- La vida en comunitat
- Les comunitats d'avui
- El concepte Comunitat dins de la Vida
La vida en comunitat
Per generar o bé integrar-nos en una comunitat, hauríem de considerar certs requisits indispensables sense els quals tard o d'hora, les comunitats es converteixen en simples concentracions d'individus desconnectats entre si.
Qualsevol comunitat ha de ser d'una essència i amb una finalitat pròpies, i aquestes essència i finalitat han de ser igualment comú i vigent en tots, absolutament en tots els individus que formen part d'aquesta comunitat.
Perquè una comunitat sigui vida en si mateixa, els seus integrants hem d'aportar respectivament nostra pròpia vida, cada un de nosaltres completament fidels a nosaltres mateixos i alhora igualment a la resta de la comunitat.
Són requisits bàsics per al seu perfecte funcionament: Que tots els seus integrants tinguin en comú la seva plena complementació i potenciació entre si. Que les realitats que en elles es generin, siguin el fruit de les respectives raons particulars naturals de vida dels seus integrants. Que la realitat de cada un dels integrants estigui sent comú en tots ells respecte a ser part de la Llum o de la Foscor, alhora que els seus respectius nivells evolutius es complementin entre si convertint la comunitat per si mateixa en el comú camí per l'evolució natural, tant individual, com col·lectiva.
A l'hora de plantejar-nos la nostra participació i integració en qualsevol comunitat, hem d'observar fidelment totes aquelles possibles incompatibilitats naturals entre la llum i la foscor, entre els egos i els éssers, entre els quals són vida en si mateixos i els que utilitzen la vida per seva lucre individual.
No hauríem de caure en el parany de pretendre actuar dins d'una comunitat, segons és la necessitat que algú pugui necessitar o menester. Dins de qualsevol comunitat abans de res hem d'assumir tots els seus integrants crear la nostra "borsa de serveis" d'acord amb els nostres coneixements, inquietuds i compromís amb el nostre camí a seguir. Un cop definit aquest contingut, tota la comunitat haurà de plantejar el seu dia a dia vivint i abasteciéndonos de la realitat del producte o del contingut que entre tots generem i alimentem. En els casos de necessitats veritables davant les quals no disposem de recursos propis per a atendre-les correctament, haurem de buscar cobrir aquestes necessitats al marge de la comunitat en si.
Qualsevol comunitat hauria de ser autosuficient en alguna mesura, però especialment durant els primers temps això fins i tot resulta impossible d'aconseguir. La finalitat de la pròpia comunitat ha de ser un benefici per a la resta o alguna que una altra part de la societat, la nostra pròpia aportació comportarà els mitjans per cobrir aquelles necessitats que s'hagin de cobrir fora de la comunitat.
És summament important no alimentar la compravenda dins de la comunitat. Que el propi intercanvi de prestacions i serveis sigui una cosa absolutament habitual i natural. Amb això s'alimenta la igualtat real entre nosaltres, sempre que cada individu estigui viu, creixent i desenvolupant-se fidel a si mateix.
Per a qualsevol comunitat de Llum, resulta imprescindible que es desenvolupi des del seu primer moment plenament d'acord i en sintonia màxima amb els plans superiors, igual com també ha d'ocórrer en cada individu de manera particular. Sense això, la imprescindible harmonia no pot materialitzar-se, menys encara com una cosa normal, constant i natural.
Ningú pot ni ha adulterar el seu propi esperit ni el de la comunitat, la transparència entre els seus integrants ha de ser absoluta, alhora que aquesta transparència no ha de dificultar o impedir la més estricta llibertat i intimitat natural per a tots i cada un dels integrants .
