L'any 1970 es va desenvolupar a Barcelona el Primer Congrés de Sofrologia, dedicat a les medicines d'Orient a Occident, participant més de 40 països, es va incloure la bandera tibetana, ja que van participar el metge Yeshe Donden i el secretari particular, Gyatsho Tshering del Dalai Lama. Per boca dels tibetans es va llegir un missatge al Dalai Lama, el qual ha visitat Espanya en gairebé una desena d'ocasions des de llavors i en cap cas ha estat rebut per una autoritat del govern de Catalunya o del govern espanyol.
Aquest és considerat el context en què va néixer l'acostament al budisme de Barcelona, en el qual cal incloure alguns dels intel·lectuals espanyols del moment com Raimon Panikkar (1918-2010), filòsof i teòleg bon coneixedor del budisme i de les tècniques de meditació que va publicar treballs sobre el tema des de mitjans dels seixanta. Amb tot, a Barcelona en aquests moments el budisme era una pràctica desenvolupada en petits col·lectius que funcionaven sense una estructura determinada.
Al gener de 1977 es va produir la visita a Barcelona del destacat mestre tibetà Akong Rinpoché (1939), tant per a impartir ensenyaments budistes com per al desenvolupament de Rokpa *, l'ONG que dirigeix i que forma una xarxa mundial molt activa en l'ajuda al Tibet (www.rokpa.org). Va començar per tant en aquest moment el seu camí el budisme tibetà de l'escola Kagyu i el centre Karma Kagyu de Barcelona, que en l'actualitat es denomina Samye Kzong (www. Samye.es). Lourdes Clapés, figura clau en el desenvolupament del budisme tibetà al nostre país, va convidar el 1976 a Akong Rinpoché a visitar Espanya, Lourdes havia pres refugi com budista al 1975 a França .- (· prendre refugi significa iniciaciarse com budistia practicant) Pràctica clínica que utilitza tècniques de relaxació inspirades en la hipnosi i en doctrines orientals.
que el 1987 va optar pels vots de monja budista, més tard reconeguda com a mestra budista amb el nom de Lama Tsondru Zangmo. Karma Kagyu va ser la primera comunitat budista que es va registrar al Ministeri de Justícia com a confessió religiosa i ho va fer en l'any 1982 sota el nom de "Karma Kagyu del budisme tibetà" i que ha crescut a tot el territori espanyol amb una gran xarxa de centres. Des de 1998 compta a més amb un centre de recessos a Catalunya anomenat Samye Dechi Ling, en què per primera vegada a Espanya es va desenvolupar el tradicional retir de Kagyu de 3 anys, 3 mesos, de 2003 a 2007.
L'entrevista realitzada a Florencio Serrano, actual president de la Federació de Comunitats Budistes d'Espanya, ens aporta i confirma aquesta informaci:
El Budisme es fa estable i visible en Espaaa partir del 1977, sent molt curiós cmo a través
d'un Congrés Mundial de Sofrologa celebrat a Barcelona el 1970, es presenten per primera vegada exposant coneixements de medicina tibetana, el metge Yeshe Donden i el secretari particular del Dalai Lama, Gyatsho Tshering.
Florencio Serrano tamb ens aporta la informació que el primer mestre que visito Barcelona, per continuar una activitat budista va ser el mestre tibetà Akong Rinpoch el 1977, desprs li seguiran Taisen Deshimaru en seva breu visita a Barcelona el 1981.
A través de l'entrevista realitzada al lama del centre budista Tara, sabem que el mateix mestre resident al centre de Barcelona, Lobsang Tsultrim, va ser el primer lama tibetà establert a Barcelona per petició dels nombrosos disc pulos que tenia a la ciutat comtal. Va ser el primer mestre tibetà que va arribar per residir al nostre pas, l'any 1981, tot això sota el beneplcito del Dalai Lama i del seu mestre Tsong Rinpoch. Informaci reafirmada pel monjo que li va acompanyar en aquest moment, Wangchen, actual director de la Casa del Tbet:
Hi ha un centre budista a Ibiza.En Barcelona buscaven un lama resident amb traductor per obrir el primer centre budista tibetà.
Albert Vinyoli, fill del poeta catal Joan Vinyoli.
Estudis Tibetans, el seu pare era amic de Jordi Pujol i aquests en conjunt van ajudar i van donar Facilitats al lama Gueshe Lobsang (Centre Tara) a residir a Nagarjuna, ja que a Barcelona estaven molt interessats en tenir un lama resident.
El centre budista Tara, és un centre de pràctica budista situat al centre de Barcelona que té com a finalitat preservar i transmetre la filosofia de Buddha de la mateixa manera que la majoria dels centres budistes, al centre viuen el lama, Lobsang Tsultrin i el seu assistent, la monja espanyola Encarna López, ordenada monja budista a l'any 1981.
En general es pot dir que els centres de budisme estan dedicat a la difusió dels ensenyaments del Dharma (o els textos budistes), l'estudi i la meditació sobre els textos, l'estudi de la llengua tibetana, oració (puya * o dies de pràctica) i activitats que mantinguin una relació amb la pràctica del budisme com a línia espiritual i la seva cultura.
Alguns centres, com ara Padma Ling, situat al centre de Barcelona, té un programa d'activitat humanitària dedicat a l'apadrinament de nens i refugiats tibetans a l'Índia, un projecte d'assistència sanitària a Orissa (Índia), un pla de sanejament de les aigües, etc. És a dir depenent de la magnitud del centre aquests es dediquen exclusivament a l'estudi i pràctica dels textos del llinatge al qual pertanyen o la seva missió va més enllà desenvolupant activitats de caràcter social ja sigui en el si de la ciutat de Barcelona, al Tibet oa Índia.
Les figures de mestres tibetans visitant la ciutat de Barcelona és constant però com a residents d'importància caldria ressaltar aquestes dues figures a la ciutat de Barcelona: Lobsang Tsultrim (Centre budista Tara), Thubten Wangchen (Casa del Tibet).
PRINCIPALS CENTRES D'BUDISME TIBETÀ A BARCELONA
Wangchen, Thubten 6 de maig de 2013, via correu electrònic. Catalina Álvarez Alonso. Relació d'entrevistes pàg. 20 - 21. LÓPEZ, Encarna (monja budista) 16 d'abril de 2013 Barcelona, via correu electrònic. Catalina Álvarez Alonso. Relació d'entrevistes, pàg. 13. Bodhicharya: (http://bodhicharyaspain.blogspot.com.es), es tracta d'una associació sociocultural d'ajuda humanitària que funciona sota la direcció espiritual és Ringu Tulky Rinpoché. És una organització internacional no lucrativa que coordina les activitats a tot el món per preservar i transmetre els ensenyaments budistes, promocionar diàlegs interculturals, educacionals i projectes socials. Direcció a Barcelona: c / Fraternitat, 27, Gràcia, 08012 Barcelona.
