Sant Roc va néixer a Montpeller, França, l'any 1295. El seu pare Joan, el governador de Montpeller, i la seva mare Libera, van rebre al palau reial a nen que havien demanat insistentment a Déu. El nounat mostrava al pit ia l'espatlla esquerra una creu rogenca a la pell, com gravada a foc, signe del seu meravellós destí (Herrero Garca, 1959, p.407 ). Roc, virtuós des de sempre, inici de jove estudis universitaris en medicina i va quedar hurfano als 20 anys d'edat. Va ser llavors quan va acollir la Regla de la Tercera Ordre Franciscana i comen l'etapa de la seva vida en la qual es va lliurar caritativament sense mesurar les conseqüències i sense establir cap tipus de límits.
Donar-se sense mesurar les conseqüències
BÉNS
El primer que va lliurar van ser els quantiosos béns que havia heretat dels seus pares. Vendi tot el que Tenay el vaig repartir entre els pobres, abraçant a la germana pobresa com fava ensenyat Sant Francesc i escoltant les paraules de Jess: Si vols ser perfecte, veu i ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; i veuen, segueix-me "(Mateu 19, 21).
SALUT
Alliberat de lligams materials i sabent que a Itàlia el poble estava sent delmat per la pesta, es va dirigir amb el seu gran cor allà on abundaven els malalts, els moribunds i els angoixats. Sense aturar-se davant la por al contagi es va submergir en la misèria com un pelegrí desconegut alleujant el dolor i guarint moltes persones i sepultant a unes altres. "A molts va aconseguir aconseguir-los la curació amb només fer-los el senyal de la Santa Creu sobre el seu front" (http://www.santosmilagrosos.com.ar/sanroque/).
A la Roma sense Papa els afligits van veure en la caritat excepcional de Sant Roc l'oportunitat d'un miracle de sanació i la misericòrdia de Déu. El desconegut i pobre Roc va adquirir un prestigi indesitjat per ell, però justament merescut per ser un fidel instrument de Crist. La seva humilitat va rebutjar l'honor i ho va fer allunyar-se de la ciutat italiana on havia alleujat el patiment de moribunds i desgraciats al llarg de tres anys.
Des de Roma Roc es va dirigir a Plasencia on va arribar com un pelegrí desconegut i es va dirigir a l'hospital a socórrer els malalts. Allà es va contagiar i la seva pell es va cobrir amb una fastigosa nafra. El admirat sant es va convertir en un malalt menyspreat i va ser expulsat de l'hospital i de la ciutat de Plasencia. D'aquesta manera va començar Roc a compartir els sofriments del seu estimat Crist.
Malalt, es va endinsar i va acollir en un bosc, per evitar-li fatigues i càrregues a altres persones. Però Déu no ho anava a deixar sense assistència: cada matí li enviava un gos que li portava menjar i li llepava les nafres. El sant de Montpeller havia lliurat la seva vida i la seva salut per alleujar els malalts. Només un ésser tremendament generós és capaç de tant, és capaç de l'amor més gran, el de donar la salut i "la vida pels amics" (Joan 15, 13).
LLIBERTAT
Vuit anys després de la seva partida Roque va tornar a la seva ciutat natal, Montpeller, i allà ningú va reconèixer el seu rostre desfigurat per la malaltia i el treball. França estava en guerra i el fill de l'ex governador va ser rebut com un espia. Roque no es va defensar davant del jutge i aquest últim va decidir empresonar-lo. Va lliurar la seva llibertat a qui la hi va voler arrabassar escoltant la veu de Crist que va dir "Si algú et pega a la galta, para-li també l'altra; i si et vol prendre la capa, no li neguis tampoc la túnica "(Lluc 6, 29). Als 32 anys d'edat va morir després de cinc anys d'injust empresonament qui en vida va donar tot: els seus béns, la seva salut, la seva llibertat, les hores dels seus dies en servei al proïsme, el seu cor a Crist i la seva ànima al Pare.
Lavatori de peus
Aquest sant francès va imitar admirablement Jesús. A aquest Jesús que es va inclinar per rentar els peus bruts dels seus seguidors i els va purificar amb el seu amor. A aquest Jesús que va fer la feina que feien els esclaus, que es va ficar de ple amb la nostra misèria, i per la seva misericòrdia ens hiso capaços d'asseure'ns a taula nets per relacionar-nos amb Déu i amb els nostres semblants amorosament. Crist va dir "No són els bons els qui tenen necessitat de metge sinó els malalts" (Mateu 9, 12) i Sant Roc no només va escoltar les paraules del seu Mestre sinó que les va posar en pràctica fins a l'extrem.
16 D'AGOST
El 16 d'agost, dia en què l'Església celebra la memòria de Sant Roc, agraïm i aprenguem d'aquest meravellós i humil sant que intercedeix per moribunds, malalts, empestats i afligits i els sana amb l'Esperit de Déu avui.
Que el seu cor generós i ple d'amor ensenyi a nostre a ser una miqueta més bondadós perquè puguem aturar-nos i agenollar-nos allà on abunda la misèria i el dolor.
Fonts i bibliografia
la Bíblia
Miguel Herrero García, Sant Roc, a Any Cristià, Tom III, Madrid, Ed. Catòlica (BAC 185), 1959, pp. 407-410.
Directori Franciscà http://www.franciscanos.org/bac/sanroque.html [Consulta: 2017.07.23].
Sants Miraculosos http://www.santosmilagrosos.com.ar/sanroque/ [Consulta: 2017.07.23].
Redactora: Cecilia Wechsler, col·laboradora de la Gran Germanor Blanca hermandadblanca.org