És per això que cap ego pot integrar-se completament sota cap concepte dins d'una comunitat de Llum. A nivell personal és imprescindible que cada integrant se sigui fidel a la seva pròpia i particular ra de vida, que existeixi en la consciència de cada un dels individus raons pròpies i alhora comuns o compartides per viure integrat completament a la resta de la vida que forma la comunitat. No podem contemplar per cap raó, inhibici de ningú cap a res existent en cap dels integrants del nucli. La guia ha de ser constant i alhora recíproca, tots sense excepció ens vam compartir en alguna mesura amb els altres integrants. Per aquesta simple raó natural, tots sense excepció alguna ens resulta imprescindible disposar de nosaltres mateixos, sent en veritat lliures sense debernos a ningú ni a res en particular.
Viure en comunitat significa molt ms del que molts de nosaltres estan disposats a compartir amb tots els demse fins i tot tamb a acceptar del seu entorn. Per massa de nosaltres viure en comunitat els significa escapolir-se en alguna mesura de les seves pròpies responsabilitats, alhora que pretenen obtenir, o bé es creuen amb el dret de disposar de les aportacions dels altres. Aquest darrer comportament és plenament genuí dels egos i aquesta és la raó que els limita i fins i tot els impedeix entrar a formar part de qualsevol autntica comunitat de Llum.
La nostra vida es desenvolupa individualment de manera natural, la nostra unino unicitat amb algú sempre haurà de ser per potenciar a tots dos integrants d'aquella possible unió. El mateix ens passa a l'hora de plantejar-nos crear o entrar a formar part d'una comunitat, però perquè en tots dos casos sigui una realitat, cada individu ha d'aportar-as mateix en ple estat de vida viva, immers completament en la seva pròpia evoluci natural i integrar-se en aquell projecte per potenciar msyms de manera recíproca entre tots els integrants.
La vida en si mateixa és una enorme comunitat viva. En la mateixa mesura que ens plantegem generar una comunitat, hem d'aprofitar el que la Vida ens mostra a l'hora de desenvolupar-se plenament dins de la comunitat que és a s. Ara per ara, no tots podem o fins i tot ni tan sols estem formant part d'aquesta comunitat natural que és la Vida. Pel mateix, exactament igual i per les mateixes raons, qui est vivint a costa de la Vida, s'impedeix amb la seva pròpia actitud poder integrar-se a qualsevol altra comunitat viva.
Joan J. Giralt
Les comunitats d'avui
El concepte de viure en comunitat també està vivint la seva pròpia transformació del que normalment vam fer que fos fins ara, més encara si alimentem i integrem aquestes comunitats com una concentració propícia de vida viva, perquè cadascun dels seus integrants portem a terme la nostra pròpia raó natural de vida, tant particular com col·lectiva.
Tota comunitat ha de romandre connectada a la xarxa de comunitats o constel·lacions que formen la Vida, no només les existents en aquest planeta Terra, sinó també amb aquelles comunitats, nuclis o constel·lacions existents en altres mons i nivells de vida a l'ample del cosmos.
Les actuals comunitats han de ser de nivell crístic, on els seus integrants, siguem o no d'una mateixa espècie, ens complementem entre nosaltres de manera recíproca i natural; on cada individu que mantinguem integrats en ella, visquem alineats per complet a la nostra pròpia raó natural que ens va portar a néixer en aquest món físic, fins i tot a l'hora de formar part viva d'aquella puntual comunitat. Tot això va molt més enllà dels llaços de sang, de les nostres relacions personals, de la infinitat de rols caducs que haguem alimentat entre nosaltres fins avui. Cada individu s'integra en la seva comunitat per raons pròpies directes i mai com "fardell o extensió de ningú". És per això que per integrar-nos en qualsevol comunitat crística, cadascun hem hagut d'haver assolit aquest nivell evolutiu en el nostre propi camí personal.
Repeteixo que són comunitats integrades al nivell crístic, on no té cabuda alguna qualsevol possible relació interpersonal, ni interser, que sigui o pugui arribar a existir en detriment de res ni ningú que sigui part de la Vida. On qualsevol avanç evolutiu particular és en si mateix, un avanç per a la resta de la Vida i per conseqüència d'això, també per al conjunt de la comunitat.
