Segons la Reial Acadèmia de la Llengua el terme sincronitzar "significa el següent:
1. tr. Fer que coincideixin en el temps dos o més moviments o fenòmens.
Les nostres energies estan sincronitzades entre elles, i amb el nostre entorn també, tota la nostra vida és pur sincronisme. Les energies, pel seu ADN, tant físic com energètic, tendeixen sempre ha complir el seu enregistrament més profunda, el seu "destí". I la nostra voluntat pot desprogramar i programar novament aquest ADN si és correcte i el desitgem amb la suficient força com per crear aquesta necessitat.
La desincronització és una paraula "inspirada", que no existeix en els nostres diccionaris i prové d'unir diversos conceptes, però sobretot aquesta basada en un concepte molt senzill, i universalment utilitzat en tots els plans de consciència: "TOT ES POT DIVIDIR EN ENERGIES MAS SENZILLES "
És a dir, qualsevol fenomen o situació es pot dividir en energies més senzilles, fent que deixin de coincidir tant en l'espai com en el temps, i resultant així que aquestes energies siguin mes fàcilment manejables per la nostra voluntat.
Depèn de la complexitat o senzill, de la situació o el fenomen, que vulguem desaparella, que s'hagi d'aplicar un mètode o un altre, una tècnica o una altra. Doncs la desincronització és només un concepte, no una tècnica en si mateixa, que el que tracta és d'ajudar-nos a integrar en la quotidianitat de les nostres vides, en el profund de les nostres ments i costums, que som capaços de co-crear la nostra existència de una manera senzilla per a propiciar la nostra evolució.
En principi, mentre que anem assimilant el concepte, des del pla inconscient aplicarem la desincronització simplement "ordenant" a les energies oa les situacions que es "desincronicen soles", per tal que puguem anar-les entenent de mica en mica, ni que sigui en banda, i així puguem manejar-des de la saviesa amb mes facilitat mitjançant la nostra voluntat.
Posteriorment anirem perfeccionant el nostre anàlisi, reflexió i introspecció de les energies i situacions, per poder donar ordres mes concretes a les parts més senzilles, en què es divideixen les energies i les situacions, després d'haver-les ordenant que es desincronicen. Els següents conceptes són importants i també clarifiquen les nostres ments per comprendre i complementar el procés de la desincronització:
1) Anàlisi: L'anàlisi es refereix a la descomposició d'un tot en els seus diferents elements constituents per tal d'estudiar aquests de manera separada, per després, en un procés de síntesi, arribar a un cabal coneixement integral.
2) Reflexió: La reflexió, filosòficament parlant, es refereix al procés de meditar, és a dir la pràctica d'un estat d'atenció concentrada sobre un objecte extern, pensament, la pròpia consciència o cap dels anteriors, llevat l'estat de concentració
3) Introspecció: La introspecció o inspecció interna és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals.
Podríem parlar molt sobre aquests conceptes però com millor s'entén la desincronització és amb exemples pràctics:
- Quan vam acabar les reunions donem l'ordre que tot el que hem dit i fet es desincronice sol, perquè puguem adonar-nos de les coses negatives que se'ns hagin escapat, i així poder depurar molt millor les nostres relacions. Normalment donar aquesta ordre procude que l'endemà, després d'haver-se remogut aquestes energies, si el dia anterior hi va haver alguna cosa incorrecte en la reunió ens adonem i puguem corregir-ho.
- Quan estic parlant amb una altra persona solt tota la meva energia "de cop" contenint aquesta energia sentiments, emocions, paraules, pensaments, accions, etc ... si jo li dono l'ordre de desincronizarse a aquesta energia que li estic deixant anar a l'altra persona, podré adonar-me per exemple de com es poden separar amb més facilitat els meus sentiments de les meves paraules i així podré deixar fluir per parts primer el triomf, després els meus sentiments, emocions, i al final les meves paraules cap a aquesta persona, aconseguint així que no es barregin i distorsionin els uns als altres, passant com passa habitualment que les emocions em puguin fer triar paraules que barrejades podrien no ser correctament enteses.
- Quan estic fent un servei energètic i noto que l'energia em desborda i que em resulta difícil controlar-la perquè baixa tota de cop, puc demanar que aquesta energia es desincronice i que baixi "per parts", tant en parts mes petites com en moments diferents dins d'aquest servei, perquè així ens resulti més senzill canalitzar-la.
- Quan estic malhumorat a la feina perquè hi ha molt estrès i les coses que passen no ens agraden, demano que es desincronicen per poder acceptar-les amb més facilitat i veure amb mes claredat les parts que és correcte que cambienmos, és a dir, no hem d'intentar canviar res per capritx, i també que es poden canviar, hi haurà coses que s'escapin a la nostra capacitat, en lloc de permetre que aquesta energia em "arroye" i em descontroli.
- Quan estic sanant a algú compartint la meva energia si ordeno a la meva pròpia energia que es desincronice puc multiplicar els meus esforços imaginant com si ens dividíssim i creéssim clons energètics de nosaltres mateixos perquè també ajudin i cada un apliqui una energia diferent.
En definitiva això són només exemples pràctics, però com realment s'experimenta la desincronització és en les situacions personals de la vida quotidiana de cada un, quan a poc a poc anem confiant en nosaltres mateixos, en la capacitat co-creadora de les nostres voluntats.
JBG
18 octubre 2008