Camí del Diamant, llinatge karma kagyu: (www.budismocaminodeldiamante.org), pertany a un dels 12 centres fundats a Espanya pel Lama Ole Nydahl i és un dels 600 existents al voltant de tot el món, el centre es troba sota la direcció espiritual de la XVII Karmapa Trinley Thaye Dorje. Un centre obert a tots aquells que vulguin conèixer i endinsar-se en la meditació. Direcció: c / de les Flors115, baixos, 08024 Barcelona.
Centre Chökorling: (www.rigdzin.es), inaugurat el 2008 és el punt de reunió de la sangha espanyola de la internacional Nygmapa Rigdzin Comunity. El centre de budisme segueix els ensenyaments de Namkha Rinpoché. Direcció: c / Sant Jordi 27, 08100 Mollet del Vallès.
Cercle Niguma: (www.lamatashi.org), La Comunitat Cercle Niguma, inscrita al Registre d'Entitats Religioses núm 1626 SG / A, pertany al llinatge Shangpa i Kagyu, sent la seva directora espiritual la Lama Tashi Lhamo. S'organitzen cursos, conferències del lama Tashi Lhamo així com d'altres lames, o mestres connectats amb el llinatge Kagyu. Es tradueixen textos budistes i promouen la meditació, en col·laboració amb altres entitats anàlogues.
Lama Tashi Lhamo, és una reconeguda mestra espanyola de meditació. Va realitzar sota la direcció de Kalu Rinpoché la retirada de tres anys necessari per assolir la categoria de Lama i des de llavors ha seguit perfeccionant sota la direcció de Khenpo Tsultrim Gyamtso Rinpoché, un dels més importants mestres vius de l'escola Kagyu del budisme tibetà. Direcció: c / Varsòvia 52 baixos, Barcelona.
CPTM- Nagarjuna: (www.nagarjunabcn.org), un Centre d'Estudis Tibetans. El centre Nagarjuna de Barcelona està afiliat a la Fundació per a la Preservació de la tradicció Mahayana (FPMT), una organització internacional fundada pel Lama Yeshe i el director espiritual és Lama Zopa Rinpoché. Segueix el llinatge de la tradició Gelugpa del Lama Khapa i el màxim representant és el Dalai Lama. El centre Nagarjuna és una entitat de caràcter no lucratiu, es troba inscrita en el Ministeri de Justícia a la Direcció General d'Afers Religiosos amb el número 158-sg. I membre de la federació budista espanyola.
L'institut Nagarjuna va ser fundat l'any 1981 pel Lama Thubten Yeshe, sota la tutela del Dalai Lama. Juntament amb altres escoles de budisme preserva les principals escoles de budisme: la mahayana o universal i el tantrayana *.
Les principals funcions del centre de budisme Nagarjuna són: "Presentar la filosofia, psicologia i pràctica del budisme tibetà en un llenguatge occidental i amb un esperit actual i obert de manera que ens permeti adaptar-lo a la nostra vida quotidiana".
S'organitzen cursos i seminaris de filosofia, practica i meditació que van des dels nivells més bàsics, fins als nivells més avançats i de major aprofundiment. Direcció: c / Roselló 298, Ppal. 2a, 08037 Barcelona.
Dharmadhatu (associació): (www.dharmadhatu.es), el centre contribueix al coneixement, pràctica i transmissió dels ensenyaments del Buddha Sakyamuni i facilitar la seva aplicació a la vida diària. Pertany al llinatge del Lama Tsong Khapa i la guia del Dalai Lama. L'eix vertebrador del centre és pràctica integrada i d'estudi, meditació i aplicació, de les tres vies: alliberament, mahayana i tantrayana. Tot això amb una actitud dogmàtica i oberta a les aportacions d'altres escoles i llinatges budistes que els complementen i enriqueixen. El programa educatiu, es troba sota la direcció de Basili Llorca, president fundador del centre.
S'imparteixen formació i pràctica del Dharma i la meditació mitjançant cursos, tallers, sessions de pràctica i intensius, conferències, cinefòrum. Direcció: c / Castillejos 274, 08025 Barcelona.
Dharma Neru, centre de meditació vipassana *: (www.neru.dhamma.org), es tracta d'una fundació privada creada l'any 1999. El centre segueix la meditació vipassana tal com l'ensenya el mestre Goenka en la tradició de Sayagyi O Ba Khin. Direcció: c / Els Bruguers, 08460 Palautordera.
Dzoghen Namhkai Norbu: (www.dzogchen.es), associació cultural de la Comunitat Dzogchen * d'Espanya. La Comunitat Dzogchen està formada per persones que interessades en el seguiment i la pràctica dels ensenyaments Dzogchen. Va ser fundada per Chögyal Namkhai Norbu a Itàlia en la segona meitat dels anys setanta i es va desenvolupar ràpidament en diversos països de tot el món, adquirint una dimensió totalment internacional. Els membres estudien i practiquen aquests ensenyaments segons les seves capacitats individuals. Direcció: c / Passatge de la Pau 10 bis, 3r 1a, 08002 Barcelona.
Nangsang: (www.nansang.es/portal), centre de filosofia budista: Aquest centre de budisme està dirigit per Pargang Rinpoché. Els objectius del centre són la difusió, l'estudi i la pràctica i la meditació de la filosofia budista mahayana. Direcció: c / Gran Via de les Corts Catalanes 576, 4t 3a, 08011 Barcelona.
Padma Ling: (www.padmaling.org), funciona sota la direcció de Yetrul Jigme Rinpoché. Amb caràcter d'associació i centre de Dharma, desenvolupant estudis de budisme tibetà dins del llinatge Rigpa del budisme vajrayana.
L'associació Padma Ling va ser fundada per Rinpoché en l'any 1997 per promocionar als seus estudiants una plataforma que els permetés accedir als seus ensenyaments així com la formació de la pràctica espiritual a través de l'organització de recessos, ensenyaments, conferències, etc. Padma Ling a Barcelona va ser inaugurat l'any 2001. Un altre aspecte de les activitats de l'associació és sostenir les tasques humanitàries que Rinpoché porta a terme a Orissa (Índia): apadrinaments de nens, ancians, sistemes de potabilització d'aigua, escoles, dispensaris, etc. Direcció: c / Sant Pere Més Alt 68 3r, 08003 Barcelona.
