Que aquest Missatge del Despertar toc ànima, amb el desig profund d'Amor, Llum i Armona per a la teva vida.
El món que aoramos
Un diumenge a la tarda, dos matrimonis amics compartien la sobretaula al costat del restaurant encara ple de carn fumejant, mentre els nens corrien rient pel bell parc de la casa de cap de setmana. La xerrada transcorria amena passant d'un tema un altre entre postres, copes de vi i cafè ...
-Sí, és veritat que el món ha avançat positivament en molts aspectes -va afirmar Adolfo, l'amo de casa- però no em van a negar que abans es vivia millor!
-Estic totalment d'acord! - va coincidir Arturo, el seu amic de la infància -et recordes quan érem nois ?, res d'alarmes ni seguretat les 24 hores, a l'estiu podíem deixar la porta de casa oberta tota la tarda perquè corregués aire!
Plens d'enyorança i fent honor al clàssic "tot temps passat va ser millor", comentaven com diverses dècades enrere la gent era solidària i ajudava a qui ho necessitava com una reacció natural, recordant que ningú es quedava amb el que no era propi sense convertir-se per això en l'heroi mediàtic de la jornada o el fet que no hi havia nens amb fam pels carrers.
Aquesta mateixa nit quan tornava al seu departament del centre de la ciutat, Arturo es va aturar amb la seva família en un restaurant a comprar menjar per emportar. En sortir del local, murmurant divertits perquè s'havien equivocat cobrant a faltar, la petita filla de la parella es va desprendre de la mà de la seva mare per acariciar a un gosset brut, flac i d'aspecte trist que es va acostar remenant la cua. Amb moviment brusc el pare va alçar a la nena de sis anys, foragitant l'animal amb amenaces; aquest confós i buscant una altra carícia es va aixecar recolzant les seves potes davanteres a les cames de l'home, el que li va valer un fort cop de peu.
Un cop al vehicle va reprendre a la nena per la seva distracció.
-No es toquen els animals del carrer Sofia, aquest gos sarnós podria haver-te mossegat, qui sap que malalties té!
-No és gos papi, és gossa, a la medalleta deia Lady, ha d'estar perduda. Podem ajudar-la? - va demanar la petita.
El pare encara preocupat pel que podria haver succeït es va negar, argumentant raons de seguretat, higiene i salut, concloent amb que per això segurament existien entitats protectores d'animals que s'encarregarien del vagabund.
A l'aturar-se al següent semàfor, quan un nen vestit amb parracs es va acostar a l'automòbil, l'home i la seva dona van tancar immediatament les finestretes ignorant alhora que comentaven disgustats la inseguretat amb què es viatjava i com en un descuit podien robar els seus rellotges.
-Em sembla que aquest nen no volia robar mami -va suggerir Sofia des del seient posterior- va dir que volia monedes per comprar-se un sandvitx ...
La mare li va explicar a la seva filla el risc de permetre que aquell nen s'acostés, ja que no coneixien les seves veritables intencions i com alguns adults s'aprofiten manant-los a demanar per després prendre'ls els diners; agregant que encara que li feia pena, d'aquesta manera el noi aprendria que a la vida les coses s'obtenen treballant.
Estant a poques quadres del seu edifici, van quedar atrapats en un embús de trànsit causat per un conductor que intentava empènyer sense ajuda el seu cotxe avariat mentre guiava el volant de costat amb la porta oberta cap a la vorera; Arturo igual que els altres automobilistes es va quedar còmodament instal·lat al seu seient fent sonar la botzina, instant al fet que es donés pressa, urgit per arribar a la llar abans que es refredés el seu sopar.
Un parell de mesos més tard, la família va viatjar de vacances d'hivern a la ciutat de Sant Martín dels Andes, al sud del país. La tarda en què tornaven d'una excursió a la Muntanya Lanín, a l'acte que havien rentado se li va danyar un pneumàtic. Mentre Arturo es disposava a canviar la roda amb dificultat a causa del gel que cobria les vores del estret camí, remugant indignat per no comptar amb ajuda davant tal situació, la nena es va posar a córrer pels voltants allunyant-se abans que els seus pares poguessin notar-ho .
Quan Sofia va voler tornar, desorientada va començar a caminar en sentit oposat cap al bosc; a l'adonar-se que estava perduda va posar a plorar demanant ajuda i ensopegar amb l'arrel d'un arbre rodant costa avall per un pendent empinada. Espantada, amb fred i un dels seus genolls ferida per la caiguda, va cridar sobresaltada quan un animal se li va aparèixer des d'uns arbustos. El pànic va donar pas a l'alleujament quan un petit gos es va acostar movent la cua amistosament, i després de llepar-li la ferida es va recolzar al costat d'ella proporcionant abric.
Unes hores després, la noia s'abraçava amb els seus pares que havien estat desesperats buscant-la amb la valuosa col·laboració del guarda parcs.
Mentre gaudien de l'hospitalitat del guardià assaborint una tassa de xocolata calenta davant a la llar de la seva cabana, Sofia va relatar emocionada la manera en què el valent gos l'havia ajudat adonant-se que ho necessitava.
Arturo somrient condescendent davant la innocència de la seva filla li va explicar que l'animal havia fet el que dictava el seu instint, amb la qual cosa la nena va quedar una mica decebuda.
El guarda parcs es acuclilló davant de la nena per parlar-li, posant al gosset en els seus braços:
-No obstant, jo crec que el seu instint hagués fet que tornés a la cabana per aixoplugar-se del fred i gaudir del seu sopar, el que tu rescatista de quatre potes va sentir per tu es diu empatia.
-Què és empatia? - va preguntar curiosa mentre abraçava al seu afectuós heroi que no deixava de llepar-li les galtes.
-Empatía és la capacitat que tots tenim per identificar-nos amb les necessitats de l'altre, bonica- va respondre el guarda parcs - si bé la ciència sosté que l'única espècie amb raonament és l'home, tots en el regne animal tenim capacitat per sentir. Potser si l'ésser humà apartés la ceguesa que li provoca sentir-se superior a altres espècies ... podria tornar a Veure amb el cor a qui té davant. La teva nova amiga coneix bé el que és sentir-se sola, amb por i lluny de casa, fa uns mesos quan la vaig trobar a Buenos aires estava perduda, ferida i necessitant afecte. Per cert, no han estat formalment presentades ... Sofia ella és Lady.
Si recordem les nostres pròpies experiències per aconseguir empatia i ajudar a qui ho necessita com a prioritat ... llavors els éssers humans deixarem d'enyorar el passat, per passar a construir el present feliç que tant anhelem
En memòria de Lady, la millor Amiga que vaig tenir a la vida; qui durant 20 anys es va dedicar a ensenyar-me a obrir el meu cor a l'amor incondicional, en compartir, al perdó, a l'alegria per les coses més simples, al significat de la paraula empatia ... i encara avui segueix fent-ho a través de la llum que va sembrar en la meva ànima.
Si vas accedir a aquesta publicació per altres mitjans i vols rebre Missatges del Despertar al teu Safata d'entrada en forma gratuïta, et pots subscriure enviant un mail a:
Assumpte: "Vull rebre missatges del despertar"