Aquestes comunitats són mitjans perquè cada un dels integrants experimentem l'art de viure fidels a la part de la Vida que som en nosaltres mateixos. Són nuclis de nivells vibratoriales que ens faciliten aquelles vivències que necessitem desenvolupar i assumir en nosaltres. Tot el que es generi d'això, ha de tenir una projecció cap a la resta de la Vida, inclòs és clar, les altres comunitats existents dins d'Ella. Això és en sí, una concentrar-nos uns éssers en concret en aquell espai idoni, per arribar a manifestar-nos tots nosaltres en la nostra màxima plenitud viva, per a posteriorment expandir-nos per complet irradiándonos unicitadamente amb la resta de la Vida. Aquest bategar constant és el que aportem tots i cada un al bategar constant de la Vida, no només a nivell terrenal, sinó fins i tot també a nivell còsmic. Aquest és el repte que a tots ens està oferint la Vida a aquest moment de la nostra evolució global, particular i col·lectiva.
Un món de llum, físic de 5D requereix que els seus integrants visquem en aquest nivell com a mínim i en plena comunió i unicitat viva entre nosaltres i alhora també amb els nivells superiors de la Vida.
Que ningú pensi ni per un instant que la Vida ens està oferint aquest gran repte i s'inhibeix de nosaltres. La Totalitat de la Vida, la totalitat de Déu, està al costat de cada un nosaltres i la nostra pròpia consciència ho pot percebre més nítidament que mai. Aquesta Totalitat està esperant la nostra integració particular dins d'Ella o Ell, i tots aquells que decidim lliurement i per voluntat pròpia assumir aquest repte, comptem amb tot el que és la Vida per dur a terme el nostre propi compromís, sempre que mantinguem integrats realment i per complet a aquest nivell crístic.
Les trucades internes que percebem són estrictament individuals, igual com ho és el propi compromís que assumim per la nostra part. La crida de formar en aquest planeta aquestes comunitats crística, la sentim molts de nosaltres des de fa un temps cap aquí, però donem crèdit a aquesta crida contemplant fidelment el que això ens requereix i alhora és en si mateixa. No interpretem aquesta crida com un apartar-nos de la vida, o bé fugir de la nostra pròpia realitat de fins a avui. Els que s'integrin i irradien la seva vida a aquestes comunitats és per integrar-se molt més del que mai ens haguem pogut sentir estar integrats dins la Vida.
Cada comunitat és una cèl·lula de la Vida i perquè tingui sentit ha de romandre unicitada amb totes les altres cèl·lules existents per tot arreu. Qualsevol comunitat, qualsevol nucli, qualsevol d'aquestes cèl·lules en viure i ser la part del nivell crístic que és, és alhora amb plena consciència viva, part autèntica de Déu, de la Vida, d'Ell o Ella.
Perquè això sigui realitat per a nosaltres, abans cada un ha de tenir-se per complet a si mateix, romandre alineat als designis de la Vida i romandre integrat per complet dins d'Ella o Ell. Que de nosaltres mateixos emani constantment l'energia de Vida que és l'Amor i que la Llum que aquesta irradia, il·lumini no només el nostre camí, sinó també el de tots aquells que transiten al nostre voltant.
Joan J. Giralt
El concepte comunitat dins de la Vida
Una comunitat d'autèntics éssers humans unicitados entre si, és una concentració puntual de vida viva que genera en si mateixa constantment tot tipus de manifestacions i interrelacions entre els seus integrants que a cap ego li és possible ni entendre ni viure.
En la mateixa mesura que els integrants d'una comunitat d'aquest tipus se són fidels cada un a si mateix i alhora es mouen dins dels designis de Déu, de la Vida, alimentant cada un d'ells la seva pròpia i individual evolució natural, les relacions interpersonals seran sempre cícliques i lliures alhora, sense que hi hagi lloc per a cap tipus de dependència, ni de submissió, ni de possessió d'absolutament res ni ningú que romangui unicitado dins o fora de la comunitat.