Sakya Gephel Ling: (http://sakyagephelling.wordpress.com), Centre d'estudis de budisme tibetà pertanyent al llinatge Sakya, inscrit en el Registre d'Entitats Religioses amb el número 664-sg. El director espiritual del centre és Sakya Trizin. L'objectiu principal del centre és ser un lloc per a la transmissió, pràctica i meditació dels ensenyaments Sakyas del budisme tibetà. Direcció: c / Trafalgar 50, 08010 Barcelona.
Serchöling: (www.sercholing.com), és un centre budista lligada a Dag Shang Kagyu i al budisme Vajrayana la tutela està sostinguda per Kyabje Kalu Rinpoché. El centre i la comunitat estan dirigits per l'autoritat espiritual del Lama Drubgyu Tenpa. Les seves principals activitats són els ensenyaments del Dharma, la meditació i els ensenyaments. Direcció: Passeig d'Amut 34, baixos, local 1, 08024 Barcelona.
Tara, comunitat budista mahayana: (www.centrobudistatara.com), pertanyent a la tradició del Dalai Lama. El centre budista Tara és una entitat sense ànim de lucre fundada pel lama Gueshe * Lobsang Tsultrim a petició dels seus nombrosos deixebles.
Va ser el primer mestre tibetà que arribo per residir al nostre país el 1981 amb el beneplàcit del Dalai Lama i del seu mestre Tsong Rinpoché. El centre té la finalitat de preservar i transmetre la filosofia de Buddha a través de diferents activitats com: ensenyaments, cursos, reflexió, meditació, grups d'estudi, entrevistes amb el lama, conferències, col·loquis, cinefòrum, etc. Direcció: Plaça de Gal.la Placídia 8-10. Ppal. 2a, 08006 Barcelona.
Com a centre de budisme tibetà amb caracterstiques diferents anomenem a: Casa del Tbet: (www.casadeltibetbcn.org), Casa de l'Tbet, no és pròpiament una instituci religiosa sinó cultural. Aquesta dirigida per un monjo Gelugpa i es va fundar en l'any 1994 pel Dalai Lama. Aquesta fundaci va néixer com una associaci cultural i solidària de caràcter no lucratiu. La seva finalitat és difondre al nostre pas la cultura autctona del Tbet en totes les seves manifestacions, considerant les seves possibles
aportacions a la societat i fomentar l'ajuda al poble tibetà. La Casa del Tbet tom forma de fundaci a l'any 2007. Actualment està dirigida directament pel monjo budista Thubten Wangchen. Direcci: c / Rosell 181, 08036 Barcelona.
Podem observar el visible ycntrica que es troba la fundaci Casa del Tbet a Barcelona, es tracta sobretot d'un centre cultural que fa a les vegades d'ambaixada simblica de Tbet o del Dalai Lama seva capdavantera a l'exili. Les activitats que ofereix són molt variades: meditacin, licitacions (oracions), celebracions de lluna plena, ioga i altres activitats de caràcter politic com manifestacions polítiques davant de l'ambaixada de la Xina quan es compleix l'aniversari de la invasió d'Tbet per part de la Xina. Thubten Wangchen, s'encarrega de promocionar la cultura tibetana, quedndose sempre en un marc neutral respecte al tema poltic.
En el seu text Budisme i Cristianisme al diàleg, Margarita M Pintos ens comenta com Wangchen desenvolupa un important paper de visibilizacion de la cultura tibetana a Barcelona i la resta d'Espanya ja que és el representant del Dalai Lama al nostre pas. És important remarcar el fet que el director de la Casa del Tbet, parla castellà i catal, de manera que l'esforç per la integració a Catalunya és reconegut.
L'any 1986 es va fundar Casa del Tbet (com associaci).
Per consell del Dalai Lama en ser Espanya un país catlico era millor no fer gaire soroll, és a dir no fer-se notar massa i per no crear conflictes. Casa del Tbet s'enfoco a donar a conèixer: la història, l'art i la filosofia de l'Tbet sense fer tant l'accent en el marc religiós.
Amb l'arribada de Dalai Lama a l'any 1994 amb la funció de impartir ensenyaments sobre Kalachakra es va fundar Casa del Tbet.
El director de Casa del Tbet en els seus discursos sempre vol deixar-nos clar, que el fet d'acudir a les pràctiques o meditacions en la fundaci no exigeix anul·lar el pertànyer o practicar la religi d'origen, sinó que aquestes són compatibles amb el budisme tibetà. Es tracta d'una tradició que permet la combinaci sense exigir al ciutadà una elecci per a la qual potser no est preparat o simplement no necessita.
Hi ha una representaci de les quatre principals escoles de budisme tibetà a Barcelona. Com representaci del l'escola Kagyu trobem el centre de budista Serchling o el monestir budista a Osca Dag Shang Kagyu, un lloc de referència en tota Espanya per al budisme tibetà. En representació de l'escola Gelugpa trobem el centre de budisme Nagarjuna. En representació de l'escola Sakya trobem el centre de budisme Sakya Gephel Ling i com a representació de l'escola Nyingma trobem el centre de budisme Padma Ling. Pel que trobem centres budistes tibetans dels quatre principals llinatges i les diferències radiquen principalment en la forma de la pràctica duta a terme per cada un d'ells, on en alguns centres predomina l'estudi filosòfic dels textos clàssics com pot ser el cas de els centre de budisme Gelugpa i en altres predomina l'aspecte més ritual com pot ser el cas dels centres Kagyu.
ESTUDI DE CAS: CENTRE BUDISTA PADMA LING
Els centres budistes són centres de reunió dels practicants de budisme.
Cada centre estableix el seu propi calendari de pràctiques (dies de pregària i meditació) i organitza els seus propis recessos o ensenyaments (estudi dels textos clàssics del budisme tibetà), determina si tenen lloc fora de la ciutat oa l'àrea metropolitana, i solen comptar amb la participació en general d'un mestre famós o conegut dins el llinatge al qual pertanyen. Totes aquestes activitats estan sempre coordinades per un mestre, lama, Rinpoché, etc., que no necessàriament s'ha de trobar a Barcelona, sinó que en moltes ocasions el mestre o director espiritual del centre pot trobar-se en Índia, al Tibet, estar establert en una altra ciutat europea o fins i tot trobar-se de visita o impartint ensenyaments en altres centres budistes.
Els principals centres budistes de Barcelona es troben dispersos al llarg de tota la ciutat i pertanyen a diferents tradicions del budisme tibetà, sent la seva seu més representativa la Casa del Tibet.
Els centres budistes no exigeixen cap compromís i estan oberts a totes les persones que vulguin conèixer el budisme.
Com a exemple estudiarem l'estructura d'un centre de budisme tibetà situat al cor de Barcelona, el centre budista Padma Ling, un centre budista pertanyent al llinatge Nyingma.
