capaços de plantar llavoretes d'això mateix en la consciència dels altres.
I passarem a formar part com a col·laboradors en el pla diví per a aquest món, i el món -que res oblidats ens tindrà en la seva memòria.
Et deixo amb les teves reflexions ...
Autor: Francesc de Sales
VIST A: http://buscandome.es/index.php?action=forum
