Carta d'una mare humana
Un dia et despertes i sents una buit que no coneixes, et preguntes ¿Què és això, que m'està passant?
El intentes tot, meditar, pensar, distreure't, sents el teu cos, aquest cos de mare que et saps tan bé, llavors van els records, tants moments viscuts, tants moments soñados- teva filla- aquest Ésser meravellós que vas ajudar a existir en aquest pla, se't representa en totes les seves edats. Ara aquest Ésser aquesta personeta se't apareix com una desconeguda, i llavors et preguntes en què he fallat, que he fet malament? Perquè sento aquesta distància que s'engrandeix amb el temps. No t'atreveixes a parlar perquè tot el que puguis dir saps molt bé que tindrà aquest efecte devastador de crear més distància.
Llavors revises la teva pròpia vida i t'adones que també has estat filla i que potser no has estat prou a prop dels teus pares, et preguntes si potser ells es van sentir també buits dels seus fills, et preguntes si van sentir aquest mateix dolor que tu sents.
Veus en la distància actes que vas fer, paraules que vas dir i que ara amb el transcórrer dels anys potser no hauries fet ni dit i en silenci demanes perdó als teus pares per tot el que en el teu inconsciència haguessis pogut fer i els agraeixes la vida que et van ajudar a viure.
Comprens que ells van fer tot el que sabien fer i que també et van estimar com ara la teva estimes a la teva filla.
Però el dolor persisteix.
Tens ganes de cridar, d'acollir a la teva filla adulta en els teus braços de tenir-la a prop, de dir-li que la estimes, de dir-li - filla aprèn dels teus ancestres- Demostra el teu amor cada vegada que et sigui possible, abraça, besa, riu, somia, comparteix i sobretot respecta.
Estimada filla algnda teus propis fills crecerny teu tanben sentirs aquest buit que et engoleix com un forat negre i potser llavors em comprenders.
Quan jo ja no est en aquest pla em recordarsy segurament com jo he fet pedirs perdn per cada paraula i cada acte que no vas fer.
As és la roda de la vida
Jo ara et dic: T'estimo, et respecte i et petó i abraçada a la distància i tamb a tu et demano perdn per tot el que hagi pogut fer des del meu inconsciència i t'hagi pogut DAAR.
Per Montserrat Alemany