Actualment la seu de Barcelona es troba al Carrer Sant Pere Més Alt, aquest centre va començar com una associació vinculada a altres centres Padma Ling situats diferents ciutats europees i la associació va ser fundada l'any 1997 per Yetrul Jigme Rinpoché i amb el nucli o monestir a Orissa (Índia).
La seu de Padma Ling a Barcelona va ser fundada l'any 2001. La visibilització del centre budista des del carrer és molt discreta, podem observar les banderes budistes que pengen des del balcó del seu tercer pis però cap signe més ens indica la presència d'un centre de budisme a l'edifici, només a través de la seva pàgina web podem realment conèixer totes les activitats, contingut i pràctiques que es realitzen en el centre budista.
Aquest centre budista ha anat creixent de tal manera que s'ha transformat en un gran projecte a nivell internacional: Centre Ripa Internacional (RIC) la seu actual es troba a Ried (Suïssa) i que s'ha transformat en l'eix d'aquesta xarxa de centres per tot Europa.
El centre budista urbà Padma Ling, conté en la seva estructura un president, un tresorer, un secretari, persones que dirigeixen les pràctiques o meditacions budistes, etc. No hi ha un mestre resident al centre. A la seva pàgina web podem veure les dates amb activitats del centre (dies de lluna plena, dies de meditació, dies de reunió, etc.). Però l'estructura va més enllà i s'estén quan el mestre es troba a Barcelona impartint ensenyaments i s'ha d'organitzar un retir fora de la ciutat en algun lloc ampli per acollir gran nombre de practicants, generalment es lloga una masia o qualsevol lloc amb una gran sala i que es trobi mitjanament retirat per afavorir la concentració o immersió en els ensenyaments ia partir d'aquest punt s'ha d'organitzar el lloc, transportar tot el necessari (catifes, coixins, menjar, decoració, etc.), això juntament amb l'organització dels assistents que van als ensenyaments suposa una gran treball d'organització, treball en equip i esforç que es realitza sempre de forma altruista. Les persones que acudeixen als ensenyaments van, en general, de tot Espanya i també d'altres llocs d'Europa com ara Alemanya, França o Suïssa.
La durada de la transmissió d'aquests ensenyaments varia. Pot durar d'entre tres a quinze dies. Es gaudeix de llibertat per a acudir a totes les sessions o parcialment, ja que la participació és voluntària, llevat d'excepcions en què les pràctiques o ensenyaments impartits pel mestre exigeixen acudir al total dels dies sense excepció ja que la transmissió dels ensenyaments es podria veure afectada per aquest motiu.
El finançament dels centres budistes sol consistir en les aportacions voluntàries de socis, col·laboradors privats o fins i tot d'empreses els responsables són simpatitzants del budisme; aquestes aportacions poden ser també fruit de donacions ocasionals, herències, etc.
Generalment aquests centres estan registrats com: associació, centre cultural o fins i tot fundació quan el centre aconsegueix una major cobertura i creixement.
Actualment Padma Ling és una associació que pertany a la Fundació Ripa, la qual com hem esmentat anteriorment té la seva seu a Suïssa, lloc en el qual es realitzen recessos i ensenyaments a escala europea. D'aquesta manera s'ha aconseguit aglutinar els estudiants i també minimitzar els viatges del mestre, creant així un assentament ferm.
EL BUDISME TIBETÀ I LA LLEI DEL "NOTORI ARRELAMENT"
Al mes d'octubre de 2002 finalment arribava, després de diversos intents des de la federació de Comunitats Budistes d'Espanya, el reconeixement per part de l'estat espanyol del notori arrelament per al budisme. La importància en el sistema jurídic espanyol és que la obtenció del notori arrelament és un requisit necessari per a l'establiment d'acords de cooperació entre les confessions minoritàries i l'Estat Espanyol.
El notori arrelament a Espanya és una figura jurídica que apareix a la Llei orgànica de llibertat religiosa de 1980 a l'article 7: "L'Estat, tenint en compte les creences religioses existents en la societat espanyola, ha d'establir, si s'escau, acords o convenis de cooperació amb les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites en el Registre que per la seva àmbit i nombre de creients hagin assolit notori arrelament a Espanya. En tot cas, aquests acords s'aprovaran per la Llei de les Corts Generals ".
La FCBE remarca que la visibilització del budisme és necessari ja que en la realitat són els nombrosos centres de budisme existents a tot Espanya que es dediquen a l'ensenyament i pràctica del budisme per la qual cosa l'adequació de la legislació és necessària ja que és punt de partida per a acords amb l'estat, on s'estima que els practicants budista a l'estat Espanyol són uns 80.000, sense comptar els "simpatitzants" de la tradició budista. José Manuel López Rodrigo, president de la
Fundació Pluralisme i Convivència, dóna la visió sociològica del fet religiós espanyol i de com ha canviat des de l'època del règim de Franco fins als nostres dies; destacant el fenomen de la diversificació religiosa a Espanya.
Com podem informar-nos a la pàgina web de la Federació de Comunitats
Budistes (FCBE), (http://www.federacionbudista.es/), d'Espanya, amb la promulgació de la Llei Orgànica de la Llibertat Religiosa, es va produir la primera fita del desenvolupament legislatiu del principi de llibertat religiosa i de culte consagrat per la Constitució Espanyola. La decisió de crear una Federació Budista, es va adoptar l'any 1990, a l'empara de la Llei, inscrivint-se en 1995 en el Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia.
Els seus membres fundadors van ser la Comunitat per a la preservació de la Tradició Mahayana, la Confessió Kama Kagyu del Budisme Tibetà, la Comunitat Budista Soto Zen, l'Ordre Budista Occidental, i la Comunitat Dag Shang Kagyu.
Posteriorment s'han incorporat altres comunitats, i actualment es troben en tràmit d'admissió altres diverses.
La FCBE està composta per comunitats religioses budistes. De moltes d'aquestes comunitats budistes depenen al seu torn un gran nombre de centres de pràctica, constituïts legalment en diverses formes: associacions, fundacions, centres culturals, etc. El seu president actual és Florencio Serrano Prior.
La Llei de Notori Arrelament a Espanya del Budisme, va ser concedida pel Ministeri de Justícia el 18 d'octubre de 2007, aquesta Llei suposa el reconeixement per l'Estat de la presència fsica i extensió social d'una confesi n. Tamb la possibilitat d'arribar a acords amb l'Estat, i la presència a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa del Ministeri de Justícia. Les confessions que han obtingut aquesta declaració han estat: Islam, Judasmo, Església Evanglica, Església Ortodoxa, Església de Jesucrist dels sants dels darrers Das (mormons), Testimonis de Jehov, i el budisme.