Quants de nosaltres estem preparats per no pretendre posseir a ningú ni res en particular? Quants de nosaltres som realment lliures per poder acceptar el compartir-nos amb tots per igual? Quants de nosaltres ens movem únicament pel que ens porta a trobar-nos amb els altres, sense considerar ni tan sols el que puguem pretendre o necessitar d'al voltant? Quants de nosaltres ens estem movent pel simple fet de ser fidels als designis de Déu cap a nosaltres i cap a cada un dels altres éssers del nostre voltant?
Sense aquests requisits bàsics vius en nosaltres mateixos, ningú pot pretendre integrar-se en cap possible comunitat autèntica. Això és rotund en si mateix, igual com ens està passant davant l'oportunitat d'entrar a formar part de la comunitat que és el nivell Crístic.
Dins de qualsevol comunitat autèntica, cadascun dels seus integrants necessita tenir consciència del que són en si mateixos com a essència, com a esperit. Aquesta és l'oferta que fa cada un a la resta dels integrants, alhora que també és el seu propi compromís viu cap a cada un dels altres éssers amb els quals es conviu.
Qualsevol comunitat autèntica és en si mateixa una identitat i contingut parts autnticas de la Vida, parts autnticas de Déu, amb el seu propi contingut nat, i els fruits que es generin de l han de romandre sempre alineats als designis de Déu, de la Vida. Sense aquesta realitat viva gràcies absolutament a tots els seus integrants, la realitat és que en lloc d'existir una comunitat, el que existeix és un gueto format per individus mso menys egocntricos, que s'agrupen sota alguna bandera o estendard m so menys comú entre ells, per normalitzar i disfressar els seus respectius interessos egocntricos, i el seu comú i permanent renegacin del que són autnticamente cada un d'ells en s mims dins de la Vida, dins de Déu.
El nivell Crstico cap al qual ens dirigim, és en s mim 1 ms que autntica comunitat plenament unicitada no sols a nivell csmico, sinó fins i tot ms enll del Cosmos en s. Deixem de pretendre seguir alimentant la normalizacin dels nostres disfresses i supòsits rols de fins a avui, al cap ia la fi el nostre propi compromís particular sols rau, en què cada un de nosaltres siguem qui som en essència divina, que el siguem humanament en la persona que avui som aqu, i alhora ens mantinguem a disposició de tots els que ens envolten i que són part viva de la mateixa comunitat, per a ser viscuts plenament pel que en veritat som dins de la comunitat i alhora dins de Déu.
El propi fet d'assumir Ser vida viva, sempre ens comporta la plena unicitat amb totes les altres parts de la Vida, absolutament i rotundament amb totes les altres parts de Déu. És això el que ens obre l'accés a la vivència de la grandesa universal de l'Amor Crstico i aquesta unicitat visqui en nosaltres només pot alimentar-se des d'aquest nostre particular Amor Crstico, lliure, rotund, omnipotent, dolç i rehabilitante, alhora que és tanben Llum viva per absolutament totes les consciències, la qual cosa ens exigeix romandre en un nivell vibratorial que ens és imprescindible arribar a accedir fins consolidar-nos en l.
Aquesta és la tasca que avui tots hem d'assumir viure en aquest moment evolutiu en què ens trobem, elevar progressivament la nostra particular capacitat vibratorial, aprofitant progressivament les noves energies que se'ns faciliten a nivell planetari. Sense aquest compromís viu en nosaltres mateixos, les nostres preteses comunitats seguiran sent simples guetos formats per personajillos egocntricos en pro de si mateixos i de la coneguda renegacin personal de la seva pròpia autenticitat dins de Déu, dins de la Vida.
Joan J. Giralt
