Quotidianament ens movem entre estructures, ja sigui estructures internes: formes de comportament, codis o creences predeterminades, formes de reaccionar davant d'una situació, etc., com a estructures externes fixes: fer cada dia una mateixa cosa, repetir una rutina, tenir cert esquema de moviment diari. Entre l'extern i l'intern formem la nostra vida, i ens vam presentar davant del món segurs que sabem qui som i què fem.
En general així passa la vida, transcorrent entre preferir el conegut (el segur) abans que allò que no sabem cap a on ens porta.
La vida estructurada i segura ens limita la capacitat d'explorar tots els potencials que tenim com a éssers físics i espirituals.
El pitjor temor humà, el seu pitjor fantasma, és perdre la seguretat en si mateix, és no saber qui és en realitat. I per no perdre, es recorre a milers de patrons que estructuren la vida, que "contenen" i m'asseguren que existeixo. Si no tinc això, la meva existència en què se sostindria?
Habitualment repetim codis, patrons, vicis de vida que es transformen en hàbits i defineixen la nostra manera de ser, de relacionar-nos amb els altres, i d'estar al món. Repetir-los porta a una seguretat interna que moltes vegades és insana i fins causa infelicitat, però tot i així aquests patrons es repeteixen perquè ofereixen en una pseudo seguretat psicològica, física, material, etc. que ens diu: "ets aquí, ets així, tens això, vols aconseguir allò ..."
És clar que molt del que podem fer diàriament pot tenir sentit, aportar creixement i fer-nos més feliços. Però molt del que repetim sense qüestionar, a més que moltes vegades no té sentit ni aporta al veritable creixement, també ens manté en un estat d'infelicitat i insanidad.
Parlo d'aquells patrons, codis interns, vicis recurrents que diàriament, o de tant en tant, repetim sense aturar-nos a veure si són sans o ens donen aquesta, o si podríem canviar-los per altres, o definitivament quedar-nos sense ells.
Per descomptat que sovint molt del que repetim i que és insà, forma part del nostre inconscient. El defensem, el justifiquem, ens aferrem a això per no canviar, perquè conscientment no ens adonem que sense això seriem més feliços.
Així ens trobem sent un còctel d'idees i patrons que ens defineixen la vida ia nosaltres mateixos. Sabem que pensem així, sabem que això ens indigna, sabem que no suportem certs temes, sabem que tal tipus de persona no és del nostre grat, sabem que la paciència no és el nostre fort, sabem que aquest és el meu treball, o aquella la meva professió, sabem que tenim casa, acte i fills, sabem que ...
Ens definim, estem segurs, si, però també ens limitem.
Amb una mica d'aquí, una mica d'allà, aparec. Sóc part del món, es qui sóc i on vaig. Em endurezco per presentar-me davant el dur món físic. Guanyo un lloc, però hi ha alguna cosa que perdo ?, hi ha alguna cosa de mi i del món que deixo d'explorar?
Per explicar-me millor vaig a crear un simple i clar exemple que pot ocórrer-li a qualsevol.
Imaginàriament creiem a un personatge: "Jase".
Jase s'aixeca cada dia i realitza el seu ritual del matí. Jase és feliç preparant el seu cafè i els seus pans amb dolç i mantega. Què joiosa és el seu matí en saber que s'aixeca abans d'anar al seu treball i repeteix aquest ritual, que li dóna plaer als seus sentits més bàsics.
Jase pateix d'estrès, en general és nerviós i ansiós. Sap que la meditació i ioga a la matí a l'aixecar seria una activitat molt saludable per emprendre el dia amb una altra energia.
També sap que per la seva salut seria molt sa esmorzar més lleuger, evitar el cafè i prendre en el seu lloc un suc de taronges.
No obstant això continua repetint el de sempre. Jase té una rutina, una viciosa rutina, i al repetir-la troba un transitori plaer. Troba una seguretat de que està "fent el que vol i el que tria".
Profundament Jase no és feliç, i constantment es troba en una inconformitat del món i de la vida. Repetir aquests rituals, sense adonar-se'n li dóna sentit a la seva existència. Què faria ell si ens els hauria?
Si és infeliç i se sent insatisfet internament, potser l'extern li del que no troba dins.
I així repeteix a l'aixecar-: menjar abundant, omplir l'estómac, tapar les angoixes i continuar. Es va a la feina i allà també té els seus codis en els quals es mou: Entre el mal humor, ansietat i nerviosisme realitza les seves rutines, que fa perquè les ha de fer.
Jase està triant viure entre patrons que ho fan infeliç. Per què? Per què un dia no s'aixeca i realitza un exercici de meditació i esmorza més lleuger? Per què un dia no avalua el seu caràcter que tant mal li fa a la seva salut i el seu entorn? Per què no prova està possibilitat?
Jase creu que tria, creu que fa el que vol, quan en realitat està pres per patrons que en realitat mai va triar. Es va construir entre actes inconscients que avui ho rigiditzen i emmalalteixen.
Requeriria de molt esforç conscient canviar i prendre una nova decisió de vida. Requeriria una autoavaluació interna, un treball d'amor i cura cap a un mateix.