La FCBE participa a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa, en l'àmbit de l'actual Subdireccin General de Relacions amb les Confessions (Ministeri de Justícia), per a la redacció de l'esborrany de la futura Llei de Llibertat Religiosa, en el qual s'integren la totalitat de confessions que tenen reconegut l'arrelament, a més de l'església Catlica. La FCBE manté relacions amb l'EBU (European Buddhist Union).
Aquesta Federaci no té cap tipus de finalitat o vinculaci poltica.
La FCBE es percep una sincera simpatia de la societat pel Budisme, sense pretendre captació ni proselitisme (aliè i contrari a les ensenyaments de Buddha), sinó d'incorporar valors tics i vivencials, una cosa del que tots, independentment de les seves creences puguin beneficiar-se.
Hi ha diversos requisits per a la pertinença a la Federaci, un d'ells és el tenir d'esperar tres anys des que es realitza el registre en el Ministeri de Justícia, un altre requisit és justificar de manera suficient la pertinença a un llinatge budista reconegut, que no deixa de ser un filtre per a grups que vulguin pertànyer a la Federaci per la positiva valoraci del budisme però sense tenir coneixements suficients de la religi.
D'altra banda no se sol porten un registre de les preses de refugi * i tamb puntualitzar que prendre refugi no obliga al practicant a la total renúncia de la seva altra religi si es donés el cas .
Sembla tractar-se d'un reconeixement que es basés en el nombre de seguidors de l'opció religiosa. L'òrgan que reconeix el notori arrelament és la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa del Ministeri de Justícia, aquest notori arrelament és un pas fonamental a l'hora d'obrir-se camí a la negociaci d'acords, encara que no implica autom ticament tal resultat, però realment el notori arrelament sense posteriors acords configura un fet simblico a l'espera de nous passos en aquesta direcci.
Un factor important a finals del 2007 és la fundaci d'una coordinadora budista, la CCEB (www.ccebudistes.org), que aglutina iniciatives i que el 2009 va signar un conveni amb la Generalitat de quatre anys, obtenint as financiacinpblica per a algunes activitats. La Generalitat catalana ha estat la única autonomia espanyola que ha posat en marxa una Direcci General dAfers Religiosos.
L'VISIBILITZACIÓ L'BUDISME TIBETÀ
Ara les fronteres que separen el budisme de les noves espiritualitats són tènues, el budisme és una opció religiosa poc estigmatitzada, on als budistes es els diferencia d'altres grups de forma positiva per a ells. En general els budistes solen dir que no tenen problemes de convivència, problemes que si han tingut per exemple, els musulmans. I d'altra banda tant la seva estètica com les seves propostes filosòfiques no solen disgustar, si no el contrari, se sol considerar en general un signe positiu de la persona el fet de ser practicant o simpatitzant del budisme:
Es pot dir en general que el budisme gaudeix de bona premsa. D'altra banda no se sol associar a l'estrangeria i el seu estigma, tot i que hi hagi cert nombre de mestres estrangers a Espanya, i encara que per descomptat no hi hagi dubtes que es tracta d'una religió estrangera.
Una de las razones por las que el budismo goza de buena prensa es porque no se suele asociar con estructuras de poder clerical, se suele pensar en el budismo como una opción religiosa muy centrada en lo individual, la autoayuda, también se asocia a celebridades con un cierto valor mediático, a la autorrealización, y donde gran parte de sus seguidores tienen una alta calificación intelectual o profesional y humana. Es decir, ser budista está bien visto a nivel social, humano e intelectual y esto es clave para la acogida social que recibe como religión:
PINTOS DE CEA-NAHARRO, Margarita, Budismo y Cristianismo en Diálogo, Colección Religión y
Derechos Humanos, Dykinson, Madrid, 2009. Pág. 157.
Pienso que sí, que está mejorando. Antes cuando los hijos iban a un centro de budismo los padres
o los abuelos se asustaban, ahora ya no. La situación está mejorando y la gente conoce más acerca del budismo, ya no tienen miedo.15
Por otro lado hemos de ser conscientes de todos los objetos simbólicos del budismo que nos rodean hoy en día, sin darnos cuenta han pasado a formar parte de la decoración de muchos hogares y comercios, donde estos objetos son valorados por su exotismo y por los valores éticos que reflejan.
Francisco Díez Velasco en su libro “Religiones de España; Historia y Presente” nos comenta que esta visibilización del budismo va más allá de la esfera privada y es común observar en muchos balcones de nuestra ciudad símbolos budistas como las banderas de oraciones colgadas en balcones o ventanas. Todo esto nos indica que la visibilización del budismo no tiene problemas ni impedimentos dentro de nuestra sociedad. Si pasamos por delante del centro Casa del Tíbet en Barcelona vemos claramente de que se trata, es un lugar totalmente expuesto a pie de calle, donde los viandantes pueden identificar que se trata de un centro budista, este centro se encuentra al lado de la iglesia de San Miguel y con la cual mantienen excelentes relaciones, tal y como nos comenta Wangchen, director de la Casa del Tíbet:
Por suerte, hasta ahora no hemos tenido problemas, estamos al lado de la iglesia de San Miguel y no tenemos ningún problema, de hecho tenemos muy buena relación con ellos, incluso con el
Monasterio de Montserrat y con la OAR.16
Los centros urbanos de práctica del budismo tibetano son los más numerosos y se suelen situar en zonas céntricas de las ciudades, de fácil acceso y sirven como lugar de práctica y reunión, en Barcelona tenemos, por ejemplo, Padma Ling, Centro Tara,
Casa del Tíbet, etc., en total más de una docena centros budistas en una ciudad que tiene una población de 1.615.448 habitantes.
Por otro lado encontramos los centros de retiro, situados en zonas apartadas o incluso un turismo extranjero para irse a India, Nepal o Bután, con este objetivo, profundizar en la práctica personal o conocer más de cerca la cultura. Incluso se llegan a crear redes de “turismo budista” dentro de nuestro país y así por ejemplo practicantes o
WANGCHEN, Thubten, 6 de mayo de 2013, vía correo electrónico. Catalina Álvarez Alonso. Relación de entrevistas pág. 23.
WANGCHEN, Thubten, 6 de mayo de 2013, vía correo electrónico. Catalina Álvarez Alonso. Relación de entrevistas pág. 23. simpatizantes del budismo tibetano en de Barcelona acuden a retiros de budismo en
Huesca (DSK), Alicante, Asturias, etc. Casa del Tíbet organiza cada año un viaje a India
y/o Bután donde los practicantes o no practicantes pueden acercarse a la cultura y la filosofía del budismo a través de la mano del director del centro, Wangchen, que llevaran a los participantes a través de una ruta por los monasterios y lugares más emblemáticos o con mayor importancia espiritual para el budismo de Tíbet. Todas estas actividades atraen a su vez a maestros de renombre internacional ya que la demanda de los occidentales por maestros originarios es cada vez mayor, es decir el budismo se abre totalmente, no solo físicamente con sus centro de práctica si no con sus actividades o dando a conocer su cultura y filosofía.
