No puc deixar de pensar en la mort. En la meva mort. I no s si vull deixar de fer-ho.
Penso en ella i no la veig com una enemiga, ni una cosa que tractar d'evitar, però una rebellia moderada s'instal·la, reprimida, en m. Em provoca, sobretot, enveja pels quals es quedaran quan jo em vagi.
Envido a aquests nens que no saben que els envejo per la seva infantesa tan rotunda i l'avenir que s'augura llarg, mentre jo administro el meu escàs futur tractant de viure a consciència. Ja pas la poca en que podia malbaratar els dies creient que tenia l'eternitat esperndome.
El que em portar dem -i no és que m'hagi aixecat pessimista és una mica ms de deteriorament, em treure una mica de salut i es portar un dia de la meva vida . Em deixar un pessic de desilusina canvi d'una mica de la meva essència vital. La veritat és que la mort em motiva per viure.
Però potser no prou.
De vegades, crec que no acabo de creure-hi. No sé si em queda una mica de fe en la immortalitat. I en lloc de viure amb passió el que em queda, amb atenció i consciència, per la mala o llunyana costum segueixo perdent els dies, que són la meva vida. No sé què fer, com obligar-me a motivar-me. No sé com es fa això de viure com si la vida s'hagués d'acabar. Que es va a acabar.
No sé com es viu "com si fos l'últim dia". No sé quan, o com, posar-me ferms, irreductiblement ferma, i no desviar-me del camí de la vida. No sé com aconseguir arribar a la fi del dia i aconseguir un balanç positiu que em deixi la satisfacció que cridi: "aquest sí que ho vaig viure, aquest no es va escapar". Què és el que realment vull? I a per això. Què m'aporta plaer o pau?
I a per això. Què m'aporta la bella sensació de viure? I a per això. Sembla mentida que tota una vida no m'hagi servit per aprendre a viure.
D'on trauré la fortalesa que em permeti instaurar la vida en la meva vida, i que VIURE sigui l'única cosa que faci a partir d'ara? D'on puc treure la consciència íntima que truqui a crits a la consciència?
VIURE és l'objectiu, i no morir poc a poc sense adonar-me que no prestar atenció és robar-li vida a la VIDA. Seré capaç matí, quan em desperti, de reafirmar-me en la voluntat de VIURE? ¿I seré capaç de fer-ho? O, per contra i per a la meva desgràcia s'hauran de reunir novament una sèrie de veritats presentant-se a pit descobert, zarandeándome amb la seva cruesa, perquè torni a teoritzar una altra vegada com faig ara?
O s'instal·larà un avís continu que em recordi insistentment, sense perdonar ni un segon, que el meu propòsit d'aquest moment de lucidesa és VIURE? O arribaré al Temps dels penediments del tot derrotat, sense remei, plorós i enfonsat, vençut per la indolència d'una vida indolent? ¿Diré amb raó que vaig morir cada dia en lloc de VIURE? Podré dir que a partir d'avui vaig néixer de nou?
Com fer per reunir les meves dispersions, enderrocar els meus mandataris actuals, formar un govern d'il·lusió i VIDA, i VIURE com a objectiu lloable dels meus dies? Com es fa per fer? Com s'espanta l'apatia? On es troba la fermesa per als propòsits?
La meva queixa de gairebé tota la vida -i ja és molt de temps ... - és que crec que no sé VIURE i els meus bons propòsits no aconsegueixen escapar de la teoria ni van més enllà d'on arriba la utopia.
Bé ... no és del tot cert tot el que he escrit ... la veritat és que ... faig grans progressos i sí em sento satisfet i és el meu desacord amb que s'acabi la vida qui es queixa.
Al llarg del dia m'aturo diverses vegades i dic: "Sóc Jo". I prenc consciència d'aquest "Jo". I dic: "Estic viu". I ho noto. I dic: "Estic vivint". I m'adono de les coses, del meu cos, les olors, els llocs, la gent ... i prenc consciència plena dels sentiments, i dedico atenció a les emocions, i sento i m'emociono, i això, més que cap altra cosa em fa saber que estic intensament viu.
Estic viu. I viu. La mort, que esperi el seu moment. Mentrestant, faré tot el possible per poder dir, sense mentir, com va dir el poeta: "Confesso que he viscut". Et deixo amb les teves reflexions ...
Francesc de Sales és el creador del web www.buscandome.es orientada al Desenvolupament i Creixement Personal i Espiritual de les persones interessades en la millora de la seva vida.
Reflexions sobre la vida i la mort o viceversa