La seva voluntat és feble, i ell deixa que la seva voluntat ho prengui. La seva por és fort, i no li permet albirar un camí diferent: No s'anima a veure què passaria si deixa anar aquests patrons i realitza alguna cosa nova.
Es manté en una comoditat del no esforç, i alhora el seu sentiment de inconformitat, li desperta un inconscient força autodestructiva. Cuidar significaria viure, i viure per a ell moltes vegades és un problema ...
Tots en algun aspecte vivim en codis i creences. Aquest exemple d'Jase és una forma de plasmar el que en major o menor mesura està succeint amb la nostra forma de viure. Aquests codis que repetim per descomptat no només són alimentaris. En aquest cas apareix en el alimentari, però en realitat no és més que una conseqüència d'un estat interior: passivitat, autodestrucció i desinterès per viure.
Aquests codis o vicis repetitius de vegades apareixen en el tenir certes actituds, cert caràcter repetitiu com ser impulsiu, caure ràpidament en el sentir víctima oa la negativitat, en la resignació, en la conformitat, en el mal humor, etc. Apareixen amb freqüència com a símptomes en el cos físic, però insisteixo, tenen arrel en un estat interior, així com també apareixen en el repetir una infeliç rutina com continuar en una feina que no gaudeixo, o sostenir una relació insana, o inclinació cap a allò material o cap a persones o actituds que em fan mal.
Cadascú pot sentir-se identificat en allò que continua sostenint tot i el mal interior que pot sentir. Una profunda visió interna ens pot ajudar a descobrir la veritat al respecte de cada un de nosaltres.
Tristament en la profunditat, moltes vegades viure infeliç és un càstig cap a si mateix. És una forma de manifestar un mal de estar viu i de negar la vida.
La vida no es farà ms curta si em nego a veure el que hi ha per aprendre. La vida no es farà msfcil si repeteixo sense pensar i sentir qu és el millor per a mi i per als que m'envolten.
En realitat no sms que un engaoa mi mateix, i això no fa ms que aturar-me en el meu creixement i determinar cmo viu meus dónes.
He triat la vida, i és un premi, no un càstig.
La invitacin és a una reflexi interna de com estic vivint la meva vida.
Observar la meva rutina, el meu ritme intern, els meus actes de forma conscient. Conèixer els patrons de desgana, de destrucci, de sabotatge, de comoditat, que comanden la meva existència, limiten la meva capacitat com ser Espiritual i no em permeten viure la veritable vida. Una vida plena de benediccions, que no és esforç, que flueix en la espontaneïtat de l'inesperat. Noms una visi limitada d'ella, fa pensar que hi ha alguna cosa a témer. Si no solt, si per un instant no deixo un espai per a noves històries, seguir transitant sobre les petjades del camí de sempre.
Qui transcendeix la terra coneguda, els paisatges de sempre, trobar horitzons que jams Imaging conèixer.
No cal canviar tot d'un dia per l'altre, però es pot començar amb petits detalls que comenzarna obrir un nou camí. Despertar i fer a la dem alguna cosa que quotidianament no faig, donar-li lloc a la creativitat, a l'inesperat que sorgeix de trencar els hàbits que normalment repetim. És preguntar-Qu passaria si avui no faig això i faig una altra cosa ?; Qu passaria si en comptes d'actuar impulsivament com sempre ho faig, avui respir i sento cada acte com una meditacin, i després acte?
Qu passaria si en comptes de frustrar-i negar-me davant d'un problema, el bord amb optimisme i creativitat?
Qu passaria si sóc feliç?
Pot ser que la pseudo seguretat desaparegui, però en el seu lloc descobrir un sentiment, un estat interior que poques vegades va sentir: Aparèixer la veritable felicitat que no est emmarcada en cap situació, sinó que est viva, respira al costat del meu. Això és el ms segur que tenim.
Si habitualment sóc negatiu davant els problemes qu passaria si avui tinc una actitud diferent? Puc? Ms encara vull tenir una actitud diferent? O en aquest lloc de no canvi em trobo amb el meu petita felicitat que no he de fer massa esforç?
Lamentablement ja des petits, ens han educat a repetir. I el repetir tenia els seus premis i els seus privilegis socials. I ara sent adults davant quin estem rendint la nostra vida?
No hi ha un ésser social que em felicitarà per repetir sense qüestionar-me. Ni hi ha alguna cosa de mi que té un benefici per autoengañarme o autodestruirme.
Sóc jo amb les meves decisions qui passa de ser alumne a ser mestre de si mateix.
És el meu Ésser Espiritual intern qui necessita espai creatiu per existir.
La vida no és mecànica, l'ésser humà no és un ésser mecànic. La vida és impredictible. Encara que lluitem per mesurar-la, quantificar-la, aturar la vellesa, malalties, morts, la vida constantment ens recorda que no hi ha plans ni estabilitat que es pugui signar, que es pugui comprar.
Demà no existeix, avui és el moment de ser autèntics i animar-nos a trencar els codis, creences i vicis de vida que repetim, ens fan nfelices i detenen el que veritablement som.
Autora: Nancy Ortiz
Creadora del curs "Els Nens d'Avui"
www.caminosalser.com/nancyortiz
Editora de www.caminosalser.com
Edició i correccions: Sebastià Alberoni - www.caminosalser.com