Un claro ejemplo próximo de este “turismo budista” dentro del territorio español y el más próximo a Barcelona es el monasterio de DSK en Huesca donde a parte de los numerosos practicantes o residentes budistas que podemos encontrar en el todo el área del centro, el espacio está abierto a visitas de turistas que pueden pasearse completamente libres por el espacio dedicado al templo, a la biblioteca, la estupa, etc.
Un lugar que se recoge como lugar de interés turístico como podemos comprobar en la página web de La Asociación Litera Turística, que agrupa a la mayoría de los propietarios de casas rurales legales de la comarca de Litera:
Todo ello nos muestra hasta qué punto el budismo tibetano que hasta hace unos años era visible de puertas adentro, comienza a exteriorizarse cada vez más y mostrarse socialmente, evidentemente el reconocimiento por parte del estado de la Ley del
Notorio Arraigo (2007) para el budismo ha sido de vital importancia para que se de esta apertura social del budismo, por lo que esta fecha que marco un punto de inflexión en esa visibilización.
Ya encontramos común que se realice un mándala tibetano de arena de colores por monjes de India, y que tras finalizar el mándala después de horas de trabajo este se deshaga y la arena sea vertida en el mar como signo por Chögyal Namkhai Norbu en Italia en la segunda mitad del desapego que predica la filosofía budista, pero lo más característico de esta práctica es que suele verse la presencia figuras políticas que asisten al acto de forma curiosa, figuras políticas que no vemos acudir a actividades o prácticas de otras minorías religiosas o al menos no tiene un impacto mediático, la construcción de este mándala suele ser una noticia en los medios de comunicación, y esto marca una notable diferencia conforme a como esta minoría religiosa en revisibilización del budismo en Barcelona y en toda España. Es importante remarcan aquí que esta acogida social o no rechazo social del budismo también se debe al no proselitismo que caracteriza a esta religión y por lo tanto el ciudadano acoge a los budistas en un marco de confianza y convivencia pacífica, donde cada uno puede mantener su espacio y convivir con la diferencia a través del respecto.
Es verdad que los centros urbanos aumentan cada día más y más y así Wangchen nos comenta:
El número de budistas ha crecido, sobre todo cuando viene un maestro importante, pero el problema es la continuidad. Hay mucha libertad (para crear centros) y esto dispersa, a veces es mejor, menos centros budistas y más fuertes. Lo positivo de que haya muchos centros budistas es que así los practicantes pueden elegir, porque algunas personas buscan centros masivos y otras centros más pequeños y recogidos. Aunque menos y más concentrado, crea fuerza, muchos centros y dispersos te hace más débil. Hay muchos centros abriendo y esto crea dispersión.
Otro claro ejemplo de la visibilización del budismo en es al Fundación para Preservar la Tradición Mahayana, que se trata de una red de cientos de centros en todo el mundo y también posee una red de centro urbanos llamados Nagarjuna, en Barcelona se encuentra uno de estos centros que se denominan; Centros de Estudios de Budismo Tibetano.
Otra vía para mejorar la visibilización del budismo es a través de los locales elegidos para la apertura de los centros, en lugar de buscar pisos ocultos se opta ahora por una mayor apertura a la calle, se eligen locales bajos que quedan visibles a los ciudadanos, así por ejemplo encontramos a pie de calle: Casa del Tíbet, Centro Tara, Serchöling, etc.
Otro importante punto de visibilización son las páginas web de los diferentes centros donde se puede encontrar todo tipo de información las actividades que realizan, así como los días de práctica o la visita de maestros, incluso dando la posibilidad al usuario de consultar o descargar material relacionado con el budismo. Otros órganos con vital importancia son: la Coordinadora Catalana d´Entitats Budistas (CCEB) y la Oficina d´Afaires Religiosos (OAR) dirigida por Mustapha Aouladse que nos explica en una entrevista cual es la función de este órgano:
La OAR se encarga de mantener activo un mapa de las diferentes manifestaciones religiosas de la ciudad, para una mejor convivencia y poder actuar por ejemplo: en caso de discriminación
Un paso de vital importancia en esta visibilización es que los centros budistas opten por registrarse como entidades religiosas y que no se resignen a actuar bajo el marco de asociación cultural, esta solicitud de registro es una potente arma de visibilizaci n jur dica. Y as, por ejemplo, si un centro budista est registrado puede recibir ayuda de la OAR en la b squeda de lugares para reunirse, en la organizaci n de eventos, en la obtenci n de material para las conferencias, etc.
A partir del a o 2008 despu s del reconocimiento de notable arraigo del budismo en nuestro pa s los registros de los centros aumentaron notablemente.
En el 2007 se establece la ley del Notable Arraigo ya partir de este momento podemos observar un notable pico de aumento en el n mero de centros registrados.
AOULADSE SELLAM, Mustapha, 14 de febrero de 2013 Barcelona, en la Oficina d Afaires Religiosos (OAR) de Barcelona. Catalina lvarez Alonso. Relaci n de entrevistas p g. 3. Margarita M Pintos nos comenta en el texto Budismo y Cristianismo en Dialogo que el primer centro budista se registr como tal en marzo de 1982 y se denomin Karma Kagyu del budismo tibetano, con sede en Barcelona y se hab a formado en 1977. Este fue el primer grupo en Espa a en formar una comunidad estable.
Pero muchos centros budistas no se registran como tal y siguen bajo la denominaci n de asociaci no incluso fundaci n, por lo que los datos no est n del todo esclarecidos con respecto al n mero de practicantes o centros budistas existentes en Barcelona y en general en Espa a.
Esta visibilizaci n de la que hablamos es muy necesaria y tiene que ver con el n mero, cuantos m s seguidores y centros de culto registrados, m s visible resultar el budismo, de hecho una de las primeras causas de la denegaci n del arraigo en el a o 2001 fue precisamente el poco n mero de seguidores de la religi n.
Algunos centros no tuvieron la necesitad de pertenecer a la Federaci n, pero desde la Ley del Notable Arraigo esta situaci n ha cambiado, ley que viene vinculada a posibles ventajas en el futuro como por ejemplo; la percepci n de ayudas por parte de la Fundaci n Pluralismo y Convivencia para la proyectos religioso-culturales, as lo constata Margarita M Pintos, que tambi n nos pone de relieve que cuantificar el n mero de practicantes budistas en Espa a nos sit a en un problema ya que no contamos con los datos, seg n las encuestas del Centro de Investigaciones Sociol gicas, cuantifica a los seguidores de minor as religiosas no cat licas entorno al 2% pero se trata de una cifra infravalorada, adem s del detalle de que tomar como referencia el n mero de budistas a trav s de las personas que acuden a los lugares de culto, no resulta muy fiable o muy f cil, muchos budistas realizan sus pr cticas de forma no comunitaria si no que desarrollan una pr ctica individual.
Hay m s budistas en Espa a de los que se evidencia en un estudio superficial, pero visibilizarlo requiere en ocasiones un trabajo profundo de empleo de bagaje de investigaci n cualitativo.
Tambi n se deber amos tener en cuenta el detalle de personas que no practican el budismo pero que s son simpatizantes y acuden espor dicamente a las ense anzas o pr cticas impartidas en los centros urbanos o en los centros de retiro fuera de la ciudad.
Seg n la Federaci n adelanta un n mero de 65.000 practicantes budistas en toda Espa a. En la entrevista realizada a Wangchen de la Casa del T bet nos comenta el n mero aproximado de budistas en Barcelona:
No hay un listado, es muy dif cil. Aproximadamente habr unos 5000 en Catalu a pero que realmente sean practicantes constantes unos 3000. 20
Existen algunas ceremonias que marcan la pertenencia al budismo como la toma de refugio, es un acto p blico donde el maestro introduce de forma oficial al nuevo practicante en el grupo (sangha*). Pero no existe un registro donde todas estas personas que han realizado la “toma de refugio” estén registradas.
Esta visibilización y acogida social del budismo ha sido de vital importancia la figura del Dalai Lama, ha sido una herramienta indispensable para abrir el budismo a Occidente. El líder espiritual del budismo tibetano, y conocido por ser un hombre de paz, en el año 1989 fue galardonado con el Premio Nobel de la Paz por luchar de forma pacífica por la libertad del Tíbet. Siempre ha defendido la política de la no violencia y son conocidos sus diálogos para promover, la armonía y el entendimiento interreligioso.
Pero esta visibilización también encuentra obstáculos, por ejemplo, se podría decir que es un secreto a voces que el consulado de China en Barcelona y por extensión la embajada de China en Madrid, ejercen presiones dentro del territorio español y en este caso en la ciudad de Barcelona de forma directa. Por su parte, los tibetanos suelen manifestarse pacíficamente frente al consulado chino en fechas como los aniversarios en los que China invadió Tíbet y denunciar que desde entonces viven con presión el gobierno chino. Esta es una de las razones por la que determinadas figuras de Tíbet o tibetanos que aún mantienen parte de su familia en Tíbet no se acercan a la Casa del Tíbet ya que estas presiones no son palpables, pero existen y muchos de ellos dicen sentirse observados.
Por supuesto, como nos comenta Mustapha Aoladse (OAR), estos budistas son personas occidentales y por lo tanto son ciudadanos del país en el que residen y por lo tanto tiene los mismos derechos que cualquier ciudadano. El budismo es una religión con arraigo desde el año 2007 por lo tanto reconocida como religión a nivel jurídico en España.
Pero las pequeñas tensiones están presentes. Wangchen (Casa del Tíbet) nos comenta que tanto la Embajada China en Madrid como el Consulado de China en
Barcelona se preocupan por los movimientos de Casa del Tíbet y sobre todo por los movimientos y comentarios del propio Wangchen y la política de China crea cierta presión en la Generalitat y Casa Asia, en la que no hay ninguna representación de la cultura, arte o filosofía de Tíbet a pesar del gran peso cultural que aporta dentro de Asía pero esto es comprensible dentro de la comunidad tibetana por el factor económico que está detrás de estas presiones.
CONCLUSIONS
Tras toda la información extraída de diferentes fuentes sobre el budismo tibetano en Barcelona, podemos extraer las siguientes conclusiones de este trabajo. Es evidente que invasión de China en Tíbet en el año 1950 fue un duro golpe para la comunidad budista tibetana, las inmolaciones y violaciones de los derechos humanos se han sucedido sin pausa desde ese momento pero, por otro lado, este asalto a Tíbet fue la forma de catapultar la filosofía budista al resto del mundo y conseguir la simpatía de la mayoría de los países de acogida en los que hoy día se sigue practicando esta religión. Por otra parte, el budismo tibetano no llega siempre de una forma tradicional, algunas veces se nos ofrece de una forma contaminada por lo que debemos ser muy selectivos a la hora de seleccionar el centro budista al que queremos acudir o incluso seleccionar el maestro al que se quiere seguir, pues existen “falsos maestros”, que nacen de formas impuras del budismo tibetano que no son más que las variantes nuevas que pueden surgir en todo proceso de adaptación de una tradición a un contexto cultural distinto.
Como hemos visto, después de esta apertura a causa de la invasión por parte de China se abrieron dos vías por la que penetró el budismo tibetano: a través de lamas jóvenes que venían a Occidente para estudiar, ya través de estudiantes occidentales del budismo que viajaban a India. Estos dos canales fueron los detonantes de la instauración y apertura de centros de práctica budista tibetana en Occidente, de forma que uno de los puntos fuertes del budismo tibetano en Occidente llegó a ser, Francia. Barcelona entraría del mismo modo en contacto con el budismo en concreto, se puede fechar el primer contacto moderno de la ciudad mediterránea con el budismo en el año 1977.
Pero este primer contacto con el budismo fue a través del budismo japonés, en el año 1977 comenzó a funcionar el primer dojo zen en Sevilla, llegando más tarde a Barcelona en el año 1981 a través del maestro Deshimaru el cual fundó un centro zen.
Actualmente, el budismo es la cuarta minoría religiosa en España, donde los grupos estables de budistas comenzaron a constituirse una vez votada la nueva constitución en el año 1978, momento en el se asentaron las bases para una libre práctica religiosa.
Como conclusión podemos extraer de la entrevista realizada a Tubten Wangchen que el budismo se recibe mejor en Cataluña que en otros lugares de España debido a la simpatía que los catalanes han tenido por la cultura tibetana en general, por ser Barcelona una ciudad abierta culturalmente y por la especial sensibilidad y respeto que ha demostrado la Generalitat con la diversidad religiosa.
El budismo tibetano comenzó su andadura en Barcelona en el año 1970 a través de un Congreso de Sofrología dedicado a las medicinas de Oriente, donde se contaba con la visita de varias figuras próximas al Dalai Lama, en este momento también destaca la figura del intelectual Raimon Panikkar en España, gran conocedor de la meditación y del budismo. En este momento el budismo tibetano funciona de forma desorganizada en pequeños colectivos que se reúnen de forma no completamente abierta.
Concretamente en Barcelona el budismo tibetano como practica espiritual comenzó su andadura en el año 1977 con la fundación del centro Karma Kagyu de Barcelona (hoy Samye Dzong) tras la visita de Akong Rinpoché, este es el momento crucial de la implantación del budismo tibetano en Barcelona a través de la escuela Kagyupa. Asimismo, en el año 1977, varios lamas visitaron Ibiza y fueron los promotores de la red de centros tibetanos de la escuela Gelugpa (con la denominación Nagarjuna) y que en el año 1978 comenzaron sus actividades.
El año 1981 es una fecha de especial importancia para el budismo tibetano en Barcelona, la llegada del Lama Lobsang Tsultrim, actual cabeza espiritual del centro de budismo Tara en Barcelona y el lama que más tiempo lleva residiendo en Barcelona y también España. En su momento llego acompañado por el monje Thubten Wangchen actual director de la Casa del Tíbet en Barcelona. Barcelona fue elegida por varios motivos: los estudiantes que reclamaban un lama estable en la ciudad y la ayuda de diferentes figuras de la época como Albert Vinyoli, junto con facilidades políticas hicieron que el lama junto con el monje se quedasen en la ciudad condal para formar el primer centro Nagarjuna (Centro de Estudios Tibetanos), que aún perdura hoy en día.
Un año después de la llegada del lama y Wangchen, se registra la primera comunidad budista en el Ministerio de Justicia como confesión religiosa en el año 1982: Karma Kagyu. Como en otros casos de lamas que salen de India o Tibet, Lobsang Tsultrim, fue invitado por españoles que deseaban profundizar en el budismo, sus estudiantes habían contactado con él en Nepal a través de un amigo, un lama. A partir de ese momento el budismo y sus practicantes no han dejado de crecer en número, siento miles en toda Cataluña los practicantes. Hemos contabilizado un total de doce centros de práctica budista más la Casa del Tíbet que se ha considerado a parte debido a su carácter cultural y no tanto religioso, pues se preocupa ante todo de cuestiones más políticas y de preservar la cultura tibetana.
Estos centros de práctica están situados en Barcelona. Se sustentan básicamente con aportaciones o donaciones voluntarias de sus socios o practicantes. Podemos constatar que existe una representación de las cuatro principales escuelas de budismo tibetano en Barcelona: escuela Kagyu (centro Sherchöling), Gelugpa (Nagarjuna), Sakya (Sakya Gephel Ling), Nyingma (Padma Ling). Cada centro organiza su propio calendario de práctica (oración), meditación, etc., a través de la dirección de un maestro espiritual que puede encontrarse en el propio centro o en un centro de la misma escuela en India u otra ciudad europea o americana. Esta red de centros budistas se expande cada vez más y su estructura se sostiene con la colaboración de sus propios miembros o practicantes, quienes trabajan o colaboran de forma voluntaria cuando el funcionamiento del centro así lo requiere.
Los centros budistas son en su mayoría centros urbanos de práctica que también en la mayoría de los casos organizan retiros de más larga duración en algún momento del año, para ello se suele trasladar toda la organización a un masía o local amplio en la naturaleza fuera de la ciudad. En estos retiros se reúnen en muchas ocasiones a numerosos practicantes que se trasladan desde otros puntos de España o incluso desde otros puntos de Europa dando lugar a un “turismo budista” que mueve a muchos practicantes o simpatizantes del budismo que unen tiempo de ocio y práctica espiritual o religiosa en el mismo momento del año.
Pero a pesar de la gran afluencia que a veces consigue reunir en unas enseñanzas o retiro un renombrado maestro la contabilización del número de budistas practicantes no es una tarea fácil, ya que no se elabora un ningún tipo de registro que garantice un número fiable y real, normalmente la contabilización de los budistas u otras minorías religiosas se realiza contabilizando el número de centros budistas existentes y contabilizando de forma aproximada las personas que a ellos acuden o su capacidad, pero esta cifra siempre será inexacta ya que muchos budistas realizan sus prácticas de forma individual sin acudir a ningún centro o en algunas ocasiones doblan o triplican su número de practicantes debido a la visita de un maestro importante.
Este número de practicantes es más aproximado desde la Ley del Notorio Arraigo para el budismo en el año 2007, momento en el cual numerosos centros de budismo comenzaron a registrarse bajo diferentes fórmulas: asociación, organización, centro cultural, comunidad religiosa, etc. Con lo cual, a partir de este momento, contabilizando un número más exacto de centros de práctica un número más aproximado de budistas practicantes ascendería en estos momentos a unos 3000 en Cataluña y si contabilizamos a los simpatizantes a unos 5000.
Existen numerosos centros budistas en Barcelona en España, casi 300 o 200 según el filtro que utilicemos: practicante o simpatizantes. En cualquier caso es un número considerable. Es decir a pesar del reciente impacto de esta religión minoritaria, cuenta como muchos seguidores, a nivel local, nacional y mundial.
No deja de ser curioso como el budismo tibetano, tan ajeno a nosotros se ha asentado discretamente y se ha hecho más visible a partir de la Ley de Notable Arraigo (2007), pues a partir de este momento los centros budistas registrados aumentaron notablemente y su visibilización se ha hecho mucho más notable, por ejemplo a la hora de fundar un centro de budismo y de mostrar la simbología de una forma abierta. Pero llegado este punto no hay que olvidar que más de cincuenta años después Tíbet sigue ocupado por China por lo que esta visibilización es mucho más discreta de lo que a veces se desearía ya que la presión del gobierno chino es m s que evidente en muchos aspectos y donde tampoco debemos olvidar que los tibetanos que llegan a Barcelona (o Espa a) vienen en calidad de refugiados o en el caso de India, entran en el pa s en calidad de exiliados. Quiz s por este motivo haya un nfasis especial en cuidar una cultura y religi n que no puede desarrollarse en su pa s de origen y trata de conservarse fuera de su entorno natural u originario.
La Ley del Notorio Arraigo, cuyo logro ha sido a trav s de la FCBE, tambi n abri las puertas para una clara y abierta visibilizaci n del budismo. A partir de este momento los centros se hacen m s visibles a los ciudadanos en general, dejan de estar solamente en locales ocultos o fuera de la vista de los ciudadanos, se muestran libremente a la ciudad por lo que por otro lado se hacen m s accesibles a las personas que quieren comenzar un contacto o experiencia con la esta nueva religi n. Se pueden ver los carteles con los nombres de los centros a pie de calle, las banderas budistas de colores ondean en muchos balcones, etc.
El budismo es una opci n religiosa poco estigmatizada y que goza de buena prensa en general.-
Les dejo un video donde se ense aa meditar de acuerdo a los principios budistas inspirado en las ense anzas del su Santidad el Dalai Lama.
SO HAM
www.sohamreiki.com
Fb/tashikelek
